Per què la CUP salva els mobles lluny de Barcelona?

La CUP salva els mobles, gràcies a mantenir l'alcaldia a Berga i la bona representació a Girona, malgrat no entrar a Barcelona. La formació anticapitalista s'ha refugiat en els petits municipis, en unes eleccions municipals marcades per la baixa presentació de candidatures -27 menys respecte el 2019-; la caiguda de la participació -sobretot en els barris més independentistes-; i el distanciament amb el Govern. El propòsit principal de recuperar la presència a l'Ajuntament de Barcelona, amb Basha Changue com a candidata, ha estat fallit, però a favor seu la capital del Berguedà continuarà sent el feu del partit.

Els cupaires van presentar 163 candidatures a les eleccions municipals del 28 de maig, 27 menys respecte el 2019. El partit no ha pogut capgirar la tendència negativa de les anteriors eleccions municipals, en què va perdre desenes de regidors. El partit independentista ha optat per presentar unes candidatures més cohesionades i compromeses amb la idea de la formació, la qual cosa els ha permès reforçar la presència en aquells territoris amb opcions més arrelades.

L'abstenció s'ha accentuat entre un i dos punts més a aquells municipis que van votar més als partits independentistes, fet que ha perjudicat especialment al partit anticapitalista. A Girona, Guanyem -confluència on hi ha la CUP- ha obtingut 8 regidors, el resultat més positiu d'aquestes eleccions locals. Fins i tot, la formació podria governar en la capital gironina pel bon resultat obtingut.



Mentre que a Barcelona, castigats pel vot útil a Colau, la formació anticapitalista queda fora per sota de la barrera del 5% dels vots. I en la mateixa línia, en la capital tarragonina, el partit no ha aconseguit cap regidor dels dos que tenia i, a Lleida, continua sense representació. 

Des de les eleccions municipals del 2015, en què la CUP va assolir representació en ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Terrassa o Granollers, el partit no ha sabut revertir la tendència. Dels 335 regidors obtinguts el 2019, només n'ha assolit 313 en les actuals, una dinàmica descendent que implicarà un profund debat intern en l’organització, perquè no fa altra cosa que debilitar-la en l'àmbit municipal. 
 

La bona notícia: Berga

Per altra banda, el bastió de Berga, l’única capital de comarca que gestionen els cupaires, ha servit per revalidar un tercer mandat, ara amb Ivan Sànchez al capdavant. La capital del Berguedà es suma a la llista de petits municipis com Navàs, Olvan, Cava, Casserres, en què la CUP també revalida l’alcaldia. També pot seguir formant coalicions amb altres partits independentistes per governar a Tàrrega o Olot.

Tot i ser la cinquena força del Parlament amb 9 diputats, la CUP es va distanciar ràpidament del Govern. L'acord entre ERC-CUP per a la investidura de Pere Aragonès el març del 2021 va fer aigües, perquè les discrepàncies entre els dos partits van portar el pacte definitivament al calaix aquell mes de desembre. La CUP va votar en contra dels pressupostos del 2022 i el president de la Generalitat va advertir que això el deslligava del pacte. El deslligava tant de l'horitzó de dos anys per a la taula de diàleg com d'haver-se de sotmetre a una qüestió de confiança a mig mandat, és a dir, al març d’aquest any. Qui en alguns moments de la legislatura s'ha considerat el "soci prioritari" per ERC, actualment forma part de l’oposició al Parlament.

De poc ha servit la reaparició dels exdiputats del partit al Parlament, David Fernàndez i Anna Gabriel, dos dels grans referents de la formació anticapitalista, en la campanya electoral. En unes eleccions on confiaven remuntar pel seu origen municipalista, la CUP no ha evitat el càstig dels votants als grups independentistes.