01
de juny
del
2023
Actualitzat
a la
13:19h
Una desfilada de portaveus de patronals, sindicats i Govern han sortit aquest dijous a celebrar un "fet històric", "un dia històric", "un acord històric". Les paraules d'aquest reguitzell de personalitats vinculades a l'àmbit social tenen un motiu palmari: és la primera vegada que aquests tres actors -empreses, UGT, CCOO i Departament de Drets Socials- seuen junts i pacten un full de ruta per als serveis socials en mans de la Generalitat. No havia passat mai, han insistit uns i altres, amb diferents intencions. I això s'ha convertit en la primera pedra de la reversió del deute històric amb els treballadors socials, que sovint tenen sous precaris i que quan miren als mestres o els sanitaris no troben punt de comparació.
Però què diu aquest acord? Hi ha dos fronts. D'una banda, la concreció d'un reforç d'inversió pública. El conseller del ram, Carles Campuzano, ha anunciat una despesa afegida de 116 milions d'euros aquest 2023 en diferents conceptes, i una previsió d'augmentar 79 milions d'euros més del previst l'any vinent. El gruix se n'anirà a millorar el preu que la Generalitat paga per les tarifes. És a dir, els diners que el Govern aporta per cada plaça -ja sigui de residència de gent gran, centre de menors, atenció a la drogodependència o discapacitat- i que reben les entitats que presten el servei.
Això, que ja ha anat augmentant els darrers anys, ara es vol consolidar amb un creixement de les tarifes d'un 4% aquest any i un 5% -que depèn dels pressupostos de l'any vinent- el següent. La principal vocació d'aquesta pujada de la inversió és que es millorin els sous dels treballadors socials, uns 80.000 segons els càlculs de la conselleria. Però això no queda lligat al pacte. Dependrà de les negociacions posteriors dels diferents convenis del sector social, que n'hi ha dotze, i són els que estableixen els preus a pagar a les plantilles, segons la seva funció.
Per això és important l'altra banda del pacte, que deixa escrita i signada la voluntat de tenir una comissió de seguiment d'aquest acord. El pacte deixa establert que "les entitats proveïdores de serveis" -les empreses- "es comprometen a efectuar, durant el 2023, els increments en les percepcions salarials". Drets Socials de la Generalitat, però, conscient que això és simplement un compromís, insisteix que estarà atent a qui compleix i qui no. Fonts del departament asseguren que ho tindran en compte en les futures relacions entre el Govern i el sector. A més, aquesta entesa oficial, hauria de donar "eines" als sindicats majoritaris a l'hora de negociar nous convenis, si bé hi ha altres espais sindicals rellevants -com la CGT- que no veuen prou útil l'acord i n'han quedat fora.
Sigui com sigui, en aquesta segona part també es reforça la promesa de fer una auditoria que per primera vegada aclareixi quin és el cost exacte de cada servei social. La intenció és que no estiguin "infrafinançats", però també es revisarà si hi ha algun exemple en què passa el contrari. Això, alhora, portarà a que per es revisi l'actual Cartera de Serveis Socials, un fet que no es dona des de fa més de quinze anys a Catalunya. A més, ja s'està treballant per introduir el sistema social català a l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que fins ara s'ha centrat únicament en la salut, camp en què la Generalitat té molta més informació del funcionament dels seus serveis. En canvi, en el sector social, amb un 90% dels serveis a càrrec de la Generalitat concertats amb altres empreses, això ha quedat històricament diluït.
L'horitzó és acabar portant el sector cap a una equiparació de salaris d'aquests treballadors -educadors socials, o psicòlegs, o auxiliars d'infermeria, etc- amb els de la funció pública. Que no hi hagi diferència si el teu pagador és la Generalitat, directament, o ho és una empresa mitjancera. Això, de fet, ja estava projectat des de l'acord de pressupostos del 2020, i s'havia de fer en quatre anys. Ara bé, des de la conselleria es reconeix que els terminis no es compliran i que l'import d'aquest esforç -que suposaria centenars de milions d'euros- fa que el projecte tingui més versemblança d'assumir-lo cap a finals de dècada.
En el pacte anunciat aquest dijous, que ha comptat amb entitats com l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) o l'Associació de Centres d'Atenció a la Dependència (ACAD), també s'ha anunciat que es aquest any es farà un pagament extraordinari equivalent al 2% de la inversió anual perquè les empreses facin front a l'increment de costos energètics pel context de crisi. A banda, el conseller Campuzano ha destacat també la millora d'un 15% de la inversió mitjana les prestacions econòmiques vinculades (PEV), que són les ajudes focalitzades als usuaris perquè puguin pagar una part del cost d'una plaça en els centres d'atenció social.
Però què diu aquest acord? Hi ha dos fronts. D'una banda, la concreció d'un reforç d'inversió pública. El conseller del ram, Carles Campuzano, ha anunciat una despesa afegida de 116 milions d'euros aquest 2023 en diferents conceptes, i una previsió d'augmentar 79 milions d'euros més del previst l'any vinent. El gruix se n'anirà a millorar el preu que la Generalitat paga per les tarifes. És a dir, els diners que el Govern aporta per cada plaça -ja sigui de residència de gent gran, centre de menors, atenció a la drogodependència o discapacitat- i que reben les entitats que presten el servei.
Això, que ja ha anat augmentant els darrers anys, ara es vol consolidar amb un creixement de les tarifes d'un 4% aquest any i un 5% -que depèn dels pressupostos de l'any vinent- el següent. La principal vocació d'aquesta pujada de la inversió és que es millorin els sous dels treballadors socials, uns 80.000 segons els càlculs de la conselleria. Però això no queda lligat al pacte. Dependrà de les negociacions posteriors dels diferents convenis del sector social, que n'hi ha dotze, i són els que estableixen els preus a pagar a les plantilles, segons la seva funció.
Una auditoria a les empreses i una comissió de seguiment
Per això és important l'altra banda del pacte, que deixa escrita i signada la voluntat de tenir una comissió de seguiment d'aquest acord. El pacte deixa establert que "les entitats proveïdores de serveis" -les empreses- "es comprometen a efectuar, durant el 2023, els increments en les percepcions salarials". Drets Socials de la Generalitat, però, conscient que això és simplement un compromís, insisteix que estarà atent a qui compleix i qui no. Fonts del departament asseguren que ho tindran en compte en les futures relacions entre el Govern i el sector. A més, aquesta entesa oficial, hauria de donar "eines" als sindicats majoritaris a l'hora de negociar nous convenis, si bé hi ha altres espais sindicals rellevants -com la CGT- que no veuen prou útil l'acord i n'han quedat fora.Sigui com sigui, en aquesta segona part també es reforça la promesa de fer una auditoria que per primera vegada aclareixi quin és el cost exacte de cada servei social. La intenció és que no estiguin "infrafinançats", però també es revisarà si hi ha algun exemple en què passa el contrari. Això, alhora, portarà a que per es revisi l'actual Cartera de Serveis Socials, un fet que no es dona des de fa més de quinze anys a Catalunya. A més, ja s'està treballant per introduir el sistema social català a l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que fins ara s'ha centrat únicament en la salut, camp en què la Generalitat té molta més informació del funcionament dels seus serveis. En canvi, en el sector social, amb un 90% dels serveis a càrrec de la Generalitat concertats amb altres empreses, això ha quedat històricament diluït.
L'horitzó és acabar portant el sector cap a una equiparació de salaris d'aquests treballadors -educadors socials, o psicòlegs, o auxiliars d'infermeria, etc- amb els de la funció pública. Que no hi hagi diferència si el teu pagador és la Generalitat, directament, o ho és una empresa mitjancera. Això, de fet, ja estava projectat des de l'acord de pressupostos del 2020, i s'havia de fer en quatre anys. Ara bé, des de la conselleria es reconeix que els terminis no es compliran i que l'import d'aquest esforç -que suposaria centenars de milions d'euros- fa que el projecte tingui més versemblança d'assumir-lo cap a finals de dècada.
En el pacte anunciat aquest dijous, que ha comptat amb entitats com l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) o l'Associació de Centres d'Atenció a la Dependència (ACAD), també s'ha anunciat que es aquest any es farà un pagament extraordinari equivalent al 2% de la inversió anual perquè les empreses facin front a l'increment de costos energètics pel context de crisi. A banda, el conseller Campuzano ha destacat també la millora d'un 15% de la inversió mitjana les prestacions econòmiques vinculades (PEV), que són les ajudes focalitzades als usuaris perquè puguin pagar una part del cost d'una plaça en els centres d'atenció social.