El que va del local al nacional

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els pactes han agafat velocitat de creuer. El degoteig és constant i, atenent lògiques nacionals entre els que són independentistes i els que no, ideològiques de dreta o esquerra, i personals o locals sobre alcaldes que duren massa, enemistats o males pràctiques, els acords es van tancant. La CUP pacta amb el PSC a Sarrià de Ter, ERC i Junts refan ponts a Altafulla, la sociovergència és una realitat a Roses... Només per citar-ne de les darreres hores.  

La motivació a la majoria d'ajuntaments és estrictament local i les direccions nacionals poden empènyer per frenar o accelerar algun acord, però difícilment imposar-ne de contranaturals o que no siguin tolerats pels seus militants del municipi. Entre altres coses perquè són els seus regidors i militants els que hauran de gestionar i explicar allò que se signi i els que, d'aquí a quatre anys, s'hauran de tornar a presentar.

Després que les llums d'alarma s'hagin disparat el 28-M, especialment a ERC, els partits independentistes miren de refer ponts i afinar estratègies per impedir un mal resultat a les espanyoles del 23 de juliol i a les catalanes que vindran després. S'han descartat coalicions al Congrés i al Senat per falta de temps i d'entesa estratègica, però no es tanca la porta a acords programàtics i a recosir les coses a través d'enteses al món local i més enllà. Uns i altres miren de trobar-se evitant cops de volant poc justificats i que no farien més que desorientar la desanimada base electoral.

Demà, i malgrat que Junts va sortir del Govern a l'octubre i el pacte entre el partit de Laura Borràs i ERC va quedar trencat, els republicans faran possible que Anna Erra, l'encara alcaldessa de Vic, sigui presidenta del Parlament. Ho faran sense obtenir contrapartides que donin estabilitat a l'executiu de Pere Aragonès o assegurar-se pactes municipals a canvi. Asseguren que a ells els mou impedir que el PSC, el primer grup de la cambra, es faci amb el seient de la segona institució del país i l'intent de refer confiances que van promoure el mateix president i Oriol Junqueras. Un moviment en forma de "front democràtic" del que els comuns, que es neguen a deixar d'orbitar al voltant del PSC, s'han desentès mentre s'impliquen en les envitricollades batalles a l'esquerra del PSOE. 

La del Parlament és, evidentment, una lògica nacional. Però també hi hauria de respondre, per la gran rellevància d'aquestes institucions i els seus governs, el que passi a les diputacions de Lleida, Tarragona i Girona, on els dos partits independentistes han governat en harmonia els darrers quatre anys i tornen a disposar de majories folgades, i els equips de govern als ajuntaments de Barcelona i Girona, que canviaran. A la Diputació de Barcelona, on no hi ha majoria independentista, tot és més complicat i el PSC busca el suport de Junts o ERC per assegurar-se-la, però no es poden descartar sorpreses. Ara per ara, però, a l'ajuntament de la capital del país i a les diputacions de Tarragona i Lleida, els socialistes també podrien formar part de la governabilitat; amb Junts oberta a fer-ho en els dos primers casos i amb ERC que amaga de fer-ho en el segon arribat el cas.

El compromís de tots els actors en joc és necessari (també el de la CUP, que s'abstindrà al Parlament i critica el "repartiment de cadires" mentre reclama amb vehemència els vots de tots els independentistes per fer alcalde Lluc Salellas a Girona) si de veritat es volen refer ponts, tal com afirmen una vegada i una altra. Actuar amb tacticismes només augmentarà la divisió, la desafecció electoral i ampliarà en l'àmbit municipalista la pista per la qual ja transita el PSC.  
 

---

Avui no et perdis

»El PSC negocia a dues bandes per retenir el control de la Diputació de Barcelona; per Carme Rocamora.

» «Nosaltres sí que ho tornarem a fer»: Eines de País es llança a la reelecció a la Cambra; per Pep Martí.

» Qui és qui en el pols a la Cambra: radiografia de les dues candidatures; per Pep Martí.

» Opinió: «Serem deu milions?»; per Marc Arza.

»El Suprem avala les rebaixes de penes per la llei del «només sí és sí».

»Memòria nacional: Al nord, «Nostra Terra»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»El grup editor de Nació adquireix El món de la tele, el portal temàtic de referència en l'àmbit audiovisual.

» Crònica: Tranquil·litat i bons aliments davant el monstre conegut de la selectivitat; per Martí Oliver.

»Així funcionaran els nous avisos de calor nocturna i diürna; per Arnau Urgell i Vidal.

» Opinió: «La conciliació són els pares»; per Berta Torrades.
 

---

 El passadís

A vegades les segones joventuts polítiques arriben quan menys te les esperes. És el que li ha passat a Carles Móra i Tuxans. Per als qui no el recordin va ser l'alcalde d'Arenys de Munt que va impulsar la primera consulta local independentista, l'any 2009. Aleshores era alcalde independent en una candidatura vinculada a Iniciativa (Arenys de Munt 2000) i va ocupar el càrrec entre 2007 i 2011. Va entrar a la política de partits el 2010, de la mà de Reagrupament, i va anar de número dos per Barcelona a les eleccions al Parlament d'aquell any, però no va resultar escollit. Des d'aleshores, mai ha deixat l'activisme independentista, però ja més des de la base. Ara serà de nou alcalde. Però de Tarrés, un petit i bufó poble d'un centenar d'habitats a les Garrigues. Móra hi té vincles familiars i hi va anar a parar després de jubilar-se com a mestre a l'Escola Pia de Mataró. A Tarrés, fins ara hi governava ERC i ell s'ha presentat per Junts malgrat que en tot moment la seva intenció, i la dels republicans del poble, és anar a la una. Les eleccions van ser en llistes obertes i Junts va obtenir tres regidors i ERC dos. Móra no va ser el candidat més votat, però serà l'alcalde. L'experiència i la disponibilitat són un grau.

Vist i llegit

Els tuits comparant la indumentària de persones amb "coses", siguin plantes, plats de menjar o cotxes fan fortuna a les xarxes. Avui us en porto un de molt aconseguit —a mi m'ha fet molta gràcia— perquè la veritat és que l'home i el seu outfit donen molt de si i, a més, ve a tomb, ja que anem de cap a les eleccions espanyoles. El fil el va fer fa uns dies el tuitaire @Ibermensch i comparava els vestits de l'economista Ramón Tamames, candidat de Vox a la moció de censura, amb gerres.   

 L'efemèride

Unes 1.500 persones van morir tal dia com avui de l'any 1981, fa 42 anys, en el pitjor accident ferroviari de l'Índia i un dels més tràgics de la història mundial. El sinistre, amb un recompte de víctimes que no va acabar de quadrar mai, va passar a l'estat de Bihar, al nord-est del país. Segons algunes fonts, el tren havia estat segrestat. L'accident va passar quan set dels nou vagons del comboi van descarrilar al seu pas pel pont que travessa el riu Kosi, i van caure a l'aigua. Un búfal es va creuar a la meitat de la via. Cal recordar que en aquest país les vaques són sagrades. El conductor del tren, per no atropellar l'animal, va utilitzar en diverses ocasions el fre d'emergència. El govern indi va indemnitzar amb mil rúpies (uns 60 euros) a cadascuna de les famílies de les víctimes. Aquí podeu veure un resum de cinc dels pitjors accidents ferroviaris de la història.

 L'aniversari

El 8 de juny de l'any 1895 va nàixer a Almansa, a Albacete, Santiago Bernabéu, advocat de formació i que va ser futbolista, entrenador i, sobretot, president del Reial Madrid. Va presidir el club durant 35 anys, des del 1943 fins a la seva mort el 1978. En aquells anys el club va construir la seva hegemonia, primer a Espanya i després a Europa. En aquell període va aconseguir sis de les seves 12 copes d'Europa. L'estadi madridista porta el seu nom. Bernabéu, autoritari i poc amic dels catalans, va estar estretament vinculat al règim franquista (es va allistar voluntari durant la Guerra Civil) i el documental El Madrid real. La llegenda negra de la glòria blanca, del periodista Carles Torras, va retratar bé i de forma crítica la seva presidència. El podeu recuperar aquí i constatareu la poca substància que té l'acusació de Florentino Pérez de què el Barça és "l'equip del règim". La revista Sàpiens ha dedicat el número d'aquest mes a l'assumpte i fa córrer aquest vídeo de promoció. 
 ​Fes clic aquí per rebre'l