La tàctica i el «frame»

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El moviment de Pedro Sánchez convocant eleccions espanyoles el 23 de juliol ha agafat a contrapeu a la resta d'afectats. Ell reacciona, continua fent-se fotos —ahir amb Hillary Clinton—, tapa el debat sobre la patacada territorial del PSOE, i posa al centre de la campanya els pactes PP-Vox. Presentar-se com l'antídot més eficaç contra la dreta extrema serà el seu reclam. Podem i Sumar s'afanyen a intentar l'acord sense massa il·lusió i IU ja ha dit que ells s'afegeixen a Yolanda Díaz.

Tot plegat, als independentistes els agafa desorientats i amb els papers mullats. I això ha fet que se succeeixin moviments per prendre la iniciativa estratègica. Costa molt, però, distingir quant de rectificació de fons i quant de tàctic per desgastar el suposat company de viatge o de situar-se en una bona posició en les negociacions als ajuntaments, les diputacions i la presidència del Parlament tenen tots aquests posicionaments.

Dilluns al vespre va obrir foc Junts. Jordi Turull va afirmar que calia reaccionar. Ho va fer després d'admetre la desmobilització de centenars de milers de votants que s'havien sentit atrets per la independència. Ha afectat més a ERC, però també ha perjudicat a Junts en alguns feus. Els juntaires no van recollir diumenge les fugues republicanes més enllà del vot útil barceloní a Xavier Trias. I la reacció passa, segons Turull, per posar la independència al centre del debat a Madrid davant el que pot venir i actuar de forma coordinada amb una llista conjunta de l'independentisme. Una proposta que va llençar sense haver-ne parlat abans amb la resta de forces implicades.

És difícil pensar que, en temps rècord, després de tirar-se els plats pel cap durant cinc anys, havent trencat el Govern, i sense cap mena de coordinació a Madrid que es recordi quan compartien les conselleries, ara Junts i ERC es puguin posar d'acord per presentar-se i després, i un cop s'hagin repartit la llista, ja veurem si són capaços d'entendre's per fer alguna cosa més. L'experiència més propera que hi ha és la de Junts pel Sí el 2015, que responia a un moment excepcional i a un objectiu molt clar. La CUP se'n va desentendre i, amb Antonio Baños al capdavant, va obtenir el millor resultat de la seva història en aquelles eleccions. La suma de l'espai convergent i ERC va obtenir els seus pitjors registres a les urnes i la legislatura de l'1-O va acabar amb el fracàs del 27-O. Per separat sumen més, però les majories són menys operatives. Res és absolut.

La proposta de Turull va aconseguir fixar el frame unitari a ulls del sector de l'independentisme més alineat amb Carles Puigdemont. La formació Poble Lliure, descontenta amb la línia de la CUP, la va assumir i en el mateix sentit es va posicionar l'ANC, que malgrat tot debat com fer una "llista cívica". Junts proposa una llista unitària, però alhora posa en marxa el procés de primàries internes per escollir cap de llista. Míriam Nogueras, que té el suport de Borràs, Puigdemont i afinitat amb Turull, competirà amb Jaume Giró, que vol representar l'ànima més institucional. Això no li impedeix explicar que el president a l'exili, sense cap rol formal al partit, li va oferir fa uns mesos ser cap de llista a Barcelona. L'exconseller reivindica que fins que Catalunya tingui estat cal anar a Madrid a "fer política" i a "negociar" amb una "veu forta". És el que fa anys que, amb menys èxits dels que ell voldria, intenta Gabriel Rufián. Però Giró diu que ell sí que ho sabrà fer.

I ahir va aparèixer també Aragonès mentre el seu partit convocava als militants a una assemblea oberta que pot fer evident la inquietud interna ara que els resultats ja no acompanyen. Veurem si la direcció hi fa autocrítica, ja sigui per la partitura o per com l'han interpretada a l'hora de relacionar-se amb la seva base electoral i amb la resta d'actors. El president va argumentar que no hi ha res a fer a Madrid i amb els de Madrid (a Joan Tardà no li va agradar), que Sánchez ho té perdut i que per això cal una revisió estratègica que passa per un "front democràtic" amb la resta de formacions sobiranistes a Madrid. Junts va quedar sorpresa per l'anunci i no va aclarir si s'hi agafarà (amb l'acord de claredat el no va ser ràpid i taxatiu) i ahir es va limitar a fer notar la "rectificació" d'ERC i a afirmar que venen a les seves posicions.

És cert que la direcció de Junts ha dit aquests darrers anys que no hi havia recorregut a Madrid, però també ho és que fa anys que Esquerra proposa unitat estratègica pels assumptes referits al procés (és el cas de la mesa de negociació o l'acord de claredat) i que només els han plogut crítiques des de la rereguarda. I fins i tot llistes paraigua, separades però amb alguns punts compartits. Perquè a Madrid es pot fer més independentisme —tot i que del tema el PSOE i el PP en parlen molt— però també es discuteixen drets socials i temes econòmics.

A la tarda, al Cercle d'Economia, Aragonès va haver d'aclarir que el seu "front democràtic" no anava de coalicions ERC-Junts. Massa tard: avui els antics socis hi insistiran al Parlament. La pregunta és si, passada la desorientació i el joc tàctic d'uns i altres, seran capaços de seure i construir alguna cosa coherent i il·lusionant. O com a mínim d'acordar un armistici. Segur que algun abstencionista els ho agrairà i el PSC no ho tindrà tan fàcil el 23 de juliol erigir-se a Catalunya en l'únic vot capaç de frenar els peus a la dreta extrema.  
 

---

Avui no et perdis

»Aragonès concreta que el «front democràtic» no pot ser una llista ERC‑Junts: «Cal una aliança àmplia»; per Pep Martí i Oriol March.

» Crònica: La Zarzuela del Cercle; per Pep Martí.

» Nogueras o Giró... O un tàndem? Totes les implicacions de la tria de Junts a Madrid; per Oriol March..

» Opinió: «I si tornés Artur Mas?»; per Joan Foguet.

»Primícia: Diverses meses amb errors en el recompte acosten Colau a Collboni en la pugna pel segon lloc; per Roger Tugas Vilardell.

» Ada Colau descarta liderar la llista de Yolanda Díaz a Barcelona el 23‑J; per Joan Serra Carné i David Cobo.

» Opinió: «La ideologia d'una victòria»; per Francesc-Marc Àlvaro.

» El PDECat es presentarà el 23‑J per defensar «el rigor, el seny i la política útil»; per Oriol March.

» Ciutadans escriu la darrera línia del seu obituari; per Pep Martí.

» Degoteig de dimissions pels mals resultats de les municipals; per Anna Mira.

» Opinió: «L'economia del futur»; per Alessandra Palomar.

»​Catalunya s'escalfa el doble que el conjunt del planeta; per Arnau Urgell Vidal.
 

---

 El passadís

Diumenge es van escollir 9.147 regidors a Catalunya. Pràcticament 2.700 els va obtenir Junts. Un d'ells és un veterà militant independentista habitual a les concentracions i que sovint no passa desapercebut. A Sanaüja, a la Segarra, Junts va aconseguir 6 regidors i ERC només 1. El cinquè a la llista del partit de Laura Borràs i Jordi Turull és Fredi Bentanachs i Chalaux. Tal com es presenta al seu perfil a xarxes és "militant fundador de Terra Lliure, i militant i fundador de l'MDT. Exsecretari general d'Estat Català. Represaliat polític (1979-1983)". Bentanachs ha estat una de les ànimes dels talls de la Meridiana (va compondre fins i tot un himne) i, de fet, va provocar una certa polèmica quan va assegurar que, si hi havia multes o identificacions pels talls, Borràs s'encarregaria, personalment i com a presidenta del Parlament, de retirar-les. Ahir piulava defensant Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana i exmilitant d'Estat Català, i també ha estat crític amb l'OTAN a Ucraïna.
     
Vist i llegit

Xavier Graset té el bon costum d'entrevistar autors de llibre al seu programa Més324. Dilluns era el torn de l'actriu i escriptora Juana Dolores, una de les sensacions de la nova cultura catalana, que ha publicat el poemari Rèquiem català. I si una nació desfilant per una catifa vermella. Durant Juana Dolores va aprofitar el seu moment de glòria per carregar contra els mitjans públics (TV3 va dir que és "la de la burgesia") i els seus professionals, contra Xavier Trias, les retallades... i va afirmar que s'havia amagat la correlació entre renda i vot d'esquerres. Tot el que va dir pot ser més o menys discutible, però això darrer està força explicat als mitjans i a l'acadèmia. Graset, sempre amable i flegmàtic, va aguantar el vendaval com va poder. I fins i tot es va justificar, amb esportivitat, de portar corbata per amagar la panxa. Ho podeu recuperar aquí.    

 L'efemèride

Tal dia com avui se celebra el Dia Mundial sense Tabac, una jornada instaurada per l'Organització Mundial de la Salut. A Catalunya unes 70.000 persones ho deixen cada any, però encara hi ha més d'un milió. Segons els darrers estudis el tabaquisme provoca un mort cada hora al nostre país i explica el 20% de les que són per cardiopaties. Unes dades per reflexionar malgrat que en els darrers anys han evolucionat de forma positiva. Aquí us deixo la informació explicativa de Nacions Unides. 

 L'aniversari

El 31 de maig de 1925 va nàixer a Casas Altas, una població del Racó d'Ademús, l'escriptor i periodista Francesc Candel, que va morir a Barcelona el 2007 deixant una obra rellevant i una fundació que en reivindica en el seu llegat. Candel va arribar amb dos anys a Barcelona i es va instal·lar a les barraques de Montjuïc. De formació autodidàctica, va aprendre català i començar a escriure en mitjans de comunicació com ara Destino. La seva principal obra, entre nombrosos assajos i novel·les, és Els altres catalans, una aposta per la integració de la immigració que va presidir la política del catalanisme en aquest àmbit. Candel va ser senador del PSUC i regidor de Cultura a l'Hospitalet. Abans de morir va rebre reconeixements. El documental Paco Candel, l'altre català, que podeu veure aquí, ens apropa a la seva figura. 

 ​Fes clic aquí per rebre'l