06
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
08
d'agost
a les
11:23h
Joan Puigcercós (Ripoll, 1966) observa amb la política amb la passió de qui ha exercit altes responsabilitats, però també des de la distància de qui ara està dedicat a l'activitat empresarial. Regidor a la seva ciutat (1987-1991), va ser elegit diputat al Parlament el 1992, formant part de la direcció d'ERC que havia dut el partit a posicions independentistes. Des d'aleshores va ser diputat al Congrés, secretari general (2004-2008) i president, càrrec que va abandonar després d'uns mals resultats del seu partit, que va elegir Oriol Junqueras per substituir-lo.
Puigcercós continua militant a ERC, ara com a afiliat de base, on les seves opinions són escoltades. L'exlíder dels republicans està ara en campanya, però no política: forma part de la candidatura d'Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona. En aquesta entrevista analitza el panorama de pactes que han encetat les eleccions espanyoles i opina sobre les que haurien de ser les línies vermelles d'una negociació d'investidura.
- Abans de res, què fa ara un animal polític com vostè?
- Mirar-se la política amb prismàtics. Vaig estar 25 anys en primera fila, però hi ha un moment que el cap i el cos diuen prou. Ara no m'hi veuria, però la política em continua interessant. M'apassiona. De fet, la segueixo més ara que abans. Quan estava a primera fila, no mirava gairebé ni informació. Ara ho repasso tot.
- És al sector privat.
- Soc al sector privat. He estat director executiu de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives lligada a la Universitat de Barcelona (ENTI-UB) i ara estic de director d'operacions i estratègia d'Adelfi, que és l'empresa que gestiona el grup universitari en el qual hi ha ENTI. Porto tot el referent a nous centres, noves universitats i crear noves formacions.
- S'esperava el resultat del 23-J?
- No. M'esperava un resultat molt pitjor. Potser aquestes han estat les primeres eleccions en què m'he deixat influir per les xarxes socials. Fins ara n'havia estat refractari. No estic a Twitter per salut mental, és com un ximpancè amb metralleta. Hi ha gent que hi fa reflexió, però cada cop menys. Estava a Instagram, més que res per divertiment. Qui em segueixi veurà que estic en coses de gossos, cuina i paisatge. Però la política ha vingut a mi a Instagram. Aquest cop hi ha hagut un desembarcament a les xarxes. Com que els partits han vist que Twitter és menys eficient, han migrat a altres xarxes. I te n'adones com n'és de complicat aquest nou paràmetre digital. YouTube és una mina de l'extrema dreta. Potser Instagram és més selectiu. Però veient aquest quadre, creia que s'anava a una majoria conservadora. I acabes entenent sociològicament per què el PP torna a guanyar al País Valencià i a les Balears.
- Per què creu que ha passat?
- Per mi, un factor destacat és què són territoris amb una població turística, molt mòbil, poc arrelada. No és la població sorgida del món industrial. Sempre dic que no és el mateix Santa Coloma de Gramenet que Salou. A Santa Coloma hi predomina una població industrial, arrelada, amb unes condicions socials fruit de la lluita, i això explica els resultats. Salou té una població mòbil, amb un sector turístic, mal pagat, poc format, i això genera una sociologia diferent. No és anecdòtic que Cadeca, la plataforma contra el català a l'escola, neixi a Salou.
La gran frustració de la dreta espanyola a Catalunya és que no ha triomfat a les zones obreres. En algunes, en part de Nou Barris, però els costa molt. A Madrid han aconseguit foradar més. Al País Valencià i a les illes, el tema turístic comporta una població flotant. La construcció que porta el turisme també genera una població flotant. Això provoca un desarrelament que és una mina per l'espanyolisme. Això afegit al sustracte anticatalanista ha fet un còctel que ha donat una majoria. Si no, com s'explica el fenomen en el seu moment de la incidència de Ciutadans a Roses?
- S'acosten unes negociacions complexes. Des de la mateixa nit electoral, ERC sembla instal·lada en el sí a Sánchez abans fins i tot de cap negociació. Això no és un error?
- Això no és un error, és un intent de ser conseqüent amb el que s'ha dit fins ara. ERC ha estat un dels principals suports que ha tingut el govern de coalició. Ara bé, alguns han donat per descomptat que ERC faria això, el PSOE perquè li interessa i Junts perquè també li interessa i vol anar esmicolant els republicans. Però crec que ERC i Junts han d'evitar la subhasta. Els republicans no ho faran. L'estratègia de Junts ve de lluny. Si recordem els temps de la reforma de l'Estatut al Parlament, CiU estava a l'oposició i portava molt malament que un Govern d'esquerres estigués fent una reforma ambiciosa de l'Estatut, la federació nacionalista va iniciar una dinàmica d'anar pujant el llistó, sabien que ERC no podia dir que no i nosaltres anàvem arrossegant el PSC. Ara podem entrar en la mateixa dinàmica i això seria un error.
- Per què?
- Per manca de realisme i de saber on som. Crec que ERC ha volgut ser coherent amb el que ha fet durant tota la legislatura, però també s'ha adonat que els seus set vots els ha de posar damunt de la balança. Sobre el que deia de les negociacions complexes, crec que només hi ha una esquerda per fer president Pedro Sánchez, que és una llei d'amnistia i tothom al carrer. Des de qui va tallar la Jonquera a qui va anar a protestar a Urquinaona, passant pel president Puigdemont.
- Això es pot fer?
- Crec que sí. Hi ha informes jurídics que ho avalen.
- La Constitució prohibeix indults generals.
- Això no és un indult general ni buidar les presons. Això és una amnistia per una causa concreta. A més, en aquests moments el Tribunal Constitucional no està dominat pels sectors més conservadors. Per mi, una llei d'amnistia és l'única oportunitat de Sánchez per ser president. Si no, anirem a eleccions. Crec que és el que han de fer ERC i Junts: llei d'amnistia i posar el rellotge a zero. Tota la resta...
- I Rodalies?
- Rodalies està molt bé i ho necessitem. Però depèn de com es faci és un pastís emmetzinat. Tu pots tenir Rodalies però et poden escanyar financerament. Entenc quan ERC ho reclama, però el quilòmetre zero de l'operació és la llei d'amnistia. A partir d'aquí, parlem de Rodalies i de nou finançament, que podria ser un Vietnam. Si s'enceta el tema del finançament, veurem com aquest senyor moderat d'Andalusia, [Juan Manuel] Moreno Bonilla, comença el seu quejío. El model de finançament és un tema complicat perquè té moltes variables. Hi ha un aspecte que mai es vol contemplar que és la paritat de compra, és a dir, es finança un ciutadà de Catalunya igual com un d'Andalusia quan la vida aquí és molt més cara. La prova és que ni jutges ni policies volen venir.
- Yolanda Díaz ha proposat poder parlar en català, basc i gallec al Congrés.
- Això està molt bé, però avui t'ho donen i demà canvien de nou el reglament i t'ho treuen. Una llei d'amnistia no te la trauran.
- I què creu que farà Junts?
- Crec que si es planteja seriosament la llei d'amnistia, Junts haurà de jugar. Parlem de la figura de Puigdemont, però aquí estem parlant de molta gent. Hi ha molts ciutadans que van sortir al carrer per defensar la independència o per protestar contra la sentència de l'1-O. Si Junts tanca la porta a això i s'agafa al tema de l'autodeterminació... No dic que no n'hàgim de parlar, però per mi, quilòmetre zero, llei d'amnistia.
- Després de dues reculades electorals, creu que el lideratge d'ERC està arribant a un tombant?
- No veig alternativa al lideratge actual d'ERC. Suposo que hi ha un tombant quan hi ha alternativa. Jo vaig abandonar la direcció perquè tenia una alternativa, que era Oriol Junqueras. No demanaré a ERC que faci autocrítica perquè sempre se li demana que en faci. Sí que és veritat que el partit ha pagat molt car l'intent de ser útil i fer valer la seva posició, mentre que Junts ha optat per una posició més distant. A això s'hi ha ajuntat l'abstenció i el vot útil al Partit Socialista. Un vot que costa d'entendre perquè ERC ha fet mèrits per demostrar que el seu vot era útil i que no faria rucades amb el seu vot. Per tant, alguna cosa no devem haver fet bé. Algú s'ha alegrat de la trompada, però crec que és un drama pel país. Havíem aconseguit un vot de procedència socialista i a la primera de canvi se n'ha anat. També és cert que amb motiu de les municipals en alguns llocs no s'ha fet autocrítica.
- Com per exemple?
- A Barcelona ciutat, on hem perdut la meitat dels regidors. Hem tingut un excel·lent candidat com Ernest Maragall, amb un bon discurs, però que no s'ha sabut aterrar. A Barcelona hauria hagut d'haver-hi conseqüències. També entenc que hi hagi molta gent emprenyada, però a mi em va agradar molt una frase de David Madí al vostre diari, que va dir que la independència era per a adults. Hi ha com un infantilisme de gent que diu que els han enganyat i que això ho ha d'arreglar el poble. Però ja portem sis anys i al poble encara no l'hem vist. L'única aportació fins ara de l'ANC ha estat proposar una altra candidatura, amb una rebregada, per cert, de les seves bases, contràries a promoure l'abstenció. Hi ha més seny a les bases que a la direcció.
- Vostè ha gestionat una ERC en temps de crisi. Amb la seva perspectiva, què aconsellaria al president Aragonès per revertir la davallada electoral del partit?
- Solucions màgiques no n'hi ha, però crec que al Govern li falta tensió i aterrar temes. Hi ha una proposta ideològica potent en temes com el feminisme i la igualtat, però hi ha deixadesa respecte a la classe mitjana treballadora, els autònoms, els assalariats. Se'ls ha deixat de banda. Sembla un Govern que pensa molt en el funcionariat. Una vegada m'ho va reconèixer el president, que a vegades semblàvem el partit Esquerra Burocràtica. No em canso de dir que avui dia l'autònom és l'agent revolucionari perquè és qui aporta més i té pitjors condicions laborals, i sembla deixat de banda. Hi ha a vegades una penalització fiscal d'aquests sectors, més per necessitat que per res, quan aquestes capes mitjanes són la base tradicional del catalanisme.
- S'ha repetit moltes vegades allò dels problemes dels catalans amb el poder. Realment, els polítics catalans negocien malament a Madrid?
- És molt difícil. A Madrid tenen una capacitat diabòlica per revertir el pacte. Són l'Estat, tenen els jutges i la interpretació constitucional. El que tu trigues anys a construir, ells t'ho poden destruir en uns dies i un decret. Si tu recaptes els impostos com fan els bascos, tens un estri important que et permet capacitat de negociació. Parlàvem abans de Rodalies. El traspàs de Rodalies seria important, però no oblidem que a Madrid han de fer-te la dotació pressupostària. Si t'escanyen, qui tens un problema ets tu.
- Ha esmentat els bascos. El model PNB de negociar a Madrid és un referent?
- La societat basca és més compacta, malgrat tot el que va suposar la violència. La meva empresa ha obert una universitat al País Basc, que té molt de mèrit quan ells tenen Deusto i Mondragón. Cal dir en favor del PNB que ha apostat per la universitat pública. Però t'adones que és un sistema autocentrat, petit i compacte. I per Espanya, cedir un concert al País Basc no és un gran problema. Catalunya té un impacte brutal en l'economia espanyola. Fer política des del País Basc és més fàcil. I després, hi ha un altre factor, que és la catalanofòbia. Una catalanofòbia que també comparteix part de l'esquerra espanyola. S'ha vist molt en aquesta campanya, també.
- Expliqui, expliqui.
- Home, davant un fet com el de la censura a revistes catalanes al País Valencià i els atacs anunciats a la llengua. Els portaveus de les esquerres espanyoles van cridar al vot en defensa de tot un llistat de drets amenaçats, els de la gent trans, la comunitat LGTBI, els drets socials, fins i tot els drets dels animals. Estic a favor de tots ells. Però no hi va haver cap referència als drets dels catalanoparlants. Això és una forma de deshumanització.
- Vostè va estar al Congrés quan ERC tenia només un diputat. Quins apriorismes sobre la política espanyola va haver de modificar?
- Ho hauria de pensar perquè hi anava amb moltes idees del que em trobaria. El que em va sorprendre va ser el sottogoverno, l'estat profund del qual ara en parlem molt. Ara ho veiem en els jutges, però per mi va ser l'estructura dels alts funcionaris de l'Estat. Vaig quedar fascinat de la influència que tenien. Un exemple el vaig viure amb l'aeroport. Uns dies abans que Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero es reunissin per matar l'Estatut, a la comissió constitucional vam aprovar incloure al text la competència exclusiva de la Generalitat sobre els quatre aeroports catalans. Això va ser un dijous i divendres va haver-hi un motí dels alts tècnics del ministeri de Foment, amb la ministra Magdalena Álvarez (la que va dir allò d'"antes partía que doblá") i Rodríguez Zapatero va fer marxa enrere.
- Ja sabem qui és Pedro Sánchez?
- No. És un supervivent. Conec una de les persones que ha estat amb ell molts anys. Sánchez ja era de ben jove un maleït dins de la federació socialista madrilenya. Si es preveia que s'obtindrien 15 diputats, a ell el posaven al número 16. El partit no el va tractar bé i ha generat una cultura resistencialista.
- Encara pot sorprendre?
- Jo espero que sí, estic convençut que ho farà amb la llei d'amnistia. Si no, no serà president.
- Vostè va començar la seva carrera política com a regidor de Ripoll. Com ha viscut la victòria de l'Aliança Catalana al seu poble?
- Crec que aquí hi ha uns factors que s'han de tenir en compte. Un és que a Ripoll hi ha una ferida que són els atemptats del 17-A. Molta gent de Ripoll considerava un èxit la integració de la població magribina. Els joves implicats eren persones que havien anat a l'escola, molts treballaven amb uns sous més que dignes, no eren el perfil de l'islamista reconvertit de les banlieues franceses. Eren nois bastant integrats, parlaven català. Això és una ferida no curada. No s'ha pogut entrar a fons en el tema pel pes del políticament correcte perquè els partits i associacions creen una barrera per una por comprensible al racisme, però no afronten una part del problema. I la senyora Orriols ha trobat un canal per entrar fins al final. Després s'ajunta el fet d'una part del vot de Junts que se'n va directe a Aliança Catalana.
- Veu perill que aquesta taca s'estengui?
- Ull a Manresa també, on el Front Nacional ha tret dos regidors. Però crec que l'alcalde de Manresa se'n sortirà. No s'ha fet autocrítica del que està fallant en el tema de la integració. Hi ha coses que fallen. A aquest país va arribar un milió de persones de cop i la Generalitat va fer un gran esforç amb les aules d'acollida i tota una xarxa social. Si algú ha vist el documental 800 metres sobre el 17-A, hi ha unes imatges demolidores, amb els joves construint els artefactes a les Cases d'Alcanar i fent comentaris contra els Mossos i la gent de Ripoll. Ja sabem que la integració és difícil i aquí hi ha alguna cosa no resolta.
- Creu que el fenomen Orriols pot donar el salt a la política nacional?
- Crec que no, crec que és un fenomen molt local i que no sortirà de Ripoll.
- Està al marge del primer pla polític. Però no pas dels moviments que s'estan produint en la societat catalana. És candidat a les eleccions a la Cambra. Com va la campanya?
- La gent d'Eines de País està treballant molt. Vaig anar amb ells perquè em va semblar que ho han fet bé i no representen l'establishment d'aquest país. Un establishment que intenta controlar tots els ressorts. I quan vaig veure la candidatura alternativa que encapçala Josep Santacreu, no em va agradar. Vaig parlar amb la presidenta, Mònica Roca, i m'hi vaig afegir. Crec que fa massa anys que en aquest país una minoria controla les grans institucions econòmiques i que ha permès que l'economia catalana estigui en mans de Madrid.
- A veure, argumenti això que diu.
- Totes les grans constructores de Madrid operen aquí. No hi ha hagut la capacitat de la burgesia catalana de crear una constructora pròpia autocentrada a Catalunya. No s'ha ajudat a les pimes i les grans empreses catalanes a competir en el mercat ibèric. Les administracions en això tampoc hi han ajudat. La reforma dels grans mercats municipals les han fetes empreses de Madrid. Li vaig dir a Xavier Trias quan era alcalde i em va dir que això ja venia d'abans. Però alguna cosa hem de fer, no? Les companyies madrilenyes aterren aquí, fan l'obra, subcontracten aquí la part més econòmica i la part més cara d'un projecte se'l queden a Madrid. Tota la part de tecnologia i enginyeria, que és la més cara, va cap allà.
Les vagues de l'aeroport de Barcelona es produeixen perquè cobren menys que a Madrid per la mateixa feina pels subcontractes. Jo crec que la Cambra té capacitat per influir perquè l'economia catalana sigui autocentrada. Està molt bé que siguem una economia oberta, però no hi ha un interès en què les empreses d'aquí puguin competir. En el tema de l'aeroport hem viscut el debat més ridícul en anys.
- Quina és la seva posició en aquest tema?
- Que algú aparegui amb una xifra de 1.700 milions i ningú qüestioni el projecte. S'ha d'ampliar el Prat perquè falten pistes intercontinentals? D'acord. Però una pista així com a mínim ha de tenir 2.000 metres, com tenen les de Madrid. Agafant la Ricarda, no s'hi arriba. Si no hi cap, per què fem aquest debat? Amb l'ampliació que defensaven Aena, La Vanguardia i Foment del Treball, ningú parlava dels compromisos que prenia Aena ni realment sobre els llocs de treball que es crearien que ningú ha calculat tampoc seriosament. Hi havia una necessitat de l'Estat per col·locar 1.700 milions en constructores. I no dic res més. Només que la Cambra pot generar un discurs diferent i aportar més rigor en aquests debats.
- El fet que moltes grans companyies del país s'hagin posicionat darrera de la candidatura de Josep Santacreu li genera alguna reflexió?
- Va ser un dels motius que em va dur a donar suport a Eines de País. A la candidatura de Santacreu hi ha gent molt honorable, eh, començant per la gent de Pimec, que són impecables. Però jo no hi veig projecte, a menys que sigui l'ocupació de l'espai. Els veig més lligats a aquests interessos que han regnat tota la vida. A Eines de País hi ha gent molt diversa, però ve de la base i tenen la capacitat i la llibertat per fer una altra política.
- Ha elogiat Pimec. Es veu fent de pont entre la patronal de les pimes i Eines de País?
- Sí. És que és una llàstima que s'hagi arribat a aquest distanciament entre Pimec i la Cambra, que crec que són complementaris i defensen objectius similars. Pimec té un compromís amb el país indiscutible. Ho han demostrat amb el tema de la morositat, plantant cara a les grans multinacionals, que volien un doble règim, que la majoria pagui a trenta dies i elles quan volguessin. La Cambra i Pimec estan condemnades a treballar conjuntament.
Puigcercós continua militant a ERC, ara com a afiliat de base, on les seves opinions són escoltades. L'exlíder dels republicans està ara en campanya, però no política: forma part de la candidatura d'Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona. En aquesta entrevista analitza el panorama de pactes que han encetat les eleccions espanyoles i opina sobre les que haurien de ser les línies vermelles d'una negociació d'investidura.
- Abans de res, què fa ara un animal polític com vostè?
- Mirar-se la política amb prismàtics. Vaig estar 25 anys en primera fila, però hi ha un moment que el cap i el cos diuen prou. Ara no m'hi veuria, però la política em continua interessant. M'apassiona. De fet, la segueixo més ara que abans. Quan estava a primera fila, no mirava gairebé ni informació. Ara ho repasso tot.
- És al sector privat.
- Soc al sector privat. He estat director executiu de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives lligada a la Universitat de Barcelona (ENTI-UB) i ara estic de director d'operacions i estratègia d'Adelfi, que és l'empresa que gestiona el grup universitari en el qual hi ha ENTI. Porto tot el referent a nous centres, noves universitats i crear noves formacions.
"Reclamar el traspàs de Rodalies és necessari, però depèn de com es faci és un pastís emmetzinat"
- S'esperava el resultat del 23-J?
- No. M'esperava un resultat molt pitjor. Potser aquestes han estat les primeres eleccions en què m'he deixat influir per les xarxes socials. Fins ara n'havia estat refractari. No estic a Twitter per salut mental, és com un ximpancè amb metralleta. Hi ha gent que hi fa reflexió, però cada cop menys. Estava a Instagram, més que res per divertiment. Qui em segueixi veurà que estic en coses de gossos, cuina i paisatge. Però la política ha vingut a mi a Instagram. Aquest cop hi ha hagut un desembarcament a les xarxes. Com que els partits han vist que Twitter és menys eficient, han migrat a altres xarxes. I te n'adones com n'és de complicat aquest nou paràmetre digital. YouTube és una mina de l'extrema dreta. Potser Instagram és més selectiu. Però veient aquest quadre, creia que s'anava a una majoria conservadora. I acabes entenent sociològicament per què el PP torna a guanyar al País Valencià i a les Balears.
- Per què creu que ha passat?
- Per mi, un factor destacat és què són territoris amb una població turística, molt mòbil, poc arrelada. No és la població sorgida del món industrial. Sempre dic que no és el mateix Santa Coloma de Gramenet que Salou. A Santa Coloma hi predomina una població industrial, arrelada, amb unes condicions socials fruit de la lluita, i això explica els resultats. Salou té una població mòbil, amb un sector turístic, mal pagat, poc format, i això genera una sociologia diferent. No és anecdòtic que Cadeca, la plataforma contra el català a l'escola, neixi a Salou.
La gran frustració de la dreta espanyola a Catalunya és que no ha triomfat a les zones obreres. En algunes, en part de Nou Barris, però els costa molt. A Madrid han aconseguit foradar més. Al País Valencià i a les illes, el tema turístic comporta una població flotant. La construcció que porta el turisme també genera una població flotant. Això provoca un desarrelament que és una mina per l'espanyolisme. Això afegit al sustracte anticatalanista ha fet un còctel que ha donat una majoria. Si no, com s'explica el fenomen en el seu moment de la incidència de Ciutadans a Roses?
Joan Puigcercós: "Junts i Esquerra han d'evitar la subhasta". Foto: Hugo Fernández
- S'acosten unes negociacions complexes. Des de la mateixa nit electoral, ERC sembla instal·lada en el sí a Sánchez abans fins i tot de cap negociació. Això no és un error?
- Això no és un error, és un intent de ser conseqüent amb el que s'ha dit fins ara. ERC ha estat un dels principals suports que ha tingut el govern de coalició. Ara bé, alguns han donat per descomptat que ERC faria això, el PSOE perquè li interessa i Junts perquè també li interessa i vol anar esmicolant els republicans. Però crec que ERC i Junts han d'evitar la subhasta. Els republicans no ho faran. L'estratègia de Junts ve de lluny. Si recordem els temps de la reforma de l'Estatut al Parlament, CiU estava a l'oposició i portava molt malament que un Govern d'esquerres estigués fent una reforma ambiciosa de l'Estatut, la federació nacionalista va iniciar una dinàmica d'anar pujant el llistó, sabien que ERC no podia dir que no i nosaltres anàvem arrossegant el PSC. Ara podem entrar en la mateixa dinàmica i això seria un error.
- Per què?
- Per manca de realisme i de saber on som. Crec que ERC ha volgut ser coherent amb el que ha fet durant tota la legislatura, però també s'ha adonat que els seus set vots els ha de posar damunt de la balança. Sobre el que deia de les negociacions complexes, crec que només hi ha una esquerda per fer president Pedro Sánchez, que és una llei d'amnistia i tothom al carrer. Des de qui va tallar la Jonquera a qui va anar a protestar a Urquinaona, passant pel president Puigdemont.
"Al Govern li falta tensió, a vegades sembla pensar només en els funcionaris i deixar de banda la classe mitjana treballadora que és la base tradicional del catalanisme"
- Això es pot fer?
- Crec que sí. Hi ha informes jurídics que ho avalen.
- La Constitució prohibeix indults generals.
- Això no és un indult general ni buidar les presons. Això és una amnistia per una causa concreta. A més, en aquests moments el Tribunal Constitucional no està dominat pels sectors més conservadors. Per mi, una llei d'amnistia és l'única oportunitat de Sánchez per ser president. Si no, anirem a eleccions. Crec que és el que han de fer ERC i Junts: llei d'amnistia i posar el rellotge a zero. Tota la resta...
- I Rodalies?
- Rodalies està molt bé i ho necessitem. Però depèn de com es faci és un pastís emmetzinat. Tu pots tenir Rodalies però et poden escanyar financerament. Entenc quan ERC ho reclama, però el quilòmetre zero de l'operació és la llei d'amnistia. A partir d'aquí, parlem de Rodalies i de nou finançament, que podria ser un Vietnam. Si s'enceta el tema del finançament, veurem com aquest senyor moderat d'Andalusia, [Juan Manuel] Moreno Bonilla, comença el seu quejío. El model de finançament és un tema complicat perquè té moltes variables. Hi ha un aspecte que mai es vol contemplar que és la paritat de compra, és a dir, es finança un ciutadà de Catalunya igual com un d'Andalusia quan la vida aquí és molt més cara. La prova és que ni jutges ni policies volen venir.
- Yolanda Díaz ha proposat poder parlar en català, basc i gallec al Congrés.
- Això està molt bé, però avui t'ho donen i demà canvien de nou el reglament i t'ho treuen. Una llei d'amnistia no te la trauran.
- I què creu que farà Junts?
- Crec que si es planteja seriosament la llei d'amnistia, Junts haurà de jugar. Parlem de la figura de Puigdemont, però aquí estem parlant de molta gent. Hi ha molts ciutadans que van sortir al carrer per defensar la independència o per protestar contra la sentència de l'1-O. Si Junts tanca la porta a això i s'agafa al tema de l'autodeterminació... No dic que no n'hàgim de parlar, però per mi, quilòmetre zero, llei d'amnistia.
L'exsecretari general d'ERC Joan Puigcercós, abans de l'entrevista. Foto: Hugo Fernández
- Després de dues reculades electorals, creu que el lideratge d'ERC està arribant a un tombant?
- No veig alternativa al lideratge actual d'ERC. Suposo que hi ha un tombant quan hi ha alternativa. Jo vaig abandonar la direcció perquè tenia una alternativa, que era Oriol Junqueras. No demanaré a ERC que faci autocrítica perquè sempre se li demana que en faci. Sí que és veritat que el partit ha pagat molt car l'intent de ser útil i fer valer la seva posició, mentre que Junts ha optat per una posició més distant. A això s'hi ha ajuntat l'abstenció i el vot útil al Partit Socialista. Un vot que costa d'entendre perquè ERC ha fet mèrits per demostrar que el seu vot era útil i que no faria rucades amb el seu vot. Per tant, alguna cosa no devem haver fet bé. Algú s'ha alegrat de la trompada, però crec que és un drama pel país. Havíem aconseguit un vot de procedència socialista i a la primera de canvi se n'ha anat. També és cert que amb motiu de les municipals en alguns llocs no s'ha fet autocrítica.
"Les esquerres espanyoles van cridar al vot en defensa de tot un llistat de drets amenaçats, des de la gent trans als drets socials i dels animals, tots menys els drets dels catalanoparlants"
- Com per exemple?
- A Barcelona ciutat, on hem perdut la meitat dels regidors. Hem tingut un excel·lent candidat com Ernest Maragall, amb un bon discurs, però que no s'ha sabut aterrar. A Barcelona hauria hagut d'haver-hi conseqüències. També entenc que hi hagi molta gent emprenyada, però a mi em va agradar molt una frase de David Madí al vostre diari, que va dir que la independència era per a adults. Hi ha com un infantilisme de gent que diu que els han enganyat i que això ho ha d'arreglar el poble. Però ja portem sis anys i al poble encara no l'hem vist. L'única aportació fins ara de l'ANC ha estat proposar una altra candidatura, amb una rebregada, per cert, de les seves bases, contràries a promoure l'abstenció. Hi ha més seny a les bases que a la direcció.
- Vostè ha gestionat una ERC en temps de crisi. Amb la seva perspectiva, què aconsellaria al president Aragonès per revertir la davallada electoral del partit?
- Solucions màgiques no n'hi ha, però crec que al Govern li falta tensió i aterrar temes. Hi ha una proposta ideològica potent en temes com el feminisme i la igualtat, però hi ha deixadesa respecte a la classe mitjana treballadora, els autònoms, els assalariats. Se'ls ha deixat de banda. Sembla un Govern que pensa molt en el funcionariat. Una vegada m'ho va reconèixer el president, que a vegades semblàvem el partit Esquerra Burocràtica. No em canso de dir que avui dia l'autònom és l'agent revolucionari perquè és qui aporta més i té pitjors condicions laborals, i sembla deixat de banda. Hi ha a vegades una penalització fiscal d'aquests sectors, més per necessitat que per res, quan aquestes capes mitjanes són la base tradicional del catalanisme.
- S'ha repetit moltes vegades allò dels problemes dels catalans amb el poder. Realment, els polítics catalans negocien malament a Madrid?
- És molt difícil. A Madrid tenen una capacitat diabòlica per revertir el pacte. Són l'Estat, tenen els jutges i la interpretació constitucional. El que tu trigues anys a construir, ells t'ho poden destruir en uns dies i un decret. Si tu recaptes els impostos com fan els bascos, tens un estri important que et permet capacitat de negociació. Parlàvem abans de Rodalies. El traspàs de Rodalies seria important, però no oblidem que a Madrid han de fer-te la dotació pressupostària. Si t'escanyen, qui tens un problema ets tu.
- Ha esmentat els bascos. El model PNB de negociar a Madrid és un referent?
- La societat basca és més compacta, malgrat tot el que va suposar la violència. La meva empresa ha obert una universitat al País Basc, que té molt de mèrit quan ells tenen Deusto i Mondragón. Cal dir en favor del PNB que ha apostat per la universitat pública. Però t'adones que és un sistema autocentrat, petit i compacte. I per Espanya, cedir un concert al País Basc no és un gran problema. Catalunya té un impacte brutal en l'economia espanyola. Fer política des del País Basc és més fàcil. I després, hi ha un altre factor, que és la catalanofòbia. Una catalanofòbia que també comparteix part de l'esquerra espanyola. S'ha vist molt en aquesta campanya, també.
Joan Puigcercós: "Elque em va sorprendre més de Madrid va ser l'estat profund". Foto: Hugo Fernández
- Expliqui, expliqui.
- Home, davant un fet com el de la censura a revistes catalanes al País Valencià i els atacs anunciats a la llengua. Els portaveus de les esquerres espanyoles van cridar al vot en defensa de tot un llistat de drets amenaçats, els de la gent trans, la comunitat LGTBI, els drets socials, fins i tot els drets dels animals. Estic a favor de tots ells. Però no hi va haver cap referència als drets dels catalanoparlants. Això és una forma de deshumanització.
- Vostè va estar al Congrés quan ERC tenia només un diputat. Quins apriorismes sobre la política espanyola va haver de modificar?
- Ho hauria de pensar perquè hi anava amb moltes idees del que em trobaria. El que em va sorprendre va ser el sottogoverno, l'estat profund del qual ara en parlem molt. Ara ho veiem en els jutges, però per mi va ser l'estructura dels alts funcionaris de l'Estat. Vaig quedar fascinat de la influència que tenien. Un exemple el vaig viure amb l'aeroport. Uns dies abans que Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero es reunissin per matar l'Estatut, a la comissió constitucional vam aprovar incloure al text la competència exclusiva de la Generalitat sobre els quatre aeroports catalans. Això va ser un dijous i divendres va haver-hi un motí dels alts tècnics del ministeri de Foment, amb la ministra Magdalena Álvarez (la que va dir allò d'"antes partía que doblá") i Rodríguez Zapatero va fer marxa enrere.
- Ja sabem qui és Pedro Sánchez?
- No. És un supervivent. Conec una de les persones que ha estat amb ell molts anys. Sánchez ja era de ben jove un maleït dins de la federació socialista madrilenya. Si es preveia que s'obtindrien 15 diputats, a ell el posaven al número 16. El partit no el va tractar bé i ha generat una cultura resistencialista.
- Encara pot sorprendre?
- Jo espero que sí, estic convençut que ho farà amb la llei d'amnistia. Si no, no serà president.
- Vostè va començar la seva carrera política com a regidor de Ripoll. Com ha viscut la victòria de l'Aliança Catalana al seu poble?
- Crec que aquí hi ha uns factors que s'han de tenir en compte. Un és que a Ripoll hi ha una ferida que són els atemptats del 17-A. Molta gent de Ripoll considerava un èxit la integració de la població magribina. Els joves implicats eren persones que havien anat a l'escola, molts treballaven amb uns sous més que dignes, no eren el perfil de l'islamista reconvertit de les banlieues franceses. Eren nois bastant integrats, parlaven català. Això és una ferida no curada. No s'ha pogut entrar a fons en el tema pel pes del políticament correcte perquè els partits i associacions creen una barrera per una por comprensible al racisme, però no afronten una part del problema. I la senyora Orriols ha trobat un canal per entrar fins al final. Després s'ajunta el fet d'una part del vot de Junts que se'n va directe a Aliança Catalana.
"A Ripoll hi ha una ferida oberta que són els atemptats del 17-A i s'ha de fer autocrítica del que ha fallat en la integració"
- Veu perill que aquesta taca s'estengui?
- Ull a Manresa també, on el Front Nacional ha tret dos regidors. Però crec que l'alcalde de Manresa se'n sortirà. No s'ha fet autocrítica del que està fallant en el tema de la integració. Hi ha coses que fallen. A aquest país va arribar un milió de persones de cop i la Generalitat va fer un gran esforç amb les aules d'acollida i tota una xarxa social. Si algú ha vist el documental 800 metres sobre el 17-A, hi ha unes imatges demolidores, amb els joves construint els artefactes a les Cases d'Alcanar i fent comentaris contra els Mossos i la gent de Ripoll. Ja sabem que la integració és difícil i aquí hi ha alguna cosa no resolta.
- Creu que el fenomen Orriols pot donar el salt a la política nacional?
- Crec que no, crec que és un fenomen molt local i que no sortirà de Ripoll.
- Està al marge del primer pla polític. Però no pas dels moviments que s'estan produint en la societat catalana. És candidat a les eleccions a la Cambra. Com va la campanya?
- La gent d'Eines de País està treballant molt. Vaig anar amb ells perquè em va semblar que ho han fet bé i no representen l'establishment d'aquest país. Un establishment que intenta controlar tots els ressorts. I quan vaig veure la candidatura alternativa que encapçala Josep Santacreu, no em va agradar. Vaig parlar amb la presidenta, Mònica Roca, i m'hi vaig afegir. Crec que fa massa anys que en aquest país una minoria controla les grans institucions econòmiques i que ha permès que l'economia catalana estigui en mans de Madrid.
- A veure, argumenti això que diu.
- Totes les grans constructores de Madrid operen aquí. No hi ha hagut la capacitat de la burgesia catalana de crear una constructora pròpia autocentrada a Catalunya. No s'ha ajudat a les pimes i les grans empreses catalanes a competir en el mercat ibèric. Les administracions en això tampoc hi han ajudat. La reforma dels grans mercats municipals les han fetes empreses de Madrid. Li vaig dir a Xavier Trias quan era alcalde i em va dir que això ja venia d'abans. Però alguna cosa hem de fer, no? Les companyies madrilenyes aterren aquí, fan l'obra, subcontracten aquí la part més econòmica i la part més cara d'un projecte se'l queden a Madrid. Tota la part de tecnologia i enginyeria, que és la més cara, va cap allà.
Les vagues de l'aeroport de Barcelona es produeixen perquè cobren menys que a Madrid per la mateixa feina pels subcontractes. Jo crec que la Cambra té capacitat per influir perquè l'economia catalana sigui autocentrada. Està molt bé que siguem una economia oberta, però no hi ha un interès en què les empreses d'aquí puguin competir. En el tema de l'aeroport hem viscut el debat més ridícul en anys.
- Quina és la seva posició en aquest tema?
- Que algú aparegui amb una xifra de 1.700 milions i ningú qüestioni el projecte. S'ha d'ampliar el Prat perquè falten pistes intercontinentals? D'acord. Però una pista així com a mínim ha de tenir 2.000 metres, com tenen les de Madrid. Agafant la Ricarda, no s'hi arriba. Si no hi cap, per què fem aquest debat? Amb l'ampliació que defensaven Aena, La Vanguardia i Foment del Treball, ningú parlava dels compromisos que prenia Aena ni realment sobre els llocs de treball que es crearien que ningú ha calculat tampoc seriosament. Hi havia una necessitat de l'Estat per col·locar 1.700 milions en constructores. I no dic res més. Només que la Cambra pot generar un discurs diferent i aportar més rigor en aquests debats.
"Portem massa anys amb una minoria controlant les institucions econòmiques que ha permès que l'economia catalana estigui en mans de Madrid, per això dono suport a Eines de País a la Cambra"
- El fet que moltes grans companyies del país s'hagin posicionat darrera de la candidatura de Josep Santacreu li genera alguna reflexió?
- Va ser un dels motius que em va dur a donar suport a Eines de País. A la candidatura de Santacreu hi ha gent molt honorable, eh, començant per la gent de Pimec, que són impecables. Però jo no hi veig projecte, a menys que sigui l'ocupació de l'espai. Els veig més lligats a aquests interessos que han regnat tota la vida. A Eines de País hi ha gent molt diversa, però ve de la base i tenen la capacitat i la llibertat per fer una altra política.
- Ha elogiat Pimec. Es veu fent de pont entre la patronal de les pimes i Eines de País?
- Sí. És que és una llàstima que s'hagi arribat a aquest distanciament entre Pimec i la Cambra, que crec que són complementaris i defensen objectius similars. Pimec té un compromís amb el país indiscutible. Ho han demostrat amb el tema de la morositat, plantant cara a les grans multinacionals, que volien un doble règim, que la majoria pagui a trenta dies i elles quan volguessin. La Cambra i Pimec estan condemnades a treballar conjuntament.