07
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
20:37h
El judici contra un grup d'ideologia feixista per haver apallissat un jove de 23 anys l'octubre del 2019 a Barcelona, en plenes protestes per la sentència del procés, comença i acaba aquesta setmana. Es demanen cinc anys de presó per als quatre acusats. La primera sessió es va donar aquest dimarts i la represa, aquest divendres, deixarà el cas vist per a sentència. El procediment analitza una agressió concebuda en el camp dels delictes d'odi, perquè la víctima va ser identificat com a independentista en el moment de la batussa.
Fonts al cas del judici assenyalen un escenari general de proves contundents, canvis de versió entre els agressors i un ampli expedient policial. La pallissa va ser enregistrada des de diversos angles, i compartida a xarxes. Un contingut audiovisual que ha estat cabdal en la investigació i que ha deixat els acusats contra les cordes, a qui es vincula directament amb una manifestació prèvia a la plaça d'Artós en què també es van documentar expressions nazis i simbologia feixista.
Una de les novetats de la primera jornada del judici, en què es van donar les declaracions dels acusats, és que un dels investigats, Xavier Carrera, va reconèixer la seva participació en l'agressió grupal. Ara bé, va circumscriure-la a un cúmul de "puntades de peu als glutis" i es va disculpar directament a la víctima. La seva declaració, però, va ser l'única que va trencar la disciplina conjunta de la resta d'investigats: Javier Vidal, Marc Redondo i Juan David Molina.
Els tres van decidir contestar només les preguntes dels seus advocats. I van negar formar part de grups neonazis, si bé alguns van reconèixer haver estat a la manifestació ultra de la plaça Artós. Ara bé, tots tres es van distanciar de la pallissa, negant-hi cap vincle. El problema de coherència, però, és que entre aquests joves que ara rebutgen cap participació en l'agressió grupal hi ha almenys un noi que en la instrucció del cas va reconèixer haver-hi jugat un paper actiu, expliciten fonts jurídiques.
El cas, a més, té una certa particularitat. En investigacions de delictes d'odi, és habitual que la fiscalia especialitzada en la matèria acabi arribant a acords amb les parts denunciades, perquè hi ha una alta subjectivitat a l'hora de jutjar aquesta mena de comportaments delictius i sovint s'intenta assegurar un resultat de mínims, abans de tancar el procediment. En aquest cas, de moment, la fiscalia ha arribat al judici mantenint la petició de 5 anys de presó per als quatre investigats. El ministeri els atribueix lesions agreujades, per haver utilitzat objectes per a colpejar, i un agreujant de delicte d'odi. A més, contempla 16.000 euros d'indemnització.
Al seu torn, l'Ajuntament de Barcelona -que exerceix l'acusació popular mitjançant l'advocat Xavier Muñoz- també demana 5 anys de presó a cadascun dels investigats, però per motius diferents. L'escrit municipal els demana 3 anys i mig de pena per lesions agreujades i un any i mig per desordres públics. A banda, un menor d'edat que va acceptar haver agredit el jove independentista va ser castigat amb 10 mesos de llibertat vigilada.
Tot plegat, a més, es fa conviure amb un afegit que ha anat repetint-se durant la instrucció i el judici: les converses que mostrarien la voluntat de cometre agressions contra independentistes i que reconeixien els fets. En aquest sentit, en el primer dia de procediment, en les declaracions dels agents dels Mossos d'Esquadra es va insistir que en la intervenció dels telèfons mòbils dels investigats es van trobar missatges que reconeixien l'agressió i en comentaven el seguiment dels vídeos a les xarxes.
També es van constatar missatges explícits que apuntaven a una aversió contra l'independentisme que aquells dies protestava al carrer. Així, s'animaven a actuar almenys "fins que arribés l'exèrcit" i s'encoratjaven a "netejar el carrer de separatistes". Aquestes proves documentals, incloses en el procediment, tindran un pes rellevant en la valoració de la vessant d'odi.
En última instància, però, el jutjat del penal número 17 haurà de concloure ben bé quina intenció d'odi s'atribueix a cadascun dels investigats i a qui es pot atribuir l'agressió amb objectes com pals, com mostren les imatges. Per a la sentència, però, encara caldrà esperar algunes setmanes.
Fonts al cas del judici assenyalen un escenari general de proves contundents, canvis de versió entre els agressors i un ampli expedient policial. La pallissa va ser enregistrada des de diversos angles, i compartida a xarxes. Un contingut audiovisual que ha estat cabdal en la investigació i que ha deixat els acusats contra les cordes, a qui es vincula directament amb una manifestació prèvia a la plaça d'Artós en què també es van documentar expressions nazis i simbologia feixista.
Canvis de versió i reconeixement explícit
Una de les novetats de la primera jornada del judici, en què es van donar les declaracions dels acusats, és que un dels investigats, Xavier Carrera, va reconèixer la seva participació en l'agressió grupal. Ara bé, va circumscriure-la a un cúmul de "puntades de peu als glutis" i es va disculpar directament a la víctima. La seva declaració, però, va ser l'única que va trencar la disciplina conjunta de la resta d'investigats: Javier Vidal, Marc Redondo i Juan David Molina.Els tres van decidir contestar només les preguntes dels seus advocats. I van negar formar part de grups neonazis, si bé alguns van reconèixer haver estat a la manifestació ultra de la plaça Artós. Ara bé, tots tres es van distanciar de la pallissa, negant-hi cap vincle. El problema de coherència, però, és que entre aquests joves que ara rebutgen cap participació en l'agressió grupal hi ha almenys un noi que en la instrucció del cas va reconèixer haver-hi jugat un paper actiu, expliciten fonts jurídiques.
Una fiscalia més insistent del que és habitual
El cas, a més, té una certa particularitat. En investigacions de delictes d'odi, és habitual que la fiscalia especialitzada en la matèria acabi arribant a acords amb les parts denunciades, perquè hi ha una alta subjectivitat a l'hora de jutjar aquesta mena de comportaments delictius i sovint s'intenta assegurar un resultat de mínims, abans de tancar el procediment. En aquest cas, de moment, la fiscalia ha arribat al judici mantenint la petició de 5 anys de presó per als quatre investigats. El ministeri els atribueix lesions agreujades, per haver utilitzat objectes per a colpejar, i un agreujant de delicte d'odi. A més, contempla 16.000 euros d'indemnització.Al seu torn, l'Ajuntament de Barcelona -que exerceix l'acusació popular mitjançant l'advocat Xavier Muñoz- també demana 5 anys de presó a cadascun dels investigats, però per motius diferents. L'escrit municipal els demana 3 anys i mig de pena per lesions agreujades i un any i mig per desordres públics. A banda, un menor d'edat que va acceptar haver agredit el jove independentista va ser castigat amb 10 mesos de llibertat vigilada.
Converses esclaridores
Tot plegat, a més, es fa conviure amb un afegit que ha anat repetint-se durant la instrucció i el judici: les converses que mostrarien la voluntat de cometre agressions contra independentistes i que reconeixien els fets. En aquest sentit, en el primer dia de procediment, en les declaracions dels agents dels Mossos d'Esquadra es va insistir que en la intervenció dels telèfons mòbils dels investigats es van trobar missatges que reconeixien l'agressió i en comentaven el seguiment dels vídeos a les xarxes.També es van constatar missatges explícits que apuntaven a una aversió contra l'independentisme que aquells dies protestava al carrer. Així, s'animaven a actuar almenys "fins que arribés l'exèrcit" i s'encoratjaven a "netejar el carrer de separatistes". Aquestes proves documentals, incloses en el procediment, tindran un pes rellevant en la valoració de la vessant d'odi.
Imatges, col·laboració ciutadana i un llarg informe policial
Amb tot, queda clar que és un cas que ha aglutinat molta informació. Els vídeos i la col·laboració ciutadana a xarxes, que van estendre el missatge i van posar noms i cognoms de manera pública als presumptes agressors, van facilitar la investigació policial. Això va comportar unes primeres detencions i l'ingrés a presó provisional de dos dels investigats, de la qual van sortir dos mesos després. Ara, a més, en el procediment s'ha constatat un llarg expedient policial per reforçar la justificació de les acusacions sobre cadascun dels investigats. El material és abundant, i tot i que parteix de les imatges de l'agressió en grup i la manifestació ultra prèvia, acaba aprofundint en el perfil dels diversos investigats. Aquesta realitat queda lluny d'altres casos d'agressions, que sovint són ràpides, no es cometen davant de molta gent i de les quals costa més tenir detalls dels possibles autors. De nou, això fa créixer especialment les possibilitats d'una condemna i col·labora en la contundència amb què fiscalia i Ajuntament de Barcelona mantenen les peticions de presó.En última instància, però, el jutjat del penal número 17 haurà de concloure ben bé quina intenció d'odi s'atribueix a cadascun dels investigats i a qui es pot atribuir l'agressió amb objectes com pals, com mostren les imatges. Per a la sentència, però, encara caldrà esperar algunes setmanes.