Trias s'imposa en solitari a Barcelona

El candidat de Junts es posa al capdavant del recompte amb 11 regidors Jaume Collboni com a segon i Ada Colau com a tercera, amb 10 i 9 representants, respectivament; Maragall es desploma amb 5 edils en un consistori amb PP i Vox dins

Xavier Trias, a la seu electoral de Junts.
Xavier Trias, a la seu electoral de Junts. | Ricard Novella
28 de maig del 2023
Actualitzat a les 23:17h

Victòria en solitari de Xavier Trias a Barcelona amb el 92% del vot escrutat. El candidat de Junts obté 11 regidors, un més que el candidat del PSC, que obté menys 10 representants. Ada Colau, actual alcaldessa, queda momentàniament despenjada amb 9 representants. Pel que fa a Ernest Maragall, perd la meitat dels edils obtinguts el 2019 i es queda amb només 5 en un consistori en què el PP i Vox entren amb 4 i 2 regidors. Amb aquest resultat, Trias podria governar en solitari, perquè el PSC i els comuns no sumen majoria alternativa.

Què va passar fa quatre anys? ERC va guanyar les eleccions amb 10 regidors, els mateixos que Barcelona en Comú, però amb més vots. El PSC va quedar segon amb 8 representants, dos més dels que va obtenir la plataforma de Manuel Valls (6) -auspiciada per Ciutadans- i tres més dels que va obtenir Junts (5). El PP va treure 2 regidors. Després de les eleccions, els comuns van pactar amb el PSC, però la seva majoria era insuficient per situar automàticament Colau a l'alcaldia. Van ser necessaris tres vots de la plataforma de Valls perquè l'alcaldessa fos reescollida i barrar el pas de Maragall cap a Sant Jaume. El pacte entre els comuns i els socialistes ha arribat fins al final, tot i que Collboni se n'ha volgut desmarcar en la recta final cap al 28-M.

La campanya de Barcelona, a diferència de fa quatre anys, ha estat exclusivament centrada en els grans debats de la ciutat, mentre que el procés ha ocupat un paper testimonial. N'han parlat més els partits de la dreta espanyolista, de fet, que no pas els candidats independentistes. La seguretat, la neteja i -sobretot- la mobilitat han centrat el cos a cos entre els candidats. Les superilles, per exemple, han fet topar Colau amb la resta de candidats, ja sigui perquè estan en contra de projectes com aquest o bé per la manera com s'han executat en l'últim mandat.