24
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
25
d'agost
a les
8:28h
A LuisRubiales ja només li queda triar el seu final. El president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) sap que té els dies comptats al càrrec, malgrat que vulgui resistir-se. S'ha aferrat al poder i ha generat una agonia innecessària, en què fins i tot la FIFA ha intervingut davant les seves accions a la final del Mundial. Això, i el pronunciament de Jennifer Hermoso, la víctima, deixen el president de la RFEF sense cap alternativa a plegar o que el facin plegar.
Aquest divendres, el màxim dirigent del futbol espanyol ha convocat una assemblea extraordinària de la qual en volia sortir reforçat. Era una bona estratègia, perquè sap que compta amb el silenci còmplice de la majoria de clubs i delegacions territorials de la RFEF, motivades per altres interessos que consideren que estan molt per sobre del que podria ser constitutiu d'un delicte d'agressió sexual.
En aquest sentit, només quatre clubs de primera divisió -Getafe, ReialSocietat, Osasuna i Atlètic de Madrid- han demanat obertament la dimissió de Rubiales. El Barça ha optat pel perfil baix i ha decidit no mullar-se malgrat considerar que les seves accions són "impròpies" d'un president de la RFEF. Silenci també a Girona i Espanyol, sent l'Europa i el Sant Andreu els únics clubs catalans que també han demanat la fi de Rubiales al capdavant de la Federació.
Però això no fa pensar que sigui suficient per seguir en el càrrec. Encara té poder de decisió sobre el seu futur, si presenta la dimissió. Una de les fórmules que contempla Rubiales és que la mateixa RFEF l'inhabiliti de manera provisional, i així encara pugui allargar més l'agonia. Seria la sortida cap endavant per intentar aferrar-se al càrrec uns últims dies. Si no plega, però, el govern espanyol ja té preparada la maquinària per, indirectament, provocar el seu cessament.
Llavors, el cas estarà en mans del Tribunal d'Arbitratge per a l'Esport (TAD), que és qui tindrà la potestat de decidir el futur de Rubiales. Ja hi ha un precedent que precisament no crida a l'optimisme del president de la RFEF: el TAD ja va destituir a l'exdirigent de la Federació Ángel María Villar per uns fets fins i tot més lleus que el de Rubiales: vulnerar la neutralitat enmig d'un procés electoral.
Rubiales ha deixat un mandat amb moltes ombres, marcat pels negocis amb Gerard Piqué i l'Aràbia Saudita, i amb comissions milionàries entremig. Cal recordar que la Fiscalia Anticorrupció investiga uns presumptes delictes de suborn, corrupció en els negocis i entre particulars, administració deslleial i prevaricació administrativa. Orgies amb diners de la RFEF i més actituds masclistes com les de diumenge passat també han protagonitzat una trajectòria a la qual li queden dies, o qui sap si hores.
Aquest divendres, el màxim dirigent del futbol espanyol ha convocat una assemblea extraordinària de la qual en volia sortir reforçat. Era una bona estratègia, perquè sap que compta amb el silenci còmplice de la majoria de clubs i delegacions territorials de la RFEF, motivades per altres interessos que consideren que estan molt per sobre del que podria ser constitutiu d'un delicte d'agressió sexual.
En aquest sentit, només quatre clubs de primera divisió -Getafe, ReialSocietat, Osasuna i Atlètic de Madrid- han demanat obertament la dimissió de Rubiales. El Barça ha optat pel perfil baix i ha decidit no mullar-se malgrat considerar que les seves accions són "impròpies" d'un president de la RFEF. Silenci també a Girona i Espanyol, sent l'Europa i el Sant Andreu els únics clubs catalans que també han demanat la fi de Rubiales al capdavant de la Federació.
Però això no fa pensar que sigui suficient per seguir en el càrrec. Encara té poder de decisió sobre el seu futur, si presenta la dimissió. Una de les fórmules que contempla Rubiales és que la mateixa RFEF l'inhabiliti de manera provisional, i així encara pugui allargar més l'agonia. Seria la sortida cap endavant per intentar aferrar-se al càrrec uns últims dies. Si no plega, però, el govern espanyol ja té preparada la maquinària per, indirectament, provocar el seu cessament.
Què passarà si Rubiales no dimiteix?
Pedro Sánchez ja el va advertir després de rebre les campiones del món a la Moncloa: "Les disculpes no són suficients i ha de seguir fent passos endavant", deia el president espanyol. Rubiales no els ha fet i el Consell Superior d'Esports (CSD) activarà els mecanismes per forçar el relleu a la presidència de la RFEF si s'enroca en el càrrec després de l'assemblea d'aquest divendres. L'organisme, que depèn del govern espanyol, compta ja amb diverses denúncies pel comportament de Rubiales, ha decidit aquest dijous obrir un expedient.Llavors, el cas estarà en mans del Tribunal d'Arbitratge per a l'Esport (TAD), que és qui tindrà la potestat de decidir el futur de Rubiales. Ja hi ha un precedent que precisament no crida a l'optimisme del president de la RFEF: el TAD ja va destituir a l'exdirigent de la Federació Ángel María Villar per uns fets fins i tot més lleus que el de Rubiales: vulnerar la neutralitat enmig d'un procés electoral.
Una presidència amb moltes ombres
Independentment que Rubiales abandoni o no el seu càrrec, el seu llegat haurà fet molt mal a la Federació. No és només el petó a Jennifer Hermoso. No és només el menyspreu al futbol femení, quan va decidir no atorgar les medalles de la Supercopa d'Espanya a les jugadores de Barça, mentre sí que ho havia fet amb els homes. No és només haver arruïnat amb una actuació deplorable la victòria històrica de la selecció espanyola.Rubiales ha deixat un mandat amb moltes ombres, marcat pels negocis amb Gerard Piqué i l'Aràbia Saudita, i amb comissions milionàries entremig. Cal recordar que la Fiscalia Anticorrupció investiga uns presumptes delictes de suborn, corrupció en els negocis i entre particulars, administració deslleial i prevaricació administrativa. Orgies amb diners de la RFEF i més actituds masclistes com les de diumenge passat també han protagonitzat una trajectòria a la qual li queden dies, o qui sap si hores.