El PSC negocia a dues bandes per retenir el control de la Diputació de Barcelona

Mentre van aflorant pactes de tota mena als ajuntaments d'arreu del país per conformar el trencaclosques municipal després de les eleccions del 28-M, es produeixen en paral·lel les negociacions per constituir les quatre diputacions catalanes, que es constituiran a mitjan juliol. Si bé als ajuntaments, que es constituiran el 17 de juny, ja es van anunciant pactes on es veuen maniobres que criden l'atenció entre formacions que es troben als antípodes —com a Sarrià de Ter on la CUP ha arribat a un acord avui mateix amb el PSC— a les diputacions tot està pendent dels avenços en l'intent per refer la unitat de l'independentisme, un conjur que es produeix després de la pujada del PSC en les eleccions municipals del 28-M, situant-se com a primera força, i de l'avís a l'independentisme, i singularmet a ERC.

Si la voluntat d'entesa independentista —simbolitzada en la trobada a Ginebra entre els secretaris generals dels republicans i juntaires, Marta Rovira i Jordi Turull, la setmana passada— prosperés, Junts tindria l'opció de presidir fins a tres de les quatre diputacions catalanes —Barcelona, Girona, i Lleida— mentre que ERC podria prendre el control de Tarragona. A Girona el pacte entre Junts i ERC ja s'ha oficialitzat, mentre que a Lleida i Tarragona l'hipotètic intercanvi de suports entre els dos partits independentistes està profundament interrelacionat i encara no s'ha resolt. Però si aquesta unitat que es vol construir de manera exprés després del retrocés del vot independentista no prospera, el PSC podria situar-se en el govern de la majoria de diputacions on no es forgi un pacte independentista i presidir, una vegada més, la de Barcelona. Els socialistes temptegen el terreny amb Junts, amb qui han governat plàcidament els darrers quatre anys, i també amb ERC.  

Resultats 28-M a les diputacions catalanes

 

Barcelona

Les converses són encara molt embrionàries perquè la prioritat, primer, és constituir els ajuntaments i especialment el de la capital, on va guanyar Xavier Trias el 28-M. Fonts dels equips negociadors consultades per Nació asseguren que el PSC —17 diputats de 51— manté converses principalment a dues bandes, amb Junts —12 diputats— i ERC —11 diputats. Unir-se a qualsevol d'ells els donaria la majoria absoluta i la investidura en primera volta. La voluntat dels de Salvador Illa és tornar a situar Núria Marín, actual presidenta en funcions de la Diputació i alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, al capdavant de l'ens supramunicipal. L'any 2019 el pacte es va forjar entre el PSC i Junts, i durant aquest mandat ambdues formacions han coincidit en la bona sintonia i no han tancat la porta, en cap cas, a reeditar-lo. Ara bé, aquest pacte no ha estat exempt de polèmiques i qüestionat per la mateixa presidenta dels juntaires, Laura Borràs.

També podria existir un pacte entre socialistes i republicans, si bé els d'Oriol Junqueras es troben en ple procés de replantejar l'estratègia després d'haver tastat, el 28-M, els costos electorals d'haver donat oxigen al PSC en els últims períodes amb pactes com els dels pressupostos de la Generalitat. Sigui com sigui, els socialistes negocien tant amb republicans com juntaires i no es tanca la porta a cap opció, inclús a un pacte a tres bandes per repartir-se el poder institucional d'un ens amb gairebé 1.000 milions de pressupost.

Però el PSC podria perdre la presidència? Si finalment ERC i Junts decideixen vetar un lideratge dels socialistes, s'obririen possibilitats complexes però possibles. Junts i ERC sumen 23 diputats mentre que el PSC només en té a l'abast 22 si incorpora els 5 dels comuns. Si no hi ha majoria absoluta, en segona volta el president és el més votat. Aquí podrien entrar en joc altres forces, com el PP, amb 4 diputats, o Tot per Terrassa, amb un, que podrien ser claus a l'hora de declinar la balança cap a una banda o una altra. Fonts dels republicans asseguren, al mateix temps, que mantenen converses amb "totes bandes", inclosos comuns i els terrassencs encapçalats per Jordi Ballart i que han estat socis d'ERC aquest mandat. 

Girona

Girona és l'emblema de l'entesa entre independentistes. Aquest dimecres mateix s'ha tancat un pacte de govern entre Junts i ERC, que donarà de nou la presidència als juntaires. A la pràctica, l'acord és una reedició del de l'any 2019, quan ja es va tancar una aliança entre les dues formacions. El nou ple de la Diputació de Girona estarà integrat pels mateixos grups que en el mandat passat. En concret, correspondran deu diputats a Junts, vuit a ERC, cinc al PSC, dos a la CUP, un a Tots per l'Empordà i un per als Independents de la Selva. L'entesa independentista a la Diputació també s'està treballant a la capital de la província, si bé amb més actors en joc. Lluc Salellas, de Guanyem, la llista integrada per la CUP, vol arribar a l'alcaldia amb Junts i ERC —va ser la segona formació més votada per darrere del PSC— i impedir que la socialista Sílvia Paneque aconsegueixi el control de la ciutat. Les negociacions ja estan obertes amb els dos partits sobiranistes, que fins ara han mostrat la seva predisposició per forjar un govern independentista.

 

Tarragona

A Tarragona també tot està pendent de l'entesa nacional entre l'independentisme. ERC té 9 diputats i la segona força és Junts, amb vuit. La tercera força és el PSC, que en té vuit. Des del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre Junts té molt clar que l'aliat ha de ser el PSC per tal de poder arribar a la presidència de la Diputació. Però els juntaires del territori estan a l'espera del que decideixi la direcció nacional del partit, que hauria d'arribar a tot tardar la setmana vinent. D'acord amb la postura d'un pacte entre socialistes i juntaires hi ha Albert Batet, Teresa Pallarès, Joaquim Calatayud i Josep Maria Cruset, que en la reunió de l'executiva de Junts a la vegueria del Camp de Tarragona van evidenciar aquest passat dilluns el seu vistiplau a prioritzar el PSC en detriment d'ERC. Sigui com sigui, aquest acord pot marcar la futura política de pactes dels partits independentistes: o bé continuar el front comú o bé trencar relacions. Si finalment es prioritza un pacte independentista, ERC obtindria la presidència de la Diputació.

Lleida 

A Lleida és on les negociacions estan més verdes. Només a la capital de la província està clar qui serà l'alcalde: el socialista Fèlix Larrosa, que serà el nou paer en cap de la ciutat de Lleida. A la resta de grans ciutats lleidatanes les negociacions estan en marxa i l'escenari d'interrogants es viu també a la Diputació, on ERC ha perdut la majoria en favor de Junts, que avança els republicans en dos diputats, amb 10 contra 8. La presidència podria recaure en els juntaires si hi ha un acord amb Esquerra, però si la unitat independentista no s'assoleix i a Tarragona Junts acaba pactant amb el PSC i apartant a ERC, els republicans podrien maniobrar a Lleida per fer-se a amb la presidència de la mà del PSC i el PDECat (Ara Pacte Local). Aquest encaix sumaria una majoria absoluta que deixaria Junts sense govern.