04
de juny
del
2023
Actualitzat
el
06
de juny
a les
10:01h
Les eleccions municipals de diumenge passat van capgirar el lideratge independentista d'aquests comicis. Després que ERC fos clarament la força més votada als ajuntaments el 2019, amb un 23,5% dels vots, aquest cop va caure fins al tercer lloc, amb el 17,3%, just per darrere de Junts, que va créixer quatre punts, fins al 18,4%. Més enllà d'aquesta fotografia general, però, quin ha estat el partit independentista amb més suports a cada municipi i a quins barris han patit els republicans un revés més clar?
Seleccionant, clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi, hi apareix el percentatge de vots rebut
Com es pot comprovar, el mapa de primer partit independentista d'àmbit nacional no canvia substancialment entre els dos mandats. D'entre ERC, Junts i la CUP, els republicans van ser els més votats a 473 municipis el 2019 i aquest cop ho han estat en 462, mentre que la formació de Carles Puigdemont, Laura Borràs i Jordi Turull ha passat de 418 a 419 primers llocs del bloc independentista. La CUP, malgrat recular respecte el 2019 en vots, ha superat els altres dos partits en 26 municipis, cinc més que fa quatre anys.
A nivell territorial, una de les principals novetats és que Junts s'ha tornat a imposar a Barcelona, però, així i tot, ERC segueix sent clarament la principal candidatura independentista a l'entorn metropolità -amb excepcions com Sant Cugat del Vallès-. També s'hi manté (amb menys marge) a Tarragona i Lleida, mentre que la CUP s'imposa a Girona. Malgrat això, Junts segueix com l'opció independentista preferida a les comarques gironines i, a la resta del país, les preferències estan força repartides entre aquesta formació i ERC.
Podeu consultar tots els mapes, també a nivell comarcal i per nivell de suport als partits:
Ara bé, malgrat mantenir-se com a principal partit independentista a quasi la meitat dels municipis catalans, a molts d'ells ERC ho fa ara amb menys marge que fa quatre anys. La caiguda ha estat clara i a la gran majoria del país, però no ha estat uniforme. Si s'analitza en funció de la renda mediana dels barris, s'observa com els republicans cauen especialment a aquelles seccions censals més riques. Les dinàmiques locals varien molt, però, com a tònica general, la reculada ha estat entre 10 i 20 punts superior als barris més rics que a aquells que se situen per sota de la mitjana catalana en renda.
El següent gràfic ajunta en vuit grups les seccions censals dels municipis de més de 20.000 habitants, de menys a més renda mediana, i en mostra la variació de resultat que hi han tingut ERC i Junts entre les eleccions del 2019 i 2023 [més detalls metodològics aquí]. El major descens dels republicans als barris més rics és clara -si bé d'entrada ja és contundent a tots-. Sembla que es tractaria d'aquells barris on el seu principal rival independentista creixeria més, però això cal matisar-ho, ja que és una evolució esbiaixada a causa del resultat a Barcelona, ciutat on s'hi troben bona part de les seccions censals més riques del país. Si s'observa l'evolució a Catalunya sense Barcelona -es pot seleccionar al desplegable-, es constata que, en realitat, Junts es manté estable a quasi tots els nivells de renda, tot i que cau a les més baixes.
Es tenen en compte només els municipis de més de 20.000 habitants i excloent Badalona, on ERC es va presentar el 2019 en coalició
El major descens de vot a ERC a mesura que augmenta la renda és estadísticament significativa més enllà de les dinàmiques i excepcions locals particulars, mentre que, en el cas de Junts, no hi ha diferències rellevants entre els diferents nivells. Tot i això, aquesta evolució dels republicans només es constata si s'observa a nivell global, és a dir, si s'ordenen els barris en funció de la renda als municipis de més de 20.000 habitants a tot Catalunya. En canvi, municipi a municipi, la tendència no és necessàriament igual a nivell intern.
En el cas de Barcelona, sí que ocorre que ERC ha perdut un 40% dels vots als barris de menor renda i més d'un 60% a les més riques, com passa a altres ciutats, però a d'altres, com l'Hospitalet de Llobregat, la reculada no està vinculada amb el nivell de riquesa. Sigui com sigui, ERC era el 2019 més votada que Junts als barris de tots els nivells de renda i, a més, guanyava vots com més hi augmentava la riquesa. Ara això ha canviat i aquest increment dels republicans vinculats al nivell de renda ja no ha estat tan clar en les últimes eleccions i Junts l'ha superat als barris dels tres nivells de renda més alta. De nou, és rellevant treure Barcelona de l'equació i, en aquest cas, Junts només supera ERC al grup 8 de renda, on hi ha més riquesa, per bé que, altre cop també, cada realitat local pot ser diferent.
Es tenen en compte només els municipis de més de 20.000 habitants i excloent Badalona, on ERC es va presentar el 2019 en coalició
En les categories de Catalunya i de Catalunya sense Barcelona, l'ordre s'ha fet a nivell global. D'aquesta manera, per exemple, més seccions censals de Sant Cugat del Vallès apareixen en les categories de renda alta que no pas a la de renda baixa. En canvi, pel que fa a les dades per municipi, l'ordre s'ha fet internament, situant les seccions censals de renda més baixa de cada municipi en els valors baixos i les de renda més alta en els valors alts. En aquest cas, per tant, com que s'han fet grups pràcticament amb la mateixa quantitat de seccions censals a cadascun, les tendències que es mostren per a Sant Cugat del Vallès, Salt i qualsevol altre municipi tenen les mateixes proporcions de seccions censals als grups 1 i 2 que als 7 i 8. En altres paraules, una secció censal pot no computar-se al mateix nivell de renda quan es fa el càlcul a nivell global català que en el del seu municipi.
Un cop fet això, els dos gràfics de l'article mostren tant l'evolució mitjana del percentatge de vot entre 2019 i 2023 d'ERC i Junts per cada grup de renda -primer gràfic- com el percentatge mitjà de vot a cada partit per cada grup de renda -segon gràfic-. Això permet observar de forma més completa el vincle entre renda i vot. A banda de les dades per tot Catalunya i per a cadascun dels municipis de més de 20.000 habitants -excepte Badalona-, s'ha optat per oferir les dades per Catalunya sense Barcelona, ja que la capital catalana té moltes seccions censals i ha tingut una dinàmica electoral molt particular que crea un biaix clar en els resultats de Junts, com s'ha especificat a l'article. Traient les dades de Barcelona, l'evolució en el vot d'aquest partit en els dos comicis ja no es veu afectada pel nivell de renda.
Quina és la formació independentista d'àmbit català més votada a cada municipi?
Seleccionant, clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi, hi apareix el percentatge de vots rebut
Com es pot comprovar, el mapa de primer partit independentista d'àmbit nacional no canvia substancialment entre els dos mandats. D'entre ERC, Junts i la CUP, els republicans van ser els més votats a 473 municipis el 2019 i aquest cop ho han estat en 462, mentre que la formació de Carles Puigdemont, Laura Borràs i Jordi Turull ha passat de 418 a 419 primers llocs del bloc independentista. La CUP, malgrat recular respecte el 2019 en vots, ha superat els altres dos partits en 26 municipis, cinc més que fa quatre anys.
A nivell territorial, una de les principals novetats és que Junts s'ha tornat a imposar a Barcelona, però, així i tot, ERC segueix sent clarament la principal candidatura independentista a l'entorn metropolità -amb excepcions com Sant Cugat del Vallès-. També s'hi manté (amb menys marge) a Tarragona i Lleida, mentre que la CUP s'imposa a Girona. Malgrat això, Junts segueix com l'opció independentista preferida a les comarques gironines i, a la resta del país, les preferències estan força repartides entre aquesta formació i ERC.
Podeu consultar tots els mapes, també a nivell comarcal i per nivell de suport als partits:
Ara bé, malgrat mantenir-se com a principal partit independentista a quasi la meitat dels municipis catalans, a molts d'ells ERC ho fa ara amb menys marge que fa quatre anys. La caiguda ha estat clara i a la gran majoria del país, però no ha estat uniforme. Si s'analitza en funció de la renda mediana dels barris, s'observa com els republicans cauen especialment a aquelles seccions censals més riques. Les dinàmiques locals varien molt, però, com a tònica general, la reculada ha estat entre 10 i 20 punts superior als barris més rics que a aquells que se situen per sota de la mitjana catalana en renda.
El següent gràfic ajunta en vuit grups les seccions censals dels municipis de més de 20.000 habitants, de menys a més renda mediana, i en mostra la variació de resultat que hi han tingut ERC i Junts entre les eleccions del 2019 i 2023 [més detalls metodològics aquí]. El major descens dels republicans als barris més rics és clara -si bé d'entrada ja és contundent a tots-. Sembla que es tractaria d'aquells barris on el seu principal rival independentista creixeria més, però això cal matisar-ho, ja que és una evolució esbiaixada a causa del resultat a Barcelona, ciutat on s'hi troben bona part de les seccions censals més riques del país. Si s'observa l'evolució a Catalunya sense Barcelona -es pot seleccionar al desplegable-, es constata que, en realitat, Junts es manté estable a quasi tots els nivells de renda, tot i que cau a les més baixes.
Com varia el percentatge de vot d'ERC i Junts entre 2019 i 2023, en funció del nivell de renda dels barris?
Es tenen en compte només els municipis de més de 20.000 habitants i excloent Badalona, on ERC es va presentar el 2019 en coalició
El major descens de vot a ERC a mesura que augmenta la renda és estadísticament significativa més enllà de les dinàmiques i excepcions locals particulars, mentre que, en el cas de Junts, no hi ha diferències rellevants entre els diferents nivells. Tot i això, aquesta evolució dels republicans només es constata si s'observa a nivell global, és a dir, si s'ordenen els barris en funció de la renda als municipis de més de 20.000 habitants a tot Catalunya. En canvi, municipi a municipi, la tendència no és necessàriament igual a nivell intern.
En el cas de Barcelona, sí que ocorre que ERC ha perdut un 40% dels vots als barris de menor renda i més d'un 60% a les més riques, com passa a altres ciutats, però a d'altres, com l'Hospitalet de Llobregat, la reculada no està vinculada amb el nivell de riquesa. Sigui com sigui, ERC era el 2019 més votada que Junts als barris de tots els nivells de renda i, a més, guanyava vots com més hi augmentava la riquesa. Ara això ha canviat i aquest increment dels republicans vinculats al nivell de renda ja no ha estat tan clar en les últimes eleccions i Junts l'ha superat als barris dels tres nivells de renda més alta. De nou, és rellevant treure Barcelona de l'equació i, en aquest cas, Junts només supera ERC al grup 8 de renda, on hi ha més riquesa, per bé que, altre cop també, cada realitat local pot ser diferent.
Quin resultat han obtingut ERC i Junts el 2019 i el 2023, en funció del nivell de renda a cada barri?
Es tenen en compte només els municipis de més de 20.000 habitants i excloent Badalona, on ERC es va presentar el 2019 en coalició
Així s'ha fet aquesta notícia
Per fer l'anàlisi del resultat electoral en funció del nivell de renda, s'han ordenat les seccions censals de cada nivell territorial de menys a més renda mediana. S'ha optat per la mediana i no per la mitjana perquè és una magnitud menys influïda i esbiaixada per les rendes molt elevades particulars i que, per tant, reflecteix millor el nivell de riquesa d'un territori determinat. Igualment, s'han analitzat només els municipis de més de 20.000 habitants perquè tant ERC com Junts s'han presentat a tots ells, mentre que, en els més petits, podrien incloure-s'hi casos en què un dels dos no hi fos present, dificultant-ne la comparació. Igualment, no s'ha tingut en compte el cas de Badalona perquè, el 2019, ERC s'hi va presentar en coalició amb Guanyem Badalona, motiu pel qual l'evolució de vot entre unes i altres eleccions serien més complexes d'analitzar.En les categories de Catalunya i de Catalunya sense Barcelona, l'ordre s'ha fet a nivell global. D'aquesta manera, per exemple, més seccions censals de Sant Cugat del Vallès apareixen en les categories de renda alta que no pas a la de renda baixa. En canvi, pel que fa a les dades per municipi, l'ordre s'ha fet internament, situant les seccions censals de renda més baixa de cada municipi en els valors baixos i les de renda més alta en els valors alts. En aquest cas, per tant, com que s'han fet grups pràcticament amb la mateixa quantitat de seccions censals a cadascun, les tendències que es mostren per a Sant Cugat del Vallès, Salt i qualsevol altre municipi tenen les mateixes proporcions de seccions censals als grups 1 i 2 que als 7 i 8. En altres paraules, una secció censal pot no computar-se al mateix nivell de renda quan es fa el càlcul a nivell global català que en el del seu municipi.
Un cop fet això, els dos gràfics de l'article mostren tant l'evolució mitjana del percentatge de vot entre 2019 i 2023 d'ERC i Junts per cada grup de renda -primer gràfic- com el percentatge mitjà de vot a cada partit per cada grup de renda -segon gràfic-. Això permet observar de forma més completa el vincle entre renda i vot. A banda de les dades per tot Catalunya i per a cadascun dels municipis de més de 20.000 habitants -excepte Badalona-, s'ha optat per oferir les dades per Catalunya sense Barcelona, ja que la capital catalana té moltes seccions censals i ha tingut una dinàmica electoral molt particular que crea un biaix clar en els resultats de Junts, com s'ha especificat a l'article. Traient les dades de Barcelona, l'evolució en el vot d'aquest partit en els dos comicis ja no es veu afectada pel nivell de renda.