07
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
08
de novembre
a les
18:18h
Poc a poc, el silenci observat per l'Església espanyola davant l'amnistia està donant pas a diversos posicionaments contraris. L'audiència del papa Francesc amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès ha coincidit amb el posicionament en contra de la desjudicialització definitiva per part de significats prelats eclesiàstics. Tot indica que es tracta de l'inici d'una mobilització de l'ala conservadora de l'episcopat que podria anar a més els propers dies. Són iniciatives que no es poden desvincular de la gran batalla que es prepara a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que el març vinent elegirà el successor de l'actual president, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella.
Preguntat sobre l'amnistia, el cardenal Antonio María Rouco Varela, expresident de l'episcopat, ha dit textualment: "A l'hora de jutjar aquest assumpte, queda clar que la secessió unilateral no és acceptable des del punt de vista de la Doctrina Social de l'Església". El posicionament de Rouco, barrejant sense problemes amnistia, doctrina social catòlica i secessió unilateral, és important perquè es tracta de qui va ser líder de l'església espanyola durant molts anys. El cardenal emèrit de Madrid va participar dilluns en la presentació dels actes de 25 anys del congrés Catòlics i Vida Pública, que organitza la Fundació Sant Pau-CEU, a la qual pertany la Universitat Abat Oliba i que oficia d'aglutinador dels corrents conservadors del catolicisme.
De fet, que Rouco està molt actiu ho corrobora un acte que havia impulsat l'octubre passat a la seu de la Fundació Universitària Espanyola, una institució molt conservadora, acte preparat com un homenatge a Benet XVI. Hi era convidat Georg Gänswein, exsecretari privat de Joseph Ratzinger. A la mort del papa emèrit, Gänswein va publicar unes memòries molt crítiques amb Francesc, cosa que va irritar molt Roma. El convidat va anunciar la seva presència a Madrid sense informar l'arquebisbat, com era preceptiu. La situació va provocar la protesta del cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, i l'acte es va suspendre finalment.
Però ja fa dies que els bisbes alineats amb les posicions més rouquianes s'estan destapant. Alguns de manera ambigua. D'altres, amb molta vehemència. Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid, va ser dels primers a pronunciar-se en contra, com recordava Jesús Bastante a Religión Digital. Argüello, a qui molts situen com a candidat conservador en la batalla per succeir Omella, afirmava que l'amnistia podia ser beneficiosa en aquests termes: "Si fos recíproca i els amnistiats renunciessin a un procés il·legal i unilateral. Si no, amenaça la convivència".
Més agressiu ha estat des de les xarxes socials Jesús Sanz Montes, arquebisbe d'Oviedo. Conegut per la seva visió ultraconservadora, aquest eclesiàstic escrivia aquest diumenge aquesta reflexió: "Els qui van delinquir greument i violenta contra la convivència destruint un estat de dret, determinen amb la seva moneda de canvi el futur d'un poble. Còmplices que venen el que els és aliè per un plat de llenties per seguir en el poder".
Mentrestant, la resta de bisbes, és a dir, els no posicionats en l'entorn de Rouco, romanen gairebé en silenci. L'església catalana va haver de sortir després d'unes declaracions ambivalents del portaveu i secretari general de la CEE, César García Magán, qui va dir el 28 de setembre que una amnistia només tenia justificació en moments excepcionals. L'endemà, la Conferència Episcopal Tarraconense va emetre un comunicat afirmant que eren opinions personals i que García Magán no s'havia manifestat explícitament en contra. Els bisbes catalans apel·laven a una "neutralitat edificant" en una Església que és "plural" i afirmaven que treballaven per "la igualtat, la cordialitat, el diàleg i el treball".
Omella no s'ha pronunciat i no té previst fer-ho, segons fonts properes a l'arquebisbat de Barcelona. Les mateixes fonts asseguren que el cardenal està alineat amb la posició de la Tarraconense. Però la seva actitud no és exactament la d'una neutralitat estricta. Omella sintonitza amb el que el papa va dir al president Aragonès en l'audiència de dilluns: cal treballar "pel diàleg i el bé comú". Omella mai ha sintonitzat amb Rouco.
Falten quatre mesos per a les eleccions a la CEE. Omella, ja en temps de descompte a Barcelona, amb 77 anys, viu el final dels eu mandat com a cap dels bisbes espanyols. Si el nom de Luis Argüello circula en els àmbits més conservadors, una estrella ascendent a l'Església espanyola és l'esmentat José Cobo, cardenal arquebisbe de Madrid. Ell tampoc ha dit res sobre l'amnistia, de moment. Prelat jove (58 anys), el seu tarannà obert i la sensibilitat envers els col·lectius fràgils l'ha situat en una posició forta. És ben vist a Roma, que l'ha fet pràcticament alhora arquebisbe i cardenal. A més, el papa l'ha situat en la poderosa Congregació dels Bisbes. Seria el candidat "franciscà" per rellevar Omella.
Els poders fàctics no sempre han estat els mateixos ni s'han expressat de la mateixa manera. Durant la Transició, el principal poder fàctic era l'exèrcit, personificat en les figures dels capitans generals, sempre en tensió amb els governs per la posició immobilista d'un sector dels uniformats. Les patronals, els presidents dels principals bancs i l'Església eren els altres poders establerts. L'exèrcit ha adoptat un paper molt més discret des de fa anys i, en canvi, és el poder judicial el que ara s'expressa amb voluntat d'incidir. Però l'Església sempre hi ha estat.
Preguntat sobre l'amnistia, el cardenal Antonio María Rouco Varela, expresident de l'episcopat, ha dit textualment: "A l'hora de jutjar aquest assumpte, queda clar que la secessió unilateral no és acceptable des del punt de vista de la Doctrina Social de l'Església". El posicionament de Rouco, barrejant sense problemes amnistia, doctrina social catòlica i secessió unilateral, és important perquè es tracta de qui va ser líder de l'església espanyola durant molts anys. El cardenal emèrit de Madrid va participar dilluns en la presentació dels actes de 25 anys del congrés Catòlics i Vida Pública, que organitza la Fundació Sant Pau-CEU, a la qual pertany la Universitat Abat Oliba i que oficia d'aglutinador dels corrents conservadors del catolicisme.
De fet, que Rouco està molt actiu ho corrobora un acte que havia impulsat l'octubre passat a la seu de la Fundació Universitària Espanyola, una institució molt conservadora, acte preparat com un homenatge a Benet XVI. Hi era convidat Georg Gänswein, exsecretari privat de Joseph Ratzinger. A la mort del papa emèrit, Gänswein va publicar unes memòries molt crítiques amb Francesc, cosa que va irritar molt Roma. El convidat va anunciar la seva presència a Madrid sense informar l'arquebisbat, com era preceptiu. La situació va provocar la protesta del cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, i l'acte es va suspendre finalment.
Però ja fa dies que els bisbes alineats amb les posicions més rouquianes s'estan destapant. Alguns de manera ambigua. D'altres, amb molta vehemència. Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid, va ser dels primers a pronunciar-se en contra, com recordava Jesús Bastante a Religión Digital. Argüello, a qui molts situen com a candidat conservador en la batalla per succeir Omella, afirmava que l'amnistia podia ser beneficiosa en aquests termes: "Si fos recíproca i els amnistiats renunciessin a un procés il·legal i unilateral. Si no, amenaça la convivència".
Més agressiu ha estat des de les xarxes socials Jesús Sanz Montes, arquebisbe d'Oviedo. Conegut per la seva visió ultraconservadora, aquest eclesiàstic escrivia aquest diumenge aquesta reflexió: "Els qui van delinquir greument i violenta contra la convivència destruint un estat de dret, determinen amb la seva moneda de canvi el futur d'un poble. Còmplices que venen el que els és aliè per un plat de llenties per seguir en el poder".
— jesus sanz montes (@jsmofm) November 5, 2023
La amnistía no es un borrón con cuenta nueva. Los q delinquieron grave y violentamente contra la convivencia destruyendo un Estado de derecho, determinan con su moneda de cambio el futuro de un pueblo. Cómplices q venden lo ajeno por un plato de lentejas para seguir en el poder.
La "neutralitat edificant" de la Tarraconense
Mentrestant, la resta de bisbes, és a dir, els no posicionats en l'entorn de Rouco, romanen gairebé en silenci. L'església catalana va haver de sortir després d'unes declaracions ambivalents del portaveu i secretari general de la CEE, César García Magán, qui va dir el 28 de setembre que una amnistia només tenia justificació en moments excepcionals. L'endemà, la Conferència Episcopal Tarraconense va emetre un comunicat afirmant que eren opinions personals i que García Magán no s'havia manifestat explícitament en contra. Els bisbes catalans apel·laven a una "neutralitat edificant" en una Església que és "plural" i afirmaven que treballaven per "la igualtat, la cordialitat, el diàleg i el treball".Omella no s'ha pronunciat i no té previst fer-ho, segons fonts properes a l'arquebisbat de Barcelona. Les mateixes fonts asseguren que el cardenal està alineat amb la posició de la Tarraconense. Però la seva actitud no és exactament la d'una neutralitat estricta. Omella sintonitza amb el que el papa va dir al president Aragonès en l'audiència de dilluns: cal treballar "pel diàleg i el bé comú". Omella mai ha sintonitzat amb Rouco.
Un pols molt dur
Falten quatre mesos per a les eleccions a la CEE. Omella, ja en temps de descompte a Barcelona, amb 77 anys, viu el final dels eu mandat com a cap dels bisbes espanyols. Si el nom de Luis Argüello circula en els àmbits més conservadors, una estrella ascendent a l'Església espanyola és l'esmentat José Cobo, cardenal arquebisbe de Madrid. Ell tampoc ha dit res sobre l'amnistia, de moment. Prelat jove (58 anys), el seu tarannà obert i la sensibilitat envers els col·lectius fràgils l'ha situat en una posició forta. És ben vist a Roma, que l'ha fet pràcticament alhora arquebisbe i cardenal. A més, el papa l'ha situat en la poderosa Congregació dels Bisbes. Seria el candidat "franciscà" per rellevar Omella.Els poders fàctics no sempre han estat els mateixos ni s'han expressat de la mateixa manera. Durant la Transició, el principal poder fàctic era l'exèrcit, personificat en les figures dels capitans generals, sempre en tensió amb els governs per la posició immobilista d'un sector dels uniformats. Les patronals, els presidents dels principals bancs i l'Església eren els altres poders establerts. L'exèrcit ha adoptat un paper molt més discret des de fa anys i, en canvi, és el poder judicial el que ara s'expressa amb voluntat d'incidir. Però l'Església sempre hi ha estat.