Els pragmàtics i el calendari

Les eleccions del 23-J dificulten als qui, dins de Junts, volien desplegar una operació per assumir un control més ampli del partit, ancorats en la victòria de Trias. També són notícia les bases d'ERC, Anna Erra, Maties Serracant, Joan Puigcercós i el nou pòdcast de Nació

07 de juny del 2023

Actualitzat a les 7:14h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Un cop el Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) ja ha publicat la baixa com a diputada de Laura Borràs, la cambra catalana votarà divendres qui assumirà el càrrec de presidenta. Junts va fer una proposta aquest dimarts i no va sorprendre ningú: Anna Erra, fins ara alcaldessa de Vic, és qui es postularà per exercir les funcions de Borràs. Ben connectada amb Jordi Turull i nom de consens a la formació —va ser la segona dirigent més votada en el congrés del partit l'estiu passat i ahir la va avalar la mateixa presidenta de la formació—, Erra figurava en totes les travesses. Encara més després que Marta Madrenas —que deixa l'alcaldia de Girona— hagi fet el pas d'encapçalar la llista de Junts per Girona en les eleccions espanyoles del 23 de juliol.

A diferència de la CUP, que ahir va anunciar que votarà en blanc reduint-ho tot a una qüestió "de cadires", ERC s'hi posarà bé per empènyer Erra fins a la presidència del Parlament malgrat que no n'ha obtingut encara cap acord a canvi i Junts està, de fet, a les portes de pactar amb el PSC la Diputació de Tarragona. Que votarien el nom de Junts ho va afirmar Pere Aragonès i ho va ratificar Oriol Junqueras, quan van fer una aposta per facilitar-los la segona figura institucional del país, en el camí per refer confiances entre independentistes.

El moviment dels republicans busca afavorir aliances sobiranistes als ajuntaments, però va més enllà. Intenta mantenir la pau interna davant unes bases inquietes i pretén canviar el marc de la legislatura catalana, pensant que no hi haurà marge per negociar res a Madrid si el PP desbanca Pedro Sánchez. Tot plegat té també un punt tàctic, com ho eren les crides de Junts a conformar una llista unitària just després de les municipals. L'independentisme tem una desmobilització en la cita del 23-J.

Unes eleccions que dificulten als pragmàtics de Junts desplegar l'operació per assumir un control més ampli del partit. La victòria de Xavier Trias a Barcelona —amb un ideari desacomplexadament convergent— obria la porta a ressituar la formació a partir de quotes de poder local, assolides amb un discurs lluny de la prèdica de la confrontació (Barcelona, Igualada o Figueres). Però el calendari electoral obliga a aparcar batalles internes. Ho ha comprovat Jaume Giró, que optava a liderar la llista del Congrés i ha acabat cedint en benefici de Míriam Nogueras, amb el suport explícit de Waterloo.

El debat intern a Junts queda en somort. I el paisatge que es configuri a l'Estat pot desinflar l'ambició dels pragmàtics. No és el mateix reconvertir-se en aliat circumstancial de Sánchez que haver de ser espectador d'una majoria de dretes falcada per Vox. El segon escenari aplana el camí per als decibels de la confrontació en detriment dels qui se saben moure als despatxos. De moment, Borràs deixa pas al Parlament. El seu rol queda per definir. I el pla a mitjà termini de Junts, també.

» I estem d'estrena. Molts de vosaltres -sobretot els més malalts de la política- ja esteu enganxats a l'Snooker, el nostre pòdcast de política. Ara n'arriba un altre ben diferent. Es diu l'Elefant i el condueix la nostra companya Irene Ramentol. La idea és desmuntar els nostres marcs mentals, fer-nos repensar allò que sempre hem donat per establert. El coproduïm amb la UVic i el primer episodi el primer episodi està dedicat a les identitats dissidents amb la complicitat de Bruno León i Zoe Garcia, dos dels activistes trans catalans més compromesos de la seva generació. Espero que el trobeu interessant!