DES DE LA LLOTJA

Laporta es queda orfe de fiscals

«El vicepresident Romeu s’havia quedat pràcticament sol com un dels fiscalitzadors de l’economia culer i, amb ell, ja són 28 els càrrecs que ja no hi són»

Eduard Romeu, en una imatge d'arxiu
Eduard Romeu, en una imatge d'arxiu | Europa Press
15 de març del 2024
Actualitzat el 10 d'abril a les 19:31h

Joan Laporta no està vivint un mandat fàcil. El Barça és una trituradora de persones, ho ha estat des que la guerra de trinxeres es va apoderar d’un club que viu permanentment en tensió i pendent de què diuen i què fan els seus suposats enemics. I no em refereixo als rivals esportius ni institucionals amb presència a Madrid i amb tot el poder de l’Estat espanyol al seu darrere. Parlo dels qui, avui dia, segueixen immersos en una lluita caïnita pel poder del club blaugrana. Els qui s’aferren a la cadira pensant que durant un temps Rosell i Bartomeu els van usurpar allò que era seu per convertir-ho en un regne de taifes i comissionistes, i els mateixos a qui Laporta va prendre la llotja presidencial onze anys després de la seva sortida com a president. Tots ells segueixen connectats i sense perdre detall de tot allò que passa al club i al seu entorn.

Aquest dijous, el club s’ha cobrat una nova víctima. Eduard Romeu deixa el càrrec de vicepresident econòmic dos dies després que el Barça doni una de les poques alegries de la temporada als seus socis classificant-se pels quarts de final de la Champions League, una fita que no succeïa des del 2020. Sense temps per gaudir la victòria, Romeu ha presentat la seva dimissió i ho ha fet dues setmanes després que la directora general corporativa, Maribel Meléndez, també renunciés al seu càrrec. Tots dos, figures transcendentals en la confecció i compliment dels pressupostos, marxen per discrepàncies insalvables amb la gestió del club. Ja es pot vendre que Meléndez i Romeu inicien un nou camí professional, que la realitat seguirà sent la incomoditat que els generava ocupar un càrrec de responsabilitat en l’àrea econòmica havent-se de menjar gripaus amb els quals no estaven d’acord.

Romeu ja feia temps que meditava plegar. Molt abans que la sortida com a vicepresident d’Audax Renovables impactés en el seu dia a dia. S’ha dit que Romeu ha buscat una feina després d’haver marxat de la companyia energètica badalonina i que aquesta nova tasca professional és incompatible amb el Barça. Bé, la sortida d’Audax es va produir l’estiu del 2023. I Romeu ja s’havia plantejat dimitir, en diverses ocasions, molt abans que José Elías -el propietari d’Audax- i ell separessin els seus camins.

El vicepresident Romeu s’havia quedat pràcticament sol com un dels fiscalitzadors de l’economia culer. En l’inici del mandat de Laporta -març del 2021- es va batejar com “el triumvirat” un trident format per Ferran Reverter (CEO), Eduard Romeu (vicepresident econòmic) i Jaume Guardiola (president de la comissió econòmica estatutària). Eren les tres persones que havien de solucionar els problemes econòmics greus de l’entitat. Onze mesos després, Reverter va plegar. L’octubre del 2022, Jaume Guardiola va renunciar al seu càrrec a la comissió econòmica. I ara, sentint que ja començava a pintar poc en les decisions estratègiques del club i que Laporta s’havia tancat amb les seves persones de més confiança, ha decidit fer un pas al costat i marxar. No és casual que, en la roda de premsa del seu comiat, Romeu digués a Laporta que es queda “amb la seva guàrdia pretoriana”.

Tampoc és banal que el vicepresident econòmic hagi plegat pocs mesos abans de presentar un exercici econòmic que pinta negre: s’havien d’assolir beneficis per primera vegada sense palanques (venda de patrimoni), però la desviació pressupostària és considerable i se segueix sense trobar solució als 40 milions que Libero no va pagar per la compra del 10% de Barça Studios. La situació econòmica segueix sent dramàtica.

Amb Romeu, ja són 28 els càrrecs que ja no hi són. Alguns perquè han decidit abandonar, d’altres perquè Laporta ha preferit substituir-los. Però la xifra és preocupant per dur només tres anys de mandat. Ara li’n queden dos i mig més, fins al juny del 2026. Però seguint el ritme, el futur no sembla planer.

Arxivat a