Davant de l’allau de neologismes d’àmbits diversos que rebem, majoritàriament de l’anglès, sovint hem de fer propostes en català i veure quina evolució tenen aquestes formes fins que no van a petar al diccionari normatiu. Voleu veure alguns dels termes més actuals que ha aprovat el centre de Terminologia TERMCAT? Som-hi!
Finalment, s’aprova la forma rúter en català
Fa molt de temps que es va aprovar la forma encaminador com a equivalent de l’anglès router, però actualment s’ha aprovat l’adaptació gràfica de l’anglicisme i encaminador ha quedat en segon terme, com a sinònim complementari. I això per què ha passat? Hem acotat el cap definitivament?, no tenim prou autoestima com a catalanoparlants? No és això.
En l’evolució de la proposta a un neologisme, s’ha de veure si aquesta arrela socialment, si s’escampa i agafa tradició pel que fa a l’ús. Si això no passa, rectificar també és de savis: cal reconsiderar la proposta del terme i deixar de remar a contracorrent. En aquest cas, l’anglicisme és molt viu i és d’ús generalitzat entre la població. Per tant, l’adaptació gràfica a rúter és un gran encert.
Del furoner hem tornat al hacker
Per al hacker, fa molt de temps que es va proposar furoner, furonera. És una bona proposta, aprofitant el cabal lèxic que ja tenim en català. Furoner, en llengua general, vol dir ‘tafaner’. A partir d’aquest mot, s’havia agafat l’equivalent al concepte “pirata informàtic” per referir-s’hi. Una brillant idea. Però sembla que no ha acabat d’arrelar, malgrat la promo i el marxandatge que se’n pugui fer. S’ha reconsiderat el terme i ara, fins i tot, hacker ja s’inclou en el DIEC2, adoptat directament. També tenim el derivat verbal hackejar, amb una terminació catalana que ha arrelat amb força. Fa peneta perdre furoner per referir-se al hacker, però l’evolució d’un neologisme de vegades és dura i cal adaptar-se als canvis i, sobretot, als usos. El que és un fet és que, ara per ara, furoner ha desaparegut del mapa.
S’aproven les formes estríming, estrímer, en estríming
Anteriorment, s’havien aprovat les formes reproducció en continu i reproducció en línia com a equivalents catalans de l’anglès streaming. Què ha passat? Que el manlleu té una popularitat important i es fa servir moltíssim en l’àmbit general d’internet i de xarxes, malgrat que és un concepte especialitzat. Aquesta popularitat ha fet que es reconsideressin les propostes a favor de l’adaptació ortogràfica dels termes. Es manté com a terme secundari transmissió en continu, però tothom sap que no es farà servir gaire, oi? Aquí hi trobareu totes les explicacions.
S’aprova finalment el verb locutar
Anteriorment, la normativa ens havia dit que el verb locutar no era correcte, que calia dir-ne fer una locució. Ara, amb el temps, s’ha vist que locutar és adequat lingüísticament i que s’ha creat per analogia amb altres verbs com delatar (delator) o opositar (opositor). I, importantíssim! És una forma molt utilitzada i documentada en l’àmbit dels mitjans de comunicació i del periodisme.
S’aprova la forma méteo com a sinònim complementari de predicció meteorològica
Tot i que sembla un esnobisme per influència del francès, és un escurçament de la paraula meteorologia i, a la vegada, un bon indicador de l’economia del llenguatge. Com qui diu físio per fisioterapeuta o ràdio per radioteràpia, la forma méteo és cada cop més habitual entre els experts i es documenta en molts contextos divulgatius. Com tot escurçament de paraula, denota un toc informal, més argòtic. Recordem que és esdrúixola i que s’accentua. Es pronuncia amb e tancada i sense reducció vocàlica a les àtones (), d’acord amb la tendència que hi ha en l’escurçament de mots cultes quan la vocal tònica es pronuncia tancada
De totes aquestes formes, l’única que es documenta al DIEC2 és hacker. Això vol dir que la resta de neologismes no són normatius? No ben bé. Això vol dir que ja han passat un filtre prenormatiu i que, tard o d’hora, podrien incloure’s en el DIEC2, dit planerament i perquè ens entenguem una mica. S’hi incloguin o no s’hi incloguin, són formes ben adequades en cada àmbit d’especialitat i es poden fer servir en qualsevol context divulgatiu per escrit. Ja tenen un aval per fer-se servir sense cap reticència ni polèmica. Què passarà amb la proposta de furgoteca per foodtruck? Com ja he comentat anteriorment, tindrà l’aprovació i la popularitat que es mereix d’una santa vegada? Això ho veurem amb el temps, de moment la proposta tira endavant... Un desig: esperem que sí i que no calgui tornar a l’anglicisme.