Per què Albiol ha aconseguit la majoria absoluta a Badalona?

Xavier García Albiol ha aconseguit la tan perseguida majoria absoluta i serà el nou alcalde de Badalona. El candidat del PP s'ha fet amb 18 regidors, 7 més que el 2019, i ha certificat el fracàs absolut del bloc d'esquerres a la ciutat, que aquest cop amb prou feines ha pogut arribar als 9 representants. Però, per què Albiol ha aconseguit aquesta victòria tan escandalosa? Per començar, el govern alternatiu no ha aconseguit convèncer el veïnat, però l'enfocament de campanya de l'oposició ha estat, ara ja es pot dir amb els resultats a la mà, desastrós.

Com passa des de fa més d'una dècada, la campanya ha tornat a estar polaritzada al voltant de la figura d'Albiol. La primera i gran polèmica dels últims quinze dies a la ciutat va sorgir quan el candidat de Junts, DavidTorrents, va carregar contra el líder d'ERC, Àlex Montornès, i va assegurar que preferia el popular com a alcalde abans que el republicà. Tot plegat, el mateix dia que Torrents tenia el míting central de campanya amb Laura Borràs i Carles Puigdemont, que es van haver de vestir de bombers per apagar l'incendi que havien originat les declaracions del seu secretari d'organització. Qui sap si aquestes paraules han motivat que Torrents quedi fora de l'Ajuntament.

A partir d'aquell moment, totes les formacions del bloc alternatiu a Albiol s'han presentat com el vot contrari més útil per frenar el candidat del PP, deixar en un segon pla l'actitud propositiva. Un Albiol que s'ha esforçat al màxim per presentar-se com un candidat transversal potenciant al màxim el que ell anomena "Badalonisme" o, com també ha defensat, no voler canviar la ideologia dels votants sinó canviar la ciutat. Per això, apel·la constantment al vot de ciutadans independentistes, socialistes o dels comuns, amagant les sigles del PP i creant fins i tot cartells de campanya amb els colors dels seus rivals. Ho ha aconseguit.

Enmig d'aquesta batussa entre ERC i Junts, el PSC i Dolors Sabater han quedat en un segon pla. L'encara alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, ha fet una campanya amb un perfil més aviat baix i en què tampoc l'ha ajudat que pesos pesants del socialisme com Pedro Sánchez o Jaume Collboni no hagin trepitjat la ciutat. Sí que ho van fer Borràs i Puigdemont amb Torrents, però també Aragonès donant suport a Montornès, en ambdós casos, val a dir, sense massa èxit. De Guijarro només se n'ha parlat per mal, com quan va ser enxampat repartint marxandatge de l'Ajuntament en plena campanya. Res més. Pel que fa a Sabater, ha pagat car la pèrdua de força de la marca de Guanyem i el seu pas pel Parlament amb la CUP ha desgastat la seva figura més de caràcter local.

Si no fos suficient que la campanya se centrés al voltant d'Albiol, els debats tampoc han distat massa de l'habitual. En aquest sentit, les ocupacions, com ha passat a altres ciutats metropolitanes, ha estat una de les patates calentes. El candidat del PP va anunciar una regidoria específica d'ocupació si aconseguia l'alcaldia, un moviment que, aprofitant que la dreta també en parlava a Barcelona, ha marcat la campanya. Com als municipis veïns, la inseguretat i la neteja també han estat protagonistes. Tot plegat, un marc en què Albiol s'ha sentit molt còmode i els seus rivals no tant. I, aquest cop sí, ha estat suficient per aconseguir la majoria absoluta i governar els pròxims quatre anys en solitari.