02
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a la
13:53h
L'exconseller d'Interior Miquel Buch ha recorregut la sentència de l'Audiència Nacional que el condemna a quatre anys i mig de presó, a nou i mig d'inhabilitació per càrrec públic, i a deu i mig d'inhabilitació absoluta per haver facilitat un servei d'escorta a Carles Puigdemont a l'exili per un delicte de malversació i prevaricació. Segons ha avançat Catalunya Ràdio, l'exdirigent de Junts ha presentat recurs a la sentència tot argumentant que no té en compte les proves aportades al judici.
La condemna no és únicament contra Buch. Alhora, el sergent dels Mossos Lluís Escolà, que va fer aquesta feina, va ser condemnat a quatre anys de presó, nou d'inhabilitació per prevaricació, i deu per malversació. El tribunal sosté que la contractació d'Escolà va ser irregular i que es va crear una plaça específica perquè la feina de protegir l'expresident es pagués amb diners públics. Els jutges també els imposa 52.712,26 euros en concepte de responsabilitat civil.
La sentència, de 88 pàgines, argumenta que Escolà, durant l'etapa en què estava contractat com a assessor, va fer funcions de "protecció i seguretat" per a Puigdemont fora d'Espanya. Es basa sobretot en el testimoni de l'exresponsable de la Divisió d'Investigació Criminal, Toni Rodríguez, peça clau per a les tesis acusatòries. El tribunal considera acreditat que Escolà podia fer d'escorta sense dur arma o armilla antibales. Tot plegat, en un context en què els jutges sostenen que la prioritat del Govern era donar seguretat a Puigdemont i Escolà era, segons el tribunal, "un candidat idoni per garantir les funcions de seguretat i protecció" del president a l'exili.
La plaça com a assessor era "innecessària", i es va crear ad-hoc per a Escolà, diu la sentència. I era un lloc ideal per al sergent, perquè no se'n podia qüestionar el nomenament, els mèrits, no tenia un horari fix ni tampoc presencialitat. Tot això permetia, diu el tribunal, que el sergent fes una funció "aliena" a la prevista. "Permetia plena llibertat per qualsevol tipus de desplaçament", diu. Els jutges sostenen que Escolà no va fer feina d'assessor mentre va ocupar el càrrec. "Hauria deixat algun rastre documental", diu. Sobre els 14 "informes" que va elaborar, el tribunal conclou que existeixen dubtes sobre l'autoria i tenen "valor escàs", que juntament amb el fet que no hi ha rastre de la feina feta, porten a concloure que no feia d'assessor.
Per tot plegat, el tribunal veu acreditat el delicte de prevaricació en el moment que Buch va nomenar Escolà, un acte que va suposar "contravenir de manera patent, flagrant i clamorosa" l'ordenament jurídic, i comès amb el coneixement de tots dos acusats. També considera acreditat el delicte de malversació, perquè els diners públics que es van destinar a pagar Escolà ho eren per una funció "absolutament aliena" a la que estava assignat. No feia d'assessor, sinó que cobrava per fer d'escorta de Puigdemont. "Es van desviar fons públics i es va facilitar que Escolà cobrés una remuneració o salari previst per al lloc d'assessor sense fer aquesta funció i així continuar duent a terme la protecció de Puigdemont, tasca per la qual no estava legalment autoritzat", conclou la sentència.
Durant el judici, que es va fer a principis d'estiu, Buch va negar que el nomenament d'Escolà fos per fer d'escorta, si no que feia tasques d'assessor, i que no va suposar cap despesa de diners extra a la Generalitat. El sergent va assegurar que mai li van demanar que fes aquesta feina i que tampoc la podia fer, per problemes físics incapacitants. També Puigdemont va dir que el sergent dels Mossos no el protegia, a l'exili, i que simplement "l'acompanyava" quan l'Estat es va negar a protegir-lo. La sentència compra bona part del relat del fiscal, Pedro Ariche, i es pot recórrer.
Tan bon punt es va conèixer la sentència, Buch va afirmar que la resolució és "injusta i molt bèstia". La Fiscalia demanava per a ell sis anys de presó i 27 d'inhabilitació, i per a Escola, quatre anys i mig de presó i 23 d'inhabilitació. La pregunta que havia de respondre el tribunal era si el sergent dels Mossos feia d'assessor o això era un càrrec fictici, creat per amagar que realment feia feina d'escorta de Puigdemont pagada amb diners públics.
La condemna no és únicament contra Buch. Alhora, el sergent dels Mossos Lluís Escolà, que va fer aquesta feina, va ser condemnat a quatre anys de presó, nou d'inhabilitació per prevaricació, i deu per malversació. El tribunal sosté que la contractació d'Escolà va ser irregular i que es va crear una plaça específica perquè la feina de protegir l'expresident es pagués amb diners públics. Els jutges també els imposa 52.712,26 euros en concepte de responsabilitat civil.
La sentència, de 88 pàgines, argumenta que Escolà, durant l'etapa en què estava contractat com a assessor, va fer funcions de "protecció i seguretat" per a Puigdemont fora d'Espanya. Es basa sobretot en el testimoni de l'exresponsable de la Divisió d'Investigació Criminal, Toni Rodríguez, peça clau per a les tesis acusatòries. El tribunal considera acreditat que Escolà podia fer d'escorta sense dur arma o armilla antibales. Tot plegat, en un context en què els jutges sostenen que la prioritat del Govern era donar seguretat a Puigdemont i Escolà era, segons el tribunal, "un candidat idoni per garantir les funcions de seguretat i protecció" del president a l'exili.
La plaça com a assessor era "innecessària", i es va crear ad-hoc per a Escolà, diu la sentència. I era un lloc ideal per al sergent, perquè no se'n podia qüestionar el nomenament, els mèrits, no tenia un horari fix ni tampoc presencialitat. Tot això permetia, diu el tribunal, que el sergent fes una funció "aliena" a la prevista. "Permetia plena llibertat per qualsevol tipus de desplaçament", diu. Els jutges sostenen que Escolà no va fer feina d'assessor mentre va ocupar el càrrec. "Hauria deixat algun rastre documental", diu. Sobre els 14 "informes" que va elaborar, el tribunal conclou que existeixen dubtes sobre l'autoria i tenen "valor escàs", que juntament amb el fet que no hi ha rastre de la feina feta, porten a concloure que no feia d'assessor.
Per tot plegat, el tribunal veu acreditat el delicte de prevaricació en el moment que Buch va nomenar Escolà, un acte que va suposar "contravenir de manera patent, flagrant i clamorosa" l'ordenament jurídic, i comès amb el coneixement de tots dos acusats. També considera acreditat el delicte de malversació, perquè els diners públics que es van destinar a pagar Escolà ho eren per una funció "absolutament aliena" a la que estava assignat. No feia d'assessor, sinó que cobrava per fer d'escorta de Puigdemont. "Es van desviar fons públics i es va facilitar que Escolà cobrés una remuneració o salari previst per al lloc d'assessor sense fer aquesta funció i així continuar duent a terme la protecció de Puigdemont, tasca per la qual no estava legalment autoritzat", conclou la sentència.
Durant el judici, que es va fer a principis d'estiu, Buch va negar que el nomenament d'Escolà fos per fer d'escorta, si no que feia tasques d'assessor, i que no va suposar cap despesa de diners extra a la Generalitat. El sergent va assegurar que mai li van demanar que fes aquesta feina i que tampoc la podia fer, per problemes físics incapacitants. També Puigdemont va dir que el sergent dels Mossos no el protegia, a l'exili, i que simplement "l'acompanyava" quan l'Estat es va negar a protegir-lo. La sentència compra bona part del relat del fiscal, Pedro Ariche, i es pot recórrer.
Tan bon punt es va conèixer la sentència, Buch va afirmar que la resolució és "injusta i molt bèstia". La Fiscalia demanava per a ell sis anys de presó i 27 d'inhabilitació, i per a Escola, quatre anys i mig de presó i 23 d'inhabilitació. La pregunta que havia de respondre el tribunal era si el sergent dels Mossos feia d'assessor o això era un càrrec fictici, creat per amagar que realment feia feina d'escorta de Puigdemont pagada amb diners públics.