Les eleccions del 28-M han dibuixat un nou mapa del poder local i territori a l'estat espanyol, que
ha donat un gir brusc a la dreta. El PP enfila el camí cap a les
eleccions del 23-J, convocades dilluns per Pedro Sánchez davant la significació del que han mostrat les urnes, amb les millors perspectives. Un PP que olora la Moncloa, que va haver d'abandonar el 2018 quan va triomfar la moció de censura presentada pel líder socialista. Aquest dilluns, Sánchez continuava amb la seva estratègia d'
intentar erosionar Alberto Núñez Feijóo proposant-li sis debats cara a cara. La dreta espanyola ha vist complerta en part la profecia anunciada durant mesos i mesos: un canvi de cicle que convertiria en passat l'etapa "sanchista". Alberto Núñez Feijóo té més a prop que mai el poder que ambiciona. Però res està decidit. I en la hipòtesi que el seu partit arribi primer el 23-J, caldrà veure com queda la composició del Congrés i quin serà el tipus d'acord que haurà de fer amb l'
extrema dreta de Vox. Només una cosa és segura. Si guanya, haurà de conviure amb una
Isabel Díaz Ayuso convertida en un veritable
contrapoder intern. Aquests són alguns elements que convé tenir en compte en el nou ecosistema de la dreta espanyola.
Un pacte complert... fins ara
Només arribar a Génova, sobre les cendres polítiques de
Pablo Casado, Feijóo va tancar amb Ayuso un pacte nítid: la direcció del partit no impediria a la presidenta madrilenya fer-se amb el control del PP regional i Ayuso no qüestionaria el lideratge del gallec. Això ha funcionat així, tret de diverses sortides de to de la madrilenya que han grinyolat amb Génova. Però Ayuso ha pogut conformar l'estructura del PP madrileny al seu gust. El pacte, però, tenia doble lectura:
deixar les mans lliures a Feijóo pel que fa a política espanyola. Veurem si, en cas de guanyar el 23-J, es complirà.
Un PP madrileny cohesionat
Només la figura de l'alcalde
José Luis Martínez Almeida escapa al domini ayusista a la Comunitat. Però és poc contrapès. Ayuso disposa, per tant, d'un
bastió potentíssim, i pot lluir una
majoria absoluta que no tindran molts barons del seu partit. Una posició que resol a la presidenta madrilenya el problema de Vox. Encara que sigui al preu d'una política molt a la dreta. Queden molt lluny els anys en què el PP mostrava una bicefàlia en aquest territori, amb
Esperanza Aguirre i
Alberto Ruiz Gallardón sempre enfrontats. A més, el poder
ayusista va més enllà del terreny estricte de partit i expressa els interessos de tot un sector del gran capital arrelat a la capital.
Nous barons entren en joc
"Les eleccions li han anat bé a Feijóo perquè ha guanyat a tot arreu. Depèn menys de Madrid", assenyalava un fi analista en les
Jornades del Cercle. El líder gallec també se la jugava i molt el 28-M. Sortosament per ell, de les urnes han sortit noves baronies. Especialment a la que era la joia de la corona d'aquestes eleccions: el
País Valencià serà governat per
Carlos Mazón, convertit de cop en un líder poderós. Però tots ells hauran de passar una prova delicada: els pactes que, d'una manera o altra, hauran de fer amb Vox.
L'eix galaicoandalús és més fort
Feijóo ha basat l'estabilitat del seu lideratge en una
aliança explícita amb el PP andalús de
Juanma Moreno Bonilla. La consolidació de Moreno al davant de la Junta i, ara, la victòria conservadora a les municipals ha fet més fort el PP meridional. La
conquesta de Sevilla, sobretot, arrabassada als socialistes ha refermat el poder conservador de Moreno dins del PP. Un factor que reforça Feijóo davant Ayuso.
Si Feijóo perd...
Tot aquest mapa, però, pot trontollar si
Pedro Sánchez guanya la seva aposta arriscada i el PSOE pot continuar a la Moncloa després del 23-J. En aquest cas, la derrota serà sobretot una derrota de Feijóo. I l'èxit del 28-M se li girarà de nou en contra. Aquesta és una possibilitat que ara mateix sembla difícil de materialitzar-se, però amb un escenari tan volàtil i una política efectista, no es pot descartar. En aquest cas, les possibilitats que el contrapoder Ayuso volgués
esdevenir poder s'incrementarien.
