09
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
21:22h
Recordar i glossar la figura d’en Julio Castaño i el seu paper en el desenvolupament de l’Esport a Catalunya és parlar d’un dels seus referents històrics ja sigui en l’àmbit personal com el professional. De ben jove va venir d’Astúries, lloc on va néixer, a Catalunya i es va traslladar a Barcelona, on va instal·lar-se definitivament.
En l’àmbit personal parlem d’una persona afable i amb uns grans valors, col·laboracionista, pactista, molt educat i respectuós, amb uns principis ètics i morals molt desenvolupats, de lleialtat, de responsabilitat, de compromís amb els joves i la societat, d’eficiència, de treball públic, etc.
En l’àmbit professional, ha tingut molta transcendència, una primera etapa com a esportista i més endavant com a educador i com a gestor esportiu, combinant fins a la seva jubilació aquestes dues facetes en el seu centre educatiu de referència IPSE, en el qual va fer que el seu alumnat assolís un gran nivell de compromís i respecte a la pràctica de l’activitat física i l’esport, curs a curs i generació rere generació, molt apreciat pel seu alumnat i també pels seus companys de claustre.
Des del punt de vista de la gestió, sempre vinculat a l’organització de l’esport escolar a Catalunya i formant part de les diferents administracions que han tingut competències, fonamentalment amb el Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, dins de l’àrea d’Esport Escolar en la qual era “el mestre” i el model a seguir pels tècnics de tot el territori en base als seus plantejaments i conviccions que calia fer bona feina i arribar al màxim d’alumnat de tots els centres educatius.
Va treballar de manera incondicional per l’esport català, en especial per la iniciació i promoció, amb una clara convicció de l’esport per a tothom i a les escoles. Gran educador, sabia com tractar els “nanos”, com ell els anomenava. Va ser un dels primers defensors de l’educació en valors mitjançant l’esport. Barrejant el català i el castellà.
Va trepitjar milers d’espais esportius, sempre acompanyat dels seus estimats companys de feina i tècnics dels diferents Consells Esportius, va propiciar com ningú l’entesa i la feina col·laborativa i participativa aconseguint que tots els que, d’alguna manera, estaven implicats amb l’esport escolar a Catalunya treballessin per un mateix objectiu: fomentar l’hàbit i el gaudi per l’activitat física i l’esport entre els més joves.
Va ser l'alma mater del Pla Català de l'Esport a l'Escola, des de posar-li nom a pensar que havien de donar protagonisme als/les joves en la gestió de les seves pròpies activitats. Va impulsar amb l'equip que liderava la creació de més de mil Associacions Esportives Escolars arreu del territori català, i més tard també constituí la JODIC (Joves Dirigents Esportius de Catalunya), amb aquest àmbit va formar com a líders del futur a més de 8.500 joves. Actualment, moltes d'elles i ells són els actuals líders dels clubs esportius a Catalunya. Aquest projecte és una autèntica escola de democràcia, valors i bona gestió.
Mai es va preocupar dels resultats de les competicions i sempre deia que la pregunta que havien de fer els pares i mares als seus fills i filles era si s'ho havien passat bé i no pas si havien guanyat.
Aquesta trajectòria va merèixer que fos convidat a nombrosos fòrums i congressos per explicar els objectius i el model d’organització de l’esport escolar a Catalunya i també molts reconeixements personals a la seva feina i vàlua, en l'àmbit local, comarcal, català i estatal. En definitiva, va ser un líder reconegut. En l’esport, mai va imposar els seus criteris, sinó que fou potenciador del talent emergent, de les noves tendències que no perdien l’essència esportiva i també col·laborador en tot allò que facilités un increment de la pràctica esportiva dels joves.
Hem perdut un referent, un model, un líder, un mestre, un amic. El seu record perdurarà en el temps, així hauria de ser. Estimat Julio, descansa en pau amb la satisfacció de la feina ben feta i l’agraïment de l’esport català
En l’àmbit personal parlem d’una persona afable i amb uns grans valors, col·laboracionista, pactista, molt educat i respectuós, amb uns principis ètics i morals molt desenvolupats, de lleialtat, de responsabilitat, de compromís amb els joves i la societat, d’eficiència, de treball públic, etc.
En l’àmbit professional, ha tingut molta transcendència, una primera etapa com a esportista i més endavant com a educador i com a gestor esportiu, combinant fins a la seva jubilació aquestes dues facetes en el seu centre educatiu de referència IPSE, en el qual va fer que el seu alumnat assolís un gran nivell de compromís i respecte a la pràctica de l’activitat física i l’esport, curs a curs i generació rere generació, molt apreciat pel seu alumnat i també pels seus companys de claustre.
Des del punt de vista de la gestió, sempre vinculat a l’organització de l’esport escolar a Catalunya i formant part de les diferents administracions que han tingut competències, fonamentalment amb el Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, dins de l’àrea d’Esport Escolar en la qual era “el mestre” i el model a seguir pels tècnics de tot el territori en base als seus plantejaments i conviccions que calia fer bona feina i arribar al màxim d’alumnat de tots els centres educatius.
Va treballar de manera incondicional per l’esport català, en especial per la iniciació i promoció, amb una clara convicció de l’esport per a tothom i a les escoles. Gran educador, sabia com tractar els “nanos”, com ell els anomenava. Va ser un dels primers defensors de l’educació en valors mitjançant l’esport. Barrejant el català i el castellà.
Va trepitjar milers d’espais esportius, sempre acompanyat dels seus estimats companys de feina i tècnics dels diferents Consells Esportius, va propiciar com ningú l’entesa i la feina col·laborativa i participativa aconseguint que tots els que, d’alguna manera, estaven implicats amb l’esport escolar a Catalunya treballessin per un mateix objectiu: fomentar l’hàbit i el gaudi per l’activitat física i l’esport entre els més joves.
Va ser l'alma mater del Pla Català de l'Esport a l'Escola, des de posar-li nom a pensar que havien de donar protagonisme als/les joves en la gestió de les seves pròpies activitats. Va impulsar amb l'equip que liderava la creació de més de mil Associacions Esportives Escolars arreu del territori català, i més tard també constituí la JODIC (Joves Dirigents Esportius de Catalunya), amb aquest àmbit va formar com a líders del futur a més de 8.500 joves. Actualment, moltes d'elles i ells són els actuals líders dels clubs esportius a Catalunya. Aquest projecte és una autèntica escola de democràcia, valors i bona gestió.
Mai es va preocupar dels resultats de les competicions i sempre deia que la pregunta que havien de fer els pares i mares als seus fills i filles era si s'ho havien passat bé i no pas si havien guanyat.
Aquesta trajectòria va merèixer que fos convidat a nombrosos fòrums i congressos per explicar els objectius i el model d’organització de l’esport escolar a Catalunya i també molts reconeixements personals a la seva feina i vàlua, en l'àmbit local, comarcal, català i estatal. En definitiva, va ser un líder reconegut. En l’esport, mai va imposar els seus criteris, sinó que fou potenciador del talent emergent, de les noves tendències que no perdien l’essència esportiva i també col·laborador en tot allò que facilités un increment de la pràctica esportiva dels joves.
Hem perdut un referent, un model, un líder, un mestre, un amic. El seu record perdurarà en el temps, així hauria de ser. Estimat Julio, descansa en pau amb la satisfacció de la feina ben feta i l’agraïment de l’esport català