23
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
24
de juliol
a la
13:11h
La notícia que l'Opus Dei, la poderosa i fortament conservadora organització de l'Església catòlica fundada per José María Escrivá de Balaguer, ha perdut el control sobre el centre religiós de Torreciutat ha estat un nou cop per la prelatura. La decisió del bisbat de Barbastre d'assumir la direcció espiritual del recinte, en mans de l'Obra des dels anys seixanta, ha sobtat dins i fora de l'Opus, una organització de 90.000 membres, uns 5.000 dels quals a Catalunya.
La decisió de la diòcesi de Barbastre arriba després d'un any complicat per la prelatura. L'agost passat, el Papa va emetre el motu proprio Ad carisma tuendum (Per protegir el carisma), en què deixa clar que el prelat (així s'anomena el cap de l'Opus) no ha de ser necessàriament bisbe i estableix que passin de dependre de la Congregació dels Bisbes a la del Clergat. Un matís important. Veiem algunes claus del que està passant.
El comunicat de la diòcesi de Barbastre nomenant el seu vicari general, José Maira, com a nou rector de Torreciutat ha caigut com un gerro d'aigua freda a l'Opus. Potser per primer cop en la seva llarga història, l'Obra explicitava tot seguit en una nota de premsa la seva total disconformitat amb la decisió adoptada i recordava que la prelatura tenia encomanada la direcció espiritual del recinte des de la inauguració del majestuós santuari. Des de Barbastre han explicat que feia mesos que el bisbe esperava que l'Opus elevés una terna de candidats a rector.
Però el problema és que l'Opus considera que ha de continuar podent designar el responsable del centre. Segurament, Ángel Pérez Pueyo, el bisbe de Barbastre, no hauria pogut assumir el poder a Torreciutat de no haver perdut la prelatura la dignitat episcopal. Hi ha aquí una pugna jurídica. Inaugurat el 1962, l'Opus es beneficia d'un acord de cessió per dirigir l'espai. Mentre des del bisbat assenyalen que es tracta d'un santuari diocesà, l'Obra el defineix com a "oratori de l'Opus", tot i que fonts de l'Opus han assegurat a Nació que aquest punt també s'estava negociant amb el bisbat.
En el conflicte entre Opus i bisbat també hi ha jugat un paper destacat el vessant econòmic. Torreciutat és lloc de peregrinació i un reclam d'interès turístic. Des del 1962, l'Opus satisfà a la diòcesi una petita quantitat pel lloguer de l'ermita i els béns que atresora -sobretot una imatge de la Verge del segle XI-, però aquesta xifra és actualment irrisòria: 19,23 euros, segons l'Abc. Barbastre hauria reclamat una ràpida actualització i s'ha apuntat la xifra de 600.000 euros.
Per l'Opus Dei, la situació és complexa de gestionar. A l'Obra li va costar molt ascendir els llargs esglaons del poder eclesial. No es van sentir prou acollits al Palau Apostòlic romà amb els papes Pius XII, Joan XXIII i Pau VI, tot i la cordialitat formal. Va ser amb Joan Pau II, el pontífex conservador provinent de Polònia, que van poder fer realitat tots els seus objectius: rang de prelatura (1982), el Centre Acadèmic opusdeista de Roma elevat a universitat pontifícia (1984), beatificació d'Escrivá de Balaguer (1992) i canonització (2002). Ara, les tornes han canviat.
El document pontifici Per protegir el carisma obliga també a elevar a Roma un informe sobre les activitats de l'Opus cada any en lloc de cada cinc anys, com feia fins ara. La pèrdua de la condició episcopal per al prelat ha estat una rebaixa de la posició de l'organització. Però des de l'Obra no han expressat un rebuig sinó obediència "filial". Des de l'oficina de premsa de l'Opus a Catalunya, Anna Baduell ha assenyalat que "nosaltres estem amb el Papa i estem al seu costat en la seva tasca evangelitzadora".
Un membre de l'Opus expressa així els sentiments dels membres de la prelatura: "El papa Francesc el que ens ha demanat és que ens fixem en el nostre carisma, en la nostra espiritualitat, que és buscar la santificació en el dia a dia, això és l'important". Ningú oculta que Francesc és membre de la Companyia de Jesús, rival històrica de l'Opus. Però també és cert que part dels missatges del papa, en temes socials o ambientals, troba partidaris en membres de l'Obra abocats a treballar en aquests àmbits.
L'Opus sap que s'ha d'adaptar als nous aires. I està disposat a fer-ho. L'abril passat, va celebrar un congrés, el màxim òrgan de l'organització, per reformar els seus estatuts i establir els canvis exigits per Roma (passar a dependre del dicasteri del Clergat i informes anuals a la Santa Seu). Les conclusions han estat enviades a Francesc i s'espera resposta. Van estar molts anys, fins al 1978, nedant una mica a contra-corrent respecte els grups dominants al Vaticà. Després, es van acostumar a una posició de poder mentre veien com s'afeblien els jesuïtes, els teòlegs crítics i totes les dissidències. Ara s'hauran d'adaptar a una etapa -llarga?, curta?- més hivernal. El que no comptaven era perdre Torreciutat.
La decisió de la diòcesi de Barbastre arriba després d'un any complicat per la prelatura. L'agost passat, el Papa va emetre el motu proprio Ad carisma tuendum (Per protegir el carisma), en què deixa clar que el prelat (així s'anomena el cap de l'Opus) no ha de ser necessàriament bisbe i estableix que passin de dependre de la Congregació dels Bisbes a la del Clergat. Un matís important. Veiem algunes claus del que està passant.
Perdre el control de Torreciutat?
El comunicat de la diòcesi de Barbastre nomenant el seu vicari general, José Maira, com a nou rector de Torreciutat ha caigut com un gerro d'aigua freda a l'Opus. Potser per primer cop en la seva llarga història, l'Obra explicitava tot seguit en una nota de premsa la seva total disconformitat amb la decisió adoptada i recordava que la prelatura tenia encomanada la direcció espiritual del recinte des de la inauguració del majestuós santuari. Des de Barbastre han explicat que feia mesos que el bisbe esperava que l'Opus elevés una terna de candidats a rector. Però el problema és que l'Opus considera que ha de continuar podent designar el responsable del centre. Segurament, Ángel Pérez Pueyo, el bisbe de Barbastre, no hauria pogut assumir el poder a Torreciutat de no haver perdut la prelatura la dignitat episcopal. Hi ha aquí una pugna jurídica. Inaugurat el 1962, l'Opus es beneficia d'un acord de cessió per dirigir l'espai. Mentre des del bisbat assenyalen que es tracta d'un santuari diocesà, l'Obra el defineix com a "oratori de l'Opus", tot i que fonts de l'Opus han assegurat a Nació que aquest punt també s'estava negociant amb el bisbat.
Un tema també econòmic
En el conflicte entre Opus i bisbat també hi ha jugat un paper destacat el vessant econòmic. Torreciutat és lloc de peregrinació i un reclam d'interès turístic. Des del 1962, l'Opus satisfà a la diòcesi una petita quantitat pel lloguer de l'ermita i els béns que atresora -sobretot una imatge de la Verge del segle XI-, però aquesta xifra és actualment irrisòria: 19,23 euros, segons l'Abc. Barbastre hauria reclamat una ràpida actualització i s'ha apuntat la xifra de 600.000 euros.
Quan ho tenien tot
Per l'Opus Dei, la situació és complexa de gestionar. A l'Obra li va costar molt ascendir els llargs esglaons del poder eclesial. No es van sentir prou acollits al Palau Apostòlic romà amb els papes Pius XII, Joan XXIII i Pau VI, tot i la cordialitat formal. Va ser amb Joan Pau II, el pontífex conservador provinent de Polònia, que van poder fer realitat tots els seus objectius: rang de prelatura (1982), el Centre Acadèmic opusdeista de Roma elevat a universitat pontifícia (1984), beatificació d'Escrivá de Balaguer (1992) i canonització (2002). Ara, les tornes han canviat.
La relació amb Francesc
El document pontifici Per protegir el carisma obliga també a elevar a Roma un informe sobre les activitats de l'Opus cada any en lloc de cada cinc anys, com feia fins ara. La pèrdua de la condició episcopal per al prelat ha estat una rebaixa de la posició de l'organització. Però des de l'Obra no han expressat un rebuig sinó obediència "filial". Des de l'oficina de premsa de l'Opus a Catalunya, Anna Baduell ha assenyalat que "nosaltres estem amb el Papa i estem al seu costat en la seva tasca evangelitzadora". Un membre de l'Opus expressa així els sentiments dels membres de la prelatura: "El papa Francesc el que ens ha demanat és que ens fixem en el nostre carisma, en la nostra espiritualitat, que és buscar la santificació en el dia a dia, això és l'important". Ningú oculta que Francesc és membre de la Companyia de Jesús, rival històrica de l'Opus. Però també és cert que part dels missatges del papa, en temes socials o ambientals, troba partidaris en membres de l'Obra abocats a treballar en aquests àmbits.