Durant aquesta campanya hem conegut les propostes i idees dels
set candidats a l'alcaldia de Barcelona, gràcies a les
entrevistes que els hem fet, els mítings a què hem fet acte de presència i la seva
activitat a les xarxes socials. Com són, però, a nivell personal, segons els seus
gustos culturals? La nostra col·laboradora
Paula Carreras els ha analitzat a
De gustos i colors a partir de cinc elements: un llibre, una sèrie, una cançó, una pel·lícula i un bar de la ciutat.
Ernest Maragall, desacomplexadament arcaic
«Els seus adversaris diran que una persona de 80 anys és massa gran per governar Barcelona, però sembla que no té intenció de dissimular la seva edat a través de les seves opcions d'oci» Ada Colau, la cultura de l'ara i l'aquí
«És de les poques candidates que ha escollit obres connectades amb el moment actual, i això és important»
La cultura diplomàtica de Jaume Collboni
«Sembla que Collboni sap perfectament el que es fa quan escull cadascuna de les opcions d’oci que li demanem. Amb cadascuna d’elles, s’assegura la simpatia d’un col·lectiu determinat» Xavier Trias i la cultura «mainstream»
«No crec que aquí hi hagi intervingut un assessor o hi hagi hagut una estratègia molt clara per marcar-se un perfil cultural gaire concret. Totes les tries són absolutament mainstream» Anna Grau i les ànsies de volar
«Tot el que ha triat ens mostra i ens demostra que Anna Grau, mentre es diverteix, és exactament com la percebem quan fa política» Daniel Sirera, liberal dins i fora de casa
«El candidat del PP és capaç de fer-se un autoretrat a mida a través de l’oci que consumeix; queda clara la seva posició a la dreta, la seva vocació per la política i que té més simpatia cap al passat que cap al futur»
Basha Changue o qualsevol altre candidat de la CUP
«Aquest és un perfil que podríem haver fet sense haver-li preguntat i, segurament, ens hi hauríem apropat bastant»
