22
de març
del
2024
Actualitzat
a les
10:31h
El comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, ha anunciat que es presentarà a la plaça de major que aquesta setmana ha sortit publicada al DOGC. Ho ha dit en una entrevista a El Periódico en què ha afirmat que ho farà "en un acte de responsabilitat". Aquesta plaça correspon al màxim escalafó del cos i serà la segona d'aquest rang, ja que actualment Josep Lluís Trapero, antic cap, també té aquesta graduació.
Sallent ha recordat que van confiar-li la responsabilitat de liderar el cos amb un equip de més comissaris i que “per coherència” amb aquesta tasca es presentarà a la plaça administrativa de major. Ha recordat que l’any 2016 es van crear dues places de major i que Interior ha fet altres convocatòries corresponents a altres categories en els darrers anys. “Fa quinze dies va anunciar a tots els comandaments la seva voluntat de cobrir aquesta segona plaça”, ha comentat el comissari en cap que ha dit que la decisió està alineada amb el que s’ha fet amb la resta de rangs.
Preguntat sobre si considera que la decisió avala la seva gestió, ha dit que “pot donar estabilitat en la gestió de l’organització, sempre dintre de la normalitat d’una convocatòria administrativa per a cobrir la plaça”.
En un altre ordre de coses, ha apuntat que a partir de la pandèmia s’ha detectat un creixement de les violències, “en un sentit ampli i molt transversal”. Ha dit que, per exemple, s’aprecia en les violències sexuals, que any rere any augmenten percentualment. “Algú podria dir, des d'un punt de vista quantitatiu relatiu, que aquests fets no tenen tant de pes com altres delictes, però segurament les violències sexuals són de les tipologies criminals més greus que podem tenir a la nostra societat i per això mereixen la nostra atenció”, ha considerat.
Ha manifestat que poden existir “idees preconcebudes que cal demostrar empíricament” i per això, ha valorat que "és fonamental la intel·ligència i saber el que ens està passant”. En aquest sentit, ha assenyalat que el pla de violències sexuals que va iniciar-se fa més d'un any permet l'anàlisi de dades per identificar àmbits on es poden fer accions preventives o predictives: “En tot cas, la base és obtenir-ne coneixement”, ha dit.
Tot i això, Sallent ha reconegut que el furt segueix sent el delicte rei a Catalunya. “És una delinqüència que gira sobre fets menys greus i s'ha mantingut al llarg del temps”, ha afirmat Sallent que ha afirmat que aquests fets, juntament amb el creixement dels delictes virtuals i les violències, han marcat l’increment de la delinqüència a Catalunya.
Sobre la proliferació dels cultius de marihuana a Catalunya, ha explicat que amb les capacitats que té el cos es vol interactuar de manera conjunta per terra, mar, aire i el món virtual. “Així creem sinergies per arribar a àmbits on ara tenim dificultats per actuar. La lluita contra el tràfic de drogues n'és un exemple clar”, ha assegurat. Ha posat com a exemple el vol amb drons, que permet sobrevolar zones forestals de difícil accés o estar pendents de desembarcaments de droga, cada vegada més habituals al litoral català. “És la combinació del sensòric, la detecció d'embarcacions, la investigació i la informació que ofereixen les patrulles marítimes. En la lluita contra aquest tipus de delinqüència, la combinació d'àmbits sens dubte ens portarà millors resultats”, ha apuntat.
Sallent ha recordat que van confiar-li la responsabilitat de liderar el cos amb un equip de més comissaris i que “per coherència” amb aquesta tasca es presentarà a la plaça administrativa de major. Ha recordat que l’any 2016 es van crear dues places de major i que Interior ha fet altres convocatòries corresponents a altres categories en els darrers anys. “Fa quinze dies va anunciar a tots els comandaments la seva voluntat de cobrir aquesta segona plaça”, ha comentat el comissari en cap que ha dit que la decisió està alineada amb el que s’ha fet amb la resta de rangs.
Preguntat sobre si considera que la decisió avala la seva gestió, ha dit que “pot donar estabilitat en la gestió de l’organització, sempre dintre de la normalitat d’una convocatòria administrativa per a cobrir la plaça”.
En un altre ordre de coses, ha apuntat que a partir de la pandèmia s’ha detectat un creixement de les violències, “en un sentit ampli i molt transversal”. Ha dit que, per exemple, s’aprecia en les violències sexuals, que any rere any augmenten percentualment. “Algú podria dir, des d'un punt de vista quantitatiu relatiu, que aquests fets no tenen tant de pes com altres delictes, però segurament les violències sexuals són de les tipologies criminals més greus que podem tenir a la nostra societat i per això mereixen la nostra atenció”, ha considerat.
Ha manifestat que poden existir “idees preconcebudes que cal demostrar empíricament” i per això, ha valorat que "és fonamental la intel·ligència i saber el que ens està passant”. En aquest sentit, ha assenyalat que el pla de violències sexuals que va iniciar-se fa més d'un any permet l'anàlisi de dades per identificar àmbits on es poden fer accions preventives o predictives: “En tot cas, la base és obtenir-ne coneixement”, ha dit.
Tot i això, Sallent ha reconegut que el furt segueix sent el delicte rei a Catalunya. “És una delinqüència que gira sobre fets menys greus i s'ha mantingut al llarg del temps”, ha afirmat Sallent que ha afirmat que aquests fets, juntament amb el creixement dels delictes virtuals i les violències, han marcat l’increment de la delinqüència a Catalunya.
Creixement exponencial dels delictes virtuals
En aquest sentit, ha explicat que els delictes virtuals s’han enfilat de forma “exponencial”. Ha indicat que sovint la policia té dificultats per poder actuar perquè no és vigent el principi de territorialitat i cal instar comissions rogatòries per perseguir els delictes fora de les fronteres catalanes. A més, ha reconegut que de vegades el cost d'una investigació és superior proporcionalment a allò sostret. “El que és clar és que la principal transformació criminal que hem tingut en el nostre temps és l'aparició i la consolidació del delicte virtual”, ha sentenciat.Sobre la proliferació dels cultius de marihuana a Catalunya, ha explicat que amb les capacitats que té el cos es vol interactuar de manera conjunta per terra, mar, aire i el món virtual. “Així creem sinergies per arribar a àmbits on ara tenim dificultats per actuar. La lluita contra el tràfic de drogues n'és un exemple clar”, ha assegurat. Ha posat com a exemple el vol amb drons, que permet sobrevolar zones forestals de difícil accés o estar pendents de desembarcaments de droga, cada vegada més habituals al litoral català. “És la combinació del sensòric, la detecció d'embarcacions, la investigació i la informació que ofereixen les patrulles marítimes. En la lluita contra aquest tipus de delinqüència, la combinació d'àmbits sens dubte ens portarà millors resultats”, ha apuntat.