Natàlia Mas: «Nosaltres no governem amb el PSC ni volem fer-ho»

Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, l'Anoia, 1979) va ser designada consellera d'Economia l'octubre de l'any passat després de la sortida de Junts del Govern. Coneixedora directa del funcionament del departament -hi va treballar amb Oriol Junqueras i Pere Aragonès-, no ha fet grans canvis en la decoració del despatx, que continua amb el mapa comarcal de l'octubre del 1936, present també en l'etapa del seu antecessor, Jaume Giró. La consellera, al llarg d'aquests mesos, ha tingut temps d'aprovar uns pressupostos amb el PSC, de viure una campanya de les eleccions municipals i d'haver-se de preparar per un nou imprevist, aquesta vegada en forma de comicis estatals d'urgència per la davallada del PSOE. La setmana, de fet, ha estat marcada pel temor a Palau a un executiu estatal conformat pel PP i Vox.

En aquesta entrevista a Nació, Mas repassa els últims esdeveniments polítics, analitza la trajectòria de l'economia catalana, desgrana com cal afrontar el debat del model de finançament i és especialment insistent a l'hora de denunciar els incompliments del PSOE en matèria d'inversions, que se sumen al dèficit fiscal crònic d'entre 18.000 i 20.000 milions d'euros anuals que constreny l'economia del país. També avança que ja treballa en els pressupostos de l'any vinent i clarifica que, de governar amb el PSC, ERC no en vol sentir ni a parlar.

- Venim d'unes eleccions municipals i ens encaminem cap a uns comicis estatals el proper 23 de juliol. Tota aquesta cadena d'esdeveniments pot comportar inestabilitat en l'economia?

- És el marc que ens trobem. Segurament, l'economia sempre prefereix estabilitat, però en tot cas hem de trobar aquelles eines i elements per part nostra que ens la puguin aportar.

- El Govern, malgrat el resultat que surti a Espanya i malgrat el terrabastall que hi pugui haver a Madrid, es planteja que la ciutadania noti el menys possible en el dia a dia.

- Un element molt important de qualsevol Govern, i així ho hem vist amb els pressupostos, és que en un món de tanta incertesa, que avança a un ritme vertiginós i que tots vivim amb un cert grau d'incertesa, dugui a terme actuacions i mesures per aportar certesa. Ens hi juguem molt, en les properes dècades. De fet, en la propera dècada ens hi juguem el futur del planeta, per començar. Cal reforçar els serveis públics, preparar el país pels canvis demogràfics i també pels reptes geopolítics. Són moments de canvi de paradigma en els quals caldrà fer girs copernicans en moltes mesures i tenir estabilitat en l'acció de Govern.

"Hem passat d'un model de pèrdua progressiva de competitivitat internacional a un model que a partir del 2014 comença a créixer sistemàticament per sobre de la zona euro"

- En les jornades anuals del Cercle d'Economia va reclamar no atiar els discursos apocalíptics sobre el funcionament de l'economia catalana. Qui els verbalitza i per què? A qui li pot interessar fer un discurs d'aquest tipus?

- Com deia al Cercle, hi ha altaveus que sentim sovint basats en un discurs derrotista. El que hem anat explicant és que tenim molts reptes i marge de millora, com tot el nostre entorn. El que és indubtablement cert és que l'economia catalana avança en la bona direcció i amb bases molt més sòlides que amb l'anterior model. Hem passat d'un model de pèrdua progressiva de competitivitat internacional a un model que a partir del 2014 comença a créixer sistemàticament per sobre de la zona euro, que guanya en indústria i en tecnologia, i s'obre al món. Un tret diferencial de Catalunya és que som una terra de pas de moltíssima gent, i això ens reforça social i econòmicament. Ens diferencia en dinamisme demogràfic.
 
- Vostè defensa que la situació de l'economia catalana és bona, però la gent continua patint els efectes de la inflació en el dia a dia. Hi ha hagut la pandèmia, hi ha hagut la guerra d'Ucraïna, i el que pintava malament ara sembla que s'hagi aconseguit conjurar el risc de recessió. Ara bé: la ciutadania ho notarà en algun moment?

- Venim d'uns anys de confluència de crisis. Hi ha qui fa servir la paraula policrisi o permacrisi. Vam superar la Covid, vam encarar els anys següents amb una recuperació important, va aparèixer una guerra a Ucraïna que va trasbalsar el mercat energètic, i es van donar colls d'ampolla posteriors a la pandèmia que van fer pujar els preus i elevar la inflació. Tot semblava que portaria l'economia europea i la catalana a un context de recessió tècnica aquest darrer hivern, i hem resistit millor del que eren les expectatives. Aquest primer trimestre hi ha hagut un reforç important de l'economia. Els preus energètics estan continguts, i la inflació comença a moderar-se. Si no hi ha nous xocs, esperem que tot això pugui derivar en una normalització de la política monetària.

Ara el que afronten les famílies i les empreses és l'increment del cost de la vida per la pujada dels costos financers pels tipus d'interès. Sembla que encara poden haver-hi més mesos d'increment de tipus, amb un punt d'inflexió a l'estiu, i a partir de l'any 2024 començaria una trajectòria de descens. Això alleugeriria la pressió en el cost de la vida. Els indicadors demostren que les bases de l'economia es van fent més resilients. Això és bo.

- Les mesures adoptades per l'Estat són les correctes? Si la Generalitat tingués més marge competencial, quines decisions es podrien haver adoptat?

- Hem d'acompanyar la ciutadania en aquests moments d'increment de cost de la vida. Per tant, el dèficit fiscal que pateix la Generalitat, que se situa entre 18.000 i 20.000 milions d'euros anuals d'un pressupost de 45.000 milions, indica la disponibilitat de recursos que hi hauria per ajudar la ciutadania i per millorar la competitivitat. Els darrers comptes activen una mesura important per acompanyar les famílies més vulnerables a fer front a la inflació amb la pujada del 8% de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, que estava congelat des de feia molt temps. No hi ha país o economia que pugui neutralitzar un increment d'inflació com el que hi ha hagut, però s'ha dut a terme l'increment de l'IRSC, s'han fet ajudes al transport i s'han accelerat inversions en el cicle d'aigua per no pressionar més el preu dels aliments.

- Després hi tornarem. Fent una mirada a les municipals de diumenge i el que pot passar a partir de les espanyoles, la setmana ha estat marcada pel fet que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi pràcticament donat la batalla per perduda donant per fet que governaran el PP i Vox a l'Estat. Per què s'ha plantejat en aquests termes?

- És perquè cal estar preparat pels pitjors escenaris. És una evidència, a nivell global i a nivell europeu, que hi ha una basculació cap a opcions polítiques més escorades a la dreta i a l'extrema dreta. En aquest món que canvia a un ritme tan vertiginós, d'incertesa i de por envers el futur, sembla que són aquests grups polítics, que es basen en la denúncia i la queixa sense que acompanyin propostes polítiques, els que estan creixent. Hi ha una altra preocupació: les propostes que es fan en aquests àmbits, com un neoliberalisme econòmic que pot derivar en debilitar serveis públics, restriccions de llibertats individuals o negacionisme climàtic.

"Estic molt orgullosa de formar part d'un grup polític que ha fet una lectura realista i honesta del que va succeir el 2017, i que ha enfocat el futur a través de dues eines que són indispensables per portar el país a la independència: democràcia i legitimitat"

- Davant d'aquest escenari, el president planteja un "front democràtic" del sobiranisme per encarar les eleccions del 23-J i més enllà. Després de dos anys de legislatura de gestió i mà estesa a Madrid, ara toca tornar a activar la via independentista? Aragonès, en el debat d'investidura, es va comprometre a culminar-la.

- Estic molt orgullosa de formar part d'un grup polític que ha fet una lectura alhora realista i honesta del que va succeir el 2017, i que ha enfocat el futur a través de dues eines que són indispensables per portar el país a la independència: democràcia i legitimitat. Cal fer un referèndum que parteixi d'una base de legitimitat interna i externa. Això gira a l'entorn de l'acord de claredat. Segur que ens hem d'explicar millor, tant l'acció de Govern com l'objectiu polític. Però no veig altra forma que fer aquesta lectura, que espero que sigui compartida. Ens ha faltat durant anys. I cal una proposta conjunta per anar endavant per generar legitimitat interna i externa, i una via democràtica per portar aquest país on volem portar-lo.
 
- Però aquest acord de claredat no compta amb el suport majoritari de l'independentisme. El gir del president implica, en certa manera, acceptar que ha fracassat la via dialogada i que cal fer un canvi d'estratègia?

- Calia intentar aquest diàleg. És el que demanava Europa i és el que qualsevol nació, en el moment en què vivim, ha d'intentar. És cert que els fruits que tenim sobre la taula no són els que esperaríem. Ni en l'àmbit de la negociació política, ni en l'àmbit dels incompliments econòmics que ha mantingut el PSOE envers Catalunya respecte del PP. Hi ha elements econòmics que hem pogut negociar com ara recursos per als Mossos, de la disposició addicional tercera. Els incompliments són ingents i segueixen. Des que governa el PSOE a Madrid, el PSOE ha invertit a Madrid un 70% més que a Catalunya en infraestructures. Des del 2015 fins al 2022, l'execució d'inversions a Madrid és del 122%. Per tant, malgrat que negocies uns pressupostos amb una inversió que està per sobre de la que venien realitzant, l'incompliment del PSOE hi és. És un incompliment econòmic, i un incompliment polític.

- En aquesta legislatura, ERC ha investit Pedro Sánchez i ha aprovat tres pressupostos. Es podria haver fet diferent perquè aquest incompliment crònic fos matisat? S'han activat les palanques necessàries per revertir el dèficit inversor?

- No som responsables de les decisions del PSOE, sinó de les seves rectificacions. N'hem activat en molts àmbits. En l'àmbit de la repressió política s'han fet passos que es consideraven impossibles. I això s'ha fet perquè, sense aquestes rectificacions, era impossible abordar cap negociació política. Hem negociat que l'aprovació dels pressupostos dependria d'una liquidació de greuges. Alguns s'han produït, però es mantenen greuges a futur. Des de l'any del primer model de finançament econòmic, portem 36 anys que Catalunya pateix un dèficit fiscal estructural i dèficit d'inversions, i això ho ha patit des de qualsevol força política. És decebedor que la ministra Montero hagi acabat fent el mateix que el ministre Montoro.

- Vostè diu, i segurament ho comparteixi part de l'electorat que el 2021 va compartir-ho perquè Aragonès va ser el candidat independentista més votat, que ERC ha fet una anàlisi "realista" de la tardor del 2017. Això els ha passat factura perquè no hi ha hagut prou fruits del diàleg en comparació a les expectatives generades al Congrés?

-  Hem d'identificar bé les responsabilitats. El PSOE i el PSC són culpables de la situació de Rodalies, fa temps que reclamem el traspàs de competències. Nosaltres estem mirant que, amb la força política que tenim, hi hagi correccions. Els xocs, els incompliments, els greuges i els retrets entre independentistes -que existeixen i no porten enlloc- ens desorienten a tots.

"Des que governa el PSOE a Madrid, el PSOE ha invertit a Madrid un 70% més que a Catalunya en infraestructures"

- Hi ha una pregunta obligada per actualitat: després de la retirada de l'escó de Laura Borràs, la nova presidència del Parlament hauria de ser sí o sí de Junts? A canvi de què? ERC hauria de formar part del nou govern municipal de Xavier Trias?

- Només diré que li pertoca a Junts fer la proposta de qui ha de ser el nou president o presidenta de la cambra. S'ha actuat amb totes les garanties i, de fet, amb un grau de garanties superior a com va actuar Borràs en el cas de Pau Juvillà. El Parlament ha exhaurit totes les vies legals fins al moment que la Junta Electoral Central, amb l'aval del Tribunal Suprem, ha dictaminat.

- I ERC ha d'entrar al govern municipal de Xavier Trias a canvi del que passi al Parlament?

- Ara li pertoca a Junts fer la proposta, i ERC la validarà. Sense més.
 
- Aquest dijous, Foment del Treball va quantificar en 40.000 milions d'euros el dèficit inversor a Catalunya. És una xifra correcta o més alta?

- És evident que tenim aquest dèficit d'inversions. Les darreres xifres de l'any 2021 -les del 2022 no les tenim- situaven la inversió de l'Estat a Catalunya en poc més d'un 30%. Aquí sí que ho vull posar en comparativa amb l'execució de la Generalitat: hem tancat el 2022 amb un 85% d'execució, res a veure amb la inexecució de l'Estat. Al darrere hi ha una decisió deliberada de perjudicar l'economia catalana. Les xifres ens evidencien que tenim un Estat que ens va a la contra. Senyors del PSOE, demostrin que amb el tracte econòmic amb Catalunya sou diferents dels governs que us han precedit. No se'ns està demostrant. Semblava que era així per les negociacions i els compromisos, però els incompliments són visibles.

- Però si la legislatura que ve governen el PP i Vox, tampoc hi haurà palanques per revertir aquest dèficit inversor. Es pot agreujar.

- Per això Catalunya s'ha de preparar pel pitjor escenari possible i generar una palanca que tingui la major força possible.

- Es pot produir la paradoxa que no tinguin alternativa a investir de nou Sánchez, que és qui porta anys incomplint els compromisos.

- Catalunya requereix una base de consens per reclamar Rodalies, el Corredor Mediterrani i l'execució d'inversions. Així hem de seguir. Si cal judicialitzar alguns dels incompliments, caldrà fer-ho. Catalunya, tot i haver reclamat aquests greuges, perquè som aquí per defensar fins a l'últim cèntim dels catalans, ha de mirar més a Europa i al món, i menys a Madrid.

- El PSC, després d'aprovar els pressupostos, els retreu que no s'estigui activant la Ronda Nord inclosa en els comptes. Quan es farà?

- S'activarà quan reconeguin que l'acord pressupostari al qual vam arribar diu una cosa concreta. No es pot activar la Ronda Nord si les peticions que fa ara el PSC surten dels termes de l'acord pressupostari. S'executarà, la Generalitat compleix, qui incompleix són els altres, però ens hem d'atendre als termes de l'acord.

"La Ronda Nord s'activarà quan el PSC reeconegui que l'acord pressupostari al qual vam arribar diu una cosa concreta; no es pot activar si les peticions dels socialistes surten dels termes de l'acord"

- Una de les preguntes recurrents que sempre es fan als responsables econòmics de la Generalitat des del 2017 és què passa amb les empreses que van marxar de Catalunya en els dies més àlgids del procés. Ha parlat amb els responsables d'aquestes empreses? Hi ha alguna possibilitat per incentivar-ne el retorn?

- Aquesta narrativa de la fuga d'empreses no s'ajusta a la realitat. El 2017 va haver-hi canvis de domicili social, però la gran majoria no van anar acompanyats ni de trasllat de personal ni de trasllat de l'activitat econòmica. Hi ha xifres que es coneixen poc i que potser són paradoxals: del 2017 al 2022, qualsevol territori va patir moviments d'entrada i sortida d'empreses. Però si agafem les xifres del registre mercantil durant aquests anys, des de Madrid hi ha hagut sortides cap a altres comunitats autònomes que han superat en 200 empreses les sortides de companyies de Catalunya a altres comunitats. També des del 2014 fins ara, la creació neta d'empreses cada any ha estat més elevat a Catalunya que a Madrid. La narrativa d'aquest govern és democràcia, autodeterminació, legitimitat, i defensa d'un projecte polític que sona bé per moltíssims inversors. Ens estem situant en un pol inversor molt important d'Europa i, per tant, no hi ha cap motiu perquè empreses que hagin canviat la seva domiciliació puguin tornar.

"No incentivarem el retorn de les empreses que van marxar el 2017. Podria generar un perjudici a les empreses que mai es van moure d'aquí"

- Vol dir que si no tornen, és per què no volen?

- Tindran les seves legítimes raons. El que no farem és incentivar un retorn que generi un perjudici a les empreses que mai es van moure d'aquí. El Govern genera les condicions perquè les empreses puguin realitzar aquí la seva activitat de la millor forma possible, i per tant benvingut sigui tothom a Catalunya per generar activitat de valor.

- Des del 2014 tenim el model de finançament caducat. Creu que ha arribat el moment d'obrir el meló i que Catalunya lideri el debat? Com s'ha d'afrontar aquest debat amb bona part dels aliats tradicionals -País Valencià, Illes Balears- en mans una altra vegada del PP? Té alguna expectativa d'aconseguir un model singular o, si més no, que es compleixi l'Estatut, que parla d'un consorci tributari entre l'Agència catalana i l'estatal?

- Mai en tota la història del funcionament del model de finançament havien passat tants anys sense una modificació del model, que perjudica la franja mediterrània. S'ha de renovar en la seva totalitat, de forma estructural, no amb petits retocs aquí i allà i sense abocar a les comunitats a una suma zero per les engrunes. Hi ha d'haver un replantejament i una anàlisi seriosa i rigorosa del repartiment de recursos per nivell d'administració. En els darrers anys hem observat que els ingressos que ha acaparat l'estat han crescut molt més que els ingressos per a les comunitats autònomes i municipis. Des del 2014, els ingressos per l'administració central han crescut més del doble. Això és incoherent amb dinàmiques europees i amb les pressions que tenim les comunitats autònomes en àmbits de l'estat del benestar. Som les comunitats autònomes i els municipis els que aguantem els principals pilars de l'estat de benestar i el repartiment de recursos no es pot desequilibrar d'aquesta manera. Qui entomi el projecte ja caduc de renovació d'un model de finançament haurà de fer un canvi sistèmic en el model. I aquí, de nou, les responsabilitats s'han d'apuntar al PSOE i PSC, perquè en 10 anys no han fet res.

- Es plantegen recuperar aquelles atribucions que el 2017 va aprovar el Govern per reforçar l'Agència Tributària i que el 155 va tombar? Ens referim, per exemple, a la capacitat de fer de tramitadora d'impostos dels ens locals i universitats, tal com un informe de la Comissió Jurídica Assessora ha certificat que la Generalitat té competències per impulsar.

- S'ha demostrat que no era inconstitucional. Per tant, tornem a posar això en vigor. L'Agència Tributària de Catalunya l'hem seguit reforçant, independentment de la situació política, en el seu desplegament territorial, en les eines digitals, i en l'aproximació que ha de fer amb la ciutadania. Al final d'aquest any disposarem d'una app perquè qualsevol ciutadà pugui gestionar millor les seves responsabilitats fiscals. Hem guanyat en digitalització i en la lluita contra el frau fiscal. De fet, en el darrer període hem aixecat 1.055 milions d'euros de frau fiscal de detecció que reverteixen en el reforç dels serveis públics per al bé de tothom. 

- Li han respost la carta que va enviar a la ministra d'Hisenda reclamant les dades per calcular les balances fiscals?

-No, encara no tenim resposta. 

"Qui entomi el projecte ja caduc de renovació d'un model de finançament haurà de fer un canvi sistèmic en el model. I aquí, de nou, les responsabilitats s'han d'apuntar al PSOE i PSC"

- L'independentisme, durant el 2017 sobretot i en la legislatura del referèndum, es va focalitzar molt en autodeterminació, la legitimitat democràtica i el xoc amb l'Estat. En els anys anteriors, segurament per fer pedagogia i ampliar la base, es parlava molt del dèficit d'inversions i fiscal. Aquesta denúncia es va deixar enrere massa d'hora? S'hauria d'haver insistit més durant el procés?

- Podem fer moltes lectures d'aquells anys àlgids del procés. És evident que Catalunya va exercir un procés d'autodeterminació incomparable en l'àmbit europeu, va posar el país al mapa global de nacions que reclamen ser escoltades i reclamen poder caminar cap a l'autodeterminació, però també hem de fer un resultat realista i estratègic d'aquells anys per poder guanyar. Mai es guanya si no parteixes d'un diagnòstic rigorós i compartit. La participació censal de l'1-O va ser del 48%. Per tant, ens hem de qüestionar si amb aquesta participació aconseguim la suficient legitimitat interna i externa per aconseguir la independència. ERC té un compromís granític amb la independència d'aquest país, amb el benestar de la seva gent i vol guanyar. I per poder guanyar hem de ser conscients de moltes d'aquestes dades. 
 
- Ho preguntàvem per si creu que ERC, que promou el discurs d'eixamplar base, podria tornar al discurs del greuge i dèficit fiscal amb l'objectiu d'aconseguir fruits per generar una onada de qüestionament de relació actual amb l'Estat.

- Sí, jo gairebé en cada intervenció hi faig referència. Com a responsable que soc de les finances públiques, cada dia i minut haig d'estar reclamant a l'Estat, i així ho fem. Potser no posem tot el focus públic que requereix, però la insistència, la denúncia i la crítica constant hi és. No reclamem res més que allò que és just. Catalunya és un territori profundament solidari i acollidor i així crec que ho entenem tots, però és una solidaritat mal entesa el fet de mantenir un greuge de recursos per càpita i habitant que se situen sistemàticament molt per sota dels recursos per càpita que reben habitants d'altres territoris. I això afecta a tothom, a qualsevol ciutadà, sigui quina sigui la seva ideologia, i a qualsevol empresa pensi el que pensi. De fet, estem posant llum a moltes d'aquestes xifres com el dèficit vertical entre administracions.

"La participació censal de l'1-O va ser del 48%. Per tant, ens hem de qüestionar si amb aquesta participació aconseguim la suficient legitimitat interna i externa per aconseguir la independència"

No és tot. Amb el restabliment de les regles fiscals, a partir de l'any vinent la Comissió Europea demana que es tornin a ajustar els pressupostos després dels anys de fer front a la Covid. L'estat respon que ho ajustarà, però que ho faran les comunitats i els municipis amb un 0-2% de superàvit. És a dir, que als municipis els està dient que el sanejament financer que han fet amb els recursos dels seus veïns es quedaran en un calaix per compensar tot allò que no vol ajustar l'Estat. És una lluita en la qual estem ben posats, cap altra comunitat ni grup polític ha alçat la veu i estem intentant generar un front comú de rebuig contra això. És una lluita diària, però ara estàvem acostumats que l'estat acaparés el 70% del dèficit i ara ha saltat a voler-ne acaparar el 100%, i això és inacceptable i hem de fer una gran empenta de país. 

- Quan es deslligarà la Generalitat del fons de liquiditat de l'Estat i tornarà a buscar deute als mercats privats?

- Per poder fer això la Generalitat necessita una autorització de l'Estat, que posa com a punt de referència el tancament de dèficit de l'any 2019, en el qual el conjunt de comunitats vam incomplir i, per tant, no està clar. Hem fet la petició perquè les finances catalanes s'han sanejat molt els darrers anys, i hem fet la petició també per poder retornar als mercats, però no depèn de nosaltres. Hi ha una altra qüestió: la situació ara als mercats ara és convulsa i, per tant, no és el millor moment, però en tot cas segueix sent un projecte estratègic per nosaltres, que estem preparant i recuperant el diàleg amb els mercats, explicant les potencialitats de l'economia catalana i el procés de sanejament de dèficit que hem fet els darrers anys.

- Quan esdevindrà l'Institut Català de Finances (ICF) una veritable banca pública? Després de la negativa del Banc d'Espanya a atorgar la fitxa bancària fa un any, quines accions s'han fet i quin horitzó hi ha?

-En l'anterior legislatura, l'equip d'Economia vam preparar el projecte d'ICF Banc, vam entrar la llicència al Banc d'Espanya, i aquest va fer observacions i va qüestionar el projecte. Després, en la primera part de la legislatura [amb el conseller Jaume Giró, de Junts], no es va donar continuïtat al projecte. Ara tenim un equip que hi torna a treballar. Ja he parlat amb el governador i la subgovernadora del Banc d'Espanya sobre això. Nosaltres defensarem que Catalunya pugui tenir una banca pública, i ho defensarem amb dades i evidències clares a nivell europeu. Bancs així existeixen arreu d'Europa i tenen el seu nínxol de mercat i la seva aportació al benestar de la ciutadania. Sí que és cert també que des del 2014, amb la creació de la Unió Bancària Europea, no s'ha donat llum verda a cap nova llicència bancària ni projecte de banca pública. Els que hi ha són d'abans que existís aquesta unió que fa que l'autorització final ens la doni el Banc Central Europeu, amb prèvia autorització de l'autoritat nacional.

- Segons l'enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques del CEO, difosa el febrer, la majoria de catalans són partidaris de rebaixar l'impost de successions, incloent quasi un 60% dels votants d'ERC. Què els respon? Es plantegen reformes a aquest impost?

- M'agradaria posar-hi llum. L'impost de successions és un dels més antics que hi ha, i és present en el 80% dels països de l'OCDE. És una figura tributària que respon al fet que gairebé un 60% de les desigualtats en renda deriven del patrimoni heretat. És un principi d'equitat, i busca contenir dinàmiques de desigualtat que són creixents. Sorprendria saber que el 85% de les liquidacions de l'impost de successions són inferiors a mil euros. Per tant, hi ha bonificacions per l'habitatge habitual, per l'activitat productiva... En processos així també intervenen l'impost municipal de plusvàlua, el cost de notaries, i a vegades es confon com tot un agregat. S'ha de diferenciar. Hi ha un impost de successions amb bonificacions molt importants per grau de parentiu i per tipologia que es transfereix, però les dades demostren que una immensa majoria d'aquelles persones que han de liquidar l'impost consisteix en liquidacions molt baixes.

"No és moment d'augmentar la pressió fiscal a la ciutadania en cap cas, i en tot cas estudiem alguns ajustos en l'àmbit de la fiscalitat d'empreses"

- Per tant, no es plantegen cap reforma d'aquest impost?

- Ara és moment d'estabilitat en la disponibilitat de recursos públics, perquè afrontem veritablement una dècada en la que caldrà fer un gir copernicà en moltes coses. No és moment d'augmentar la pressió fiscal a la ciutadania en cap cas, i en tot cas estudiem alguns ajustos en l'àmbit de la fiscalitat d'empreses per mirar d'incentivar o de reconèixer que la reinversió de beneficis empresarials crea riquesa. Veurem fins a quin punt les anàlisis es tradueixen en cap modificació, però hem de protegir la nostra base fiscal per poder fer tot el que volem fer.
 
- Està treballant ja en els pressupostos de l'any vinent? Incrementaran la despesa?

- Estem començant. Però aquí sí que un element d'incertesa és la convocatòria d'unes eleccions estatals, just en un moment en què hi ha la comunicació de la bestreta i per tant dels ingressos de què disposarem l'any següent i que ens permeten començar a construir la base dels comptes. Avançarem en tot el procés, si cal fent estimacions que calgui ajustar més endavant. 

- El pacte dels pressupostos del 2023 amb el PSC incloïa la creació d'una comissió de seguiment entre el Govern i representants socialistes que s'havia de reunir mínim trimestralment. S'han complert?

-Sí, s'està fent, no només amb el PSC, també amb comuns i agents econòmics i socials que van donar suport als pressupostos. Tenim una eina digital que permet visualitzar als agents amb que vam aprovar els pressupostos i mostrar quin grau d'execució dels comptes s'està realitzant. D'aquí a pocs dies també hi haurà una reunió del Consell del Diàleg Social en la qual parlarem de l'estat d'execució i del grau de compliment dels compromisos.

"Sí, sempre ho hem fet així [sobre si Junts serà el primer partit al qual s'adreçarà el Govern per aprovar els pressupostos del 2024"

- Va suficientment bé aquesta sintonia com perquè els propers pressupostos també s'aprovin amb el PSC i els comuns? 

- La nostra prioritat va ser poder aprovar uns pressupostos amb Junts. També s'ha de diferenciar molt bé el que significa aprovar pressupostos i el que significa governar. Nosaltres no governem amb el PSC ni volem fer-ho en cap cas, nosaltres volem guanyar el PSC a Catalunya. Ara bé, ens trobàvem en un context en el que podíem fer un salt important en la capacitat de despesa i inversió, vam intentar tan intensament com vam poder arribar un acord amb Junts, no ho van considerar adient en el moment en que estaven, i vam acabar arribant a un acord amb comuns, agents econòmics i socials, i amb el PSC. Tot està obert, però també és cert que amb el grau d'incompliment que s'està evidenciant... O hi ha una correcció en els incompliments acompanyat de voluntat política, o es farà cada vegada més difícil.

- Junts serà el primer partit al qual aniran a buscar quan comenci la negociació dels pressupostos?

- Sí, sempre ho hem fet així.