20
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
26
de febrer
a les
8:19h
Les negociacions sobre la llei d'amnistia continuen encallades. Junts vol tenir lligats tots els escenaris possibles per aconseguir que la norma s'aprova correctament i afecta tothom, també els casos de "terrorisme" com Tsunami Democràtic. El PSOE vol que tingui totes les garanties per passar el filtre del Tribunal Constitucional i la justícia europea, que analitzaran amb lupa el text que surti del Congrés. El termini per arribar a un acord a la comissió de Justícia té encara uns quinze dies de marge, però no més. L'amnistia es troba en temps de descompte i el més calent és a l'aigüera. Si torna a ple i no s'aprova, decaurà tot el text i la legislatura quedarà contra les cordes.
Un dels juristes que més ha analitzat la llei d'amnistia és el catedràtic de Dret Processal de la UB Jordi Nieva-Fenoll (Barcelona, 1970). Acaba de publicar el llibre El origen de la justicia (Tirant Editorial), un exhaustiu anàlisi que busca milers d'anys enrere els primers processos judicials i com aquests han afectat la nostra manera de fer justícia. En aquesta entrevista amb Nació, l'acadèmic explica com s'haurien de millorar els procediments judicials amb les noves tecnologies i els nous coneixements. També aborda l'amnistia i alerta dels riscos que hi ha sobre la taula. Diu que el terrorisme no s'hi pot incloure, avisa que cal lluitar contra la percepció que és una llei "arbitrària" i recepta, sobretot, paciència.
Quan apareixen els primers processos judicials?
En la cultura egípcia s'arriba a la conclusió que la resolució de conflictes no la farà el grup sinó un jutge únic, que a més tenia un paper religiós. Es van inventar la deessa Maat i el jutge interpretava la seva voluntat. El jutge era el capellà i el concepte de justícia era teològic. Això explica moltes coses del que fem avui: com encara tenim una litúrgia en els tribunals, una confiança en què el jutge sabrà qui diu la veritat i qui no, què és just i que no. El que feien a l'antic Egipte ho van copiar els grecs i els romans. És un esquema de judici molt semblant al que es fa al Regne Unit, Canadà o Austràlia. Té dues fases: una primera, davant del jutge. I la segona, per veure si la prova és convincent o no per una de les parts. Aquest esquema de procés és l'esquema del procés egipci, que hem descobert a través de documents de l'antiguitat.
Està dient que, a grans trets, ens regim amb maneres de fer de fa 5.000 anys. Avui dia, aquest model de fer justícia funciona?
És un model molt antiquat, no pot ser correcte. Ningú s'imagina fer física, química, biologia o medicina amb el que sabíem fa 4.000 anys. En canvi, el procés judicial no ha canviat gaire. Hi ha un retard científic important en matèria jurídica, i concretament en matèria processal, que algun dia hem de superar.
Què s'hauria de fer per millorar el model?
Hi ha processos que són un tràmit. Tenim la intel·ligència artificial, que podria identificar-los i automatitzar-los. Es podrien decidir en 15 dies. També tenim eines científiques que van més enllà de mirar a la cara a una persona i saber si diu la veritat o no. Els coneixements en biologia, física, farmàcia, medicina que es poden utilitzar a través de la prova pericial. S'ha de donar més protagonisme als pèrits i millorar-ne la qualitat. En els documents, per exemple, hi hem d'aplicar la semiòtica textual, per saber en quin context es van escriure. Una tercera cosa: millorar la formació dels jutges en aquests camps. Un jutge en sap de dret, però ha de tenir coneixements sobre medicina, biologia o química. El futur és aquest.
El 65% dels nous jutges no ha treballat mai abans d'entrar a la carrera judicial. Poden impartir justícia, així?
Una persona que va a l'escola, comença la universitat, fa oposicions i es converteix en jutge no coneix la vida. I haurà viscut en uns entorns concrets, perquè actualment l'oposició de jutges és només per a famílies que poden mantenir els seus fills estudiant i sense treballar. Cal que la persona estigui més formada com a ésser humà abans de començar la carrera de Dret. Als Estats Units, fan una mena de "pregrau" d'una altra matèria i, després, poden anar a una Law School. Amb això guanyes que la persona tingui una formació humana diferent. Si després esdevé jutge, coneixerà més bé l'entorn en què es mou. A Espanya no és així. Hauria de canviar tot l'accés a la carrera judicial.
Parlem de l'amnistia. Recomanaria fer-hi més canvis?
La meva aportació seria no ser tan concret amb les figures delictives que recull l'amnistia i parlar genèricament dels fets, sense qualificar-los jurídicament per evitar que un jutge ho canviï i els fets no hi entrin. Tampoc marcaria tant les fases del procés. Això s'ha fet pel temor que no entri algun fet d'una persona concreta, però fer llei per persones concretes no és acceptable. Una llei és una norma general. A més, definir tant quan s'han de fer les coses permet allargar el moment fins que arribi la fase processal en què s'ha de fer. Des d'un punt de vista polític, i jurídic, seria més justificable si l'amnistia fos més general i no concretés tant els delictes. Dit això, en el moment en què està la llei, convindria que sortís perquè algun efecte positiu tindrà. Malgrat les resistències, al final és una llei i les lleis s'han d'aplicar.
Hi ha també el risc de l'arbitrarietat.
Tothom veu que l'amnistia s'ha fet perquè Pedro Sánchez necessitava els vots per a la investidura. Amb aquest antecedent, pot ser qualificada d'arbitrària. I l'arbitrarietat està prohibida a la Constitució. Per evitar això has d'explicar molt més bé tant a la llei com a la societat en general que és una mesura que servirà des d'un punt de vista social, per superar el procés. Hi ha dades concretes com els indults, que no han provocat incidents, o les enquestes de suport i rebuig a la independència que mostren que les mesures per deixar enrere el passat funcionen, i es pot anar per aquesta via. Aquesta és la manera de justificar l'amnistia, però no he trobat res d'això a l'exposició de motius.
L'exposició de motius se centra molt en com fer-la encaixar dins de la Constitució i el dret europeu.
És una llei redactada des de la perspectiva de l'advocat, que vol defensar-se d'un futur recurs. Jo hauria reservat aquests arguments per a quan hi hagi recursos i m'hauria centrat més a treure del cap de tothom la idea que l'amnistia s'ha fet perquè Sánchez pugui superar la investidura. Tots els governs fan cessions i promeses, i ningú ha dit que això sigui arbitrari. Ara bé, amb l'amnistia es posen en qüestió les sentències i les possibilitats d'un tribunal de jutjar uns fets, i per això cal ser més curós i insistir molt més en la base jurídica perquè ningú et pugui dir que és una llei arbitrària. Si en algun moment la llei té algun problema, vindrà sobretot per aquí.
El terrorisme es pot incloure dins de la llei d'amnistia?
Aquest és un altre problema. Amb la normativa europea a la mà, no es pot fer. Ho van introduir a l'últim moment i per mi és una autèntica ingenuïtat. El delicte de terrorisme no es pot incloure. Hi ha l'amenaça d'inconstitucionalitat i pot tenir riscos a Europa. El problema que tenim és la interpretació del terrorisme que ha fet un jutge. No crec que les decisions d'un jutge, que a més són molt qüestionables, puguin determinar què diu el legislador. És un error actuar d'aquesta manera. El jutge que faci el que vulgui. El fiscal ja ha dit que no. La doctrina científica diu que no. Per tant, s'ha de deixar que passi, però no s'han d'incloure els delictes de terrorisme. Això és una crida d'atenció a la normativa internacional, perquè això no es pot fer. I aquí assenyales el possible defecte de la llei.
La causa de Tsunami no s'aguanta, però de moment es manté oberta per terrorisme i, segons la interpretació del jutge, podria quedar fora de l'amnistia.
Encara que sigui així, no pots fer que el terrorisme entri a l'amnistia. Encara que ho digui la llei, no servirà de res. No ho pots solucionar d'aquesta manera. La manera de solucionar-ho és argumentant bé jurídicament davant dels tribunals i convèncer-los que no és terrorisme. Des de la perspectiva internacional, és impresentable dir que convocar una manifestació de protesta és terrorisme, perquè ens situa al nivell de Turquia. Ho ha dit el Tribunal Europeu de Drets Humans: el dret de protesta no és terrorisme.
Es pot blindar l'aplicació d'una llei tal com vol el legislador?
Les lleis s'han d'aplicar tal com ho ha concebut el legislador. Com hem vist amb la reforma de la malversació o la llei del "només sí és sí", un jutge pot separar-se d'aquestes interpretacions. Ara bé, és obvi que en un estat que respecta la divisió de poders, el jutge ha d'obeir el que diu la llei tan sí com no. I l'única que eina que tenim per fer que el jutge faci això són els recursos: Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, Tribunal Europeu de Drets Humans o Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si hi ha una sèrie d'interpretacions que posen en qüestió aquest principi, veig probable que hi entri el TEDH.
Per què?
Perquè un jutge no pot anar més enllà del que diu la llei. El TEDH pot agafar la llei i els antecedents, i a partir d'aquí definir les úniques interpretacions raonables. I veurà que la interpretació que ha fet un jutge no està justificada. Dirà que la sentència no està motivada i que ha de desaparèixer. Però cal tenir paciència. A vegades estem acostumats que les coses passin de manera meteòrica, però això només passa en una dictadura i si formes part del grup dirigent. En democràcia, les coses van més lentes. Aquest cas no és senzill i cal tenir paciència.
Si el legislador acota massa com s'ha d'aplicar la llei, pot vulnerar la separació de poders?
Això està mal entès. Què vol dir que el legislador no pot dir al jutge què ha de fer? Evidentment que pot. La llei existeix perquè el jutge l'apliqui. Ho va dir Montsequiu: "El jutge és la boca que pronuncia les paraules de la llei". L'única cosa que pot fer el jutge és dir les paraules de la llei. Montsequiu ho diu perquè a Anglaterra hi havia hagut problemes amb jutges corruptes molt influïts pel rei. El parlament volia imposar les seves lleis al monarca, que utilitzava els jutges per impedir l'activitat parlamentària i havia arribat a empresonar parlamentaris perquè no poguessin votar alguna llei. Montesquiu és molt conscient d'aquests problemes. Havien provocat la Revolució Gloriosa de 1688, que va fer néixer la monarquia parlamentària, el poder del parlament sobirà, i és el primer país del món que genera el que avui diem democràcia. Montsequiu descriu la divisió de poders del sistema jurídic anglès.
Quins elements de la llei d'amnistia poden ser qüestionables pel Tribunal Constitucional?
És difícil per una predicció. Ja ho ha intentat fer el legislador a l'exposició de motius i jo no en soc partidari, perquè li poses més fàcil als juristes per donar-li la volta i alterar el que estàs dient. A banda d'això, hi ha el fonament polític de la llei: no pot ser arbitrària. Crec que al final s'insistirà en això, que l'amnistia existeix només perquè Sánchez sigui president. Si no vols que passi això, s'ha d'insistir molt en qüestions sociològiques per justificar la llei. Sánchez deia que no cabia l'amnistia dins l'ordenament jurídic. I ara diu el contrari. És aquí on s'ha d'incidir, perquè és per aquí per on t'atacaran.
Deixar clar que no és arbitrària i que s'ha de fer per superar un conflicte.
Un conflicte que existeix, encara que ara no provoca aldarulls ni conflictivitat política, però que està a la consciència de la gent de Catalunya i Espanya. El procés encara cou i per això hem de posar les eines perquè deixi de coure. Necessitem eines que no són completament jurídiques. Els polítics han de convèncer la gent i persuadir que això no és un argument electoral. Feijóo també va negociar amb els independentistes, cosa que vol dir que a ningú li interessa que això continuï. Doncs mirem de superar-ho. I per superar-ho no hi pot haver gent a l'estranger que no pot tornar perquè els persegueixen per delictes gravíssims.
La reacció d'alguns jutges sobre l'amnistia posa en qüestió la independència i la imparcialitat de la justícia espanyola?
Posa en qüestió la independència i la imparcialitat dels jutges que fan aquestes declaracions. Seria impossible que en països com Alemanya o Anglaterra jutges fessin declaracions polítiques. Als Estats Units sí que passa i és un desastre. M'agradaria que Espanya no tingués aquest problema i que els jutges recordessin que només han de parlar a través de les seves sentències. El cas del procés està influenciat clarament per la ideologia d'uns i altres. Si com a jutge vols ser imparcial, no pots dir res del tema. Ho diu tota la tota la normativa internacional. Va molt malament que alguns pocs jutges comprometin la imatge d'independència de tot el col·lectiu.
Un dels problemes de la judicatura és el bloqueig de la renovació del CGPJ, que alhora evidencia la politització de la justícia. S'hauria de canviar la manera d'escollir els jutges?
La normativa internacional diu que és important que hi hagi un organisme que vigili la independència dels tribunals, i aquest organisme pot ser el CGPJ. Una renovació que porta cinc anys bloquejada, encara que sigui per culpa d'un sol partit, evidencia que el model ha fracassat. Han de ser els jutges qui s'escullin entre ells? Em sembla que és malentendre què és la independència judicial. La independència judicial és de criteri, no vol dir que els jutges puguin fer un poder que s'aïlli del poder del poble manifestat a través del parlament. Sembla que les jutges poden anar en contra del que diu el legislador i això no és veritat; han de complir escrupolosament el que diu el legislador.
I què cal fer?
Jo canviaria les majories per escollir el CGPJ perquè no hi pugui haver bloquejos ni ara ni en el futur. Que sigui automàtic: que cessi el Consell quan acabi la legislatura. I si li treus al CGPJ el poder de designar jutges, el problema s'ha acabat.
I qui els ha d'escollir?
Faria més confiança a comissions tècniques tutelades pels parlaments. El parlament és el poder sobirà. Sempre hi hauria problemes, però si aquestes comissions, per tal com dissenyes les majories, estan obligades a posar sobre la taula perfils amb una trajectòria jurídica inqüestionable i amb neutralitat manifesta, al final tindràs un millor poder judicial. I això no trenca la separació de poders, al contrari.
Un dels juristes que més ha analitzat la llei d'amnistia és el catedràtic de Dret Processal de la UB Jordi Nieva-Fenoll (Barcelona, 1970). Acaba de publicar el llibre El origen de la justicia (Tirant Editorial), un exhaustiu anàlisi que busca milers d'anys enrere els primers processos judicials i com aquests han afectat la nostra manera de fer justícia. En aquesta entrevista amb Nació, l'acadèmic explica com s'haurien de millorar els procediments judicials amb les noves tecnologies i els nous coneixements. També aborda l'amnistia i alerta dels riscos que hi ha sobre la taula. Diu que el terrorisme no s'hi pot incloure, avisa que cal lluitar contra la percepció que és una llei "arbitrària" i recepta, sobretot, paciència.
Quan apareixen els primers processos judicials?
En la cultura egípcia s'arriba a la conclusió que la resolució de conflictes no la farà el grup sinó un jutge únic, que a més tenia un paper religiós. Es van inventar la deessa Maat i el jutge interpretava la seva voluntat. El jutge era el capellà i el concepte de justícia era teològic. Això explica moltes coses del que fem avui: com encara tenim una litúrgia en els tribunals, una confiança en què el jutge sabrà qui diu la veritat i qui no, què és just i que no. El que feien a l'antic Egipte ho van copiar els grecs i els romans. És un esquema de judici molt semblant al que es fa al Regne Unit, Canadà o Austràlia. Té dues fases: una primera, davant del jutge. I la segona, per veure si la prova és convincent o no per una de les parts. Aquest esquema de procés és l'esquema del procés egipci, que hem descobert a través de documents de l'antiguitat.
"El model de fer justícia és molt antiquat"
Està dient que, a grans trets, ens regim amb maneres de fer de fa 5.000 anys. Avui dia, aquest model de fer justícia funciona?
És un model molt antiquat, no pot ser correcte. Ningú s'imagina fer física, química, biologia o medicina amb el que sabíem fa 4.000 anys. En canvi, el procés judicial no ha canviat gaire. Hi ha un retard científic important en matèria jurídica, i concretament en matèria processal, que algun dia hem de superar.
Jordi Nieva Fenoll, catedràtic de Dret Processal Foto: Hugo Fernández
Què s'hauria de fer per millorar el model?
Hi ha processos que són un tràmit. Tenim la intel·ligència artificial, que podria identificar-los i automatitzar-los. Es podrien decidir en 15 dies. També tenim eines científiques que van més enllà de mirar a la cara a una persona i saber si diu la veritat o no. Els coneixements en biologia, física, farmàcia, medicina que es poden utilitzar a través de la prova pericial. S'ha de donar més protagonisme als pèrits i millorar-ne la qualitat. En els documents, per exemple, hi hem d'aplicar la semiòtica textual, per saber en quin context es van escriure. Una tercera cosa: millorar la formació dels jutges en aquests camps. Un jutge en sap de dret, però ha de tenir coneixements sobre medicina, biologia o química. El futur és aquest.
"Una persona que va a l'escola, comença la universitat, fa oposicions i es converteix en jutge no coneix la vida"
El 65% dels nous jutges no ha treballat mai abans d'entrar a la carrera judicial. Poden impartir justícia, així?
Una persona que va a l'escola, comença la universitat, fa oposicions i es converteix en jutge no coneix la vida. I haurà viscut en uns entorns concrets, perquè actualment l'oposició de jutges és només per a famílies que poden mantenir els seus fills estudiant i sense treballar. Cal que la persona estigui més formada com a ésser humà abans de començar la carrera de Dret. Als Estats Units, fan una mena de "pregrau" d'una altra matèria i, després, poden anar a una Law School. Amb això guanyes que la persona tingui una formació humana diferent. Si després esdevé jutge, coneixerà més bé l'entorn en què es mou. A Espanya no és així. Hauria de canviar tot l'accés a la carrera judicial.
Parlem de l'amnistia. Recomanaria fer-hi més canvis?
La meva aportació seria no ser tan concret amb les figures delictives que recull l'amnistia i parlar genèricament dels fets, sense qualificar-los jurídicament per evitar que un jutge ho canviï i els fets no hi entrin. Tampoc marcaria tant les fases del procés. Això s'ha fet pel temor que no entri algun fet d'una persona concreta, però fer llei per persones concretes no és acceptable. Una llei és una norma general. A més, definir tant quan s'han de fer les coses permet allargar el moment fins que arribi la fase processal en què s'ha de fer. Des d'un punt de vista polític, i jurídic, seria més justificable si l'amnistia fos més general i no concretés tant els delictes. Dit això, en el moment en què està la llei, convindria que sortís perquè algun efecte positiu tindrà. Malgrat les resistències, al final és una llei i les lleis s'han d'aplicar.
"L'amnistia seria més justificable si fos més general i no concretés tant els delictes"
Hi ha també el risc de l'arbitrarietat.
Tothom veu que l'amnistia s'ha fet perquè Pedro Sánchez necessitava els vots per a la investidura. Amb aquest antecedent, pot ser qualificada d'arbitrària. I l'arbitrarietat està prohibida a la Constitució. Per evitar això has d'explicar molt més bé tant a la llei com a la societat en general que és una mesura que servirà des d'un punt de vista social, per superar el procés. Hi ha dades concretes com els indults, que no han provocat incidents, o les enquestes de suport i rebuig a la independència que mostren que les mesures per deixar enrere el passat funcionen, i es pot anar per aquesta via. Aquesta és la manera de justificar l'amnistia, però no he trobat res d'això a l'exposició de motius.
Jordi Nieva Fenoll, catedràtic de Dret Processal Foto: Hugo Fernández
L'exposició de motius se centra molt en com fer-la encaixar dins de la Constitució i el dret europeu.
És una llei redactada des de la perspectiva de l'advocat, que vol defensar-se d'un futur recurs. Jo hauria reservat aquests arguments per a quan hi hagi recursos i m'hauria centrat més a treure del cap de tothom la idea que l'amnistia s'ha fet perquè Sánchez pugui superar la investidura. Tots els governs fan cessions i promeses, i ningú ha dit que això sigui arbitrari. Ara bé, amb l'amnistia es posen en qüestió les sentències i les possibilitats d'un tribunal de jutjar uns fets, i per això cal ser més curós i insistir molt més en la base jurídica perquè ningú et pugui dir que és una llei arbitrària. Si en algun moment la llei té algun problema, vindrà sobretot per aquí.
"Si en algun moment la llei té algun problema jurídic, vindrà sobretot per la sospita d'arbitrarietat"
El terrorisme es pot incloure dins de la llei d'amnistia?
Aquest és un altre problema. Amb la normativa europea a la mà, no es pot fer. Ho van introduir a l'últim moment i per mi és una autèntica ingenuïtat. El delicte de terrorisme no es pot incloure. Hi ha l'amenaça d'inconstitucionalitat i pot tenir riscos a Europa. El problema que tenim és la interpretació del terrorisme que ha fet un jutge. No crec que les decisions d'un jutge, que a més són molt qüestionables, puguin determinar què diu el legislador. És un error actuar d'aquesta manera. El jutge que faci el que vulgui. El fiscal ja ha dit que no. La doctrina científica diu que no. Per tant, s'ha de deixar que passi, però no s'han d'incloure els delictes de terrorisme. Això és una crida d'atenció a la normativa internacional, perquè això no es pot fer. I aquí assenyales el possible defecte de la llei.
La causa de Tsunami no s'aguanta, però de moment es manté oberta per terrorisme i, segons la interpretació del jutge, podria quedar fora de l'amnistia.
Encara que sigui així, no pots fer que el terrorisme entri a l'amnistia. Encara que ho digui la llei, no servirà de res. No ho pots solucionar d'aquesta manera. La manera de solucionar-ho és argumentant bé jurídicament davant dels tribunals i convèncer-los que no és terrorisme. Des de la perspectiva internacional, és impresentable dir que convocar una manifestació de protesta és terrorisme, perquè ens situa al nivell de Turquia. Ho ha dit el Tribunal Europeu de Drets Humans: el dret de protesta no és terrorisme.
"Les decisions d'un jutge, molt qüestionables, no poden determinar què diu el legislador"
Es pot blindar l'aplicació d'una llei tal com vol el legislador?
Les lleis s'han d'aplicar tal com ho ha concebut el legislador. Com hem vist amb la reforma de la malversació o la llei del "només sí és sí", un jutge pot separar-se d'aquestes interpretacions. Ara bé, és obvi que en un estat que respecta la divisió de poders, el jutge ha d'obeir el que diu la llei tan sí com no. I l'única que eina que tenim per fer que el jutge faci això són els recursos: Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, Tribunal Europeu de Drets Humans o Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si hi ha una sèrie d'interpretacions que posen en qüestió aquest principi, veig probable que hi entri el TEDH.
Per què?
Perquè un jutge no pot anar més enllà del que diu la llei. El TEDH pot agafar la llei i els antecedents, i a partir d'aquí definir les úniques interpretacions raonables. I veurà que la interpretació que ha fet un jutge no està justificada. Dirà que la sentència no està motivada i que ha de desaparèixer. Però cal tenir paciència. A vegades estem acostumats que les coses passin de manera meteòrica, però això només passa en una dictadura i si formes part del grup dirigent. En democràcia, les coses van més lentes. Aquest cas no és senzill i cal tenir paciència.
Jordi Nieva Fenoll, catedràtic de Dret Processal Foto: Hugo Fernández
Si el legislador acota massa com s'ha d'aplicar la llei, pot vulnerar la separació de poders?
Això està mal entès. Què vol dir que el legislador no pot dir al jutge què ha de fer? Evidentment que pot. La llei existeix perquè el jutge l'apliqui. Ho va dir Montsequiu: "El jutge és la boca que pronuncia les paraules de la llei". L'única cosa que pot fer el jutge és dir les paraules de la llei. Montsequiu ho diu perquè a Anglaterra hi havia hagut problemes amb jutges corruptes molt influïts pel rei. El parlament volia imposar les seves lleis al monarca, que utilitzava els jutges per impedir l'activitat parlamentària i havia arribat a empresonar parlamentaris perquè no poguessin votar alguna llei. Montesquiu és molt conscient d'aquests problemes. Havien provocat la Revolució Gloriosa de 1688, que va fer néixer la monarquia parlamentària, el poder del parlament sobirà, i és el primer país del món que genera el que avui diem democràcia. Montsequiu descriu la divisió de poders del sistema jurídic anglès.
"En un estat que respecta la divisió de poders, el jutge ha d'obeir el que diu la llei"
Quins elements de la llei d'amnistia poden ser qüestionables pel Tribunal Constitucional?
És difícil per una predicció. Ja ho ha intentat fer el legislador a l'exposició de motius i jo no en soc partidari, perquè li poses més fàcil als juristes per donar-li la volta i alterar el que estàs dient. A banda d'això, hi ha el fonament polític de la llei: no pot ser arbitrària. Crec que al final s'insistirà en això, que l'amnistia existeix només perquè Sánchez sigui president. Si no vols que passi això, s'ha d'insistir molt en qüestions sociològiques per justificar la llei. Sánchez deia que no cabia l'amnistia dins l'ordenament jurídic. I ara diu el contrari. És aquí on s'ha d'incidir, perquè és per aquí per on t'atacaran.
Deixar clar que no és arbitrària i que s'ha de fer per superar un conflicte.
Un conflicte que existeix, encara que ara no provoca aldarulls ni conflictivitat política, però que està a la consciència de la gent de Catalunya i Espanya. El procés encara cou i per això hem de posar les eines perquè deixi de coure. Necessitem eines que no són completament jurídiques. Els polítics han de convèncer la gent i persuadir que això no és un argument electoral. Feijóo també va negociar amb els independentistes, cosa que vol dir que a ningú li interessa que això continuï. Doncs mirem de superar-ho. I per superar-ho no hi pot haver gent a l'estranger que no pot tornar perquè els persegueixen per delictes gravíssims.
"La independència judicial no vol dir que els jutges puguin ser un poder aïllat de la sobirania popular"
La reacció d'alguns jutges sobre l'amnistia posa en qüestió la independència i la imparcialitat de la justícia espanyola?
Posa en qüestió la independència i la imparcialitat dels jutges que fan aquestes declaracions. Seria impossible que en països com Alemanya o Anglaterra jutges fessin declaracions polítiques. Als Estats Units sí que passa i és un desastre. M'agradaria que Espanya no tingués aquest problema i que els jutges recordessin que només han de parlar a través de les seves sentències. El cas del procés està influenciat clarament per la ideologia d'uns i altres. Si com a jutge vols ser imparcial, no pots dir res del tema. Ho diu tota la tota la normativa internacional. Va molt malament que alguns pocs jutges comprometin la imatge d'independència de tot el col·lectiu.
Un dels problemes de la judicatura és el bloqueig de la renovació del CGPJ, que alhora evidencia la politització de la justícia. S'hauria de canviar la manera d'escollir els jutges?
La normativa internacional diu que és important que hi hagi un organisme que vigili la independència dels tribunals, i aquest organisme pot ser el CGPJ. Una renovació que porta cinc anys bloquejada, encara que sigui per culpa d'un sol partit, evidencia que el model ha fracassat. Han de ser els jutges qui s'escullin entre ells? Em sembla que és malentendre què és la independència judicial. La independència judicial és de criteri, no vol dir que els jutges puguin fer un poder que s'aïlli del poder del poble manifestat a través del parlament. Sembla que les jutges poden anar en contra del que diu el legislador i això no és veritat; han de complir escrupolosament el que diu el legislador.
"Amb l'amnistia cal tenir paciència"
I què cal fer?
Jo canviaria les majories per escollir el CGPJ perquè no hi pugui haver bloquejos ni ara ni en el futur. Que sigui automàtic: que cessi el Consell quan acabi la legislatura. I si li treus al CGPJ el poder de designar jutges, el problema s'ha acabat.
I qui els ha d'escollir?
Faria més confiança a comissions tècniques tutelades pels parlaments. El parlament és el poder sobirà. Sempre hi hauria problemes, però si aquestes comissions, per tal com dissenyes les majories, estan obligades a posar sobre la taula perfils amb una trajectòria jurídica inqüestionable i amb neutralitat manifesta, al final tindràs un millor poder judicial. I això no trenca la separació de poders, al contrari.