29
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
30
de novembre
a les
9:12h
"Restitució" ha estat una paraula que s'ha escoltat en l'acte celebrat aquest dimecres pel Memorial Democràtic. És la que millor resumeix la història increïble de la família Pujadas-Badell, una parella de metges catalans que van emigrar a l'Argentina el 1953 i que, compromesos amb el seu nou país, van ser assassinats junt amb dos fills seus per un grup d'extrema dreta. Amb anterioritat havien perdut un altre fill, militant de la joventut peronista. La nissaga, avui estesa per diversos països, s'ha retrobat aquest dimecres a Barcelona -on van tornar els fills del matrimoni que van sobreviure- en un acte celebrat al recinte modernista de Sant Pau, on es van formar els Pujadas-Badell. La neta dels metges assassinats, María Eugenia Pujadas, explica la història en un llibre que s'ha presentat i que li ha permès conèixer la resta de la família i venir per primer cop a Catalunya.
Durant l'acte, conduït per Cristina Puig, María Eugenia Pujadas ha explicat que el llibre, La mujer que se hizo hilvanando retazos, va ser per ella una "teràpia" i que durant molts anys a casa seva no es parlava del que havia passat. Pujadas ha assenyalat que s'ha dedicat a "reconstruir la vida des de zero" i ha fet l'esforç d'allunyar-se de la "rancúnia i la revenja".
Adrià Comella, director gerent de l'Hospital, ha qualificat de "regal" l'acte de la retrobada familiar, subratllant el paper jugat per la nissaga dels Pujadas i Badell en la medicina. Ha esmentat el prestigi de la família i la seva petjada científica, recordant que Isabel Badell va ser la metgessa que va fer el primer transplantament de moll d'os de l'estat espanyol.
Josep Maria Pujadas i Josefa Badell eren dos metges que van començar a exercir a la Barcelona del 1944, en els moments més tèrbols i miserables de la llarga postguerra. Durant un temps van treballar a l'Hospital de Sant Pau i es van especialitzar en anàlisis clíniques. Però l'ambient de negror se'ls va fer irrespirable i van decidir donar un tomb a la seva vida, emigrant a l'Argentina amb els seus tres fills: Josep Maria, Mariano i Ricard. Instal·lats a prop de Córdoba, van canviar la medicina per una granja de reproducció avícola. I van dur tres fills més al món: Maria Àngels, María José i Víctor.
La vida dels Pujadas va veure's trasbalsada per les circumstàncies de la política argentina. Si els pares van marxar de Barcelona per fugir de la dictadura, a la seva nova pàtria van ensopegar de ple contra uns règims similars. Alguns dels fills van comprometre's políticament. Eren els anys, a finals dels 60 i inicis dels 70, de gran agitació i violència. Els governs democràtics eren breus parèntesis entre règims militars. El moviment peronista era proscrit i en el seu si convivien faccions en pugna, però totes reconeixien el lideratge del general Juan Domingo Perón, exiliat a Madrid.
Perón, vell i astut, va nodrir les esperances dels joves peronistes, que van creure les consignes revolucionàries del cabdill. Un d'ells era Mariano Pujadas, dirigent polític de la joventut peronista i vinculat al grup guerriller Montoneros. Un dia del 1972, va ser detingut i traslladat a un penal de la Patagònia, on seria assassinat. Governava el general Agustín Lanusse, el mateix que permetria el retorn de Perón.
La mort del fill no va espantar la família Pujadas i Badell van crear la Comissió de Familiars de Presos Polítics. Un fet que els va convertir en objectiu de la Triple A, l'organització antimontonera inspirada per un col·laborador de Perón, José López Rega. El 14 d’agost del 1975, sent presidenta la vídua del general, María Estela Martínez, coneguda com a Isabelita, ha quedat gravat a la memòria de la família. Aquell dia, membres de la Triple A van ser apressats i afusellats el matrimoni i els seus fills Maria José i Josep Maria. Un temps després va morir per les ferides la dona del Josep Maria. Només van sobreviure Víctor, d'onze anys, i María Eugenia, filla de Josep Maria d'un any i cinc mesos, que va ser deixada al bressol. Ara ha vingut per primer cop a Catalunya i s'ha retrobat amb la seva família catalana.
Tres fills dels Pujadas-Badell, Víctor, Àngels i Ricardo, van tornar a Catalunya el 1975, l'any en què va morir Franco. Un dels fills de l'Àngels, Beatriz Mothe Pujadas, que també és metgessa, formada igualment a l'Hospital de Sant Pau, ha intervingut per fer una semblança de la nissaga, de la qual ha destacat els valors d'"ètica, compassió i solidaritat" que han caracteritzat els Pujadas-Badell.
Aquella nena protegida en el bressol que va escapar a la massacre de l'extrema dreta argentina, María Eugenia Pujadas, neta dels doctors Pujadas, va decidir un dia explicar la seva vida amb l'objectiu de reconstruir la història cruel de la família i d'explicar-se a ella mateixa.
El Memorial Democràtic ha fet possible aquesta retrobada. El seu director, Jordi Font, ha recordat els capítols de la memòria compartida per Espanya i l'Argentina. "En contrast amb l'estat espanyol -ha dit-, el tema de la memòria de la dictadura es va fer més visible a l'Argentina", recordant el moviment de les Mares de Maig i el moviment cívic pels desapareguts. Font ha explicat que en cap dels dos països es va fer una ruptura respecte el llegat de les dictadures. Avui, a través del Memorial Democràtic, s'ha fet un acte de restitució d'un episodi que forma part de la història compartida de Catalunya i l'Argentina.
Durant l'acte, conduït per Cristina Puig, María Eugenia Pujadas ha explicat que el llibre, La mujer que se hizo hilvanando retazos, va ser per ella una "teràpia" i que durant molts anys a casa seva no es parlava del que havia passat. Pujadas ha assenyalat que s'ha dedicat a "reconstruir la vida des de zero" i ha fet l'esforç d'allunyar-se de la "rancúnia i la revenja".
Adrià Comella, director gerent de l'Hospital, ha qualificat de "regal" l'acte de la retrobada familiar, subratllant el paper jugat per la nissaga dels Pujadas i Badell en la medicina. Ha esmentat el prestigi de la família i la seva petjada científica, recordant que Isabel Badell va ser la metgessa que va fer el primer transplantament de moll d'os de l'estat espanyol.
Josep Maria Pujadas i Josefa Badell eren dos metges que van començar a exercir a la Barcelona del 1944, en els moments més tèrbols i miserables de la llarga postguerra. Durant un temps van treballar a l'Hospital de Sant Pau i es van especialitzar en anàlisis clíniques. Però l'ambient de negror se'ls va fer irrespirable i van decidir donar un tomb a la seva vida, emigrant a l'Argentina amb els seus tres fills: Josep Maria, Mariano i Ricard. Instal·lats a prop de Córdoba, van canviar la medicina per una granja de reproducció avícola. I van dur tres fills més al món: Maria Àngels, María José i Víctor.
La vida dels Pujadas va veure's trasbalsada per les circumstàncies de la política argentina. Si els pares van marxar de Barcelona per fugir de la dictadura, a la seva nova pàtria van ensopegar de ple contra uns règims similars. Alguns dels fills van comprometre's políticament. Eren els anys, a finals dels 60 i inicis dels 70, de gran agitació i violència. Els governs democràtics eren breus parèntesis entre règims militars. El moviment peronista era proscrit i en el seu si convivien faccions en pugna, però totes reconeixien el lideratge del general Juan Domingo Perón, exiliat a Madrid.
Perón, vell i astut, va nodrir les esperances dels joves peronistes, que van creure les consignes revolucionàries del cabdill. Un d'ells era Mariano Pujadas, dirigent polític de la joventut peronista i vinculat al grup guerriller Montoneros. Un dia del 1972, va ser detingut i traslladat a un penal de la Patagònia, on seria assassinat. Governava el general Agustín Lanusse, el mateix que permetria el retorn de Perón.
La mort del fill no va espantar la família Pujadas i Badell van crear la Comissió de Familiars de Presos Polítics. Un fet que els va convertir en objectiu de la Triple A, l'organització antimontonera inspirada per un col·laborador de Perón, José López Rega. El 14 d’agost del 1975, sent presidenta la vídua del general, María Estela Martínez, coneguda com a Isabelita, ha quedat gravat a la memòria de la família. Aquell dia, membres de la Triple A van ser apressats i afusellats el matrimoni i els seus fills Maria José i Josep Maria. Un temps després va morir per les ferides la dona del Josep Maria. Només van sobreviure Víctor, d'onze anys, i María Eugenia, filla de Josep Maria d'un any i cinc mesos, que va ser deixada al bressol. Ara ha vingut per primer cop a Catalunya i s'ha retrobat amb la seva família catalana.
Tres fills dels Pujadas-Badell, Víctor, Àngels i Ricardo, van tornar a Catalunya el 1975, l'any en què va morir Franco. Un dels fills de l'Àngels, Beatriz Mothe Pujadas, que també és metgessa, formada igualment a l'Hospital de Sant Pau, ha intervingut per fer una semblança de la nissaga, de la qual ha destacat els valors d'"ètica, compassió i solidaritat" que han caracteritzat els Pujadas-Badell.
Aquella nena protegida en el bressol que va escapar a la massacre de l'extrema dreta argentina, María Eugenia Pujadas, neta dels doctors Pujadas, va decidir un dia explicar la seva vida amb l'objectiu de reconstruir la història cruel de la família i d'explicar-se a ella mateixa.
El Memorial Democràtic ha fet possible aquesta retrobada. El seu director, Jordi Font, ha recordat els capítols de la memòria compartida per Espanya i l'Argentina. "En contrast amb l'estat espanyol -ha dit-, el tema de la memòria de la dictadura es va fer més visible a l'Argentina", recordant el moviment de les Mares de Maig i el moviment cívic pels desapareguts. Font ha explicat que en cap dels dos països es va fer una ruptura respecte el llegat de les dictadures. Avui, a través del Memorial Democràtic, s'ha fet un acte de restitució d'un episodi que forma part de la història compartida de Catalunya i l'Argentina.