10
d'agost
del
2023
Actualitzat
a la
13:01h
Primera reacció de l'Opus Dei després del motu proprio -decret papal- dictat dimarts pel Papa, que degradava l'estatus de l'organització ultracatòlica a una "associació pública clerical". El seu prelat, Fernando Ocáriz, ha fet pública una carta dirigida als fidels en què esmenta que acull amb "sincera obediència filial" les "disposicions" de Francesc. En la missiva d'aquest dijous, Ocáriz demana als integrants de l'entitat estar "molt units" per reforçar l'Obra després de la rebaixa de poder aplicada pel pontífex. El prelat recorda que l'Opus haurà de completar l'"adaptació i actualització dels estatuts", un procés iniciat fa exactament un any, quan el Papa ja va aplicar la primera degradació de l'organització, impedint que el seu cap assolís la categoria de bisbe.
Decidit a contenir els privilegis dels quals gaudia l'entitat, el Papa va promulgar aquesta setmana un decret que reduïa la categoria de l'Opus a la condició d'una associació de sacerdots. La decisió regulava el marc legal de les prelatures personals, com és del cas de l'Obra, que no actuen sota l'autoritat de cap bisbat, actuen en diferents diòcesis i estan governades per un prelat. El moviment del Vaticà equiparava l'organització d'arrel espanyola i amb implantació en diferents països a altres associacions clericals centrades en la caritat o l'evangelització.
La rebaixa aplicada pel pontífex, que introdueix més mecanismes de control en l'activitat de l'Obra, ha arribat un any després d'un altre moviment de fons a l'Església catòlica que ja va afectar l'entitat fundada el 1928 per José María Escrivá de Balaguer: el document Ad carisma tuendum -Per protegir el carisma, en català-, que impedia que el prelat de l'organització fos bisbe. Aquell moviment de la Santa Seu suposava, de fet, una pèrdua de poder per a l'Opus. Francesc, un jesuïta, va introduir canvis rellevants per contenir l'ascendent de l'organització, una de les institucions més influents i conservadores del catolicisme, amb 90.000 membres, 5.000 dels quals a Catalunya. Des de fa un any, la prelatura depèn de la Congregació del Clergat mentre que anteriorment ho feia de la Congregació dels Bisbes.
Per comprendre l'abast de les últimes mesures cal anar a l'hemeroteca. El novembre del 1982, el Papa Joan Pau II atorgava a l'Opus Dei el rang de prelatura personal. Això va ser considerat una gran victòria per l'Obra, que estaria dirigida des d'aleshores per un prelat que podia tenir dignitat episcopal, convertint-se en una mena de diòcesi no territorial però sí d'abast universal. Els sacerdots de l'Opus depenien directament del prelat i no dels bisbes de cada diòcesi. El control al qual estava sotmesa l'Obra era bastant laxa, amb l'obligació de presentar un informe a la Santa Seu cada cinc anys. Ara això canviarà.
Des de l'estiu passat, l'Opus ha d'elevar un informe anual i i presentar-lo a la Congregació del Clergat, com si es tractés d'una associació de capellans més. El canvi ja era substancial i l'Obra encara s'hi està adaptant un curs després, just quan ha arribat una altra estocada amb la firma de Francesc. Des del Vaticà s'havia explicat fa un any que el canvi iniciat obeïa a la reforma de la cúria duta a terme pel Papa, la qual cosa és certa. Els dicasteris (ministeris) vaticans podran ser dirigits des d'ara per laics, incloses dones, sense l'obligació que fossin religiosos o bisbes. Un fet que feia més estrany que la condició episcopal anés vinculada al prelat de l'Obra.
Sant Ignasi versus Escrivá de Balaguer
Sempre ha existit una pugna entre els fills de Sant Ignasi i els d'Escrivá de Balaguer. Nascut el 1928, quan la Companyia de Jesús vivia el zenit del seu poder, l'Opus va créixer amb voluntat de poder i amb objectius d'influència similars. Jesuïtes i Opus buscaven amb afany la formació de les elits, convençuts que era la millor manera de conquerir la societat. Això ha continuat sent així en bona part i les dues principals escoles de negocis a l'estat espanyol són l'IESE, fundat per l'Opus, i Esade, de creació jesuïta.
Ideològicament, hi ha hagut canvis. Els jesuïtes encarnaven posicions molt conservadores quan l'Opus es va obrir pas, amb certs elements de modernitat, com la defensa de la llibertat política dels creients, que permetia que en el seu si convisquessin conservadors amb perfils més oberts, franquistes i antifranquistes. Després, la Companyia va anar experimentant un gir progressista en els anys del Concili, mentre l'Opus emergia com una alternativa d'ordre i disciplina. Però no va ser fins al pontificat de Joan Pau II i la seva inflexió regressiva, amb la voluntat d'imprimir un to dretà i radicalment retrògrad i anticomunista al Vaticà, que l'Opus va veure arribar el seu moment. Alhora, Roma castigava els teòlegs rebels i arribava a intervenir la Companyia de Jesús per neutralitzar la línia que dirigia Pedro Arrupe. D'aquesta manera, l'ascens de l'Obra coincidia amb la pèrdua de poder dels jesuïtes.
El 1982, el Papa polonès va atorgar la prelatura a l'Opus Dei. El 1984, Roma va elevar el Centre Acadèmic de la Santa Creu, de l'Obra, a universitat pontifícia. El 1992, Escrivá de Balaguer va ser fet beat. El 2002, vaser canonitzat. Era el temps final del pontificat de Joan Pau II i es feien realitat els millors somnis pels devots de Sanjosemaría i una anècdota ho il·lustra molt bé. A Roma, en una tertúlia de catalans, un d'ells va preguntar a un membre destacat de l'Obra, Lluís Clavell, si estaven preparant alguna estratègia per reforçar el seu poder de cara a la successió papal. La resposta va ser contundent: "Per què? Si nosaltres ja ho tenim tot".
Benet XVI, el successor de Joan Pau II i un conservador de formes molt més austeres que el pontífex polonès, va mostrar menys debilitat per l'Obra, i ho va voler escenificar designant el jesuïta Federico Lombardi com a cap de premsa en lloc de l'opusdeista Joaquín Navarro Valls. Fins ara, però, la relació de Francesc amb la prelatura havia estat correcta i el Papa havia encarregat a membres de l'Obra responsabilitats importants, com quan Greg Burke va ser cap de premsa. De cara a la història de l'Església quedarà el fet que l'Opus va perdre part del poder assolit amb un Papa jesuïta.
Decidit a contenir els privilegis dels quals gaudia l'entitat, el Papa va promulgar aquesta setmana un decret que reduïa la categoria de l'Opus a la condició d'una associació de sacerdots. La decisió regulava el marc legal de les prelatures personals, com és del cas de l'Obra, que no actuen sota l'autoritat de cap bisbat, actuen en diferents diòcesis i estan governades per un prelat. El moviment del Vaticà equiparava l'organització d'arrel espanyola i amb implantació en diferents països a altres associacions clericals centrades en la caritat o l'evangelització.
La rebaixa aplicada pel pontífex, que introdueix més mecanismes de control en l'activitat de l'Obra, ha arribat un any després d'un altre moviment de fons a l'Església catòlica que ja va afectar l'entitat fundada el 1928 per José María Escrivá de Balaguer: el document Ad carisma tuendum -Per protegir el carisma, en català-, que impedia que el prelat de l'organització fos bisbe. Aquell moviment de la Santa Seu suposava, de fet, una pèrdua de poder per a l'Opus. Francesc, un jesuïta, va introduir canvis rellevants per contenir l'ascendent de l'organització, una de les institucions més influents i conservadores del catolicisme, amb 90.000 membres, 5.000 dels quals a Catalunya. Des de fa un any, la prelatura depèn de la Congregació del Clergat mentre que anteriorment ho feia de la Congregació dels Bisbes.
Per comprendre l'abast de les últimes mesures cal anar a l'hemeroteca. El novembre del 1982, el Papa Joan Pau II atorgava a l'Opus Dei el rang de prelatura personal. Això va ser considerat una gran victòria per l'Obra, que estaria dirigida des d'aleshores per un prelat que podia tenir dignitat episcopal, convertint-se en una mena de diòcesi no territorial però sí d'abast universal. Els sacerdots de l'Opus depenien directament del prelat i no dels bisbes de cada diòcesi. El control al qual estava sotmesa l'Obra era bastant laxa, amb l'obligació de presentar un informe a la Santa Seu cada cinc anys. Ara això canviarà.
Des de l'estiu passat, l'Opus ha d'elevar un informe anual i i presentar-lo a la Congregació del Clergat, com si es tractés d'una associació de capellans més. El canvi ja era substancial i l'Obra encara s'hi està adaptant un curs després, just quan ha arribat una altra estocada amb la firma de Francesc. Des del Vaticà s'havia explicat fa un any que el canvi iniciat obeïa a la reforma de la cúria duta a terme pel Papa, la qual cosa és certa. Els dicasteris (ministeris) vaticans podran ser dirigits des d'ara per laics, incloses dones, sense l'obligació que fossin religiosos o bisbes. Un fet que feia més estrany que la condició episcopal anés vinculada al prelat de l'Obra.
Sant Ignasi versus Escrivá de Balaguer
Sempre ha existit una pugna entre els fills de Sant Ignasi i els d'Escrivá de Balaguer. Nascut el 1928, quan la Companyia de Jesús vivia el zenit del seu poder, l'Opus va créixer amb voluntat de poder i amb objectius d'influència similars. Jesuïtes i Opus buscaven amb afany la formació de les elits, convençuts que era la millor manera de conquerir la societat. Això ha continuat sent així en bona part i les dues principals escoles de negocis a l'estat espanyol són l'IESE, fundat per l'Opus, i Esade, de creació jesuïta.
Ideològicament, hi ha hagut canvis. Els jesuïtes encarnaven posicions molt conservadores quan l'Opus es va obrir pas, amb certs elements de modernitat, com la defensa de la llibertat política dels creients, que permetia que en el seu si convisquessin conservadors amb perfils més oberts, franquistes i antifranquistes. Després, la Companyia va anar experimentant un gir progressista en els anys del Concili, mentre l'Opus emergia com una alternativa d'ordre i disciplina. Però no va ser fins al pontificat de Joan Pau II i la seva inflexió regressiva, amb la voluntat d'imprimir un to dretà i radicalment retrògrad i anticomunista al Vaticà, que l'Opus va veure arribar el seu moment. Alhora, Roma castigava els teòlegs rebels i arribava a intervenir la Companyia de Jesús per neutralitzar la línia que dirigia Pedro Arrupe. D'aquesta manera, l'ascens de l'Obra coincidia amb la pèrdua de poder dels jesuïtes.
El 1982, el Papa polonès va atorgar la prelatura a l'Opus Dei. El 1984, Roma va elevar el Centre Acadèmic de la Santa Creu, de l'Obra, a universitat pontifícia. El 1992, Escrivá de Balaguer va ser fet beat. El 2002, vaser canonitzat. Era el temps final del pontificat de Joan Pau II i es feien realitat els millors somnis pels devots de Sanjosemaría i una anècdota ho il·lustra molt bé. A Roma, en una tertúlia de catalans, un d'ells va preguntar a un membre destacat de l'Obra, Lluís Clavell, si estaven preparant alguna estratègia per reforçar el seu poder de cara a la successió papal. La resposta va ser contundent: "Per què? Si nosaltres ja ho tenim tot".
Benet XVI, el successor de Joan Pau II i un conservador de formes molt més austeres que el pontífex polonès, va mostrar menys debilitat per l'Obra, i ho va voler escenificar designant el jesuïta Federico Lombardi com a cap de premsa en lloc de l'opusdeista Joaquín Navarro Valls. Fins ara, però, la relació de Francesc amb la prelatura havia estat correcta i el Papa havia encarregat a membres de l'Obra responsabilitats importants, com quan Greg Burke va ser cap de premsa. De cara a la història de l'Església quedarà el fet que l'Opus va perdre part del poder assolit amb un Papa jesuïta.