27
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
28
d'agost
a les
17:43h
Els pressupostos de l'Estat d'aquest 2023 van disparar la partida per al Ministeri de Defensa en un 26%, però aquest notable augment no hauria estat suficient. Durant el primer semestre de l'any, el consell de ministres ha anat inflant més el sostre de despesa fins a 1.800 milions més sense aval parlamentari, segons els informes d'execució del mateix Ministeri d'Hisenda. Amb tot, el pressupost actual de Defensa ja duplica el que va assolir fa tan sols set anys -amb totes modificacions incloses durant l'exercici-.
Aquests augments pressupostaris per la porta del darrere per a despesa militar són habituals, però mai fins ara havien arribat fins a aquesta quantitat de 1.800 milions extres, a l'equador de l'any. Els increments que avala el consell de ministres per damunt de la xifra aprovada pel Congrés es justifiquen bàsicament com a despesa per a operacions de pau -no imprevistes, però tampoc contemplades als pressupostos- i per fer front a noves armes, sovint per a programes especials d'armament. Es tracta de productes molt cars -avions, bucs, tancs, míssils...- que requereixen pagaments anuals periòdics que, malgrat tot, tampoc no s'incorporen completament als comptes.
Amb tot això, el pressupost del Ministeri de Margarita Robles ja compta amb 14.611 milions per gastar aquest any, més del doble que els 7.183 milions amb què va tancar el 2016 aquest departament. L'augment ha estat meteòric des de llavors, només frenat temporalment el primer any de la Covid. No es tracta, per tant, d'una resposta a l'atac rus a Ucraïna, sinó que la tendència ja venia d'abans. Igualment, el pressupost de Defensa no inclou tota la despesa militar del govern espanyol. Si s'hi inclouen totes les partides disperses entre diversos departaments i organismes, el cost total previst inicialment als comptes superava els 24.000 milions, fregant ja el 2% del PIB exigit per l'OTAN.
Com es pot comprovar al gràfic inicial, bona part de l'increment s'explica per la creixent despesa destinada a inversions, és a dir, a compra d'armament. La partida prevista ascendeix per ara a 6.700 milions aquest 2023, uns 2.400 més que l'any passat el mateix mes de juny o 4.000 més que el 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa després de la moció de censura. De fet, l'augment pressupostari que va aconseguir Robles s'explica força per l'adquisició d'armes i vehicles militars. Segons els mateixos comptes, la intenció era dedicar-hi més de 20.000 milions entre 2023 i 2027.
Tot i això, aquella quantitat devia quedar curta, ja que el consell de ministres l'ha anat ampliant progressivament. Fins i tot després de la convocatòria de les eleccions espanyoles. Durant el mes de juny, va aprovar ampliacions de crèdit per valor de 343 milions en favor del Ministeri de Defensa i, des de la dissolució del Congrés, ha validat compres d'armament per valor de més de 4.100 milions d'euros. Entre aquestes operacions, destaquen 1.730 milions per a l'adquisició de 16 avions militars Airbus, 595 milions per a un sistema aeri de control remot, 550 milions per a dos bucs marítims i 315,7 milions per a 4.500 vehicles tot terreny. Tot seguit es poden consultar totes aquestes adquisicions.
Així ha evolucionat el pressupost del Ministeri de Defensa, les modificacions aprovades i la inversió prevista, fins al juny de cada any
Aquests augments pressupostaris per la porta del darrere per a despesa militar són habituals, però mai fins ara havien arribat fins a aquesta quantitat de 1.800 milions extres, a l'equador de l'any. Els increments que avala el consell de ministres per damunt de la xifra aprovada pel Congrés es justifiquen bàsicament com a despesa per a operacions de pau -no imprevistes, però tampoc contemplades als pressupostos- i per fer front a noves armes, sovint per a programes especials d'armament. Es tracta de productes molt cars -avions, bucs, tancs, míssils...- que requereixen pagaments anuals periòdics que, malgrat tot, tampoc no s'incorporen completament als comptes.
Amb tot això, el pressupost del Ministeri de Margarita Robles ja compta amb 14.611 milions per gastar aquest any, més del doble que els 7.183 milions amb què va tancar el 2016 aquest departament. L'augment ha estat meteòric des de llavors, només frenat temporalment el primer any de la Covid. No es tracta, per tant, d'una resposta a l'atac rus a Ucraïna, sinó que la tendència ja venia d'abans. Igualment, el pressupost de Defensa no inclou tota la despesa militar del govern espanyol. Si s'hi inclouen totes les partides disperses entre diversos departaments i organismes, el cost total previst inicialment als comptes superava els 24.000 milions, fregant ja el 2% del PIB exigit per l'OTAN.
Com es pot comprovar al gràfic inicial, bona part de l'increment s'explica per la creixent despesa destinada a inversions, és a dir, a compra d'armament. La partida prevista ascendeix per ara a 6.700 milions aquest 2023, uns 2.400 més que l'any passat el mateix mes de juny o 4.000 més que el 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa després de la moció de censura. De fet, l'augment pressupostari que va aconseguir Robles s'explica força per l'adquisició d'armes i vehicles militars. Segons els mateixos comptes, la intenció era dedicar-hi més de 20.000 milions entre 2023 i 2027.
Tot i això, aquella quantitat devia quedar curta, ja que el consell de ministres l'ha anat ampliant progressivament. Fins i tot després de la convocatòria de les eleccions espanyoles. Durant el mes de juny, va aprovar ampliacions de crèdit per valor de 343 milions en favor del Ministeri de Defensa i, des de la dissolució del Congrés, ha validat compres d'armament per valor de més de 4.100 milions d'euros. Entre aquestes operacions, destaquen 1.730 milions per a l'adquisició de 16 avions militars Airbus, 595 milions per a un sistema aeri de control remot, 550 milions per a dos bucs marítims i 315,7 milions per a 4.500 vehicles tot terreny. Tot seguit es poden consultar totes aquestes adquisicions.
Operacions de compra d'armament aprovades pel govern espanyol des de la convocatòria d'eleccions