Com seran els nous desnonaments a partir d'aquest setembre?

Nou canvi en els desnonaments a Catalunya. L'aplicació de la llei d'habitatge espanyola, en vigor des del maig passat, modificarà la manera de funcionar d'aquests procediments tal com la coneixíem fins el curs passat. Serà a partir d'aquest mateix mes, quan hauran acabat les vacances d'agost als jutjats. Una de les mostres més clares del nou panorama és l'acord que aquest estiu han tancat els jutges de primera instància de Barcelona per adaptar-se a les novetats. Això inclou aclarir qui es considera gran tenidor, quin percentatge d'una propietat has de tenir perquè se te n'atribueixi la titularitat o quan es reclamarà un informe de vulnerabilitat als serveis socials. De fons, es manté encara un escut parcial que encara frena alguns desnonaments gràcies a la moratòria estatal, vigent fins a finals d'any. 

Si bé fa temps que els jutges catalans denuncien les incongruències entre allò que prometen els polítics quan presenten una llei i el que finalment poden aplicar els magistrats, tal com va passar amb les lleis antidesnonaments aprovades al Parlament, el text estatal tampoc no convenç els 49 jutges de la secció barcelonina a càrrec d'aquests casos. Hi veuen confusió en alguns termes. Davant d'això, han acordat uns criteris comuns amb què orientaran les seves decisions, si bé després cada titular d'un jutjat pot aplicar la seva consideració. 

Abans de desnonar: mediació obligada

L'aspecte amb un impacte més gran en els desnonaments d'aquest inici de curs judicial serà el que ja va començar-se aplicar justament abans de l'estiu. Ara, però, de manera molt més clara. Es tracta de l'obligació de la intermediació abans de demanar un desnonament. És un dels punts clau de la nova llei estatal. Obliga els grans propietaris a demostrar que han intentat mediar amb els habitants del pis abans de tramitar una demanda de desallotjament. I els jutges s'hauran d'implicar en la comprovació d'aquesta realitat. Si al jutge no li arriba una demostració d'un intent d'arribar a un acord, no es podrà fer avançar el judici. Ara bé, les entitats socials com la PAH han criticat que aquest instrument simplement retardarà els terminis, ja que critiquen que no es força els propietaris a fer una oferta de lloguer social, simplement a dialogar. 

Sigui com sigui, els jutges ja han començat a aturar les peticions de desnonaments que els arriben si no venen amb el justificant necessari de la mediació. Això afecta les peticions de desnonament que s'han iniciat des de l'entrada en vigor de la llei. És a dir, del 26 de maig. Les que estaven en marxa abans, per més que la justícia encara no hagi resolt, no caldrà que incloguin aquest intent de conciliació. 

Què és un gran tenidor, per desnonar?

Aquest fre a la petició del desnonament, però, només aplica als grans tenidors. Els petits propietaris s'estalviaran aquest tràmit. Per aclarir què és i què no és un gran tenidor, els jutges -en un document que aplega les orientacions- aclareixen que la xifra que marca la diferència són les 10 propietats. Ara bé, com que molts dels immobles no són d'una sola persona o empresa, els jutges marquen que s'estudiarà si el denunciant és l'amo del 50% o més de cada finca. Si és que sí, comptarà com a propietat. I l'espai territorial en què compten els immobles és l'estat espanyol.

En el cas de les zones de mercat tens -a Catalunya ho seran 140 municipis- un gran propietari ho serà quan tingui 5 immobles, però els haurà de tenir en una sola àrea tensa. Si els té repartits, de nou, caldrà arribar a la desena d'habitatges o finques. Sigui com sigui, els magistrats exposen que haurà de ser el propietari que vol desnonar qui aclareixi als jutjats que no és gran tenidor, amb documents oficials del registre de la propietat. 

Aquesta consideració de gran tenidor cal aclarir que té relació amb els desnonaments, i no s'ha de confondre amb la mateixa etiqueta aplicada al món del lloguer, ja que aquest agost s'han donat canvis en l'àmbit català. Tal com preveia la nova llei espanyola, la Generalitat ha decidit que en matèria de regulació de lloguers, es considerarà gran tenidor qui tingui 5 propietats o més. Això, però, no té relació amb la matèria dels desnonaments. 

A més, s'aclareix que dos òrgans de la Generalitat -com l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i l'Institut Català del Sòl- que apleguen gran part del parc públic català, i que també executen desnonaments en casos d'ocupació, seran considerats gran tenidors per part dels jutges barcelonins. 

Suspendre el desnonament a famílies vulnerables

Per últim, cal destacar que els jutges consideren que els informes de vulnerabilitat social es tindran en compte en tots els casos que els arribin a les mans, ja siguin desnonaments per ocupació, lloguer o hipoteca. La possibilitat de suspendre el desnonament serà indiferent del cas, i tindrà més en compte la situació de la família afectada per l'expulsió. Si es confirma la vulnerabilitat, a través d'un informe emès pels serveis socials, el jutge podrà emplaçar les parts a buscar una alternativa. En aquest sentit, el jutge pot arribar a suspendre el procés dos mesos, en el cas dels petits propietaris, i quatre mesos, si és un gran tenidor.