Torna el vell ordre

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Torna l'ordre, torna l'antic estat de les coses. El PSC recupera una còmoda hegemonia al municipalisme català i Junts reviscola recuperant la partitura de la vella Convergència. A Barcelona amb Xavier Trias, però també en altres ciutats. La principal perjudicada és ERC, que veu fracassar la seva estratègia per ser el partit de la gestió i l'acord amb l'Estat, i en grau més baix la CUP. Centenars de milers d'independentistes es van quedar aquest cop a casa en les primeres eleccions realment postprocés i la concentració de vot en el PSC tindrà efectes multiplicadors. La participació es va ensorrar deu punts a Catalunya (de forma desigual perquè va baixar 16 punts a Vic i sis a Barcelona per exemple) i, com era de preveure, els socialistes van ser els grans beneficiats de l'apatia independentista.

Collboni no tira la tovallola per ser alcalde malgrat el que deia en campanya perquè Pedro Sánchez necessita algun èxit, però per ERC seria un suïcidi donar-li l'alcaldia al PSC barrant el pas a Junts, que ha guanyat a la capital. Això, però, no estalviarà que la colpejada direcció d'ERC rebi aquests dies una forta pressió del PSC i dels comuns, que temen veure's desallotjats del govern de la ciutat i que apel·laran a la majoria progressista. La pressió a Esquerra com a partit crossa i no com a opció majoritària també és un cert retorn al vell ordre. I tot plegat amb unes eleccions espanyoles a la vista que no pinten precisament bé per l'esquerra. I males notícies al País Valencià i les Illes, on governaran la dreta i l'extrema dreta amb una agenda d'atacs a la llengua. Els pròxims dies han de passar moltes coses, dins i fora del partits.

 Els que guanyen

» Xavier Trias. Ho té tot de cara per el nou alcalde de Barcelona. L'operació de retorn ha sortit bé i, malgrat la desmobilització independentista, Trias tornarà a presidir el saló de plens. Ho ha fet després d'una campanya molt crítica amb Colau, escorada a posicions conservadores però també dialogants i minimitzant tant les sigles de Junts com el discurs independentista per mirar de sumar més suports. El dubte és si buscarà un govern en minoria en solitari o amb la debilitada ERC o, per contra, oferirà a Jaume Collboni repartir-se les àrees de govern. Això darrer obriria les portes a estendre la sociovergència a molts més àmbits i qui sap si a la Generalitat si ERC i Junts no refan relacions. Trias fonamenta el seu triomf al districte de Sarrià-Sant Gervasi, que ha votat molt per damunt de la mitjana de la ciutat i li ha donat un 40% de suport.   

» La idea de Convergència. El resultat global de Junts és millor que el de fa quatre anys, que es va veure molt llastrat per Barcelona, però són els candidats vinculats a la vella Convergència o que s'han integrat al partit de Jordi Turull i Laura Borràs a última hora els que fan millors resultats. A més de Trias, destaquen els resultats a Igualada, Figueres, Banyoles o la Garriga. Contrasten amb els mals resultats a Girona, Vic, Montblanc, Badalona o l'Hospitalet, ciutats que han fet més gala del discurs de la confrontació i amb candidats propers a Borràs i Carles Puigdemont en alguns casos. En algunes ciutats on el PDECat s'ha presentat amb marques que competien amb Junts han obtingut resultats notables, com és el cas de Reus, Vic, Manresa o Gironella. La remor per tornar als orígens anirà a més en un context de viu debat intern sobre quin rumb prendre a escala nacional. Borràs, que deixarà de ser presidenta del Parlament, i els seus es poden veure arraconats pel sector més pragmàtic i institucional.   

» PSC. Els socialistes han tornat. I per la porta gran. Després de les tensions del procés i de patir trencaments s'han refet i tornen a gaudir d'una àmplia hegemonia municipalista gràcies a la patacada d'ERC. Mantenen el seu vot tradicional i han captat electors unionistes que buscaven una opció d'ordre que Illa ha sabut representar. Llevat de Núria Marín, que perd la majoria absoluta a l'Hospitalet, els socialistes reforcen les que tenien a l'àrea metropolitana i recuperen Lleida, Tarragona i, si són hàbils en els pactes, Girona. De moment, també han guanyat a les diputacions de Barcelona i Girona.

El fracàs de Collboni a Barcelona, que no ha pogut distanciar-se prou de Colau ni frenar Trias, els ha deixat un regust agredolç, però la millora és evident i, fins i tot, recuperaran alcaldies a la Catalunya interior, com Tremp o la Seu d'Urgell. Illa pot intentar ara forçar un avançament electoral a Catalunya per regalar a Pedro Sánchez una victòria abans de les generals. O, com a mínim, per desgastar més Aragonès.    

» Xavier García Albiol. Menys independentisme i més PSC, però també més PP. Els populars tripliquen regidors i més que dupliquen el nombre de vots. La campanada l'ha donada el candidat a Badalona, Xavier García Albiol, que després de diverses entrades i sortides de l'alcaldia torna, ara sí, amb majoria absoluta. Hi va arribar amb un discurs xenòfob i ara ho ha fet amb un discurs contundent en temes de seguretat o immigració però també apel·lant a votants d'altres partits. Albiol és el mascaró de proa del discurs dur a moltes ciutats. A Castelldefels el popular Manuel Reyes va obtenir un gran resultat i desallotjarà l'esquerra. Vox també ha obtingut presència notable a ciutats com Mataró o Salt a més de Barcelona. L'extrema dreta independentista es fa forta a Ripoll i treu el cap a Manresa o a Manlleu mentre es manté irrellevant a les capitals on s'ha presentat. A Vic torna Josep Anglada.    

» Alberto Núñez Feijóo. Si era la primera volta de les generals, tal com s'ha dit, el PP l'ha guanyada amb molta solvència i amb un increment de suports molt significatiu. Els populars guanyen poder territorial i alcaldies i Vox, el seu potencial aliat a les generals, és ja la tercera força municipal. El resultat ha estat més bo del previst i Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid i cara de la turbodreta, ha fet bo el pronòstic i ha aconseguit majoria absoluta. Els bons resultats al conjunt de l'Estat són una bona notícia per a Feijóo perquè hi haurà altres barons, com el del País Valencià, Carlos Mazón, que són lleials al president estatal i que li podran fer ombra. La divisió de l'esquerra alternativa, però també el desgast de Sánchez, deixa el PP molt ben situat per les generals de desembre. El triomf del PP al País Valencià i a les Illes Balears és una nefasta notícia per al català als dos territoris. Vox ja va demanar la conselleria d'Educació a les Illes. 

 Els que perden

» Esquerra. Una desfeta sense pal·liatius que obliga a una reflexió. No només a Barcelona amb un trist final polític per Ernest Maragall. Els republicans perden 300.000 vots i les alcaldies de Lleida, Tarragona, Vilanova, Sant Cugat, Tremp... Dels grans ajuntaments que tenia només està en condicions de mantenir Manresa, Amposta i Salt. Les seves grans apostes, com ara Gabriel Rufián a Santa Coloma, fracassen i no obté els increments esperats a l'àrea metropolitana de Barcelona. El resultat hauria de conduir el partit, que fa vuit mesos que governa en solitari la Generalitat i que té "la clau" de la governabilitat a Espanya, a replantejar-se l'estratègia, que en els darrers anys ha passat per enterrar la confrontació independentista amb l'Estat i centrar-se en la gestió i el diàleg.

No han obtingut el premi esperat ni davant de Junts ni davant del PSC (gran beneficiat de la distensió), i en el bloc independentista són els que han rebut un càstig més sever amb una pèrdua de poder institucional rellevant. Pere Aragonès té marge de reacció a Palau i necessita transmetre una imatge de més solidesa en la gestió, d'autoritat i d'iniciativa política. Oriol Junqueras té sis mesos per pensar quina és la seva oferta i cap de cartell a les pròximes eleccions espanyoles. Si no reaccionen, els seus líders perdran el crèdit que els queda dins i fora del partit. De moment, els alcaldes han pagat la penyora i és difícil refugiar-se en la victòria nacional en regidors. 

» Ada Colau. Fi de trajecte. Fa quatre anys la líder dels comuns va quedar segona i la maniobra amb Manuel Valls i el PSC li va donar una segona oportunitat. No tindrà la tercera i segurament enfilarà el camí a Madrid. Si hagués quedat segona amb claredat encara hauria pogut intentar un tripartit amb el PSC i ERC liderant una majoria d'esquerres, però els republicans no es prestaran a barrar el pas a Trias per fer alcalde a Collboni. Colau ha acumulat enemics en el seu segon mandat i ha pagat el desgast. La seva obra de govern patirà ara un procés de desmuntatge en temes com la reserva d'habitatge, les mesures mediambientals o la mobilitat. Ha trepitjat ulls de poll, no ha sumat complicitats i l'han acabada descavalcant després de perdre un regidor.

» Ciutadans. L'últim que apagui la llum al partit de les campanyes contra el català a l'escola i de l'espanyolisme més agressiu en els moments àlgids del procés. Vox i el PSC i, en grau més baix, el PP s'han partit el 8% dels vots que Ciutadans va obtenir fa quatre anys i s'han quedat amb poc més de l'1%. A Espanya els resultats són similars. La idea d'un partit frontissa entre el PSOE i el PP i que defensi idees pretesament liberals s'ha acabat. Això condemna els socialistes a mirar a la seva esquerra i a l'independentisme si vol governar i als populars a la seva dreta més explícita.   

» CUP. Mal resultat dels anticapitalistes i un dels partits importants del procés. La CUP va decidir tenir un paper testimonial aquesta legislatura al Parlament després que la seva cap de llista, Dolors Sabater, prometés més implicació i aconseguís nou escons i ho ha pagat. Només si Lluc Salellas és hàbil en la negociació amb Junts i ERC podrà maquillar el mal resultat amb l'alcaldia de Girona. La seva candidatura, Guanyem, va molt més enllà que la CUP. Els cupaires baixen a Berga però la mantindran i obtenen resultats molt dolents a Ripollet o Badalona, on Sabater havia estat alcaldessa. Es queden fora a Barcelona, Tarragona i Lleida. 

» PSOE. Mal resultat dels socialistes espanyols que el creixement del PSC no ha pogut pal·liar. Ha perdut l'Ajuntament i la Generalitat a València, les Balears o l'Aragó. És difícil pensar que Sánchez pot guanyar al desembre sense palanques territorials a Catalunya, Andalusia, Madrid o el País Valencià. Els resultats de Podem són també dolents i això no necessàriament ha de facilitar el necessari pacte amb Sumar i les confluències a l'entorn Yolanda Díaz. Si no hi ha acord, és pràcticament impossible que l'esquerra segueixi. 
 

---

Avui no et perdis

»El triomf de Trias maquilla un 28‑M de càstig a l'independentisme; per Oriol March.

»Tots els resultats de les eleccions municipals, en mapes i gràfics; per Roger Tugas Vilardell.

» Els resultats, municipi a municipi.

» Les 25 batalles clau més enllà de Barcelona; per Arnau Urgell Vidal.

» Coneix els 41 regidors de Barcelona; per Martí Oliver i Joan Guzmán.

»La trucada que Ada Colau hauria desitjat; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «La gran nit del PSC, Vox i Trias»; per Eduard Voltas.

» Per què el retrocés de Maragall il·lustra la caiguda d'ERC?; per Carme Rocamora.

» La veu de Nació: «L’hora de la responsabilitat»; per Germà Capdevila.

»El PSC recupera amb autoritat l'hegemonia municipal; per Arnau Urgell.

» Per què un partit d'extrema dreta independentista ha guanyat a Ripoll?; per Arnau Urgell.

» El PP atropella el PSOE i inicia com a guanyador el camí cap a les espanyoles; per Maria Rabella Ytarte

» PP i Vox sumen majoria al País Valencià en la derrota més transcendent de Sánchez; per Lluís Girona.

» Opinió: «Diumenge d'eleccions»; per Carme Vidalhuguet.

» Opinió: «On han anat els Ciutadans?»; per Montserrat Nebrera.

»Suspensió de pagaments als EUA? Com s'ha arribat fins aquí i com ens pot afectar; per Pep Martí.

» L'Espanyol punxa a Mestalla i ja és equip de segona divisió; per Lluís Girona.

»Futbolítica: El darrer adeu al vell Camp Nou, un bocí d'història de Catalunya; per Ramon Usall.

»Els 10 gols que el Camp Nou mai no oblidarà; per Lluís Girona.

» La Queens League, des de dins: «Encara no sé ben bé on m'he ficat»; per Marc Orts.
 

---

 L'efemèride

La persecució del català per part de diferents governs espanyols ha estat una constant. Una de les variants més recordades es commemora tal dia com avui. Va ser el 1896, avui fa 127 anys, quan es va instal·lar la línia telefònica entre Barcelona i Madrid. La direcció general de Correus i Telègraf d'Espanya va imposar a l’empresa privada catalana que la cogestionava que no es pogués usar el català per telèfon. La prohibició també s’havia aplicat en la telegrafia, que només acceptava telegrames en castellà. Dies després, el diputat català Joan Maluquer i Viladot va denunciar-ho al Congrés. La mesura va continuar vigent i les operadores van continuar disposant de la facultat de tallar la comunicació si detectaven converses en català. La darrera agressió sonada ha estat a la Catalunya del Nord, quan l'Estat francès ha prohibit utilitzar el català als plens municipals.

 L'aniversari

Un 29 de maig de l'any 1917 naixia a Massachusetts, als Estats Units, el president nord-americà John Fitzgerald Kennedy, que moriria assassinat per un franctirador a Dallas el 1963 quan ostentava el càrrec. Era del Partit Demòcrata i pertanyia a una adinerada (i àmplia) família catòlica d'origen irlandès. Va ser escollit per al càrrec el 1961 i en el seu curt, polièdric i icònic mandat va viure la crisi dels míssils amb Cuba, les protestes pels drets civils, la construcció del mur de Berlín o el començament de la guerra del Vietnam. El seu assassinat va impactar brutalment el país i ha estat font de molta filmografia i de teories de la conspiració ben diverses. El va substituir el seu volcànic vicepresident, Lyndon B. Jonhson. Cinc anys després també van matar el seu germà Robert, que havia estat fiscal general. Us deixo aquest En Guàrdia! de Catalunya Ràdio, amb el nostre company Pep Martí de convidat, sobre els magnicidis dels Kennedy. 

 ​Fes clic aquí per rebre'l