27
d'agost
del
2023
Ja fa temps que un grup d'empreses amb noms similars -Desokupa, Bastión Desokupa, Okupas Fuera, Fuera Okupas- s'ha erigit com un actor més al voltant de la crisi de l'habitatge. Amb famílies amb problemes per pagar els preus cada vegada més alts dels pisos, a la banda de la defensa dels propietaris hi han aparegut aquestes companyies que s'especialitzen a aconseguir desallotjaments extrajudicials. Afectats, col·lectius d'habitatge i formacions polítiques d'esquerres fa temps que denuncien les pràctiques d'aquestes companyies. En diversos casos, han inclòs l'assetjament, la intimidació, les coaccions o les amenaces.
Ara bé, utilitzen diferents registres segons el cas i la situació. També asseguren oferir diversos serveis. El més habitual a l'imaginari col·lectiu és el de la pressió sobre qui ha protagonitzat una ocupació. Tanmateix, hi ha un altre front que aquestes empreses també promocionen i que encara col·lisiona més amb els drets dels habitants d'una llar: l'acció contra llogaters amb contracte vigent si es retarden en algun pagament. Aquesta pràctica, que implica visites al domicili de l'inquilí i pressió a través de mitjans com trucades o missatges, des del Sindicat de Llogateres remarquen que "és assetjament".
Amb l'ànim de presentar-se com un negoci amb plena validesa, sovint aquestes companyies es veuen abocades a indicar en el seu web que són "100% legals". Tanmateix, en alguns casos, agents d'aquest sector ja s'han trobat sentències condemnatòries per la seva acció. El darrer cas, destapat per Nació, condemnava la companyia Desokupa per un cas d'assenyalament a activistes i uns ocupants d'una nau.
Una veïna de l'Eixample, a Barcelona, explica a aquest diari la situació que està vivint en primera persona. Sent llogatera i tenint contracte vigent fins al 2026, un matí es va trobar un operari de l'empresa Okupas Fuera picant insistentment la seva porta. "Em va dir morosa, que havia de marxar. Em va insistir que me n'havia d'anar. Jo no entenia qui era aquell home", relata la inquilina. Dies després es trobaria també altres visites de la mateixa persona a l'edifici on viu. En aquelles trobades, el to de la conversa li va semblar "intimidatori" per part d'aquell home, insisteix la llogatera.
També relata altres episodis en què l'operari canvia el to i intenta propiciar una conversa més conciliadora, però en què se li continua plantejant que ha de marxar del seu domicili. Des de llavors, en ple agost, s'acumulen les trucades i els missatges de Whatsapp en què l'insisteixen per parlar.
La propietat del seu pis és un particular. Ella fa anys que hi viu i sempre ha pagat les mensualitats, un arrendament per sobre de la mitjana del preu del lloguer a Barcelona. Ara bé, per complicacions econòmiques, no havia arribat a pagar dos mesos d'aquest estiu i, com és habitual, va rebre un burofax de l'administradora de finques que l'informava que estava en el seu dret d'abonar les quanties pendents abans que s'iniciés cap acció judicial. Pocs dies després, però, es va trobar una via allunyada del canal judicial o dels seus interlocutors habituals, l'administradora de finques. Era un treballador d'Okupas Fuera. "Jo no soc cap ocupa, simplement he passat un mal moment i m'he retardat en el pagament", exposa la llogatera.
La mateixa empresa que pressiona aquesta inquilina deixa clar que aquest cas no és una excepció. El seu web ofereix serveis per abordar "problemes amb inquilins". Es dirigeixen explícitament de la mateixa manera a petits propietaris a grans empreses, i defensen que els processos judicials per desnonar són "lents" i "carregats d'obstacles". La pàgina corporativa mbé projecta unes estadístiques en què es vanta de tenir "un 97% de desokupacions aconseguides" i que tres de cada quatre casos es resolen en 24 hores. Contactada per Nació, l'empresa no ha volgut fer cap declaració sobre les seves pràctiques.
Sigui com sigui, la companyia exhibeix fotografies d'operatius de diversos treballadors que duen a terme els encàrrecs. Són homes sempre visiblement musculats, com acostuma a ser el patró d'aquesta mena d'empreses. De fet, són les mateixes característiques que presenten altres marques similars que també aposten per actuar davant inquilins que no hagin pagat alguna mensualitat. Malgrat que ja hi ha la via judicial per entomar els impagaments, alguns propietaris s'abonen a aquests mètodes com a via ràpida. Les empreses sovint ho plantegen com a "intermediació". Al voltant d'aquestes característiques dels operaris, una sentència de l'Audiència Provincial de Madrid l'estiu passat va concloure que "l'aspecte físic" dels operaris d'una empresa antiocupació amb "una gran corpulència", "altura" i "musculats" va contribuir "a l'alarma o preocupació generada en la víctima, afectant la seva llibertat d'obrar". Així ho recollia una informació d'Eldiario.es.
De la mateixa manera, el representant de l'entitat pels drets dels llogaters subratlla que la normalització d'aquestes companyies antiocupació impliquen anar un pas més enllà. "Hi ha immobiliàries que també assetgen, però es curen més en salut, amb amenaces vetllades o amb desinformació", afegeix. En conjunt, però, les marques com Desokupa -que té vincles amb l'extrema dreta- fa temps que veuen com una part de l'esquerra política hi està a sobre. De fet, la passada primavera, Unides Podem va plantejar una llei per dissoldre les organitzacions antiokupes i penar les seves activitats amb presó. En altres casos, en canvi, com va passar amb l'Ajuntament de Premià de Dalt amb un govern compartit entre PSC i Junts, s'opta per normalitzar aquestes empreses fins i tot arribant-les a contractar.
Ara bé, utilitzen diferents registres segons el cas i la situació. També asseguren oferir diversos serveis. El més habitual a l'imaginari col·lectiu és el de la pressió sobre qui ha protagonitzat una ocupació. Tanmateix, hi ha un altre front que aquestes empreses també promocionen i que encara col·lisiona més amb els drets dels habitants d'una llar: l'acció contra llogaters amb contracte vigent si es retarden en algun pagament. Aquesta pràctica, que implica visites al domicili de l'inquilí i pressió a través de mitjans com trucades o missatges, des del Sindicat de Llogateres remarquen que "és assetjament".
Amb l'ànim de presentar-se com un negoci amb plena validesa, sovint aquestes companyies es veuen abocades a indicar en el seu web que són "100% legals". Tanmateix, en alguns casos, agents d'aquest sector ja s'han trobat sentències condemnatòries per la seva acció. El darrer cas, destapat per Nació, condemnava la companyia Desokupa per un cas d'assenyalament a activistes i uns ocupants d'una nau.
Pressió a una llogatera amb contracte
Una veïna de l'Eixample, a Barcelona, explica a aquest diari la situació que està vivint en primera persona. Sent llogatera i tenint contracte vigent fins al 2026, un matí es va trobar un operari de l'empresa Okupas Fuera picant insistentment la seva porta. "Em va dir morosa, que havia de marxar. Em va insistir que me n'havia d'anar. Jo no entenia qui era aquell home", relata la inquilina. Dies després es trobaria també altres visites de la mateixa persona a l'edifici on viu. En aquelles trobades, el to de la conversa li va semblar "intimidatori" per part d'aquell home, insisteix la llogatera.També relata altres episodis en què l'operari canvia el to i intenta propiciar una conversa més conciliadora, però en què se li continua plantejant que ha de marxar del seu domicili. Des de llavors, en ple agost, s'acumulen les trucades i els missatges de Whatsapp en què l'insisteixen per parlar.
La propietat del seu pis és un particular. Ella fa anys que hi viu i sempre ha pagat les mensualitats, un arrendament per sobre de la mitjana del preu del lloguer a Barcelona. Ara bé, per complicacions econòmiques, no havia arribat a pagar dos mesos d'aquest estiu i, com és habitual, va rebre un burofax de l'administradora de finques que l'informava que estava en el seu dret d'abonar les quanties pendents abans que s'iniciés cap acció judicial. Pocs dies després, però, es va trobar una via allunyada del canal judicial o dels seus interlocutors habituals, l'administradora de finques. Era un treballador d'Okupas Fuera. "Jo no soc cap ocupa, simplement he passat un mal moment i m'he retardat en el pagament", exposa la llogatera.
Una pràctica normalitzada
La mateixa empresa que pressiona aquesta inquilina deixa clar que aquest cas no és una excepció. El seu web ofereix serveis per abordar "problemes amb inquilins". Es dirigeixen explícitament de la mateixa manera a petits propietaris a grans empreses, i defensen que els processos judicials per desnonar són "lents" i "carregats d'obstacles". La pàgina corporativa mbé projecta unes estadístiques en què es vanta de tenir "un 97% de desokupacions aconseguides" i que tres de cada quatre casos es resolen en 24 hores. Contactada per Nació, l'empresa no ha volgut fer cap declaració sobre les seves pràctiques.Sigui com sigui, la companyia exhibeix fotografies d'operatius de diversos treballadors que duen a terme els encàrrecs. Són homes sempre visiblement musculats, com acostuma a ser el patró d'aquesta mena d'empreses. De fet, són les mateixes característiques que presenten altres marques similars que també aposten per actuar davant inquilins que no hagin pagat alguna mensualitat. Malgrat que ja hi ha la via judicial per entomar els impagaments, alguns propietaris s'abonen a aquests mètodes com a via ràpida. Les empreses sovint ho plantegen com a "intermediació". Al voltant d'aquestes característiques dels operaris, una sentència de l'Audiència Provincial de Madrid l'estiu passat va concloure que "l'aspecte físic" dels operaris d'una empresa antiocupació amb "una gran corpulència", "altura" i "musculats" va contribuir "a l'alarma o preocupació generada en la víctima, afectant la seva llibertat d'obrar". Així ho recollia una informació d'Eldiario.es.
"Assetjament immobiliari"
Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, adverteix que això suposa "un exemple més de l'assetjament immobiliari" contra els inquilins que en altres casos han dut a terme "directament les immobiliàries". Tot i així, puntualitza que un cas com el de la llogatera de l'Eixample resulta "inusualment extrem", no només per l'actuació d'una empresa contra l'ocupació, sinó perquè hi havia una comunicació establerta entre l'administradora de finques i la inquilina per resoldre la situació. "Hi ha uns intents d'atemorir algú que en un moment determinat pugui acabar preferint marxar del pis que seguir vivint aquesta situació de pressió a la llar", rebla Aragonès.De la mateixa manera, el representant de l'entitat pels drets dels llogaters subratlla que la normalització d'aquestes companyies antiocupació impliquen anar un pas més enllà. "Hi ha immobiliàries que també assetgen, però es curen més en salut, amb amenaces vetllades o amb desinformació", afegeix. En conjunt, però, les marques com Desokupa -que té vincles amb l'extrema dreta- fa temps que veuen com una part de l'esquerra política hi està a sobre. De fet, la passada primavera, Unides Podem va plantejar una llei per dissoldre les organitzacions antiokupes i penar les seves activitats amb presó. En altres casos, en canvi, com va passar amb l'Ajuntament de Premià de Dalt amb un govern compartit entre PSC i Junts, s'opta per normalitzar aquestes empreses fins i tot arribant-les a contractar.