28-M: molt més que Barcelona en joc

Dels9.147 regidors que es decidiran als 947 ajuntaments de Catalunya, n'hi ha 41 que es trien a Barcelona. L'efecte centrífug que genera la capital catalana, la plaça més disputada -i una de les més incertes- del país, es combina aquest 28-M amb una sèrie de dinàmiques combinades que tindran efectes immediats a tot arreu. També a l'Estat, on les municipals es mesclen amb les autonòmiques en bona part d'Espanya i suposen una primera volta camí de les espanyoles de finals d'any. Les primeres eleccions veritablement postpandèmia resulten, per tant, l'inici d'un cicle electoral amb múltiples derivades, conseqüències i protagonistes. I, també, suposen l'arrencada d'un període taquicàrdic de pactes que es culminarà el 17 de juny, amb la constitució dels ajuntaments, i a mitjans de juliol, quan es posin en marxa les diputacions.

Barcelona, Catalunya, Espanya. Les tres dimensions d'uns comicis als quals s'hi arriba després d'una campanya en què a la capital catalana, després d'una dècada, tot el debat ha pivotat al voltant de la ciutat i de les urgències ciutadanes, amb el procés arraconat. Un procés, això sí, que ha tingut reverberacions arreu del territori, context que s'entén per la pugna perenne entre ERC i Junts per l'hegemonia independentista, categoria que es disputen mentre el PSC -ordenat, consolidat i al centre dels pactes, com va passar amb els pressupostos catalans- aspira a fer-se fort i a guanyar en nombre de vots. I a Espanya? Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóoes juguen la posició des de la qual afrontaran les espanyoles de finals d'any, amb el País Valencià a l'epicentre del duel. Sense oblidar l'efecte Isabel Díaz Ayuso, que si obté majoria absoluta a Madrid li pot fer trontollar la cadira a Feijóo si el PP no se'n surt, en global, aquest 28-M.
 

Frec a frec barceloní pendent dels pactes

Al llarg de la setmana, els trackings -actualitzacions diàries de les enquestes- dels partits han anat detectant moviments sensibles. Al PSC de Jaume Collboni, per exemple, sostenen que les projeccions els poden portar als 11-12 regidors perquè són els únics -diuen- que poden guanyar a Sarrià-Sant Gervasi i a Nou Barris. A Junts indiquen que, des del debat de TV3, dimarts, tornen a créixer, i que poden disputar la victòria. Una victòria a la qual també aspira l'alcaldessa Ada Colau -els pactes li poden complicar especialment la vida- i que, si no hi ha un gir inesperat, no protagonitzarà el vencedor dels últims comicis, Ernest Maragall. La primera campanya d'ERC governant en solitari i amb Pere Aragonès com a president pot comportar una davallada a la capital, amb les conseqüències que se'n poden derivar a partir de l'endemà.

Quines combinacions es poden produir, en funció dels resultats? Els números fan possible un tripartit entre els comuns, el PSC i ERC, però els republicans han exclòs els socialistes de l'equació. A Junts veuen fet un nou acord entre Collboni i Colau si sumen 21 regidors -la xifra màgica de la majoria absoluta-, malgrat la distància exhibida en campanya i fins i tot les topades personals exhibides en els debats. I si Xavier Trias i el PSC sumen, sigui quin sigui l'ordre dels factors? Obriran negociacions, perquè l'alcaldia és un bé preuat i dura quatre anys. Per la banda espanyolista, a l'espera de saber si entra Vox, el PP s'erigeix com a vot útil davant de Valents i de Ciutadans, en plena descomposició. I la CUP? Aspira a tornar a l'Ajuntament després del desencís del 2019, i de passada convertir-se en antídot de la sociovergència. Tot obert.
 

L'àrea metropolitana, territori (encara més) PSC?

Més enllà de Barcelona, l'àrea metropolitana es convertirà -com sempre passa en convocatòries municipals- en punt d'interès dels comicis. Podrà ERC fer forat en feus del PSC? Podrà Gabriel Rufián prendre regidors a Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet? Reeditaran resultats barons com Nuria Marín -l'Hospitalet de Llobregat- o Antoni Balmón -Cornellà de Llobregat- aquest diumenge? La marca socialista es troba en ascens a rebuf de Sánchez, instal·lat a la Moncloa i mutat en home-anunci des que va arrencar la precampanya, i l'àrea metropolitana és terreny propici per abordar la victòria en vots. Els últims comicis els va guanyar ERC en nombre absolut de sufragis -819.845 pels 765.236 dels socialistes-, i aquesta vegada la formació liderada per Salvador Illa aspira al sorpasso. Pensant, també, en la Generalitat. En clau metropolitana, una altra incògnita: podrà Xavier García Albiol sumar majoria absoluta a Badalona? Una nova campanya massiva li garanteix la victòria, però no governar.

Hegemonia independentista, feus en qüestió

Si ERC va aplegar 819.845 vots el 2019, Junts en va sumar 537.463. En regidors, els republicans també van sortir victoriosos: 3.107 per 2.798, tot i que la formació fundada per Carles Puigdemont va sumar més alcaldies arreu del territori. La batalla entre les dues formacions no s'ha dissipat des de fa quatre anys, més aviat al contrari. És la primera vegada, de fet, que es troben a les urnes després que Junts sortís del Govern. En campanya hi ha hagut dues vies de confrontació: a Barcelona, Maragall ha acusat Trias de voler ressuscitar la "Convergència del 3%" mentre que arreu del país hi ha hagut acusacions creuades de "rendició" i ganes de reivindicar com a propi l'1-O amb un Oriol Junqueras especialment bel·ligerant.

Ciutats com Manresa, Vic, Vilafranca del Penedès, Tortosa, Figueres, Girona, Lleida i Tarragona estan obertes, i en aquestes dues últimes -on governa ERC- són bàsiques per afermar el poder institucional dels republicans. La capital gironina, en canvi, és un feu de Junts i l'advertència que fa la candidata Gemma Geis és que es pot formar un tripartit a la contra. Les sumes i les restes arrencaran la nit electoral, on també serà clau el grau d'abstenció i quina quantitat prové de l'electorat tradicionalment independentista, allunyat ara de l'entusiasme.
 

Un mapa que es definirà després del 28-M

La nit de diumenge se sabrà qui ha guanyat, però en múltiples places no se sabrà qui governarà els propers quatre anys. Amb una derivada clau: a diferència del 2019, el PSC està incorporat en la dinàmica de pactes amb tota naturalitat. No es negociaran els pactes pensant només en els ajuntaments -que també-, sinó que se sumaran a l'equació els consells comarcals i les diputacions. En aquest últim cas, la de Barcelona està en mans del PSC gràcies a un pacte amb Junts, que mana a la de Girona i va pactar amb ERC -que en té la presidència- a Lleida i a Tarragona. Aquest 28-M també hi ha un altre element a tenir en compte, que és el Parlament. Qui rellevarà Laura Borràs? Dels equilibris municipals també se'n podrà obtenir la resposta.
 

Sánchez-Feijóo, primera volta de les espanyoles

Ha estat una campanya estranya a l'Estat, marcada primer per la presència de condemnats per terrorisme a les llistes de Bildu i al final per presumptes trames d'irregularitats en el vot, passant per la polèmica vinculada amb el racisme protagonitzada per Vinícius. Sánchez sap que la nit electoral només podrà exhibir -si Collboni se'n surt- Barcelona, perquè Madrid -capital i Comunitat- les té perdudes, i tampoc té clar com quedarà Sevilla, un altre feu socialista. Totes les mirades estaran posades en el País Valencià, on les esquerres aspiren a contenir les dretes. Mantenir-se a la Moncloa sense Andalusia -la majoria absoluta de Juanma Moreno encara ressona- i sense València seria inèdit, però Sánchez ja ha demostrat que és un resistent. Qualitat que encara ha de demostrar Feijóo, a qui Ayuso intenta marcar el pas, com demostra el cas de Bildu i la petició d'il·legalització. Aquest 28-M hi ha en joc molt més que Barcelona.