11
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
27
de novembre
a la
13:23h
Continua la davallada de l'alumnat català en competències bàsiques. Segons els resultats que ha presentat aquest dimecres el secretari de Polítiques Educatives, Ignasi Garcia Plata, i el president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Carles Vega, la tendència a la baixa que ja s'havia començat a notar l'any passat, es manté, tot i que han pogut constatar algunes millores específiques.
Per exemple, els i les estudiants del país tenen, de mitjana, el pitjor nivell tant de català com de castellà dels últims 10 anys en acabar la secundària. Prop del 15% també està en la franja baixa de competència lingüística. Gairebé dos de cada 10 alumnes acaba la primària sense tenir una competència mínima ni de català ni de castellà. En aquest sentit, falla sobretot l'expressió escrita.
En general, els i les estudiants també han caigut en llengües i en medi natural. En canvi, han millorat en anglès i matemàtiques. En aquesta última matèria han aconseguit revertir la tendència a la baixa. La consellera d'Educació, Anna Simó, feia setmanes que advertia de les dades: "No agradaran". La predicció aquest matí s'ha materialitzat.
Concretament, els resultats en llengua catalana s'han situat en els 72,3 punts, 1,8 menys respecte a l'any anterior, mentre que en llengua castellana han caigut fins als 71,6 punts (3,6 menys). A 6è de primària, els resultats han millorat lleugerament en català, amb 72,7 punts (0,2 més); a llengua anglesa, amb 77,8 punts (0,9 més), i a matemàtiques, amb 73,6 (2,5 punts més). Per contra, a l'últim curs de primària empitjora la llengua castellana, que cau fins als 71,2 punts (1,9 menys) i medi natural, que baixa fins als 71,6 punts (1,2 menys).
Això sí, Catalunya és l'únic territori a l'Estat que, després de la pandèmia, ha continuat fent les proves de forma censal. En aquesta línia, fonts de la conselleria han apuntat que han decidit seguir aquest camí, que va posar en dubte l'exconseller Josep González-Cambray, perquè consideren que és "important continuar avaluant els alumnes per fer un salt en l'aprenentatge". El Departament també ha volgut emfatitzar que valora positivament els resultats en comparació amb el context internacional.
Després de la Covid, han subratllat, els estudis apunten que s'està produint una davallada contundent en el rendiment de l'alumnat i que la recuperació no serà ràpida. Sobre això, han assegurat que a casa nostra les dades mostren una baixada menys pronunciada, per la qual cosa es mostren satisfets.
Es millorarà la formació docent en matemàtiques, llengües i usos del català i llengua anglesa. Per posar el cas de les matemàtiques, algunes de les mesures són: acords amb els Instituts de Ciències de l’Educació perquè aquest curs es creïn 1.000 noves places en cursos sobre la matèria; creació de 700 noves places de formació en situacions d’aprenentatge per a l’ESO i el batxillerat; i la reactivació del programa AraMat de formació en didàctica matemàtica, amb més de 700 places.
El Departament d'Educació també té previst impulsar mesures per millorar la formació inicial docent, com ara la coordinació amb les universitats per a la millora dels plans d’estudi dels graus d’Educació Infantil, Educació Primària i Màster de Secundària; o l’oferta de 800 places en activitats formatives per capacitar els tutors i mentors de pràctiques.
Per exemple, els i les estudiants del país tenen, de mitjana, el pitjor nivell tant de català com de castellà dels últims 10 anys en acabar la secundària. Prop del 15% també està en la franja baixa de competència lingüística. Gairebé dos de cada 10 alumnes acaba la primària sense tenir una competència mínima ni de català ni de castellà. En aquest sentit, falla sobretot l'expressió escrita.
En general, els i les estudiants també han caigut en llengües i en medi natural. En canvi, han millorat en anglès i matemàtiques. En aquesta última matèria han aconseguit revertir la tendència a la baixa. La consellera d'Educació, Anna Simó, feia setmanes que advertia de les dades: "No agradaran". La predicció aquest matí s'ha materialitzat.
Concretament, els resultats en llengua catalana s'han situat en els 72,3 punts, 1,8 menys respecte a l'any anterior, mentre que en llengua castellana han caigut fins als 71,6 punts (3,6 menys). A 6è de primària, els resultats han millorat lleugerament en català, amb 72,7 punts (0,2 més); a llengua anglesa, amb 77,8 punts (0,9 més), i a matemàtiques, amb 73,6 (2,5 punts més). Per contra, a l'últim curs de primària empitjora la llengua castellana, que cau fins als 71,2 punts (1,9 menys) i medi natural, que baixa fins als 71,6 punts (1,2 menys).
Això sí, Catalunya és l'únic territori a l'Estat que, després de la pandèmia, ha continuat fent les proves de forma censal. En aquesta línia, fonts de la conselleria han apuntat que han decidit seguir aquest camí, que va posar en dubte l'exconseller Josep González-Cambray, perquè consideren que és "important continuar avaluant els alumnes per fer un salt en l'aprenentatge". El Departament també ha volgut emfatitzar que valora positivament els resultats en comparació amb el context internacional.
Després de la Covid, han subratllat, els estudis apunten que s'està produint una davallada contundent en el rendiment de l'alumnat i que la recuperació no serà ràpida. Sobre això, han assegurat que a casa nostra les dades mostren una baixada menys pronunciada, per la qual cosa es mostren satisfets.
Mesures per a la millora
Tanmateix, tots els esforços se centren ara a millorar. Per aquest motiu, ja hi ha una sèrie d'iniciatives engegades. És el cas de la campanya d’assessorament individualitzat que farà ben aviat la Inspecció a tots els centres, però de forma més intensiva als 250 amb més marge de millora. A banda d'això, des dels Serveis Educatius aquest curs s'ha iniciat un acompanyament integrat entre els equips d’assessorament psicopedagògics (EAP), els de llengua i cohesió (LIC) i centres de recursos psicopedagògics (CRP). També es proporcionarà materials d’autodiagnosi a 200 centres triats segons criteris de resultats en les competències, context i estat del projecte de centre.Es millorarà la formació docent en matemàtiques, llengües i usos del català i llengua anglesa. Per posar el cas de les matemàtiques, algunes de les mesures són: acords amb els Instituts de Ciències de l’Educació perquè aquest curs es creïn 1.000 noves places en cursos sobre la matèria; creació de 700 noves places de formació en situacions d’aprenentatge per a l’ESO i el batxillerat; i la reactivació del programa AraMat de formació en didàctica matemàtica, amb més de 700 places.
El Departament d'Educació també té previst impulsar mesures per millorar la formació inicial docent, com ara la coordinació amb les universitats per a la millora dels plans d’estudi dels graus d’Educació Infantil, Educació Primària i Màster de Secundària; o l’oferta de 800 places en activitats formatives per capacitar els tutors i mentors de pràctiques.