22
de març
del
2024
Actualitzat
a les
16:17h
Un home gran -d'uns 70 anys- es va suïcidar aquest dimarts minuts després de ser desnonat del pis on havia viscut durant les últimes tres dècades, a Sabadell. No consta que tingués cap acompanyament previ dels serveis socials municipals, i en el moment del desallotjament tampoc no es va presentar cap treballador municipal per prestar assistència social als inquilins que anaven a ser desnonats. Directament, la comitiva judicial es va presentar a casa de l'home i la seva parella. En comunicar-li l'ordre judicial i l'expulsió de la llar, el veí va sortir per la porta de casa, va allunyar-se fins a un petit turó d'un parc de la ciutat i va suïcidar-se, ha sabut Nació. Aquest és almenys el tercer cas a Catalunya en què la pèrdua de l'habitatge comporta la mort d'una persona en l'últim any.
Des de l'entorn de la víctima i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell assenyalen que els fets es poden considerar "un assassinat perpetrat per tot l'entramat de qui creu que el dret a la propietat privada està per sobre de tenir una llar i viure-hi dignament", tal com han establert en un comunicat. A més, remarquen que aquesta és la pitjor cara d'un tipus d'expulsió "invisible" a causa "de la vergonya i la pressió social" que suposa perdre la casa.
De fet, el cas torna a posar de manifest la manca de mecanismes a l'hora d'evitar les conseqüències més greus d'un desnonament. Això s'afegeix a una situació de crisi habitacional que colpeja les persones amb menys recursos econòmics i socials. Gairebé la meitat de llogaters estan en risc de pobresa, advertia l'any passat un informe del Banc d'Espanya. Mentrestant, no hi ha cap protocol concret al voltant de la prevenció del suïcidi davant la pèrdua de l'habitatge i en molts casos -sobretot fora de la ciutat de Barcelona- les persones desnonades no compten amb cap referent social en el moment de l'expulsió.
L’Àlex -com se'l coneixia, tot i no ser el seu nom d'origen- feia 30 anys que vivia en el mateix edifici, pagant el lloguer. Alguna vegada havia passat dificultats econòmiques i s’havia retardat en alguns pagaments, però sempre s’acabava posant al dia. Darrerament, ell i la seva parella havien deixat de pagar el lloguer i això va portar la propietat a activar la via judicial. Entre la comunitat, l'Àlex era conegut per haver estat l'obrer que s'encarregava de les reformes que els veïns havien anat necessitat amb el pas dels anys. També cuidava de la seva parella, una dona dependent.
Fonts oficials de la policia catalana apunten a aquest diari que inicialment el desnonament el va efectuar una comitiva judicial per ordre d’un jutjat, en solitari. Els funcionaris judicials van picar a la porta, l’Àlex els va atendre i li van comunicar que el venien a desnonar. En accedir al pis, es van trobar una dona amb problemes de mobilitat al llit. En aquell moment, la comitiva va trucar els Mossos d’Esquadra perquè s’activessin els serveis necessaris, inclosa una patrulla de la policia catalana, una ambulància i els serveis socials. Sabent que la dona quedava cuidada per aquests serveis, l'Àlex va sortir del pis amb el seu gos, sense que consti que ningú l'aturés ni li oferís cap atenció després de quedar-se sense pis. A l'edifici van arribar els Mossos i els serveis mèdics, però no els serveis socials, que és habitual que no assisteixin als desnonaments. En qualsevol cas, els dos inquilins tampoc no tenien cap alternativa habitacional preparada per al moment en què els fessin fora. Havien quedat en un buit.
Ara, la PAHC de Sabadell reclama que s'investigui "l'actuació de la comitiva judicial i dels agents de policia" i també "que l'Ajuntament de Sabadell es personi com a acusació" contra aquestes institucions "per temptativa de suïcidi envers l'home". Alhora, al govern municipal també li reclama que assumeixi els costos del funeral i que, juntament amb la Generalitat, assegurin que la dona -que ha estat ingressada en un hospital momentàniament- sigui reallotjada en un espai digne amb suport psicològic i econòmic.
Fonts municipals apunten a aquest diari que el consistori té "plena disposició a assumir el cost de l'enterrament i el comiat, tal i com es fa en casos de vulnerabilitat social i econòmica". A més, confirmen que no tenien cap informació prèvia sobre la situació de l'Àlex, abans del desnonament. Segons exposa el govern municipal, sí que es tenia constància de l'existència del llançament judicial que afectava la dona de l'Àlex, però els intents de posar-s'hi en contacte els dies previs no van donar fruïts. Ara es treballa per oferir "una alternativa residencial adequada" a la vídua.
En aquell informe, l'agència de salut reclamava com a mesures d'atenció a l'emergència que s'establissin mecanismes per garantir que les oficines d'habitatge i serveis socials formessin part de tots els processos que impliquen una expulsió judicial de la llar. A banda, es recordava la necessitat d'ampliar el parc públic de l'habitatge, que a Catalunya volta el 2% i queda molt lluny de la mitjana europea. Això segueix abocant moltes famílies a malviure i posar la vida al límit per tenir un sostre.
Aquesta realitat de fons explica, en part, que el cas de l'Àlex no és anecdòtic. El desembre passat una altra veïna, en aquest cas del Poble-sec de Barcelona, es va suïcidar el dia abans que la comitiva judicial vingués a treure-la de casa. Al maig, també a la capital catalana, va produir-se un cas molt similar: prèviament al desnonament, una llogatera de 56 anys que havia deixat d'abonar les mensualitats després d'una mala ratxa es va suïcidar. El cos el va trobar la comitiva. Tot això en els darrers nou mesos. Igualment, encara es recorden altres fets recents i pròxims, com el suïcidi d'un home després de parlar breument amb els funcionaris judicials el 2021 a Sants-Badal, quan venien a fer-lo fora. O l'home del barri del Bon Pastor que vivia en un pis municipal i que es va suïcidar davant els operaris que tapiaven la porta del seu habitatge.
Quedar-se sense llar planteja una problemàtica que, depenent de la situació personal del protagonista, pot provocar un daltabaix difícil de preveure. Davant d'això, mentre els desnonaments segueixin vigents -a Catalunya se n'han practicat 120.000 en 10 anys- l'administració encara té marge per millorar la comunicació entre les parts i l'acompanyament als col·lectius més vulnerables.
Des de l'entorn de la víctima i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell assenyalen que els fets es poden considerar "un assassinat perpetrat per tot l'entramat de qui creu que el dret a la propietat privada està per sobre de tenir una llar i viure-hi dignament", tal com han establert en un comunicat. A més, remarquen que aquesta és la pitjor cara d'un tipus d'expulsió "invisible" a causa "de la vergonya i la pressió social" que suposa perdre la casa.
De fet, el cas torna a posar de manifest la manca de mecanismes a l'hora d'evitar les conseqüències més greus d'un desnonament. Això s'afegeix a una situació de crisi habitacional que colpeja les persones amb menys recursos econòmics i socials. Gairebé la meitat de llogaters estan en risc de pobresa, advertia l'any passat un informe del Banc d'Espanya. Mentrestant, no hi ha cap protocol concret al voltant de la prevenció del suïcidi davant la pèrdua de l'habitatge i en molts casos -sobretot fora de la ciutat de Barcelona- les persones desnonades no compten amb cap referent social en el moment de l'expulsió.
Comitiva i policia, però no serveis socials
L’Àlex -com se'l coneixia, tot i no ser el seu nom d'origen- feia 30 anys que vivia en el mateix edifici, pagant el lloguer. Alguna vegada havia passat dificultats econòmiques i s’havia retardat en alguns pagaments, però sempre s’acabava posant al dia. Darrerament, ell i la seva parella havien deixat de pagar el lloguer i això va portar la propietat a activar la via judicial. Entre la comunitat, l'Àlex era conegut per haver estat l'obrer que s'encarregava de les reformes que els veïns havien anat necessitat amb el pas dels anys. També cuidava de la seva parella, una dona dependent. Fonts oficials de la policia catalana apunten a aquest diari que inicialment el desnonament el va efectuar una comitiva judicial per ordre d’un jutjat, en solitari. Els funcionaris judicials van picar a la porta, l’Àlex els va atendre i li van comunicar que el venien a desnonar. En accedir al pis, es van trobar una dona amb problemes de mobilitat al llit. En aquell moment, la comitiva va trucar els Mossos d’Esquadra perquè s’activessin els serveis necessaris, inclosa una patrulla de la policia catalana, una ambulància i els serveis socials. Sabent que la dona quedava cuidada per aquests serveis, l'Àlex va sortir del pis amb el seu gos, sense que consti que ningú l'aturés ni li oferís cap atenció després de quedar-se sense pis. A l'edifici van arribar els Mossos i els serveis mèdics, però no els serveis socials, que és habitual que no assisteixin als desnonaments. En qualsevol cas, els dos inquilins tampoc no tenien cap alternativa habitacional preparada per al moment en què els fessin fora. Havien quedat en un buit.
Ara, la PAHC de Sabadell reclama que s'investigui "l'actuació de la comitiva judicial i dels agents de policia" i també "que l'Ajuntament de Sabadell es personi com a acusació" contra aquestes institucions "per temptativa de suïcidi envers l'home". Alhora, al govern municipal també li reclama que assumeixi els costos del funeral i que, juntament amb la Generalitat, assegurin que la dona -que ha estat ingressada en un hospital momentàniament- sigui reallotjada en un espai digne amb suport psicològic i econòmic.
Fonts municipals apunten a aquest diari que el consistori té "plena disposició a assumir el cost de l'enterrament i el comiat, tal i com es fa en casos de vulnerabilitat social i econòmica". A més, confirmen que no tenien cap informació prèvia sobre la situació de l'Àlex, abans del desnonament. Segons exposa el govern municipal, sí que es tenia constància de l'existència del llançament judicial que afectava la dona de l'Àlex, però els intents de posar-s'hi en contacte els dies previs no van donar fruïts. Ara es treballa per oferir "una alternativa residencial adequada" a la vídua.
Els desnonaments, un focus contra la salut mental
Aquest cas, sigui com sigui, ressona en altres casos similars que exposen la cruesa dels desnonaments. En molts casos, el procés de pèrdua de l'habitatge s'endú part de la salut mental dels afectats. Així ho exposava un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) de l'any 2021, tot constatant que "les persones amb inseguretat residencial tenen pitjor salut mental en comparació amb les persones no afectades per aquesta situació: pateixen més estrès psicològic, ansietat, depressió i suïcidis". A més, es citaven diversos que conclouen que hi ha "uns nivells elevadíssims de mala salut mental en persones a risc de ser desnonades: fins a 9 de cada 10 persones van presentar mala salut mental, una xifra fins a 6 vegades superior a la que s’observa en població general".
En aquell informe, l'agència de salut reclamava com a mesures d'atenció a l'emergència que s'establissin mecanismes per garantir que les oficines d'habitatge i serveis socials formessin part de tots els processos que impliquen una expulsió judicial de la llar. A banda, es recordava la necessitat d'ampliar el parc públic de l'habitatge, que a Catalunya volta el 2% i queda molt lluny de la mitjana europea. Això segueix abocant moltes famílies a malviure i posar la vida al límit per tenir un sostre.
Aquesta realitat de fons explica, en part, que el cas de l'Àlex no és anecdòtic. El desembre passat una altra veïna, en aquest cas del Poble-sec de Barcelona, es va suïcidar el dia abans que la comitiva judicial vingués a treure-la de casa. Al maig, també a la capital catalana, va produir-se un cas molt similar: prèviament al desnonament, una llogatera de 56 anys que havia deixat d'abonar les mensualitats després d'una mala ratxa es va suïcidar. El cos el va trobar la comitiva. Tot això en els darrers nou mesos. Igualment, encara es recorden altres fets recents i pròxims, com el suïcidi d'un home després de parlar breument amb els funcionaris judicials el 2021 a Sants-Badal, quan venien a fer-lo fora. O l'home del barri del Bon Pastor que vivia en un pis municipal i que es va suïcidar davant els operaris que tapiaven la porta del seu habitatge.
Quedar-se sense llar planteja una problemàtica que, depenent de la situació personal del protagonista, pot provocar un daltabaix difícil de preveure. Davant d'això, mentre els desnonaments segueixin vigents -a Catalunya se n'han practicat 120.000 en 10 anys- l'administració encara té marge per millorar la comunicació entre les parts i l'acompanyament als col·lectius més vulnerables.