10
de juny
del
2023
Actualitzat
el
12
de juny
a les
8:03h
Les negociacions posteriors a les eleccions municipals són vertiginoses a molts nivells. A l'àmbit local, se succeeixen els pactes per lligar acords i investidures abans de dissabte de la setmana vinent, així com les quatre diputacions -amb molt de pressupost i poca fiscalització- també són objecte de desig. En un punt intermedi, a més, també roben hores de converses entre partits els consells comarcals, administracions fonamentals a moltes zones del país. En aquest cas, però, un acord global entre Junts i ERC els permetria governar-ne 34 dels 40, sense necessitat del suport d'altres formacions.
Seleccionant, clicant o passant el cursor damunt de cada comarca, n'apareix la informació sobre la quantitat de vots, regidors i consellers comarcals de cada partit
Totes les comarques tenen consell comarcal, excepte l'Aran -que té Consell General propi, amb més competències-, el Barcelonès -que és va suprimir i se'n van traspassar les competències a l'Àrea Metropolitana de Barcelona- i el Lluçanès -que es constituirà després de les següents eleccions municipals-. I d'aquestes, Junts ha estat la primera força a 18, ERC ho ha estat a 15 i el PSC, a les 7 restants. Els republicans són els únics que hi tenen majories absolutes -al Moianès, Pallars Sobirà i Priorat-, però podria sumar majoria amb Junts a tota la resta excepte al Baix Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Tarragonès i el Vallès Occidental i l'Oriental.
Passant el cursor per damunt de cada barra, hi apareix la composició exacta del consell comarcal
El repartiment dels consellers comarcals es fa en funció dels resultats als municipis integrants, tenint en compte tant els regidors com els vots obtinguts -el segon valor compta el doble que el primer-. I si els resultats provisionals no canvien, ERC és qui en tindrà més arreu el país (336), per davant de Junts (320), PSC (197) i, força enrere, CUP (39), els comuns (25), PP, (23) i Ara Pacte Local i Vox (tots dos, amb 19 cadascú). La formació d'extrema dreta, de fet, ha aconseguit entrar a 12 consells comarcals, com també Aliança Catalana al del Ripollès. No és, però, el primer cop que un partit ultra hi obté representació, ja que Plataforma per Catalunya també va aconseguir fer-se un lloc a alguns consells comarcals com els d'Osona o el Maresme.
La majoria de negociacions entre partits en aquests òrgans encara no han transcendit gaire i, de fet, hi ha més marge que en el cas dels ajuntaments, ja que els consells comarcals es constitueixen després de les corporacions locals. Sí que s'ha anunciat ja un acord entre ERC i Junts al Baix Empordà, amb dos anys de presidència per a cadascú. Les dues formacions, de fet, havien empatat a representants, igual que a l'Anoia, l'Alta Ribagorça, el Baix Ebre, Osona i el Pla de l'Estany. Després de les eleccions municipals del 2019, el pacte comarcal més habitual va ser el de Junts i PSC, a 12 comarques, mentre que Junts i ERC van pactar a 9 i ERC i PSC, només a 3.
Quina és la candidatura més votada a cada comarca amb consell comarcal i quants representants hi té cada partit?
Seleccionant, clicant o passant el cursor damunt de cada comarca, n'apareix la informació sobre la quantitat de vots, regidors i consellers comarcals de cada partit
Totes les comarques tenen consell comarcal, excepte l'Aran -que té Consell General propi, amb més competències-, el Barcelonès -que és va suprimir i se'n van traspassar les competències a l'Àrea Metropolitana de Barcelona- i el Lluçanès -que es constituirà després de les següents eleccions municipals-. I d'aquestes, Junts ha estat la primera força a 18, ERC ho ha estat a 15 i el PSC, a les 7 restants. Els republicans són els únics que hi tenen majories absolutes -al Moianès, Pallars Sobirà i Priorat-, però podria sumar majoria amb Junts a tota la resta excepte al Baix Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Tarragonès i el Vallès Occidental i l'Oriental.
Quins partits integren cada consell comarcal i quants representants hi tenen?
Passant el cursor per damunt de cada barra, hi apareix la composició exacta del consell comarcal
El repartiment dels consellers comarcals es fa en funció dels resultats als municipis integrants, tenint en compte tant els regidors com els vots obtinguts -el segon valor compta el doble que el primer-. I si els resultats provisionals no canvien, ERC és qui en tindrà més arreu el país (336), per davant de Junts (320), PSC (197) i, força enrere, CUP (39), els comuns (25), PP, (23) i Ara Pacte Local i Vox (tots dos, amb 19 cadascú). La formació d'extrema dreta, de fet, ha aconseguit entrar a 12 consells comarcals, com també Aliança Catalana al del Ripollès. No és, però, el primer cop que un partit ultra hi obté representació, ja que Plataforma per Catalunya també va aconseguir fer-se un lloc a alguns consells comarcals com els d'Osona o el Maresme.
La majoria de negociacions entre partits en aquests òrgans encara no han transcendit gaire i, de fet, hi ha més marge que en el cas dels ajuntaments, ja que els consells comarcals es constitueixen després de les corporacions locals. Sí que s'ha anunciat ja un acord entre ERC i Junts al Baix Empordà, amb dos anys de presidència per a cadascú. Les dues formacions, de fet, havien empatat a representants, igual que a l'Anoia, l'Alta Ribagorça, el Baix Ebre, Osona i el Pla de l'Estany. Després de les eleccions municipals del 2019, el pacte comarcal més habitual va ser el de Junts i PSC, a 12 comarques, mentre que Junts i ERC van pactar a 9 i ERC i PSC, només a 3.