De les Joventuts Llibertàries a ERC passant per Unió: el viratge de Ricomà

• Eleccions municipals 2023: últimes notícies
• Resultats eleccions municipals 28-M
• Quant en saps de la política del teu municipi? Posa't a prova

La proclama del candidat a la reelecció de l'alcaldia de Tarragona, Pau Ricomà, en l'acte central de campanya d'Esquerra Republicana reivindicant que la ciutat no torni a ser dels "de sempre", ha encès de nou els ànims de l'òrbita socialista i de Junts. Concretament, tal com ha estat una constant des que va ser nomenat candidat l'any 2015, membres d'aquestes i altres formacions li han recordat el seu pas per Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partit creat l'any 1931 i dissolt el 2017, poc després del trencament amb Convergència.

Pau Ricomà té un passat polític dispers. Nascut el 1957, l'actual alcalde no va començar a militar a Esquerra fins a l'any 2000 i no va ser fins al 2015 que no va escalar posicions per erigir-se a cap de llista. Quatre anys abans havia anat de número 2 de l'exregidor Sergi de los Ríos i va veure com els republicans tornaven a perdre la seva representació al plenari tarragoní, en no superar el 5% del llindar mínim. L'any 2015, però, va ser el moment del renaixement, primer amb 4 regidors de cop, aprofitant el bon moment del partit a Catalunya, i el 2019, repetint com a número 1, Ricomà va millorar de nou el rècord històric amb 7 escons.

Abans de tot això, però, i de convertir-se en alcalde gràcies al suport d'En Comú Podem, Junts i la CUP, Ricomà havia estat part de la llista de Joan Miquel Nadal (CiU) per a les eleccions de 1995. Ho ha recuperat un membre de l'equip de Jordi Sendra, alcaldable de Junts aquest 2023, amb un cartell en el que es poden veure noms destacats de la política tarragonina com ara Carles Sala, Pere Anglada o Santiago Pallàs, entre d'altres.
 

Diuen que si quan ets jove no ets d’esquerres no tens cor, i que si quant ets gran no ets de dretes no tens cap.

Pau Ricomà era jove i era de dretes (de la Unió de Duran Lleida). pic.twitter.com/Hma5ZxYn4o

— Joan M🎗ria Piqué ‏ن (@joanmariapique) May 26, 2023

Ricomà era una de les cares joves de la candidatura, però no va arribar a ser regidor pel seu partit: UDC. Hi va entrar, segons explica a una entrevista a Crític, perquè tenien "un llenguatge més social" que no pas Convergència. Aquell any 1995, CiU assolia 25.365 vots, el que li permetia a la federació fer-se amb 13 regidors de 27, per només 7 dels socialistes, 5 del Partit Popular i 2 d'ICV.

La seva etapa a Unió va durar poc: cinc anys després de donar suport a Joan Miquel Nadal, s'afiliava a Esquerra Republicana. En el temps intermedi, segons explica Albert Pereira, qui va ser president territorial d'ERC al Camp de Tarragona l'any 2008, "hi va haver un transvasament (no gaire nombrós) de militants d'Unió a ERC a finals dels anys 90 o començament dels 2000". En el cas de Ricomà, però, el canvi de partit no va ser immediat.

Molt abans del seu pas per Unió, de totes maneres, l'alcalde va passar pel sindicat CNT i les Joventuts Llibertàries. Agustí Aragonès, sindicalista històric de la ciutat de Tarragona, explicava en una entrevista a Nació que va militar amb Ricomà i que hi solia tenir el sobrenom de Vito: "Vaig militar a les Joventuts Llibertàries amb Pau Ricomà, que ara és alcalde de Tarragona. Li deien Vito, de Pablito. Quan es van començar a formar grups de gais, el Vito va dir que havíem de deixar-los el local", comenta Aragonès.

Emmirallat per les idees llibertàries, Ricomà va acabar allunyant-se d'aquest espai políticosindical a causa dels diferents casos repressius i infiltració policial contra el moviment durant els anys setanta i vuitanta, entre ells el famós cas Scala. En aquells temps, la CNT va passar de sumar més de 100.000 afiliats a iniciar una caiguda lliure cada cop més pronunciada fins a la divisió actual.
 

Canvis de carnet i transfuguisme a Tarragona

L'assenyalament de nou contra l'alcalde succeeix en l'últim dia de campanya, abans que diumenge es decideixi el futur govern de la ciutat. El cas de Pau Ricomà, més dilatat en el temps, és tan sols una anècdota més dins el panorama polític local de canvis de carnet. El seu actual company de llista, Carles Castillo, va ser regidor del PSC durant tres mandats, dos a govern. Després de cinc anys més com a diputat dels socialistes al Parlament, Castillo va trencar finalment el carnet del partit i va escoltar l'oferta republicana, que li va permetre continuar al Parlament a partir de les eleccions de 2021.

Però més enllà dels canvis fins i tot ideològics que pateixen alguns polítics, Tarragona és també llar de trànsfugues. Un dels més sonats va ser Agustí Mallol, qui el 2007 va passar de ser regidor del govern de Joan Miquel Nadal -durant 16 anys- a sortir del grup municipal de CiU quan encara no havia acabat el mandat i donar suport a qui seria el següent alcalde, Josep Fèlix Ballesteros (PSC). Temps més tard, Mallol aconseguiria un càrrec a la incineradora Sirusa. I encara més enrere, durant el mandat de l'any 1991 al 1995, Maties Palau i Jaume Ixart també van exercir aquest rol de desestabilització, en el primer cas de CiU i en el segon del PSC. Finalment, Joan Miquel Nadal va poder governar amb majoria absoluta, malgrat no poder fer-ho amb tot el seu equip al complet.

El partit que ha experimentat més fuites en aquest sentit ha estat Ciutadans, ja que en dos mandats consecutius ha vist reduït el seu grup municipal a la meitat de regidors. Pocs han estat els que no han acabat en un altre partit, com ara Beatriz Pérez, ja que la majoria han fet el salt o bé al PSC, o bé al PP, o bé a Valents.

I és que quan a finals de l'any 2020 Rubén Viñuales va renunciar a la seva acta de regidor per passar a ser candidat del PSC a les autonòmiques, es va desembocar una crisi interna important al partit. Sonia Orts, ara regidora no adscrita, s'ha acabat sumant al projecte de Viñuales com a número 8 de la candidatura d'aquest 28 de maig. També és destacable Pedro Sánchez, qui abans d'acabar el mandat l'any 2019 va sortir del grup municipal i més tard se'l va veure fent campanya pel Partit Popular. Aquest 2023 és el número 6 a Valents. Fora d'aquest espai polític, també Hermán Pinedo ha sortit del seu grup municipal (En Comú Podem) en aquest mandat per continuar de regidor al govern de Pau Ricomà i actualment està fent campanya per Esquerra Republicana.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor