10
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
23:28h
L'Olímpic Atatürk (Istambul) ha estat l'escenari que ha escollit Pep Guardiola per aixecar la seva tercera Champions. Més de 70.000 persones han pogut veure en directe l'esperada final a Turquia entre el Manchester City i l'Inter de Milan (1-0) que converteix el català en el primer entrenador de la història en guanyar dos triplets: l'any 2009 a Ca'n Barça i enguany amb el club anglès. Una fita que també ha coincidit amb la 300a victòria de Guardiola al capdavant del Manchester City.
La primera part del partit s'ha viscut sense gols amb un fort desplegament de l'equip italià que ha gestionat temps i pilota amb comoditat. El City, perdut, ha quedat visiblement tocat davant la lesió del migcampista De Bruyne que, com al 2021 a Porto (Portugal), s'ha tornat a quedar sense poder acabar el matx.
Després del descans, la cosa no semblava millorar per l'equip del tècnic català que havia inclús regalat una clara ocasió a Lautaro. Però el partit s'ha acabat sentenciant al minut 68' amb un golàs de Rodri nascuda d'una perillosa jugada que ha deixat una pilota morta al punt de penalti. Els jugadors de l'Inter, malgrat intentar-ho fins a l'últim segon, no han estat capaços de capgirar el marcador.
Guardiola, història viva
La seva intel·ligència com a futbolista ja feia preveure un gran entrenador de futur, però ningú esperava que la magnitud de la seva obra mestra fos tan gran que arribés a situar-lo com un dels millors tècnics de la història. A Can Barça, per fortuna de tots els culers, van saber adonar-se'n a temps i a l'estiu de 2007 es va apostar perquè el de Santpedor, sense cap experiència a les banquetes, assumís la direcció tècnica del filial blaugrana. Va passar l'equip de tercera a segona divisió B en una sola temporada, fet que va fer que Joan Laporta apostés per ell pel primer equip, en un moment de forta crisi davant un projecte de Frank Rijkaard que ja feia fallida malgrat el gran llegat que va deixar.I la resta ja és història. L'estiu del 2008 Guardiola posava la primera pedra del que amb tota seguretat és, avui dia, el millor equip que ha jugat mai a futbol. El palmarès el té tothom al cap: en quatre anys al CampNou, el Barça de Guardiola va aconseguir 14 títols, amb un sextet que encara ningú ha aconseguit, com a mínim, igualar, perquè és impossible superar-lo. Però tot té un final, encara que segurament el de Guardiola amb el Barça va produir-se abans d'hora. El tècnic català va "buidar-se", però encara avui dia cap de les parts implicades han explicat com ho van viure.
Amb el seu adeu de Barcelona i Catalunya, Guardiola va posar rumb a Alemanya. Al Bayern de Munic va tornar a crear un equip destructor, però se li va resistir la Champions League. La seva marxa va ser similar a la del Camp Nou i va anar fins a Manchester City, que innegablement, s'ha acabat convertint en la seva segona casa. No en la primera, però, ja que Guardiola sempre que té l'ocasió remarca davant la premsa britànica que ell és culer.
I per tercer cop, Guardiola ha fet a Anglaterra un equip que és capaç de tot. En la lliga més competitiva del món, ha aconseguit guanyar cinc de les set Premier League que ha disputat. La Champions se seguia resistint, però un cop ha encaixat totes les peces -amb la incorporació de la bèstia Erling Haaland- ha aconseguit, per fi, tancar el cercle amb un nou títol europeu i un nou triplet que el situen com un dels millors, sinó el millor entrenador de la història.