22
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
14:48h
Aquest diumenge se celebra una de les convocatòries electorals més polaritzades de la història recent a l'Estat. Els seus resultats poden deixar empremta i condicionaran el futur de la societat espanyola, i també de la catalana, en molts àmbits. A Nació hem cregut que era un bon moment per repassar algunes de les grans cites electorals dels últims cent anys, processos que han propiciat canvis històrics de fons i han sacsejat la ciutadania, des de Primo de Rivera a l'11-M.
Les últimes eleccions abans del cop d'estat de Primo de Rivera
El pròxim 13 de setembre es compliran 100 anys del cop d'estat militar del general Primo de Rivera, aleshores capità general de Catalunya. Va ser l'inici d'una dictadura que s'allargaria fins al gener del 1930 i que acabaria desacreditant la monarquia, ja que el rei Alfons XIII va beneir l'aixecament. El cop del 1923 va ser el punt final a gairebé 50 anys de règim parlamentari que no era un model de democràcia, perquè el poder real restava en mans d'un sector oligàrquic i el vot estava mediatitzat pel caciquisme a l'Espanya rural. Però, amb tot, era un règim amb llibertats. Així van ser les darreres eleccions de la monarquia parlamentària, que es van celebrar el 29 d'abril del 1923.
Les eleccions municipals que van dur la República
En la història de les eleccions en països democràtics és excepcional que unes eleccions municipals es converteixin en un plebiscit. I encara menys que, convocades per un govern monàrquic, desemboquin en poques hores en la proclamació de la República. Però això és el que va succeir, contra tot pronòstic, a Espanya el 14 d'abril del 1931.
Les eleccions de febrer del 36: polarització màxima a les portes de la Guerra Civil
Les eleccions del 16 de febrer de 1936 van ser possiblement les més dramàtiques de la història contemporània espanyola. No feia encara cinc anys de la proclamació de la República però havien passat tantes coses que semblava una altra època. Després de dos anys relativament estables -tot i els canvis continus de govern- dominats per la figura de ManuelAzaña, un republicà il·lustrat i anticlerical, va venir l'anomenat Bienni Negre (1933-36), un període de governs conservadors.
Les eleccions que van dur la democràcia... amb ERC il·legal
Del 16 de febrer del 1936 al 15 de juny del 1977 hi ha 41 anys de la història d'Espanya, pràcticament el que va de l'aixecament militar del general Franco a la fi del seu règim, dos anys després de la seva mort. Una ruptura de la continuïtat democràtica que encara ara explica moltes de les particularitats del sistema polític espanyol, gens homologable amb les democràcies parlamentàries. En aquest context, es van produir unes eleccions, les que van dur a la democràcia, amb ERC il·legal.
El llarg rearmament de la dreta: la victòria d'Aznar contra González
Felipe González va ser a la Moncloa durant 14 anys (1982-1996), la majoria amb majoria absoluta i després amb acords amb altres forces, bàsicament la Minoria Catalana de Jordi Pujol i Miquel Roca. De la disgregació d'UCD a una Aliança Popular (AP) massa lligada a l'herència franquista, així com l'aparició del petit CDS suarista, de vida efímera, sorgiria un procés de reconstrucció de l'espai conservador que desembocaria en la refundació d'AP en el nou PP el 1990. Però no seria fins al 1996 que un líder jove forjat en els rengles fraguistes, José María Aznar, arribaria a la Moncloa.
De la prepotència a la sang de l'11-M: la caiguda de l'aznarisme
L'11-M ho va capgirar tot. Tres dies abans de les eleccions del 2004, es va produir el pitjor atemptat en temps de pau a Europa. Al cap de poques hores, els serveis secrets britànics ja apuntaven a l'autoria jihadista i una branca vinculada aAl-Qaida va reivindicar l'atemptat. Aznar i el govern espanyol van jugar tant com van poder a defensar la carta d'ETA com a culpable. La gestió de l'executiu va ser desastrosa, amb un ministre de l'Interior, Ángel Acebes, negant-se a descartar, encara el mateix diumenge electoral, l'autoria d'ETA. El 14 de març, el 77% de l'electorat va anar a les urnes. El PSOE, amb un 42% dels vots, va obtenir 164 escons, mentre que el PP va assolir el 37% i 148 escons. L'atemptat, però sobretot, la pèssima gestió de confusió i mentides de la Moncloa van decidir el resultat.
