El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona ha quedat mut durant cinc segons després que la pregonera de les festes de la Mercè, Najat El Hamchi, enllestís tot un discurs focalitzat en la manca de llibertat de noies que viuen envoltades de restriccions masclistes encabides en l'islamisme. "Us incomoda tot això? Doncs imagineu-vos com les incomoda a elles", ha deixat anar, abans no arribés el silenci. Aquest eix temàtic, precisament, ha estat el nucli de la seva proposta política en un pregó en què ha defensat que hi ha "moltes noies que es veuen obligades a fer la tria més dolosa que se li pot plantejar a un ésser humà: escollir entre la llibertat o la pertinença".
El seu manifest personal, exhibit com a tret de sortida de la festa major barcelonina, ha carregat contra la idea del multiculturalisme com a palanca política, també. "No us cregueu els autoproclamats portaveus de les inventades comunitats: els immigrants i els seus el que volem no són fires de la diversitat ni reconeixement de la nostra singularitat, no hem vingut a ser pastilles de caldo que enriqueixen la substància principal del plat. El que volem és viure amb els mateixos drets que la resta de ciutadans", ha reblat, després de recordar com qui li tocava venir a Barcelona, quan encara venia a Vic, després de venir del Marroc, i s'havia de sotmetre a gestions periòdiques per renovar els permisos de residència. Tot plegat s'acabaria en el moment d'obtenir la nacionalitat. "Ja és curiós que necessitis un certificat per demostrar que existeixis i cada dos o cinc anys que segueixes existint", ha reblat, des del mateix saló en què l'any passat, la llavors alcaldessa Ada Colau va fer un clam per fer una regularització extraordinària de totes les persones sense papers a l'Estat.
Les paraules de Najat El Hamchi desembarcaven amb el vistiplau constant de l'alcalde Jaume Collboni, que prèviament ha criticat "la censura" en referència a les crítiques feministes que assenyalaven la pregonera per transfòbia. També ha aplaudit el batlle el moment en què l'escriptora s'ha saltat el guió del pregó per assenyalar que "l'explotació sexual no és una feina" sinó que és "un malson", referint-se a la prostitució. Bona part de la sala ha acompanyat Collboni en els aplaudiments. No ha estat el cas de Colau, la nota discordant, ja que històricament ha evitat apropar-se als discursos abolicionistes.
També hi ha hagut temps per a l'habitual declaració d'amor del pregoner a la ciutat. El Hamchi ha recordat les vegades que podia recórrer la ciutat, ni que fos per parar l'orella d'amagades a les converses alienes per intentar-ne endevinar l'origen dels parlants. També ha retratat el seu paisatge literari barceloní, amb mencions a Josep Pla, Mercè Rodoreda, Carmen Laforet, Gabriel García Marquez, Montserrat Roig, Maruja Torres i Joan Salvat Papasseit.
Novament, però, aquesta llibertat associada a Barcelona es despullava com una contraposició al que trobava a casa. "Al final no em va quedar més remei que el trencament", ha explicat, tornant a la causa que vehicularia el discurs. "Hem estat educades en la idea que si un sol pèl s'escapava de la tela que cobreix els nostres caps, tots se n'aniria en orris i es desfermarien les més terribles tempestes", ha mencionat, pocs dies després que s'hagi complert el primer aniversari de la mort de la kurda Mahsa Amini, a mans de les forces policials de l'Iran, per dur el hijab mal posat.
Contundent, Najat El Hamchi ha lamentat que se l'etiqueti de "incòmoda o conflictiva" per fer bandera constant de la crítica a les pràctiques masclistes de l'islam. "Us incomoda que expliqui que hi ha nenes en aquesta ciutat que no poden aprendre a nedar ni anar d'excursió?", ha expressat, entre diverses reflexions per estirar-ne del fil. Tot seguit, la pregonera ha decidit apuntar també contra qui demana refredar un debat que barreja masclisme, religió i migració. "A mi el que em sorprèn és que a alguns us molesti més que anomenem aquesta realitat que la realitat mateixa. No em demaneu que miri cap a una altra banda. Ja n'hi ha prou de de sacrificar les vides de les nenes i les dones en nom de no sé quina entesa de civilitzacions i cultures, en nom d'una idea d'inclusió que ens expulsa de nou, a nosaltres, les dones", ha enraonat des del faristol.
També ha tingut temps de recordar el cost de l'habitatge a Barcelona -el lloguer mitjà ja està situat en 1.087 euros- o les condicions en què viu una part important de la població: la gent gran. "Si fem un cop d'ull a les condicions de vida de la gent gran, és evident que per a ells aquesta no és una ciutat de llibertat", ha comentat, abans de reivindicar l'exercici d'explicar-se històries i escoltar la gent gran, un fet que ella ha pogut experimentar sovint per la seva condició d'escriptora. Amb un matís. "Les dones que m'expliquen coses solen ser molt més interessants que els homes que m'expliquen coses", ha deixat anar. De lluny, Jaume Collboni, seguia assentint. I la festa ja es preparava per enlairar-se. L'alcalde, seguint el pas de les seves primeres polítiques al capdavant del consistori, ha demanat "alegria, respecte i molt molt civisme".