Unitat amb significat

Rep el butlletí cada matí al teu correu   
La setmana de ressaca de les eleccions municipals convida a fer memòria de la història recent de la política catalana. El 28-M ha suposat la defunció definitiva de Ciutadans, fins al punt que ha renunciat a concórrer als comicis espanyols convocats de forma precipitada per Pedro Sánchez. L'obituari inclou l'adeu definitiu d'Inés Arrimadas, oficialitzat aquest mateix dijous. La figura política de l'espanyolisme a Catalunya amb més pes electoral en el moment més calent del procés —Arrimadas va guanyar les eleccions del 21 de desembre del 2017, amb 1,1 milions de vots i 36 escons al Parlament— s'acomiada sis anys després sent una anècdota a les urnes. Tot plegat quan l'independentisme, també castigat pels votants —amb ERC al capdavant de la patacada—, torna a agafar la bandera de la unitat.

Arrimadas se'n va i l'independentisme hi torna. I hi torna perquè s'hi sent obligat. Condicionat per la jugada de Sánchez, que ha fet córrer tothom pensant en la seva supervivència, les formacions que més han patit l'abstenció han aparcat debats de fons sobre el retrocés electoral i han pres decisions de forma tàctica. Junts ha recuperat la bandera de la llista conjunta a Madrid —just després de la victòria de Xavier Trias a Barcelona— mentre ERC ha practicat un viratge discursiu en la crida a refer la unitat independentista davant l'auge de PP i Vox a l'Estat. En el moviment dels juntaires s'hi ha d'incloure la variable del desgast als seus antics socis per la via d'imposar un relat hegemònic mentre el gir dels republicans s'explica per la necessitat de mitigar una eventual segona patacada el 23 de juliol i la voluntat d'assegurar el recorregut de la legislatura catalana, presidència de la Generalitat inclosa. 

Per entendre els discursos, cal observar primers els números. Junts ha aconseguit la peça de caça major amb l'alcaldia de Barcelona, però a Catalunya ha guanyat només 16.000 vots respecte el 2019 quan només a la capital n'ha obtingut gairebé 70.000 més que els que tenia fa quatre anys. Trias, doncs, maquilla el resultat electoral de Junts, especialment dolorós a Girona, feu natural de Carles Puigdemont. A ERC, l'escrutini ha estat més sagnant. Ha perdut 300.000 vots —descens liderat a Barcelona—, a banda d'entregar quotes de poder local molt significatives, de Tarragona a Lleida, passant per Sant Cugat o Figueres.

Junts prova d'imposar el relat que entra en una fase ascendent i que el retorn comença a l'alcaldia de Barcelona, amagant que té una presència residual a l'àrea metropolitana després de fer de soci del PSC a la Diputació. I ERC intenta diluir l'estratègia negociadora que ha mantingut amb els socialistes per abraçar un retorn a la confrontació amb l'Estat, sabent que la dreta i l'extrema dreta enterraran la taula de diàleg i taponaran la via de l'acord de claredat. Cap de les apostes de Pere Aragonès en la carpeta nacional, per cert, ha generat incentius extra entre els votants sobiranistes.  

Observades les dades i preses les primeres decisions per la urgència electoral, l'independentisme ha tornat a conversar per entendre's mínimament. Es discuteix, però, sobre el com (llista unitària, acords programàtics, aliances als ajuntaments, presidència del Parlament i reforçament del Govern) sense aprofundir en el què (full de ruta o proposta transitable cap a l'estat propi). Les crides a la unitat són això, només paraules, apressades pel calendari electoral, però també sotmeses a intuïcions a mitjà termini. Junts vol afermar un cicle de creixement que li permeti discutir el lideratge independentista a ERC i els republicans necessiten no posar més en risc la presidència de la Generalitat i pensar que poden competir amb Salvador Illa en un futur sense Sánchez a la Moncloa. Si Illa no té la vela del president espanyol, deuen pensar els d'Oriol Junqueras, les perspectives poden canviar i qui sigui el primer partit independentista podria estaria en disposició de governar Catalunya. Són molts càlculs fets, probablement, massa aviat.

Aragonès defensa que el missatge que arriba de l'electorat sobiranista és que les forces que van construir el procés han de deixar les baralles per entendre's, tot i que algunes veus d'ERC —dins i fora de Palau— van celebrar fa mesos el comiat del seu soci del Govern. I a Junts repeteixen que fa temps que reclamaven un front unitari a Madrid, una afirmació que Albert Batet sol acompanyar al Parlament de retrets als republicans. Els discursos que proposen restaurar confiances no són encara versemblants. No s'hi detecta profunditat de recorregut. En els gairebé sis anys posteriors a la tardor del 2017, les forces independentistes —inclosa la CUP— no han sabut trobar un camí compartit. Pot haver-hi, doncs, acord instrumental en el com, ara que a l'Estat s'hi intueix un canvi de cicle. Però la unitat independentista ha de tenir significat més enllà de la defensa bàsica de la llengua, la cultura i les institucions. Unitat per fer què? Els fracassos solen sorgir de la improvisació.  
 

---

Avui no et perdis

»Laura Borràs perd l'escó i el Parlament ja busca nou president; per Bernat Surroca.

» Pòdcast Snoocker: «Episodi 3: L'art de negociar».

» Opinió: «El sentit agònic de Sánchez»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Perfil: «Inés Arrimadas, la fi d'una aventura vaporosa»; per Pep Martí.

» Foment trenca el silenci després del 28-M: «Amb Trias serà la Barcelona del sí».

» La irrupció de Vox fa emergir un pacte antifeixista a l'Ajuntament de Barcelona; per David Cobo.

» El PSC tornarà a l'alcaldia de Reus gràcies als independents vinculats al PDECat.

» El català fa un salt de gegant a les plataformes i incorporarà centenars de títols doblats i subtitulats; per Victor Rodrigo.

» Secció Garlem!: «El neologisme de moda»; per Míriam Martín Lloret.

» Crida del Govern a la col·laboració ciutadana davant del risc d'incendi; per Bernat Surroca.

» Per què tothom parla d’un dia «històric» en l’atenció social a Catalunya?; per David Cobo.

» Carla Simón guanya el Premi Nacional de Cinema 2023; per Victor Rodrigo.

» Guia: Ja pots demanar la baixa per regla dolorosa: requisits i com fer-ho; per Maria Rabella Ytarte.

» ​A Catalunya no sap ploure: maig amb precipitacions mal distribuïdes; per Arnau Urgell i Vidal.
 

---

 El passadís

La decisió d'Inés Arrimadas d'abandonar la política conclou una sèrie de trompades electorals per a Ciutadans. El partit era un mort en vida. Els darrers temps de l'advocada i exlíder de la formació en política no han estat fàcils, perquè la part final de la història de Ciutadans és la d'una suma de crisis, traïcions i fugides. L'última batalla ha tingut lloc en el mateix grup parlamentari del Congrés —de 9 diputats—, en el qual Arrimadas estava gairebé aïllada, amb una majoria de 7 diputats crítics amb la línia del partit. La relació interna era gèlida. Aquest dijous, Arrimadas ni tan sols va comunicar als seus companys de grup parlamentari la decisió de deixar la política. Se'n van assabentar per la premsa. Un final apoteòsic per qui havia vingut a regenerar la vida política. 

Vist i llegit

La setmana passada van transcendir els resultats de l'estudi PIRLS, que indicaven que els alumnes catalans eren a la cua de l'Estat en comprensió lectora. Les proves fetes als estudiants de 4rt de primària traslladaven conclusions preocupants. I sobre aquesta realitat hi reflexionava ahir Alba Castellví en un article al diari Araque és de consulta necessària per a docents i famílies. L'educadora, sociòloga i mediadora detallava que entre les causes que expliquen la caiguda de la capacitat de comprensió lectora a les escoles catalanes hi té una rellevància destacada el fet quemolts professors joves "no saben ensenyar a llegir". "La falta de formació en ensenyament lector dels mestres novells és un problema majúscul del qual no s'és conscient", escrivia Castellví. Relatava la seva experiència com a docent universitària, en què havia comprovat que futurs mestres "detesten" llegir i "ho reconeixen sense vergonya".

 El nom propi

José Mourinho havia estat un entrenador top, però fa temps que la seva carrera com a tècnic ha baixat algun esglaó. Abans d'arribar a la Roma, sumava quatre anys sense alçar un títol, amb acomiadament afegit al Tottenham, on va tancar una segona etapa a la Premier League marcada pel regust agre del seu pas pel Manchester United. A la capital italiana semblava que havia recuperat ascendent competitiu -la temporada passada va alçar un títol menor, la Conference League-, a banda d'establir vincle emocional amb l'afició giallorrossa. I aquest curs havia aconseguit ser finalista de l'Europa League.

Però la derrota a Budapest davant el Sevilla a la tanda de penals va recuperar la pitjor versió de Mourinho, el que intenta amagar la desfeta amb l'estridència del personatge. El portuguès va rebutjar la medalla "de plata" -que va regalar al públic- i va esperar l'àrbitre de la final al pàrquing de l'estadi per increpar-lo. No era la primera vegada que ho feia. Però Mourinho ja no és l'Special One. Avui és un tècnic d'equips mitjans que aspiren a competir contra els millors. El seu futur a Roma ja no és clar, com explicava Inma Lidón, enviada especial del diari El Mundo a Budapest, en una crònica excel·lentment titulada: "El show de Mourinho".    

 Els imperdibles

La cita musical del cap de setmana és el Primavera Sound. Al Parc del Fòrum s'hi esperen entre 70.000 i 80.000 espectadors cada dia, als quals cal sumar-hi els qui ho seguiran en directe per Twitch, una de les novetats de l'edició d'aquest 2023, després de l'acord entre l'organització del festival i Amazon Music. En el cartell d'aquest divendres destaquen, entre d'altres, Depeche Mode i Bad Religion, i dissabte serà el torn de Rosalía i Calvin Harris. Bon cap de setmana!  

 ​