03
de juny
del
2023
Actualitzat
el
06
de juny
a les
10:00h
Sílvia Orriols és un dels noms propis del 28-M. Liderant Aliança Catalana, un partit d'extrema dreta independentista, va aconseguir la victòria a Ripoll superant el 30% dels vots. Però qui és la guanyadora de les municipals al bressol de Catalunya? Quina trajectòria política ha tingut? Com ha obtingut l'èxit electoral centrant-se en la immigració?
Mare de família nombrosa —quatre noies i un nen— i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic, explica en la biografia facilitada a l'Ajuntament de Ripoll que ha treballat de cambrera, botiguera i peó industrial. Des del 2006 és administrativa "mileurista" en una empresa privada. També ha format part de la Colla Gegantera de Ripoll i, com la majoria d'integrants de la llista d'Aliança Catalana, participa amb normalitat en la vida social i cultural del municipi.
Una situació que contrasta amb altres llistes d'extrema dreta que han tingut un resultat molt inferior en altres eleccions municipals. Plataforma per Catalunya —en el moment més àlgid de Josep Anglada— va aconseguir un regidor el 2011 i el va perdre el 2015. També Som Catalans, una escissió independentista de PxC, va fracassar fa quatre anys amb una cap de llista provinent d'Osona.
Alguns d'aquells àudios, així com algunes intervencions als plenaris, es van viralitzar per Whatsapp, la xarxa social que més ha facilitat la difusió dels seus postulats. Darrerament, ho ha fet amb els vídeos convenientment clipejats d'una entrevista que li van fer a 8tv. La cadena privada, per cert, la torna a entrevistar aquest cap de setmana.
A les municipals del 2019 es va presentar com a cap de llista del Front Nacional de Catalunya. Es tracta d'un partit antifranquista històric, però que s'havia dissolt el 1990 dins d'ERC. Nou anys després el van refundar personatges vinculats a l'extrema dreta com Jordi Casacuberta, que ara n'és el secretari general, i Xavier Andreu —aquest darrer, propietari de la botiga Militaria havia estat militant de l'organització neonazi Cercle Espanyol d'Amics d'Europa als anys 80—, però no van reactivar el partit fins al 2013. Casacuberta i Andreu, per cert, havien estat expulsats d'Estat Català el 1999 per liderar un corrent ultradretà i, en paral·lel a refundar el FNC, també havien impulsat la xenòfoba Unitat Nacional Catalana (UNC).
La resposta de la resta de partits fa quatre anys a l'entrada d'Orriols al ple de Ripoll va ser signar un acord contra la xenofòbia on es comprometien ni a pactar-hi ni a participar en cap debat electoral amb ella. Un cordó sanitari que Orriols no es va cansar de denunciar i que, amb xifres a la mà, no ha funcionat.
Aleshores, es va convertir en l'única regidora electa per al FNC. I va durar poc: el març de 2020 abandonava el partit, del qual no s'havia arribat a fer militant. Si més no oficialment, ho feia denunciant "la por i els complexos de l’actual directiva del partit a l’hora d’afrontar la greu crisi nacional i el problema de la immigració". Mig any després, fundava Aliança Catalana, un partit amb missatges que traspassen constantment la línia de la xenofòbia: "No se'n diu immigració, se'n diu invasió", repeteix. De fet, no va dubtar a celebrar la victòria de la postfeixista Giorgia Meloni a Itàlia —això sí, amb una foto (antiga) de l'ultradretà Matteo Salvini amb una estelada.
En aquest sentit, qualsevol veí de Ripoll que rebés la propaganda electoral d'Aliança Catalana el 28-M no podria distingir si es tracta d'un partit independentista, autonomista o espanyolista. En el decàleg de mesures que proposava n'hi havia cinc dedicades a la immigració i/o a l'islamisme radical, tres sobre seguretat i dues genèriques sobre economia.
En aquesta ocasió ella i la seva llista ja estaven normalitzades en els mitjans comarcals, en la tramesa de propaganda electoral i la campanya al carrer, amb pancartes i banderoles. La presència va ser igual o superior als partits convencionals.
Centrar la campanya en la immigració —bàsicament en la d'origen marroquina i de religió musulmana— ha permès ampliar la base electoral d'Aliança Catalana a Ripoll, municipi encara colpit pels atemptats gihadistes del 17-A. En aquest sentit, no només ha estat votada per persones independentistes —el transvasament de vot amb Junts és molt evident—, sinó també del PSC —va ser la formació d'esquerres més afectada—, com directament per votants espanyolistes, que en unes eleccions nacionals o estatals es podrien decantar per PP o Vox.
A partir d'aquí, la història és coneguda. Sis regidors el diumenge passat, més del 30% dels vots i victòria a totes les meses de Ripoll. Amb Junts autodescartant-se i ERC encara dubtant, la possibilitat que el pròxim 17 de juny esdevingui alcaldessa a partir d'atiar la islamofòbia és més possible que mai.
I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.
Militant d'Estat Català
Sílvia Orriols, nascuda a l'Hospital de Vic com la majoria dels fills de Ripoll dels vuitanta, és una ripollesa de tota la vida. Va militar a Estat Català i va ocupar el número 7 de la llista de les europees del 2004, obtenint només 2.594 vots a tot el país. També va formar part del col·lectiu L'Intransigent de Catalunya (que prenia el nom d'una publicació dels anys 20), des del qual s'editava un fanzín polític de circulació limitada i d'una orientació nacionalista essencialista.Mare de família nombrosa —quatre noies i un nen— i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic, explica en la biografia facilitada a l'Ajuntament de Ripoll que ha treballat de cambrera, botiguera i peó industrial. Des del 2006 és administrativa "mileurista" en una empresa privada. També ha format part de la Colla Gegantera de Ripoll i, com la majoria d'integrants de la llista d'Aliança Catalana, participa amb normalitat en la vida social i cultural del municipi.
Una situació que contrasta amb altres llistes d'extrema dreta que han tingut un resultat molt inferior en altres eleccions municipals. Plataforma per Catalunya —en el moment més àlgid de Josep Anglada— va aconseguir un regidor el 2011 i el va perdre el 2015. També Som Catalans, una escissió independentista de PxC, va fracassar fa quatre anys amb una cap de llista provinent d'Osona.
Del fracàs del procés a l'auge d'Aliança Catalana
Després d'anys sense marcar públicament perfil polític, Orriols va començar a prendre protagonisme en les concentracions independentistes posteriors a l'1 d'octubre i a la denúncia de la repressió de l'Estat. En les parts finals dels actes prenia la paraula i oferia contundents discursos amb la bona retòrica que la caracteritza. Un fet que, en alguna ocasió, va comportar enfrontaments amb persones vinculades a l'esquerra independentista o a altres col·lectius, com ara la direcció actual d'Estat Català, ara propera a Junts, que l'acusaven de fer discursos que fregaven la xenofòbia, en aquest cas però centrat en el conflicte nacional.Alguns d'aquells àudios, així com algunes intervencions als plenaris, es van viralitzar per Whatsapp, la xarxa social que més ha facilitat la difusió dels seus postulats. Darrerament, ho ha fet amb els vídeos convenientment clipejats d'una entrevista que li van fer a 8tv. La cadena privada, per cert, la torna a entrevistar aquest cap de setmana.
A les municipals del 2019 es va presentar com a cap de llista del Front Nacional de Catalunya. Es tracta d'un partit antifranquista històric, però que s'havia dissolt el 1990 dins d'ERC. Nou anys després el van refundar personatges vinculats a l'extrema dreta com Jordi Casacuberta, que ara n'és el secretari general, i Xavier Andreu —aquest darrer, propietari de la botiga Militaria havia estat militant de l'organització neonazi Cercle Espanyol d'Amics d'Europa als anys 80—, però no van reactivar el partit fins al 2013. Casacuberta i Andreu, per cert, havien estat expulsats d'Estat Català el 1999 per liderar un corrent ultradretà i, en paral·lel a refundar el FNC, també havien impulsat la xenòfoba Unitat Nacional Catalana (UNC).
La resposta de la resta de partits fa quatre anys a l'entrada d'Orriols al ple de Ripoll va ser signar un acord contra la xenofòbia on es comprometien ni a pactar-hi ni a participar en cap debat electoral amb ella. Un cordó sanitari que Orriols no es va cansar de denunciar i que, amb xifres a la mà, no ha funcionat.
Aleshores, es va convertir en l'única regidora electa per al FNC. I va durar poc: el març de 2020 abandonava el partit, del qual no s'havia arribat a fer militant. Si més no oficialment, ho feia denunciant "la por i els complexos de l’actual directiva del partit a l’hora d’afrontar la greu crisi nacional i el problema de la immigració". Mig any després, fundava Aliança Catalana, un partit amb missatges que traspassen constantment la línia de la xenofòbia: "No se'n diu immigració, se'n diu invasió", repeteix. De fet, no va dubtar a celebrar la victòria de la postfeixista Giorgia Meloni a Itàlia —això sí, amb una foto (antiga) de l'ultradretà Matteo Salvini amb una estelada.
Centrar-se en la immigració en l'àmbit local
Sílvia Orriols és una persona carismàtica, amb do de paraula, i amb un curós ús de la llengua catalana. En un context de fracàs del procés i de desmobilització sobiranista, ha continuat denunciant el paper dels partits “processistes” però, a mesura que s'han acostat les eleccions ha anat parlant menys d'independència i més d'immigració.En aquest sentit, qualsevol veí de Ripoll que rebés la propaganda electoral d'Aliança Catalana el 28-M no podria distingir si es tracta d'un partit independentista, autonomista o espanyolista. En el decàleg de mesures que proposava n'hi havia cinc dedicades a la immigració i/o a l'islamisme radical, tres sobre seguretat i dues genèriques sobre economia.
En aquesta ocasió ella i la seva llista ja estaven normalitzades en els mitjans comarcals, en la tramesa de propaganda electoral i la campanya al carrer, amb pancartes i banderoles. La presència va ser igual o superior als partits convencionals.
Centrar la campanya en la immigració —bàsicament en la d'origen marroquina i de religió musulmana— ha permès ampliar la base electoral d'Aliança Catalana a Ripoll, municipi encara colpit pels atemptats gihadistes del 17-A. En aquest sentit, no només ha estat votada per persones independentistes —el transvasament de vot amb Junts és molt evident—, sinó també del PSC —va ser la formació d'esquerres més afectada—, com directament per votants espanyolistes, que en unes eleccions nacionals o estatals es podrien decantar per PP o Vox.
A partir d'aquí, la història és coneguda. Sis regidors el diumenge passat, més del 30% dels vots i victòria a totes les meses de Ripoll. Amb Junts autodescartant-se i ERC encara dubtant, la possibilitat que el pròxim 17 de juny esdevingui alcaldessa a partir d'atiar la islamofòbia és més possible que mai.
Com tractem l'extrema dreta a Nació?
Nació manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent. De fet, el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el FNC o Aliança Catalana amb entrevistes o fent-se ressò dels seus comunicats o rodes de premsa. Informa, això sí, dels fets: quan provoquen incidents, presenten una llista o obtenen representació, si prospera alguna denúncia seva o contra ells, si presenten una moció de censura, si se n'aprova alguna iniciativa o de les seves actuacions si governen…I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.