07
de juny
del
2023
Actualitzat
el
16
de juny
a les
8:15h
Tranquil·litat i bons aliments en el primer dia de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) menys incert dels darrers anys i potser també dels cursos vinents. Els minuts previs a l'examen de Llengua castellana i Literatura, habitual primera prova de la selectivitat transcorren entre converses de repàs, cares més adormides que espantades i despistats que s'asseguren de tenir el DNI, necessari per poder examinar-se. Al Campus Nord de la UPC l'ambient és de fi de cicle: els alumnes de segon de batxillerat que aquest matí s'estrenen a les PAU són veterans de l'estudi, com el model de selectivitat, que manté el format des del 2009 i espera una transformació de model en els pròxims cursos que promet una revolució i un augment d'incertesa a les proves.
Amb la primera prova començada, la intensitat també augmenta fora de les aules: els professors aprofiten l'examen per avançar feina. La preparació intensa de la selectivitat ha fet que aquestes darreres setmanes la resta d'obligacions s'endarrereixin. "El nostre curs no s'acaba amb la selectivitat. Hem de tancar notes de primer de batxillerat i preparar els exàmens finals de les pròximes setmanes", explica la Judit, professora de castellà de l'Escola Llor de Sant Boi de Llobregat. El Campus Nord de la UPC aquest matí és una demarcació més del Baix Llobregat: la majoria d'alumnes venen de Gelida, d'Esplugues de Llobregat o de Sant Just Desvern. Per alguns dels estudiants la selectivitat també és el moment de descoberta de la universitat. "Potser genera nervis, però és positiu que facin les proves en un espai diferent de l'institut, que surtin de la bombolla", avalua la professora.
La bombolla de concentració es trenca a les deu en punt, passada l'hora de rigor a què els futurs universitaris estan obligats a barallar-se amb la matèria. L'Ester Escoriza és de les primeres a entregar l'examen: "Ha estat fàcil. Ni tan sols hi havia cap concepte trampa", explica un punt sorpresa. Vol estudiar filologia hispànica, però un cop es reuneix amb la seva colla veu que hi ha consens. Aquest any, sense catàfores ni adverbis focals la prova era fàcil. "A l'institut ja ens van avisar que seria un any tranquil. Com que els pròxims anys es canviarà de sistema, no faran massa innovacions en les preguntes", raona la Júlia de Solà-Morales, estudiant de l'Aula Escola, que dubta entre si matricular-se a història o filosofia.
La nova selectivitat havia de començar a implementar-se el curs vinent, però l’avançament d’eleccions ha congelat el desplegament. La victòria a les eleccions marcarà el tipus de transformació: amb Pedro Sánchez el model competencial serà una realitat, amb Feijóo com a nou president el model de selectivitat podria tornar a la revàlida. Com la majoria d'estudiants preguntats, la Júlia de Sola-Morales és favorable al nou model impulsat pel govern espanyol–més competencial i menys memorístic–. "Si s'entenen els conceptes, però no es té la memòria tan desenvolupada això jugava a la contra. Ara s'equilibrarà", avalua la Júlia.
Tot i això, també hi ha veus crítiques entre els joves. Una de les més treballades és la de la Laia Rodríguez, que ha fet el batxillerat humanístic: "La maduresa és un concepte molt abstracte. Ens hem de poder examinar de coses quantificables. Si les relacions que s’han d’establir han de partir d’una base de coneixement té sentit. Si diluïm el coneixement, és menys just pels alumnes: no tenim un temari concret per aprendre’ns i l’avaluació serà menys objectiva", pondera.
La selectivitat més normal dels darrers anys, sense les mesures de la covid ni les polèmiques per l'estratègia per prioritzar els enunciats en català té efectes troncals en les converses dels alumnes: l'especular sobre possibles respostes, una de les tradicions més nostrades, queda aplacada amb la serenitat que la prova ha anat bé. El monstre conegut de la selectivitat ha esgotat les seves trampes i l'ofici s'imposa als nervis d'abans i de després. En els grups amb més ganes de debatre de seguida troben un tema alternatiu: dinar a la cafeteria o exploració del barri; carmanyola o entrepà. Amb la tranquil·litat assegurada, el conflicte roman en trobar bons aliments. Ja hi ha tema estrella pels tres dies que duraran les proves. El 22 de juny, els resultats dels exàmens. L'altre debat costarà més de tancar.
Amb la primera prova començada, la intensitat també augmenta fora de les aules: els professors aprofiten l'examen per avançar feina. La preparació intensa de la selectivitat ha fet que aquestes darreres setmanes la resta d'obligacions s'endarrereixin. "El nostre curs no s'acaba amb la selectivitat. Hem de tancar notes de primer de batxillerat i preparar els exàmens finals de les pròximes setmanes", explica la Judit, professora de castellà de l'Escola Llor de Sant Boi de Llobregat. El Campus Nord de la UPC aquest matí és una demarcació més del Baix Llobregat: la majoria d'alumnes venen de Gelida, d'Esplugues de Llobregat o de Sant Just Desvern. Per alguns dels estudiants la selectivitat també és el moment de descoberta de la universitat. "Potser genera nervis, però és positiu que facin les proves en un espai diferent de l'institut, que surtin de la bombolla", avalua la professora.
La bombolla de concentració es trenca a les deu en punt, passada l'hora de rigor a què els futurs universitaris estan obligats a barallar-se amb la matèria. L'Ester Escoriza és de les primeres a entregar l'examen: "Ha estat fàcil. Ni tan sols hi havia cap concepte trampa", explica un punt sorpresa. Vol estudiar filologia hispànica, però un cop es reuneix amb la seva colla veu que hi ha consens. Aquest any, sense catàfores ni adverbis focals la prova era fàcil. "A l'institut ja ens van avisar que seria un any tranquil. Com que els pròxims anys es canviarà de sistema, no faran massa innovacions en les preguntes", raona la Júlia de Solà-Morales, estudiant de l'Aula Escola, que dubta entre si matricular-se a història o filosofia.
Hegemonia del català en el formulari per la llengua dels enunciats
L'any passat, les Proves d'Accés a la Universitat van estar marcades pel canvi de protocol en la tria de la llengua dels enunciats. El Govern va haver de respondre a les manifestacions del TSJC que demanava més garanties perquè els matriculats poguessin decidir si volien fer les PAU en català o en castellà. Al final, el Departament Universitats va idear una estratègia validada pel tribunal sense deixar de prioritzar el català: repartir un formulari anònim. El 97% d'alumnes va triar el català. Enguany s'ha repetit el sistema sense incidències. Els estudiants han marcat amb una creu l'idioma en què volen fer cada examen i els membres dels tribunals han repartit en funció de la preferència. Aquest any, la proporció entre català i castellà s'estima que serà similar, amb hegemonia pel català.Les incògnites de la nova selectivitat
Encara en el descans previ a l'examen de llengua estrangera, en Javier Conacedo, amagat entre passadissos és qui fa més cara de concentració de tots els alumnes. Ha triat l'opció B, minoritària entre els estudiants, però les sensacions són les mateixes que els seus companys. "No estava gens nerviós, he fet molts exàmens de prova i sabia què em trobaria", assenyala certament tranquil. La seva primera opció és fer enginyeria aeroespacial a la UPC i la selectivitat és un primer tast per visualitzar el seu futur. Vol dissenyar avions com els que es passa hores observant a través de YouTube. Se sap dins. Com que aquesta selectivitat la domina surt el tema de les properes convocatòries. En Javier es compadeix dels futurs aplicants a les PAU: "Els meus companys de primer [de batxillerat] són qui se’n ressentiran més, els faran servir de conillets d’Índies”, considera Conacedo.La nova selectivitat havia de començar a implementar-se el curs vinent, però l’avançament d’eleccions ha congelat el desplegament. La victòria a les eleccions marcarà el tipus de transformació: amb Pedro Sánchez el model competencial serà una realitat, amb Feijóo com a nou president el model de selectivitat podria tornar a la revàlida. Com la majoria d'estudiants preguntats, la Júlia de Sola-Morales és favorable al nou model impulsat pel govern espanyol–més competencial i menys memorístic–. "Si s'entenen els conceptes, però no es té la memòria tan desenvolupada això jugava a la contra. Ara s'equilibrarà", avalua la Júlia.
Tot i això, també hi ha veus crítiques entre els joves. Una de les més treballades és la de la Laia Rodríguez, que ha fet el batxillerat humanístic: "La maduresa és un concepte molt abstracte. Ens hem de poder examinar de coses quantificables. Si les relacions que s’han d’establir han de partir d’una base de coneixement té sentit. Si diluïm el coneixement, és menys just pels alumnes: no tenim un temari concret per aprendre’ns i l’avaluació serà menys objectiva", pondera.
La selectivitat més normal dels darrers anys, sense les mesures de la covid ni les polèmiques per l'estratègia per prioritzar els enunciats en català té efectes troncals en les converses dels alumnes: l'especular sobre possibles respostes, una de les tradicions més nostrades, queda aplacada amb la serenitat que la prova ha anat bé. El monstre conegut de la selectivitat ha esgotat les seves trampes i l'ofici s'imposa als nervis d'abans i de després. En els grups amb més ganes de debatre de seguida troben un tema alternatiu: dinar a la cafeteria o exploració del barri; carmanyola o entrepà. Amb la tranquil·litat assegurada, el conflicte roman en trobar bons aliments. Ja hi ha tema estrella pels tres dies que duraran les proves. El 22 de juny, els resultats dels exàmens. L'altre debat costarà més de tancar.