Guardiola torna a tocar el cel: aquests són els millors moments de la seva obra mestra

L'entrenador català aconsegueix la seva tercera Champions i engrandeix una carrera de llegenda amb equips que assoleixen l'excel·lència

Guardiola, celebrant la seva tercera Champions a Istambul
Guardiola, celebrant la seva tercera Champions a Istambul | Manchester City
10 de juny del 2023
Actualitzat el 12 de juny a les 8:04h
Pep Guardiola és el millor entrenador del món. D'això, fa anys que ningú en dubta. Aquest dissabte ha fet un pas més per coronar-se a l'Olimp del futbol com el millor tècnic de la història, però l'obra mestra del català ja fa més de 15 anys que dura. Amb el Barça, amb el Bayern de Munic i amb el Manchester City ha aconseguit crear tres equips capaços de tot i que, en competició nacional, han estat imbatibles. Europa se li havia resistit des que va abandonar el Camp Nou, però ara ja no queden dubtes. Repassem a continuació quins són els millors moments de l'estel·lar carrera de Pep Guardiola.

La humiliació del 2-6 al Santiago Bernabéu

Probablement, el dia que el món veu que el Barça de Guardiola podia ser un equip històric va ser el 2 de maig del 2009. Els blaugrana arribaven a l'estadi Santiago Bernabéu per disputar un Clàssic davant un Reial Madrid que s'apropava al lideratge. Els blancs fins i tot van avançar-se al marcador, i a aquell Barça no se'l podia provocar. Milions de persones de tot el planeta van veure com un gegant blaugrana atropellava un Madrid que no s'esperava una humiliació que passaria a la història del futbol.



El triplet històric

Si del Bernabéu el Barça en sortia campió de Lliga, l'objectiu ja era un altre: el triplet. El Barça es va endur la Copa delRei contra l'Athletic Club i uns dies després, gràcies a aquell gloriós Iniestazo, lluitava per la Champions a Roma. Davant un equip que llavors era la bèstia negra dels culers a Europa: el Manchester United de Cristiano Ronaldo. No va ser el millor partit d'aquell Barça, però sí que va mantenir la solidesa i va culminar l'obra mestra amb un gol de Messi... de cap! La imatge de l'argentí sostenint-se a l'aire quedarà gravada en la retina de molts culers durant dècades.



L'únic equip de la història en aconseguir un sextet

El triplet era històric pel Barça, però per quedar immortalitzat en tots els llibres faltava un repte encara més ambiciós: aconseguir els sis títols possibles en una sola temporada. Primer va ser la Supercopa d'Espanya, després la d'Europa, i només quedava el Mundial de Clubs. Va caler una pròrroga contra Estudiantes de La Plata, però altre cop, una imatge per a la història: Messi marcant amb el pit, amb el cor, rematant una centrada mil·limètrica de Dani Alves. El Barça es convertia en l'únic equip del món -encara ara- en aconseguir un sextet.


 

La maneta contra el Reial Madrid de Mourinho

El Barça de Guardiola, precisament com la seva estrella Messi, anava millorant any rere any. La versió següent sempre era millor que l'anterior. I el 2-6 encara es podia millorar i, perquè no, celebrar una humiliació al Reial Madrid al Camp Nou. En un dels moments de més tensió entre els dos equips, escalfada pel duel aferrant entre Guardiola i Mourinho, el Barça destrossava altre cop l'equip blanc amb aquell resultat tan especial al futbol: el 5-0.


 

La millor final del Barça de Guardiola

A qui pregunti per com jugava el Barça de Guardiola, se li hauria de recomanar que veiés la final de la Champions del 2011, contra el Manchester United. El tiqui-taca, el control del partit, la qualitat dels seus futbolistes, entendre la idea de joc i saber transmetre-la a l'equip... Tot es veu en aquella gran final que seria la segona Champions d'aquell Barça i la quarta del club.


 

Imbatible a Alemanya amb el Bayern de Munic

Després de deixar Barcelona, Guardiola va marxar cap al Bayern de Munic. A Alemanya va crear un altre equip absolutament imbatible, imposant i adaptant la seva idea de joc a les necessitats de l'equip de Baviera. Se li va resistir la Champions, però el domini exercit -tres lligues de tres- encara es recorda a la Bundesliga.


 

La primera Premier League, de rècord

Després de tancar l'etapa a Munic, Guardiola va posar rumb cap a la millor lliga del món: la Premier League de la mà del Manchester City. Els inicis no van ser fàcils, en un equip encara en construcció després de la compra dels Emirats Àrabs Units, però el triomf va arribar de la millor forma. En la segona temporada al club citizen, Guardiola va guanyar la lliga amb 100 punts. De rècord: mai cap equip havia assolit aquesta xifra i avui dia ningú l'ha aconseguit superar. 


 

El primer assalt al Bernabéu amb el City

Guanyar contra el Madrid, sigui amb l'equip que sigui, sempre és especial per a Guardiola. Ell mateix ho ha admès quan els ha derrotat, i ben recordat és el primer assalt al Santiago Bernabéu amb l'equip anglès. Va ser el febrer del 2020, amb un 1-2 als vuitens de final de la Champions League. La tornada no es podria disputar fins mig any després per culpa de la pandèmia, i el City va replicar el resultat per passar de ronda. La competició va acabar amb la primera final dels citizens, amb derrota contra el Chelsea.


 

La Premier League més èpica

Si una cosa defineix Guardiola és la regularitat dels seus equips, fet pel qual només ha perdut tres lligues de les quinze en què ha exercit d'entrenador. Però no totes han estat fàcils. La de la temporada 2021-2022 es va decantar de cara al tècnic català per un sol punt -93 a 92- en un duel ferotge amb el Liverpool de Jurgen Klopp. Fins al minut 81 de l'última jornada de la Premier League, el campió era l'equip d'Anfield, però la remuntada dels de Guardiola va convertir la lliga en una de les més èpiques mai disputades.


 

L'exhibició contra el Madrid, mitja Champions

La segona Champions de Guardiola no podia arribar sense l'exhibició corresponent. El fantasma dels anglesos tornava a creuar-se un any després: el Reial Madrid. Però aquest cop els blancs no van tenir cap possibilitat. Malgrat l'empat al Bernabéu, a la tornada els de Guardiola van fer desaparèixer els de Carlo Ancelotti. Quatre a zero, i al carrer, que dirien a la capital.

Arxivat a