07
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
9:42h
Laura Borràs, líder de Junts, ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a Els Matins de TV3 que no té previst "demanar res" al Parlament en termes de prestacions econòmiques per haver-ne ocupat la presidència, però també s'ha mostrat taxativa sobre si se les mereixeria: "És evident que me l'hauria guanyat". "Només li demano al Parlament que sigui capaç de representar el que representa", ha assenyalat Borràs, que ha posat de manifest que ha estat la "primera" en renunciar a les dietes i en "posar ordre" en les llicències per edat, destapades a principis de l'any passat pel diari Ara. Aquest divendres, la líder de Junts serà rellevada a la cambra per Anna Erra, alcaldessa de Vic i vicepresidenta de la formació independentista.
Els expresidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual del 80% del seu sou durant un període màxim de la meitat del temps que han estat en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És a dir, en el cas de Borràs, que va ser escollida el març 2021, percebria un 80% del sou durant quatre anys si no tingués una altra feina o càrrec. El sou anual del càrrec de presidenta del Parlament és de 155.570 euros i el 80% és 124.456 euros. A banda hi ha la pensió vitalícia, que cobren els presidents del Parlament a partir dels 65 anys si han estat en el càrrec un mínim de dos anys. En aquest cas, perceben el 60% del salari fins a la seva mort. El 60% del sou de la presidenta del Parlament és de 93.342 euros anuals. Si morís el seu vidu rebria un 50%.
En el cas de Borràs sobrevola un dubte pel que fa a la pensió. La llei fixa que per tenir-hi dret has d'haver ocupat el càrrec durant un mínim de dos anys, però la presidenta de Junts va ser suspesa del càrrec el juliol de 2022, quan se li va obrir judici oral pel cas dels contractes a la ILC. El dubte, doncs, és si Borràs ha ocupat el càrrec durant dos anys o bé només hi ha estat, per ara, durant 16 mesos (de març de 2021 a juliol de 2022) fins que va ser suspesa. Sigui com sigui, la llei estableix que els presidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual quan deixen el càrrec i a una pensió vitalícia quan es jubilen, i totes dues són incompatibles entre si.
La dirigent independentista ha apuntat que no hi ha "cap article" del codi penal que parli de "corrupció", i ha circumscrit aquest concepte a "substreure diners de l'erari públic" o bé que hi hagi un "perjudici econòmic per a les institucions". "En legislatures anteriors, hi havia diputats condemnats que no van perdre l'escó", ha apuntat Borràs. L'article 25.4, iniciativa de la CUP, era per lluitar contra la corrupció. En aquell moment, Junts pel Sí li va fer costat. Ella se n'ha desmarcat perquè, diu, en aquella legislatura no existia Junts per Catalunya.
Borràs ha tornat a queixar-se amargament de la presumpta parcialitat de Jesús María Barrientos, el president del tribunal que la va condemnar. "La sentència és prevaricadora, i la portarem a les instàncies judicials oportunes a nivell europeu", ha remarcat l'expresidenta de la cambra catalana, que ha estat condemnada a quatre anys de presó i tretze d'inhabilitació pel cas de corrupció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La sentència es portarà al Tribunal Suprem, que la pot convertir en ferma si no la qüestiona. Quan sigui ferma, caldrà que la comissió de garanties del partit avaluï si pot continuar liderant la formació.
Els expresidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual del 80% del seu sou durant un període màxim de la meitat del temps que han estat en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És a dir, en el cas de Borràs, que va ser escollida el març 2021, percebria un 80% del sou durant quatre anys si no tingués una altra feina o càrrec. El sou anual del càrrec de presidenta del Parlament és de 155.570 euros i el 80% és 124.456 euros. A banda hi ha la pensió vitalícia, que cobren els presidents del Parlament a partir dels 65 anys si han estat en el càrrec un mínim de dos anys. En aquest cas, perceben el 60% del salari fins a la seva mort. El 60% del sou de la presidenta del Parlament és de 93.342 euros anuals. Si morís el seu vidu rebria un 50%.
En el cas de Borràs sobrevola un dubte pel que fa a la pensió. La llei fixa que per tenir-hi dret has d'haver ocupat el càrrec durant un mínim de dos anys, però la presidenta de Junts va ser suspesa del càrrec el juliol de 2022, quan se li va obrir judici oral pel cas dels contractes a la ILC. El dubte, doncs, és si Borràs ha ocupat el càrrec durant dos anys o bé només hi ha estat, per ara, durant 16 mesos (de març de 2021 a juliol de 2022) fins que va ser suspesa. Sigui com sigui, la llei estableix que els presidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual quan deixen el càrrec i a una pensió vitalícia quan es jubilen, i totes dues són incompatibles entre si.
Borràs insisteix en la "vulneració de drets"
La dirigent de Junts ha indicat que Erra no és la candidata del secretari general, Jordi Turull, sinó la "candidata del partit". "La meva proposta inicial era analitzar la situació amb tots els escenaris. El primer era decidir si s'havia d'ocupar. El segon, si s'havia d'ocupar, triar el què. I, després, triar el qui", ha ressaltat Borràs, que ahir ja va assenyalar que es van plantejar no proposar cap relleu. Finalment, però, s'ha imposat la tesi de mantenir el càrrec per a Junts. Com també va fer ahir, l'expresidenta de la cambra ha situat com a prioritat derogar l'article 25.4, perquè suposa una "vulneració de drets fonamentals" quan es procedeix a suspendre un diputat.La dirigent independentista ha apuntat que no hi ha "cap article" del codi penal que parli de "corrupció", i ha circumscrit aquest concepte a "substreure diners de l'erari públic" o bé que hi hagi un "perjudici econòmic per a les institucions". "En legislatures anteriors, hi havia diputats condemnats que no van perdre l'escó", ha apuntat Borràs. L'article 25.4, iniciativa de la CUP, era per lluitar contra la corrupció. En aquell moment, Junts pel Sí li va fer costat. Ella se n'ha desmarcat perquè, diu, en aquella legislatura no existia Junts per Catalunya.
Borràs ha tornat a queixar-se amargament de la presumpta parcialitat de Jesús María Barrientos, el president del tribunal que la va condemnar. "La sentència és prevaricadora, i la portarem a les instàncies judicials oportunes a nivell europeu", ha remarcat l'expresidenta de la cambra catalana, que ha estat condemnada a quatre anys de presó i tretze d'inhabilitació pel cas de corrupció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La sentència es portarà al Tribunal Suprem, que la pot convertir en ferma si no la qüestiona. Quan sigui ferma, caldrà que la comissió de garanties del partit avaluï si pot continuar liderant la formació.