Arriba el juny i torna una de les fires amb més recorregut d'Osona. Aquest diumenge se celebra una nova edició –la 31- de la Fira d'Herbes Remeieres de Vilanova de Sau, un esdeveniment que va arrencar com una celebració del solstici d'estiu i que al llarg de tres dècades ha contribuït a posar en valor el patrimoni etnobotànic de les Guilleries.
Més enllà de la quarantena de parades, d'activitats i tallers, cuina en directe de la xef Iolanda Bustos, la fira destaca tant per la implicació dels veïns en fer-la possible com per ser un punt de retrobada de les famílies que tenen vinculació a un poble que demostra que és molt més que un embassament.
La importància de les herbes remeieres a les Guilleries
Les Guilleries ha estat tradicionalment una zona molt inaccessible. “Que aquí hi arribés un metge col·legiat costava moltíssim”, explica Mila Martínez, primera tinent d'alcalde de Vilanova de Sau. Aquest fet va contribuir que, com passava en altres comarques rurals del país, les plantes i els remeis tradicionals tinguessin una importància major i més recent el temps.
En aquest sentit, una figura clau eren les trementinaires. Dones de famílies pageses de zones de muntanya que aconseguien un ingrés extra a partir de la recol·lecció d'herbes i l’elaboració d’olis essencials i remeis, productes que comercialitzaven, per les masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que eren recorregudes a peu i que abastava un territori força ampli.
Les herbes remeires han estat sempre molt importants a les Guilleries. Foto: Adrià Costa Rifà
Aquest ofici, exercit fins ben entrat el segle XX, ha estat recuperat en comarques com l'Alt Urgell, amb la creació d'un museu a Tuixén. Precisament un tècnic vinculat a aquest equipament serà a la Fira de les Herbes de Vilanova de Sau per explicar la importància de les trementinaires, no només al conjunt de Catalunya, sinó també a Osona i les Guilleries. També s'han vinculat a les dones lliures, acusades de bruixeria, que vivint al marge de la societat no només disposaven de coneixements tradicionals sinó que eren un “últim recurs” per part de les famílies burgeses, per exemple quan necessitaven mètodes abortius.
Evidentment, el context històric ha canviat totalment, però les Guilleries continuen sent un ecosistema que proporciona una gran diversitat d'herbes que es continuen fent servir per cuinar, per infusions, com a remeis casolans i també per a simple decoració. Les més habituals són la farigola o el timó, l'espígol salvatge, romaní, sajolida, la flor del pi –amb moltes propietats per als refredats-, el fonoll o el soguer –un arbust que tenia cada casa per allunyar serps i altres animals poc desitjats-, entre altres.
Parades, tallers i cuina en directe
Els orígens de la Fira d'Herbes Remeieres es remunten fa més de tres dècades –cal tenir en compte que es va deixar de celebrar el 2020 i el 2021 a causa de la pandèmia- com una celebració de l'arribada de l'estiu. En un moment on hi havia pocs esdeveniments similars, va funcionar molt bé, però també va patir èpoques de declivi.
Ja sota l'organització de l'Ajuntament de Vilanova de Sau, la fira fa anys que es va estabilitzar i es va convertir en un dels principals referents del país en l'àmbit de les herbes remeieres. L'any passat va ser una edició de transició, amb l'entrada en l'organització de l'empresa Expogestió, un canvi que enguany s'ha consolidat i que ha suposat assumeixin bona part de la logística i de la gestió, alliberant d'aquesta càrrega al consistori.
Mila Martínez explica que l'entrada en la coordinació d'una persona amb molta experiència com Jordi Beumala no només suposa poder professionalitzar l'organització sinó canvis com la concentració de totes les activitats entorn de la plaça de l'Església i tallers d'alt nivell com la demostració de cuina en directe a càrrec de Iolanda Bustos. Coneguda com a “xef de les flors”, va ser una pionera en aquest camp al restaurant La Calèndula –primer a Girona i després a Regencós-. Després de quasi quinze anys, va decidir deixar els fogons diaris per poder compaginar diversos projectes vinculats al camp, les flors i la gastronomia. A Vilanova de Sau, per cert, es podran tastar les receptes cuinades al taller.
La fira passa de 25 a 40 parades, de les quals una vintena són estrictament d'herbes remeieres, planta fresca i planta seca, però també n'hi ha altres amb productes elaborats a partir d'aquests elements vegetals. “Mai hem volgut una fira massa gran que pogués els orígens”, destaca la tinent d'alcalde de Vilanova de Sau.
També hi haurà foodtracks, activitats infantils, conferències sobre olis essencials i sobre les propietats terapèutiques i saludables de plantes i herbes, així com un dels clàssics de la fira, la ruta botànica a la Vall de Sau. “Està oberta a tothom, però sobretot pensada per a persones ja iniciades en aquest àmbit”, assenyala Martínez. De fet, és una de les dues activitats a càrrec de Joan Carles Rey, director de l'Herbolari de Sau i un dels responsables que la fira s'hagi mantingut al llarg de tant de temps. L'altra és l'exposició Arrels, una aproximació botànica i artística a aquest element clau de tots els vegetals.
Durant alguns anys la fira va tendir a estar molt pensada per als visitants, però des de l'Ajuntament de Vilanova de Sau es va fer un esforç per implicar-hi els veïns. El Taller de Dinamització, format per dones grans del poble, s'encarrega de la decoració dels carrers amb uns penons i unes estructures florals.
El jovent, per la seva banda, es responsabilitza dels tallers infantils de punts de llibre i treballs manuals mentre que l'Espai Natural Guilleries-Savassona assumeix activitats com una exposició interactiva o un taller per a infants sobre la importància de les papallones com a pol·linitzadores. A més, algunes de les activitats van a càrrec de persones que viuen o estan vinculades familiarment al poble, com Barbara Viola, estudiant de fitoteràpia, o l'artista Gabriela Davillia.
Mila Martínez és la primera tinent d'alcalde de Vilanova de Sau. Foto: Adrià Costa Rifà
També destaca la implicació en una de les activitats més tradicionals, el Concurs de Rams de Flors Boscanes que té tantes edicions com la fira. Hi pot participar tothom, però destaquen els veïns del poble –tant homes com dones- que coneixen l'entorn i que tenen una sana competència per qui fa els conjunts florals més bonics. Els dies previs busquen les localitzacions on hi ha les flors boscanes que poden fer servir, però no les recullen fins a matinada o a primera hora del mateix diumenge. També compta molt el suport –de vidre, escorça, fusta...-, molt més elaborats que en les primeres edicions, on es presentaven amb els clàssics gerros amb aigua.
La Fira d'Herbes Remeires suposa un dia de retrobament a Vilanova de Sau. Dels poc més de 200 veïns permanents –d'un total de 300 empadronats- amb persones o famílies que fa anys en van marxar o d'aquells que hi tenen arrels. I, evidentment, un dia perquè gent de la comarca o d'arreu del país descobreixi Vilanova de Sau, més enllà de ser el termòmetre de la sequera. “Una de les idees de la fira va ser precisament aquesta, demostrar que som molt més un embassament”, admet Mila Martínez. “Ha servit perquè moltes persones entrin al poble i ens puguin conèixer”, conclou.
