06
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
12:47h
El Govern ha iniciat el tràmit necessari per definir les zones tensionades on s'haurà d'aplicar la limitació del preu del lloguer inclosa dins la nova llei d'habitatge estatal, aprovadda fa dotze dies al Congrés dels Diputats. Segons ha explicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, es tracta de delimitar aquells espais en què existeixi un risc d'oferta insuficient d'habitatge assequible. Segons la nova normativa, les administracions competents en habitatge podran declarar, d'acord amb els criteris i procediments establerts a la llei, les zones de mercat residencial "tensionat". I estableix, a més, que la declaració ha d'anar precedida d'un procediment preparatori per tenir informació sobre la situació del mercat residencial de la zona. Això és el que s'ha iniciat.
A banda d'accelerar la definició dels municipis o barris en els quals caldrà aplicar la limitació dels preus del lloguer, la Generalitat ha enviat una carta al ministeri de Transports -competent a nivell estatal en matèria d'habitatge- per tal que s'homologui l'índex de referència que es va posar en marxa a Catalunya l'any 2020. Aquest precepte el va tombar el Tribunal Constitucional (TC) quan el govern espanyol el va recórrer. La missiva del Govern està dirigida a Iñaqui Carnicero Alonso-Colmenares, secretari general d'Agenda Urbana i Habitatge de l'executiu espanyol.
Hi ha una primera gran diferència amb la regulació que va existir a Catalunya abans que el TC la tombés i el mecanisme aprovat al Congrés. La via aprovada al Parlament no feia distinció entre grans i petits propietaris. La idea era que tots els llogaters tinguessin les mateixes garanties, independentment de la situació del propietari del pis on vivien: a grans trets, hi havia un índex de preu de referència elaborat per la Generalitat que no es podia superar i, a més, tampoc no es podia fer un contracte més car que l'anterior. Ara, en canvi, hi ha dues realitats, i els llogaters hauran de saber si el pis on viuen és d'un petit o gran tenidor per saber els drets.
Així, si un gran propietari té un pis llogat a 1.000 euros en una àrea tensa d'habitatge, però l'índex de referència de la Generalitat diu que el preu hauria de ser com a màxim 900 euros, el gran tenidor haurà de rebaixar el cost de l'arrendament en el pròxim contracte. En canvi, si l'amo del pis és un petit propietari, sí que podrà fer el següent arrendament a 1.000 euros, però no podrà pujar el valor del lloguer a 1.100 euros mensuals. El que fa la regulació amb els petits propietaris és fixar que el preu màxim dels seus pisos sigui el del contracte anterior.
A banda d'accelerar la definició dels municipis o barris en els quals caldrà aplicar la limitació dels preus del lloguer, la Generalitat ha enviat una carta al ministeri de Transports -competent a nivell estatal en matèria d'habitatge- per tal que s'homologui l'índex de referència que es va posar en marxa a Catalunya l'any 2020. Aquest precepte el va tombar el Tribunal Constitucional (TC) quan el govern espanyol el va recórrer. La missiva del Govern està dirigida a Iñaqui Carnicero Alonso-Colmenares, secretari general d'Agenda Urbana i Habitatge de l'executiu espanyol.
Hi ha una primera gran diferència amb la regulació que va existir a Catalunya abans que el TC la tombés i el mecanisme aprovat al Congrés. La via aprovada al Parlament no feia distinció entre grans i petits propietaris. La idea era que tots els llogaters tinguessin les mateixes garanties, independentment de la situació del propietari del pis on vivien: a grans trets, hi havia un índex de preu de referència elaborat per la Generalitat que no es podia superar i, a més, tampoc no es podia fer un contracte més car que l'anterior. Ara, en canvi, hi ha dues realitats, i els llogaters hauran de saber si el pis on viuen és d'un petit o gran tenidor per saber els drets.
Així, si un gran propietari té un pis llogat a 1.000 euros en una àrea tensa d'habitatge, però l'índex de referència de la Generalitat diu que el preu hauria de ser com a màxim 900 euros, el gran tenidor haurà de rebaixar el cost de l'arrendament en el pròxim contracte. En canvi, si l'amo del pis és un petit propietari, sí que podrà fer el següent arrendament a 1.000 euros, però no podrà pujar el valor del lloguer a 1.100 euros mensuals. El que fa la regulació amb els petits propietaris és fixar que el preu màxim dels seus pisos sigui el del contracte anterior.