Dividir-se ja és perdre

El serial entre Unides Podem i Sumar, que esgotaran el límit legal per decidir si es coaliguen, tindrà conseqüències en el 23-J sigui quin sigui el resultat final de les converses entre dos espais que acumulen greuges creuats

09 de juny del 2023

Actualitzat a les 7:05h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Al límit. Després de mesos de converses, travetes, mirades de reüll, declaracions públiques, xocs explícits, enfrontaments personals i malestar acumulat, Sumar i Unides Podem arriben a l'últim dia hàbil per coalitzar-se sense haver estat capaços de tancar una entesa sòlida. En unes eleccions en què el marc serà —més que mai— el temor a l'arribada de la dreta acompanyada de l'extrema dreta a la Moncloa, el serial que han brindat els espais polítics ancorats a l'esquerra del PSOE no actua, precisament, com a motor de mobilització. Al contrari. Les baralles dins dels partits i les baralles entre partits més o menys similars només activen els més militants, i no sempre se n'extreu un pòsit constructiu. De fet, acostuma a ser exactament al revés. A les sigles, siguin quines siguin, els va pitjor si només parlen sobre ells mateixos. En política, això és llei.

Quan Pablo Iglesias va deixar el govern espanyol per anar a salvar l'espai d'Unides Podem a l'Assemblea de Madrid va ungir personalment Yolanda Díaz successora. Com passa sovint en els hiperlideratges —i el d'Iglesias, possiblement el dirigent amb més talent de les últimes dècades a l'Estat per la seva capacitat d'anàlisi i de qüestionar de manera pràctica el bipartidisme després del 15-M, ho era—, quan el relleu s'allunya del camí marcat tot comença a trontollar. El paper del fundador de Podem ha condicionat molt les converses, com també el veto a Irene Montero, figura castigada per la llei del només sí és sí, convertida per la dreta —la política i la judicial— en cavall de batalla contra Pedro Sánchez i tot allò que s'anomena sanchisme.

El líder del PSOE viu en una paradoxa. Necessita acumular el màxim de vot útil per frenar Alberto Núñez Feijóo i trobar-se en disposició de formar govern —encara que sigui sense guanyar les eleccions, escenari que deixaria la dreta traient foc pels queixals— i, al mateix temps, és imperatiu que a Sumar li vagi bé. I, perquè li vagi bé, ha d'evitar al màxim la fragmentació. Que cadascú s'empassi els gripaus que toquen —una altra de les lleis de la política que no tenen data de caducitat— i intentar reparar en un mes i mig tot el dany causat durant mesos per la llavor de la divisió. Les enquestes apunten que, amb una esquerra del PSOE dividida, el PP i Vox tenen pràcticament garantida la Moncloa. Motiu de més, des d'aquest prisma, per pactar la millor fórmula conjunta. Encara que una part del mal, a ulls de l'electorat, ja sigui irreparable.