05
de juny
del
2023
Actualitzat
el
06
de juny
a les
14:12h
En el transcurs del míting final de Junts a Vic, celebrat el dijous 25 de maig al recinte firal del Sucre, s'hi van produir escenes que, en clau interna, tenien més transcendència que la que es podia palpar a simple vista. Són dues: la invitació de Jordi Turull, secretari general del partit, a fer pujar Anna Erra, alcaldessa de la ciutat -plegarà efectivament el 17 de juny, quan es constitueixi el nou consistori- i diputada, per agrair-li la tasca al capdavant de la capital d'Osona. Erra s'asseia al costat de Laura Borràs, presidenta suspesa del Parlament -ara ja sense escó, definitivament- i líder de Junts. La segona imatge és el discurs d'Antoni Castellà, màxim dirigent de Demòcrates, una formació que recull l'herència política dels independentistes d'Unió i a qui l'entorn de Borràs ha situat com a hipotètic relleu a la cambra ara que ha obtingut escó com a diputat. Aquest dimarts, l'executiva de Junts escull qui liderarà a partir d'ara el Parlament.
I tant Erra com Castellà són dos noms que en les últimes setmanes han monopolitzat les travesses, sobretot després que Marta Madrenas -alcaldessa de Girona fins dissabte vinent- s'hagi convertit la candidata de Junts a la demarcació gironina de cara a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. I també després que Aurora Madaula, escudera de Borràs a la mesa, s'autodescartés. El nom de Madaula, a banda, comptava amb un problema d'origen: no comptaria amb el suport majoritari del grup parlamentari. Fa unes setmanes, un diputat es feia aquesta pregunta sobre ella: "Superaria una votació dins del grup?". Davant d'això, l'entorn de Borràs -així ho testimonien diverses veus consultades per Nació- va començar a fer circular el nom de Castellà, sense que ell hagi maniobrat personalment per aconseguir el càrrec.
Què signifiquen els noms implicats? Erra és la favorita de l'entorn de Turull, que situa com a arguments a favor de l'encara alcaldessa el "sentit institucional" i la capacitat d'obrir una "etapa de normalitat". Dins del partit va molestar que Madaula, dijous passat, quan va comparèixer un cop s'havia formalitzat la retirada de l'escó de Borràs a instàncies de la Junta Electoral Central (JEC) amb l'aval del Tribunal Suprem, digués que el relleu el triaria la presidenta. "Es tindrà en compte la seva opinió", destacaven poc després fonts del partit. La qüestió ha sobrevolat la trobada que la setmana passada va mantenir la cúpula de Junts a Waterloo amb Carles Puigdemont, que continua participant en totes les decisions tot i no tenir cap càrrec formal.
En una entrevista divendres passat a Catalunya Ràdio, Borràs va assenyalar que Castellà seria un "magnífic" president del Parlament. Dins del grup parlamentari, això sí, hi ha una reticència: tècnicament, el també membre de la direcció del Consell per la República no és de Junts. "La presidenta d'un partit proposa el d'un altre?", es preguntava una veu amb ascendència entre els diputats actuals, que també recalcava que estan "preparats" per defensar el nom d'Erra dins l'executiva d'aquest dimarts en cas que Borràs formalitzi una alternativa. La decisió, per tant, torna a posar el termòmetre dels equilibris a Junts entre les municipals i les espanyoles.
En el primer cas, el triomf de Xavier Trias a Barcelona ha insuflat ànims de portes endins, sobretot entre el sector més pragmàtic, perquè el triomf a la capital s'ha produït amb un discurs allunyat de la retòrica de la confrontació i sense la presència de Borràs -tampoc de Turull- en campanya al marge del míting inicial. Tanmateix, de cara a les espanyoles, el pèndol s'ha inclinat -amb participació decisiva de Puigdemont- cap al discurs més dur que representa Míriam Nogueras. La retirada de Jaume Giró, exconseller d'Economia, de les primàries -auspiciada per l'expresident, però també per Turull-, està pensada per competir amb ERC a les urnes en un moment que els republicans han patit una davallada rellevant a les municipals.
De com es resolgui el relleu de Borràs, per tant, també se'n deduiran els equilibris a Junts exactament un any després que Puigdemont deixés la presidència i el seu buit fos ocupat a nivell orgànic per la presidenta i pel secretari general. Un període en el qual les turbulències han estat a l'ordre del dia, cap de tant notable com la sortida del Govern. Amb Borràs fora del Parlament, el partit passarà a ser el seu principal àmbit d'ocupació, amb tot el que això implica pel funcionament d'una maquinària teòricament repartida al 50% entre ella i Turull.
I tant Erra com Castellà són dos noms que en les últimes setmanes han monopolitzat les travesses, sobretot després que Marta Madrenas -alcaldessa de Girona fins dissabte vinent- s'hagi convertit la candidata de Junts a la demarcació gironina de cara a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. I també després que Aurora Madaula, escudera de Borràs a la mesa, s'autodescartés. El nom de Madaula, a banda, comptava amb un problema d'origen: no comptaria amb el suport majoritari del grup parlamentari. Fa unes setmanes, un diputat es feia aquesta pregunta sobre ella: "Superaria una votació dins del grup?". Davant d'això, l'entorn de Borràs -així ho testimonien diverses veus consultades per Nació- va començar a fer circular el nom de Castellà, sense que ell hagi maniobrat personalment per aconseguir el càrrec.
Què signifiquen els noms implicats? Erra és la favorita de l'entorn de Turull, que situa com a arguments a favor de l'encara alcaldessa el "sentit institucional" i la capacitat d'obrir una "etapa de normalitat". Dins del partit va molestar que Madaula, dijous passat, quan va comparèixer un cop s'havia formalitzat la retirada de l'escó de Borràs a instàncies de la Junta Electoral Central (JEC) amb l'aval del Tribunal Suprem, digués que el relleu el triaria la presidenta. "Es tindrà en compte la seva opinió", destacaven poc després fonts del partit. La qüestió ha sobrevolat la trobada que la setmana passada va mantenir la cúpula de Junts a Waterloo amb Carles Puigdemont, que continua participant en totes les decisions tot i no tenir cap càrrec formal.
En una entrevista divendres passat a Catalunya Ràdio, Borràs va assenyalar que Castellà seria un "magnífic" president del Parlament. Dins del grup parlamentari, això sí, hi ha una reticència: tècnicament, el també membre de la direcció del Consell per la República no és de Junts. "La presidenta d'un partit proposa el d'un altre?", es preguntava una veu amb ascendència entre els diputats actuals, que també recalcava que estan "preparats" per defensar el nom d'Erra dins l'executiva d'aquest dimarts en cas que Borràs formalitzi una alternativa. La decisió, per tant, torna a posar el termòmetre dels equilibris a Junts entre les municipals i les espanyoles.
Erra rep el suport de Turull en un míting de Junts a Vic. Foto: Adrià Costa Rifà
En el primer cas, el triomf de Xavier Trias a Barcelona ha insuflat ànims de portes endins, sobretot entre el sector més pragmàtic, perquè el triomf a la capital s'ha produït amb un discurs allunyat de la retòrica de la confrontació i sense la presència de Borràs -tampoc de Turull- en campanya al marge del míting inicial. Tanmateix, de cara a les espanyoles, el pèndol s'ha inclinat -amb participació decisiva de Puigdemont- cap al discurs més dur que representa Míriam Nogueras. La retirada de Jaume Giró, exconseller d'Economia, de les primàries -auspiciada per l'expresident, però també per Turull-, està pensada per competir amb ERC a les urnes en un moment que els republicans han patit una davallada rellevant a les municipals.
De com es resolgui el relleu de Borràs, per tant, també se'n deduiran els equilibris a Junts exactament un any després que Puigdemont deixés la presidència i el seu buit fos ocupat a nivell orgànic per la presidenta i pel secretari general. Un període en el qual les turbulències han estat a l'ordre del dia, cap de tant notable com la sortida del Govern. Amb Borràs fora del Parlament, el partit passarà a ser el seu principal àmbit d'ocupació, amb tot el que això implica pel funcionament d'una maquinària teòricament repartida al 50% entre ella i Turull.