08
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
10:38h
Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dijous que també ha estat víctima de ciberespionatge amb un programa similar a Pegasus. L'organització de defensa del català ha presentat una querella contra l'estat espanyol a la justícia belga, que ja l'ha admesa a tràmit i investiga els fets. Concretament, la querella demana dues coses: que l'Estat identifiqui el responsable del telèfon que va infectar els dispositius dels membres de la Plataforma i que l'organisme europeu competent, Eurojust, investigui si l'Estat ha intervingut aquests telèfons de manera legal -seguint els passos establerts per la llei- o bé se'ls va saltar. L'entitat ha presentat la denúncia a Bèlgica perquè alguns dispositius van ser espiats en aquell país.
En una roda de premsa aquest matí al Col·legi de Periodistes, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, la directora, Rut Carandell, i els advocats Josep Jover i Catherine Forget han detallat la querella i el cas d'espionatge. Des de la Plataforma sostenen que l'espionatge suposa una vulneració dels drets individuals de les persones que s'impliquen en la defensa del català. L'entitat ha explicat que els telèfons infectats són de membres de l'executiva i que en alguns casos l'espionatge es va produir a Bèlgica. El peritatge aportat també acredita que el dispositiu que es va utilitzar per accedir als telèfons és espanyol, i que el programari utilitzat només el poden adquirir els estats. "La llengua continua sent un cavall de batalla de l'Estat", ha denunciat Escuder.
L'estiu de 2022 van començar a sospitar i els peritatges es van fer durant la tardor, però les sospites apunten que es va començar a espiar l'any 2021. Aquest peritatge va concloure que tots els telèfons investigats estaven afectats, un amb sistema iOS i quatre amb sistema Android. Bèlgica ja ha admès a tràmit la querella i s'està investigant. En concret hi ha cinc telèfons espiats, dos dels quals són Òscar Escuder i Rut Carandell. "Els telèfons portaven un any o un any i mig infectats", ha detallat l'advocat Jover. Els afectats van començar a sospitar en veure coses estranyes als seus dispositius, però també pel "context" de l'Estat, cosa que els va portar a investigar aquestes sospites. "No fem res que sigui il·legal, tot és públic, no sabem què esperaven trobar", ha afirmat Escuder.
"Demandem l'Estat, però qui comet els delictes no és l'Estat, sinó uns funcionaris concrets", ha afirmat. És per això que Plataforma vol que s'identifiquin aquestes persones concretes, i si van dur a terme l'espionatge de manera il·legal, com sospiten, o bé per ordre judicial, que en aquest cas hauria de venir de part del Tribunal Suprem. El ciberespionatge contra Plataforma per la Llengua se suma al Catalangate, destapat fa més d'un any contra persones vinculades al moviment independentista, i que amb prou feines ha avançat als tribunals. Ara bé, des de Plataforma per la Llengua no s'ha tingut cap tipus de contacte amb els advocats dels polítics espiats, per la sospita que l'espionatge podria continuar actiu.
Als telèfons s'han trobat restes de Pegasus, però també de Predator. Aquests programes espien el telèfon durant un temps i després desapareix. "De rastre n'hi ha a tots, i programa actiu hi era en un dels telèfons", ha explicat l'advocat Jover. El president de l'organització ha denunciat que els estats espanyols i francès van "en contra del català" i que Espanya espia diversos membres de l'entitat. "Això vulnera el codi penal belga i el dret europeu i és inadmissible que se'ns espiï", ha explicat. Plataforma sí que ha mostrat certa sorpresa per aquest espionatge, tot i remarcar que a l'Estat li preocupa que es faci feina a favor del català.
En una roda de premsa aquest matí al Col·legi de Periodistes, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, la directora, Rut Carandell, i els advocats Josep Jover i Catherine Forget han detallat la querella i el cas d'espionatge. Des de la Plataforma sostenen que l'espionatge suposa una vulneració dels drets individuals de les persones que s'impliquen en la defensa del català. L'entitat ha explicat que els telèfons infectats són de membres de l'executiva i que en alguns casos l'espionatge es va produir a Bèlgica. El peritatge aportat també acredita que el dispositiu que es va utilitzar per accedir als telèfons és espanyol, i que el programari utilitzat només el poden adquirir els estats. "La llengua continua sent un cavall de batalla de l'Estat", ha denunciat Escuder.
L'estiu de 2022 van començar a sospitar i els peritatges es van fer durant la tardor, però les sospites apunten que es va començar a espiar l'any 2021. Aquest peritatge va concloure que tots els telèfons investigats estaven afectats, un amb sistema iOS i quatre amb sistema Android. Bèlgica ja ha admès a tràmit la querella i s'està investigant. En concret hi ha cinc telèfons espiats, dos dels quals són Òscar Escuder i Rut Carandell. "Els telèfons portaven un any o un any i mig infectats", ha detallat l'advocat Jover. Els afectats van començar a sospitar en veure coses estranyes als seus dispositius, però també pel "context" de l'Estat, cosa que els va portar a investigar aquestes sospites. "No fem res que sigui il·legal, tot és públic, no sabem què esperaven trobar", ha afirmat Escuder.
"Demandem l'Estat, però qui comet els delictes no és l'Estat, sinó uns funcionaris concrets", ha afirmat. És per això que Plataforma vol que s'identifiquin aquestes persones concretes, i si van dur a terme l'espionatge de manera il·legal, com sospiten, o bé per ordre judicial, que en aquest cas hauria de venir de part del Tribunal Suprem. El ciberespionatge contra Plataforma per la Llengua se suma al Catalangate, destapat fa més d'un any contra persones vinculades al moviment independentista, i que amb prou feines ha avançat als tribunals. Ara bé, des de Plataforma per la Llengua no s'ha tingut cap tipus de contacte amb els advocats dels polítics espiats, per la sospita que l'espionatge podria continuar actiu.
S'ha identificat el telèfon que va infectar
La diferència respecte del Catalangate és que s'ha pogut identificar un dels telèfons que va enviar el programari espia, i és un telèfon espanyol. Això s'ha pogut fer perquè un dels telèfons espiats és Android, concretament de la marca OPPO, que té unes característiques que ha permès recuperar el telèfon a través del qual es va infectar, cosa que amb altres sistemes i marques no passa. No se'n sap el propietari, però sí que el número de telèfon i l'operadora són espanyoles. Per poder espiar algú en un altre país, Espanya s'hauria d'haver dirigit a Eurojust i demanar permís, però segons els advocats de Plataforma l'Estat "no va complir amb aquesta obligació".Als telèfons s'han trobat restes de Pegasus, però també de Predator. Aquests programes espien el telèfon durant un temps i després desapareix. "De rastre n'hi ha a tots, i programa actiu hi era en un dels telèfons", ha explicat l'advocat Jover. El president de l'organització ha denunciat que els estats espanyols i francès van "en contra del català" i que Espanya espia diversos membres de l'entitat. "Això vulnera el codi penal belga i el dret europeu i és inadmissible que se'ns espiï", ha explicat. Plataforma sí que ha mostrat certa sorpresa per aquest espionatge, tot i remarcar que a l'Estat li preocupa que es faci feina a favor del català.