02
de juny
del
2023
Actualitzat
el
16
de juny
a les
12:16h
Joan Puigcercós admet, en l'arrencada de l'entrevista del tercer capítol de l'Snooker, el pòdcast de política hardcore de Nació, que va freqüentar el bar on els periodistes celebren les nits electorals quan la feina està feta. "Recordo que es va posar de moda, en aquell moment estava a les joventuts d'ERC, i recordo que hi freqüentava Ramon Barnils", assenyala Puigcercós, expresident dels republicans i exconseller de la Generalitat. Curtit en negociacions com el finançament autonòmic i els dos tripartits, Puigcercós assegura que el negociador més dur amb qui es va haver d'enfrontar va ser Alfredo Pérez Rubalcaba, exdirigent del PSOE, perquè "enganyava" els seus interlocutors mentre avançaven les converses en marxa.
"De negociacions me n'he menjat unes quantes", assenyala l'antic cap de files dels republicans, que es va estrenar en aquest art amb la resolució del dèficit sanitari català. Es va trobar amb una campanya en contra de la dreta meditàtica i també del diari El País, perquè es considerava que Catalunya perseguia "privilegis", però després de la negociació se'n van beneficiar altres comunitats autònomes. En les converses, sosté, "es fa teatre", màxima també que ha fet servit per definir les negociacions que hi haurà als ajuntaments, diputacions i consells comarcals amb les cartes que han repartit els ciutadans a les urnes del 28-M.
A nivell local, ha dit, predomina la dinàmica de cada municipi, perquè intervenen també les relacions personals. La dificultat més gran, ha apuntat, apareix quan s'ha de pactar amb algú que és proper, o que hi tens frontera electoral. "Sempre hi ha la por de ser absorbits, si no tens l'alcaldia", ha ressaltat Puigercós, perquè qui assumeix el càrrec en pot treure més rèdit. A Catalunya, ha defensat, quan es tanca un acord "s'acaba", però a Madrid es continua negociant "l'aplicació de l'acord". "Recordo pressupostos de la Generalitat que es complien. A nivell municipal, igual. Al Congrés, arribes a una entesa i no vol dir res", ha remarcat.
Qui era més lleial, CiU o el PSC? "Igual, de manera similar", assenyala l'exdirigent d'ERC. "El que et dona molt avantatge és tenir el mapa al cap", ha apuntat. "Recordo un dinar antològic amb José Montilla i Manuel Royes, del PSC. Ells havien de consultar papers, se'ls va fer llarg. Vam treure el que vam voler, entre cometes", ha apuntat Puigcercós. L'objectiu, després d'una cita com el 28-M, han de ser els municipis, i no tant els consells comarcals i les diputacions, que poden acabar sent massa "llaminers". I, citant els clàssics, ha remarcat que pot ser més "complicat" negociar assumptes interns de partit perquè hi ha "interessos personals".
Preguntat sobre què hauria de fer ERC després de la davallada a les municipals, ha indicat que no s'han de prendre "decisions en calent", perquè en el fons el terra electoral és de 500.000 votants. "Sí que s'hauran de prendre mesures. En un Govern monocolor, crec que no té sentit tenir una portaveu independent. Algú ha de començar a rendibilitzar la feina del Govern, del president i de les conselleres. Falta certa agressivitat", ha apuntat Puigcercós. L'actual portaveu és Patrícia Plaja, fitxada quan l'executiu va començar a caminar i encara hi havia Junts.