13
de març
del
2024
Actualitzat
a les
15:29h
Diverses associacions de jutges, fiscals, advocats de l’Estat, inspectors d’hisenda i treball, funcionaris de la seguretat social i secretaris municipals han presentat aquest dimecres a Barcelona un manifest contra la llei d’amnistia i en favor dels “valors constitucionals de legalitat, seguretat jurídica, igualtat i separació de poders”. El Pacte de professionals en defensa de l’estat de dret també defensa la independència dels cossos professionals i ha servit per anunciar la creació d’un comitè de coordinació per traslladar les reivindicacions a la societat civil espanyola i internacional.
Les entitats, que sumen uns 5.500 funcionaris a tot l’Estat i esperen l’adhesió de més associacions de funcionaris, han signat un breu manifest impulsat sobretot per la conservadora i majoritària Associació de Fiscals (AF). Entre els signants hi ha la també conservadora i majoritària Associació Professional de la Magistratura (APM), el Fòrum Judicial Independent (FJI), l’Associació d’Advocats de l’Estat, l’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, el Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social, l’Associació Professional de Lletrats de l’Administració de la Seguretat Social, i l’Associació de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local.
Sota el lema "Sense estat de dret no hi ha democràcia", el manifest s’ha presentat a la Facultat de Dret de la Universitat Abat Oliba (UAO) i ha comptat amb representants de les entitats, que han afegit les seves pròpies apreciacions. També hi ha hagut una taula rodona amb Teresa Freixas, catedràtica de dret constitucional a la UAB, i José María Macías, vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A l’acte hi han acudit, a títol personal, l’exfiscal en cap de Barcelona Anna Magaldi, l’exmagistrat de l’Audiència de Barcelona José María Planchat, l’advocat José María Fuster-Fabra i representants de Ciutadans i Vox, entre altres.
Cristina Dexeus, de l’AF, ha dit que el govern espanyol ataca jutges i fiscals per fer la seva feina i que l’amnistia suposa un “precedent” perillós contra l’estat de dret, ja que en rebaixa els estàndards. A més, considera que els que defensen l’amnistia mostren un posicionament “incomprensiblement parcial en la seva dependència del govern”. Al seu torn, Pablo Baró, de l’APM, ha assegurat que la futura llei va contra els jutges i fiscals i suposa trencar una “línia vermella”.
Roberto García Ceniceros, del FJI, ha reblat que l’amnistia és la “sublimació” dels “atacs” a l’estat de dret com la politització del CGPJ, la “instrumentalització” del Tribunal Constitucional o els “nomenaments discrecionals”. Així, ha defensat que l’estat de dret no és d’esquerres ni de dretes i que defensar que l’amnistia no és legal no és donar suport al PP. També ha dit que el poder executiu vol “apoderar-se” de tots els poders de l’Estat només perquè té una aritmètica parlamentària favorable.
Per al FJI, el problema no és ni Pedro Sánchez, el PP o Carles Puigdemont, diuen, sinó si una majoria parlamentària pot limitar el poder judicial. En aquest sentit, ha defensat que hi ha el perill que la llei d’amnistia limiti la capacitat de control dels jutges del poder polític. Per això, considera que existeix el perill que si governa una altra majoria parlamentària, com el PP, puguin amnistiar polítics corruptes com els de la trama Gürtel. De fet, considera que el PSOE està argumentant a favor de l’amnistia igual que feien els independentistes el 2017, apel·lant a la majoria parlamentària.
També ha defensat que la Comissió de Venèciano dona suport a la llei, sinó que ha posat uns condicionants per aprovar-la que, segons ell, ara no es compleixen, com el consens social o el debat per part de tots els organismes de control afectats. Tot i això, ha acabat dient que l’estat de dret no està en fallida, sinó que queden mecanismes per superar la situació, com les qüestions d’inconstitucionalitat davant del TC o una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Això, segons ell, no és qüestionar l’estat de dret, sinó protegir-lo, però ha demanat també a tota la societat la que ha de ser conscient que s’està batallant pels drets de tots.
Finalment, Alberto Bravo Queipo de Llano, de l’Associació de Secretaris, Inteventors i Tresorers de l’Administració Local, ha alertat que la llei crearà una classe política “impune i irresponsable” i amb privilegis. En aquest sentit, els representants de les altres associacions també han criticat l’amnistia i han relatat diversos greuges concrets contra el seu sector.
Les entitats, que sumen uns 5.500 funcionaris a tot l’Estat i esperen l’adhesió de més associacions de funcionaris, han signat un breu manifest impulsat sobretot per la conservadora i majoritària Associació de Fiscals (AF). Entre els signants hi ha la també conservadora i majoritària Associació Professional de la Magistratura (APM), el Fòrum Judicial Independent (FJI), l’Associació d’Advocats de l’Estat, l’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, el Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social, l’Associació Professional de Lletrats de l’Administració de la Seguretat Social, i l’Associació de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local.
Sota el lema "Sense estat de dret no hi ha democràcia", el manifest s’ha presentat a la Facultat de Dret de la Universitat Abat Oliba (UAO) i ha comptat amb representants de les entitats, que han afegit les seves pròpies apreciacions. També hi ha hagut una taula rodona amb Teresa Freixas, catedràtica de dret constitucional a la UAB, i José María Macías, vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A l’acte hi han acudit, a títol personal, l’exfiscal en cap de Barcelona Anna Magaldi, l’exmagistrat de l’Audiència de Barcelona José María Planchat, l’advocat José María Fuster-Fabra i representants de Ciutadans i Vox, entre altres.
Cristina Dexeus, de l’AF, ha dit que el govern espanyol ataca jutges i fiscals per fer la seva feina i que l’amnistia suposa un “precedent” perillós contra l’estat de dret, ja que en rebaixa els estàndards. A més, considera que els que defensen l’amnistia mostren un posicionament “incomprensiblement parcial en la seva dependència del govern”. Al seu torn, Pablo Baró, de l’APM, ha assegurat que la futura llei va contra els jutges i fiscals i suposa trencar una “línia vermella”.
Roberto García Ceniceros, del FJI, ha reblat que l’amnistia és la “sublimació” dels “atacs” a l’estat de dret com la politització del CGPJ, la “instrumentalització” del Tribunal Constitucional o els “nomenaments discrecionals”. Així, ha defensat que l’estat de dret no és d’esquerres ni de dretes i que defensar que l’amnistia no és legal no és donar suport al PP. També ha dit que el poder executiu vol “apoderar-se” de tots els poders de l’Estat només perquè té una aritmètica parlamentària favorable.
Per al FJI, el problema no és ni Pedro Sánchez, el PP o Carles Puigdemont, diuen, sinó si una majoria parlamentària pot limitar el poder judicial. En aquest sentit, ha defensat que hi ha el perill que la llei d’amnistia limiti la capacitat de control dels jutges del poder polític. Per això, considera que existeix el perill que si governa una altra majoria parlamentària, com el PP, puguin amnistiar polítics corruptes com els de la trama Gürtel. De fet, considera que el PSOE està argumentant a favor de l’amnistia igual que feien els independentistes el 2017, apel·lant a la majoria parlamentària.
També ha defensat que la Comissió de Venèciano dona suport a la llei, sinó que ha posat uns condicionants per aprovar-la que, segons ell, ara no es compleixen, com el consens social o el debat per part de tots els organismes de control afectats. Tot i això, ha acabat dient que l’estat de dret no està en fallida, sinó que queden mecanismes per superar la situació, com les qüestions d’inconstitucionalitat davant del TC o una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Això, segons ell, no és qüestionar l’estat de dret, sinó protegir-lo, però ha demanat també a tota la societat la que ha de ser conscient que s’està batallant pels drets de tots.
Finalment, Alberto Bravo Queipo de Llano, de l’Associació de Secretaris, Inteventors i Tresorers de l’Administració Local, ha alertat que la llei crearà una classe política “impune i irresponsable” i amb privilegis. En aquest sentit, els representants de les altres associacions també han criticat l’amnistia i han relatat diversos greuges concrets contra el seu sector.