Nogueras o Giró... O un tàndem? Totes les implicacions de la tria de Junts a Madrid

La portaveu al Congrés, ben connectada amb Turull, Puigdemont i Borràs, representa el discurs més partidari de la confrontació, mentre que l'exconseller reivindica el pragmatisme; dirigents del partit defensen que siguin 1 i 2 de la llista per mostrar cohesió

Míriam Nogueras i Jaume Giró.
Míriam Nogueras i Jaume Giró. | Nació
30 de maig del 2023
Actualitzat el 31 de maig a les 10:38h

Són múltiples els dirigents de Junts que aquests dies traslladen optimisme tant en públic com -especialment- en privat. "Estem tornant", remarcava dilluns a la tarda un membre de la direcció després de la primera reunió celebrada després de les eleccions municipals. Jordi Turull, per exemple, treia pit en la roda de premsa posterior de ser el partit que perdia menys vots, de ser la formació amb més alcaldies directes obtingudes a les urnes i, sobretot, del triomf a Barcelona amb Xavier Trias al capdavant. El proper repte són les eleccions espanyoles del 23-J, que agafen Junts amb sensació de remuntada després de la catarsi de la sortida del Govern, i que arrencaran en clau interna amb unes primàries en les quals tenen intenció de presentar-se Míram Nogueras i Jaume Giró, representants de les dues ànimes de la formació.

S'enfrontaran i només en quedarà un? O bé competiran a les urnes i després faran tàndem? Aquesta és una de les opcions que defensen diversos dirigents consultats per Nació, que també posen de manifest el rebombori intern que es va generar quan Carles Puigdemont va fer un tuit amb una fotografia de Nogueras, interpretada com un suport explícit. Giró, entrevistat a RAC1, ha volgut insistir que de la imatge no se'n pot deduir que el fundador de Junts aposta per Nogueras, sinó que va voler mostrar que el partit està preparat per anar a les eleccions. L'exconseller va informar al març l'expresident i a Jordi Turull, secretari general de Junts, que faria el pas per anar a Madrid, i ahir al matí els ho va confirmar definitivament. A la tarda, en el transcurs de l'executiva postelectoral, va fer-ho públic davant dels seus companys.

Què implicaria un tàndem? "Sintetitzar les dues ànimes", remarca un dirigent consultat. "Conjugar dos discursos", amplia una altra veu amb responsabilitat, que posa de manifest que en la campanya municipal ja s'ha posat en pràctica aquesta estratègia. En primer lloc, a Barcelona, Trias ha fet un discurs molt de ciutat, allunyat del procés, pragmàtic pel que fa als pactes -no ha amagat sintonia amb el model de Jaume Collboni- i sense entrar al xoc amb ERC. En segon lloc, arreu del país, Junts ha apujat el to de la reivindicació nacional, ha tornat a posar el focus en l'1-O -no només pel referèndum en si, sinó també per la unitat amb la qual s'hi va arribar- i ha multiplicat els decibels contra l'estratègia d'ERC aprofitant que Oriol Junqueras, president dels republicans, ha optat per situar els exsocis en la diana de les crítiques.

En aquest sentit, Giró seria la veu més pragmàtica de la candidatura, dotat d'una bona agenda a Madrid que podria ser útil en cas que calgui negociar amb Pedro Sánchez -sempre i quan la dreta no sumi i l'actual bloc de la investidura pugui barrar el pas al PP i a Vox-, pensant en una legislatura d'acord. Nogueras, en canvi, representa un independentisme més abrandat que pot funcionar si l'escenari és del d'Alberto Núñez Feijóo com a president amb el suport de l'extrema dreta. Tots dos han fet territori en els últims mesos -Giró ha estat sol·licitat en presentacions de candidats, la cap de files a Madrid és una habitual de les trobades amb la militància-, i tenen perfil propi. L'exconseller d'Economia, de fet, ha revelat aquest dimarts a RAC1 que Puigdemont li va oferir ser candidat a Barcelona, plaça finalment ocupada per Trias.

De fet, la cruïlla en la qual es trobarà Junts la legislatura vinent, en cas que no governi la dreta, és si participarà de la governabilitat a l'Estat. La formació ha estat especialment crítica amb l'estratègia d'ERC no tant pels mecanismes -la taula de diàleg, per exemple-, sinó pels resultats, sobretot en matèria pressupostària o antirrepressiva, indults al marge. Què pot passar en una votació interna entre Giró i Nogueras? L'última consulta, la de la sortida del Govern, es va inclinar cap al cantó dels partidaris de la confrontació, però el cert és que en anteriors votacions va prevaldre l'ànima més pragmàtica, com en el congrés en què Turull va treure més vots que Laura Borràs. Nogueras, això sí, disposa de bona relació amb el secretari general -que és qui la va fitxar, amb el vist-i-plau d'Artur Mas, per les llistes del 2015 al Congrés-, amb la líder del partit i també amb Puigdemont. Si tria la militància, el desenllaç està obert.

Noms al marge, Junts insistirà en els propers dies en la proposta de llista unitària de l'independentisme. L'anunci del president Pere Aragonès de buscar un "front democràtic" del sobiranisme per fer front a un executiu format pel PP i Vox és la pista d'aterratge que farà servir Junts -Borràs ja s'ha posat en contacte amb Palau- per insistir en la candidatura conjunta, pensada per recuperar la unitat perduda fa sis anys i per revigoritzar el moviment després de la davallada de les municipals, maquillada pel triomf de Trias i exacerbada pel mal resultat d'ERC. I, si no hi ha unitat, Junts anirà a les urnes liderada per Nogueras o per Giró, o bé per un tàndem format pels dos. Amb una intenció: batre ERC i posar de nou la Generalitat en el punt de mira.